Les Trampes de les emocions

• La següent investigació tracta d’estudiar la presa de decisions dels individus sota un previ ancoratge influenciat o no a través d’estímuls emocionals.La nostra intenció es fer un anàlisi a través d’un experiment econòmic per poder mesurar l’impacte o el grau d’afectació dels estímuls i les emocions en les respostes dels individus.El treball consideraria en tots els experiments un grup de control, que no seria sotmès a cap estímul ni emocional ni numèric i al qual se li demanaria resposta, i tres línies d’investigació més que rebrien diferents tipus d’impactes emocionals: eròtics(situació o entorn d’excitació) i terror (situació o entorn de pànic o límit) i les seves corresponents àncores. La tercera via no rebria cap impacte emocional per a poder comparar, estudiar i comprendre millor els resultats.Després veuríem les seves respostes i el grau o nivell d’ancoratge que se’ls hi deriva i el compararem amb els resultats del grup de control per veure si té efecte (i si el té, en quina mesura) aquestes emocions sobre les respostes.L’estudi recau en com els estímuls en forma d’emocions han modificat (o no) l’ancoratge dels voluntaris i poder estudiar quin és l’òptim punt d’ancoratge quan es donen els tipus d’estímuls ja mencionats. També s’analitzen dades com les del sexe, l’ancoratge entre les xifres absolutes, etc...A través de l’experiment, i després de la recopilació de les dades, i l’elaboració de gràfics i taules estadístiques volem trobar una aplicació socioeconòmica, vinculada amb el marketing, que descobrirem a través a de les conclusions, la realitat i lesrespostes a les hipòtesis que hem plantejat. És a dir, aplicacions que estiguin connectades a la idea de com juguen les emocions alhora de prendre decisions en la nostra vida quotidiana.D’aquest estudi, els economistes en podem treure profit per a predir les eleccions dels consumidors en àmbits com el del poder de compra, entre molts altres que intentarem tractar al llarg del nostre experiment.

Bases de dades

Este proyecto final de carrera ha consistido principalmente en la planificación y ejecución del diseño e implementación de una base de datos (BD) relacional para la gestión sanitaria. El sistema resultante permite tanto la gestión de las consultas externas de los centros hospitalarios como la de los pacientes atendidos. Toda la gestión y acceso a los datos de las tablas se ha hecho mediante procedimientos almacenados creados en la propia base de datos. También se ha definido un almacén de datos que permite realizar un análisis de los datos almacenados en dicha BD.

KemapMobile: una adaptación de la herramienta software KeMap a la plataforma Android

Este trabajo describe el proceso de creación de la herramienta de software KemapMobile para la plataforma Android. El artefacto es una adaptación del software de escritorio KeMap que se integra en la plataforma educativa VerilUOC y permite a los estudiantes conectarse a ella para descargar, en la aplicación, ejercicios con los que poner a prueba y afianzar sus conocimientos sobre la simplificación de funciones lógicas booleanas con mapas de Karnaugh y tablas de verdad. La arquitectura cliente-servidor de la aplicación permite a los estudiantes disponer de ejercicios personalizados y al profesorado obtener datos sobre el uso de la herramienta y sobre la progresión del alumnado.

Botiga online

Botiga virtual en format web, feta amb arquitectura J2EE i treballada amb Struts2. S'ha utilitzat el PostgreSQL per tractar les dades en taules i HTML pel disseny de les pàgines web.

Diseño e implementación de una base de datos relacional para la gestión sanitaria

Diseño e implementación de una base y almacén de datos relacionales para la gestión sanitaria construida en Oracle. El acceso a los datos se hace mediante procedimientos almacenados, con técnicas de PL/SQL y registro en tablas propias de auditoría.

Implementació de la metodologia Scrum en una empresa de desenvolupament de Software

L’organització de la producció és sempre un factor clau en qualsevol empresa. No hi ha cap fórmula magistral que pugui servir per a tothom, perquè aquesta és molt depenent del sector i de la mida. Softvic S.A., l’empresa on treballo, em va demanar que implantés un sistema d’organització adequat a una empresa de desenvolupament de Software. Les empreses d’aquesta tipologia tenen dues característiques diferenciadores respecte una empresa de fabricació: les feines es fan una única vegada i es redefineixen freqüentment els projectes a fer al futur. És a dir, els requisits són inestables i requereixen rapidesa i flexibilitat. Actualment, Softvic S.A. ja té la ISO 9001:2008 al departament de programació. Aquesta ISO contempla com es creen les ordres de programació (OP) i ordres d’incidència (OI) i com es registra i avalua la feina realitzada. L’objectiu és implantar una metodologia que s’encarregui de la part anterior a aquesta, és a dir, definir les feines a fer en un període. Això s’ha d’integrar perfectament amb la part ja recolzada per la ISO. Per aquest fet es va escollir la metodologia Scrum que complia tots els requisits esmentats i estava contrastada per diferents empreses del món del Software. Primerament es van fer proves en les quals es guardava la informació en un Excel i s’imprimien manualment les feines a realitzar. Un cop es va haver decidit quina informació era útil i quina no en el cas de Softvic, es va crear una base de dades amb les taules i camps necessaris. Per treballar de forma més còmoda es va fer posteriorment un programa per a mantenir les dades i un formulari per imprimir etiquetes. A mesura que hem anat utilitzant la metodologia Scrum, hem anat ajustant aspectes cap on hem cregut convenient pel nostre cas en particular.

