GSK-3 como posible diana terapéutica en la Enfermedad de Alzheimer: Un nuevo inhibidor de GSK-3 aumenta la densidad y rescata la pérdida de espinas dendríticas causada por Aβ en neuronas corticales primarias.

Un nou inhibidor del glicogen-sintetasa-cinasa-3 (GSK-3) tipus tiadiazolidona (TDZD) va demostrar recentment incrementar la supervivència neuronal i prevenir el dèficit de memòria en un ratolí doble-transgènic (APP-tau). Aquest benefici podria produirse per la prevenció de pèrdua d'espines dendrítiques associada a l'exposició a formes solubles oligomèrics del péptidoβ amiloide (Aβo). Estudiem l'efecte de Aβo i TDZD-8 en la densitat d'espines dendrítiques en neurones primàries corticals de ratolí. Trobem que TDZD-8 rescata la pèrdua d'espines dendrítiques mediada per l'exposició a Aβo. Aportem una evidència més de que GSK-3 podria ser una diana d'interès en el tractament de la EA.

La força de prensió manual com a factor pronòstic de mortalitat en