Optical nebulosities associated with IRAS sources in dense cloud cores

I, H¿ and [SII] CCD images of the regions around 4 young IRAS sources embedded in the dense molecular cloud cores CB 6, CB 39, AFGL 5142, and L 1251 are presented. Reflection nebulosities are found in all 4 regions. Herbig-Haro objects are detected in AFGL 5142 and L 1251. In both cases, the HH objects are new discoveries.

Informe sobre la 63a IFLA Conference (Copenhaguen, setembre de 1997)

La conferència anual de l'IFLA (International Federation of Library Associations and Institutions) -enguany la 63a- va tenir lloc a Copenhaguen, Dinamarca, entre el 30 d'agost i el 6 de setembre de 1997. Els congressos de l'IFLA tenen un contingut professional que abraça tots els àmbits de la biblioteconomia. Durant la setmana que dura el congrés les diverses seccions, taules rodones i altres grups en què s'organitza l'entitat mantenen reunions tancades en les quals es revisen els objectius del grup i els treballs duts a terme durant l'any, es planifiquen nous projectes i es preparen les properes reunions. Així mateix, cada grup organitza sessions obertes i seminaris en els quals es presenten treballs i es debaten qüestions professionals.

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones amb discapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) i a creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat. Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin sigui l'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar les mans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'una manera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinó que expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes de les estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés des de terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament dels aspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeu consultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3C Internationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització).Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i per prioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temes recollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis i els scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista.Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.Nota: Algunes de les característiques descrites en les directrius no estan encara implementades en tots els navegadors o eines multimèdia; en concret pot ser que no es puguin utilitzar funcions noves d'HTML 4.0, de CSS1 o CSS2.Les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 són part d'una col·lecció de directrius sobre accessibilitat publicades per la Web Accessibility Initiative, WAI (Iniciativa d'Accessibilitat Web). La col·lecció comprèn User Agent Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a agents d'usuari) [WAI-USERAGENT] i Authoring Tool Accessibility Guidelines (Directrius d'accessibilitat per a eines d'autor [WAI-AUTOOLS].

Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0. Recomanació de W3C, 5 de maig de 1999

Aquestes directrius expliquen com fer que el contingut web sigui accessible a persones ambdiscapacitats i s'adrecen a creadors de contingut (autors de pàgines web o dissenyadors de llocs web) ia creadors d'eines d'autor. L'objectiu principal d'aquestes directrius és promoure l'accessibilitat.Tanmateix, l'aplicació de les directrius facilitarà l'accés al contingut a tot tipus d'usuari, sigui quin siguil'agent d'usuari usat (navegador web, navegador de veu, telèfon mòbil, ordinador de cotxe, etc.) o les condicions de l'entorn de consulta (entorns sorollosos, espais mal il·luminats, entorns en què no es poden usar lesmans, etc.). L'aplicació d'aquestes directrius també ajudarà els usuaris a trobar la informació d'unamanera més ràpida dins el web. Les directrius no pretenen desincentivar l'ús d'imatges, vídeo, etc., sinóque expliquen com fer que el contingut multimèdia sigui més accessible a una àmplia audiència.Aquest és un document de referència per a uns principis d'accessibilitat i idees de disseny. Algunes deles estratègies comentades tracten d'aspectes relatius a la internacionalització del web i a l'accés desde terminals mòbils. Tanmateix, el document se centra en l'accessibilitat i no tracta exhaustivament delsaspectes relacionats amb altres activitats del W3C. Si voleu més informació sobre aquests temes podeuconsultar les pàgines inicials W3C Mobile Access Activity (per a l'accés des de terminals mòbils) i W3CInternationalization Activity (per als aspectes d'internacionalització). Aquest document està pensat per a ser estable en el temps i, per tant, no dóna informació específica sobre si els navegadors funcionen o no amb una determinada tecnologia, ja que aquesta informació varia molt ràpidament. Aquesta informació es pot trobar al web de la Web Accessibility Initiative ,WAI, (Iniciativa d'Accessibilitat Web) [WAI-UA-SUPPORT].Aquest document inclou un annex que organitza tots els punts de verificació ordenats per tema i perprioritat. Els punts de l'annex estan enllaçats a les respectives definicions en el document. Els temesrecollits en l'annex inclouen les imatges, el contingut multimèdia, les taules, els marcs, els formularis iels scripts. L'annex es presenta en forma de taula o com a simple llista. Un document a part, amb el títol Techniques for Web Content Accessibility Guidelines 1.0 (Tècniques per a les directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0) ([TECHNIQUES]) explica com posar a la pràctica els punts citats fins aquí. El document de tècniques explica cada punt amb més detalls i dóna exemples usant el llenguatge d'etiquetatge d'hipertext (HTML), fulls d'estil en cascada (CSS), el llenguatge d'integració multimèdia sincronitzada (SMIL) o el llenguatge d'etiquetatge matemàtic (MathML). Aquest document també inclou tècniques per a provar o validar una pàgina web i un índex Directrius per a l'accessibilitat al contingut web, versió 1.0 dels elements i atributs HTML amb les tècniques que els usen. El document de tècniques està pensat per a seguir de prop els canvis tecnològics i es preveu que s'actualitzi més sovint que les directrius.

The work of Spanish men. A quantitative analysis based on census data, 1900-1970

This paper presents a historical examination of employment in old age in Spain, in order to characterize this labour segment and identify and analyse its specific problems. One of these problems is the life-cycle deskilling process, already shown for certain national cases. This study explores whether this hypothesis also holds in Spain. The perspective used is essentially quantitative, as our analysis is based on the age-profession tables in Spanish population censuses from 1900 to 1970.

The work of Spanish men. A quantitative analysis based on census data, 1900-1970

This paper presents a historical examination of employment in old age in Spain, in order to characterize this labour segment and identify and analyse its specific problems. One of these problems is the life-cycle deskilling process, already shown for certain national cases. This study explores whether this hypothesis also holds in Spain. The perspective used is essentially quantitative, as our analysis is based on the age-profession tables in Spanish population censuses from 1900 to 1970.

Una aproximació a l’estudi tècnic dels suports dels frontals d’altar romànics atribuïts als tallers de Vic i Ripoll

Aquest treball s’inclou dins la línia de recerca de la Secció de Conservació-Restauració delPatrimoni que es centra en l’estudi tècnic dels suports de fusta de frontals i retaules percaracteritzar-los i aportar noves informacions sobre els materials constitutius, els seussistemes de construcció i el seu origen. En aquest cas, l’estudi es centra en pintura sobretaula catalana del segle XII.La selecció de peces i l’acotació del tema van sorgir arrel d’un treball fi nal de màster (setembre2009) en el que ja es van estudiar els suports d’un conjunt de taules de fusta policromades dels segles XI, XIII i XIV custodiades al Museu Episcopal de Vic (MEV)...

Una aproximació a l’estudi tècnic dels suports dels frontals d’altar romànics atribuïts als tallers de Vic i Ripoll

Aquest treball s’inclou dins la línia de recerca de la Secció de Conservació-Restauració delPatrimoni que es centra en l’estudi tècnic dels suports de fusta de frontals i retaules percaracteritzar-los i aportar noves informacions sobre els materials constitutius, els seussistemes de construcció i el seu origen. En aquest cas, l’estudi es centra en pintura sobretaula catalana del segle XII.La selecció de peces i l’acotació del tema van sorgir arrel d’un treball fi nal de màster (setembre2009) en el que ja es van estudiar els suports d’un conjunt de taules de fusta policromades dels segles XI, XIII i XIV custodiades al Museu Episcopal de Vic (MEV)...

Estudi i anàlisi dels hàbits esportius dels alumnes de l’IES Isaac Albèniz de Badalona

Aquest estudi té com objectiu conèixer els hàbits esportius dels alumnes del IES Isaac Albèniz de Badalona, no obstant els hàbits esportiu és un conjunt d’accions difícilment d’estudiar amb exactitud. Per tant l’estudi és centra principalment en conèixer el índex d’activitat física dels alumnes, el tipus d’activitat física que realitzen, els motius de pràctica i les barreres que dificulten la pràctica. La mostra analitzada és l’alumnat d’ESO que està format per 367 alumnes, 196 són nois i 171 són noies de 11 a 17 anys. El instrument de mesura utilitzat és una enquesta d’elaboració pròpia però amb referències del (MSD, 2011), aquesta enquesta s’ha administrat personalment als alumnes al principi de les classes d’educació física, posteriorment s’ha tractat les dades mitjançant el programa estadístic SPSS 20 per realitzar taules de contingència i gràfic de barres, finalment els resultats han mostrat una equivalència entre alumnes actius i no actius, que hi ha més percentatge de pràctica d’activitat física no organitzada que activitat física organitzada, que els principals motius de pràctica són la diversió i la salut, i que la falta de temps és la barrera que predomina més en els alumnes.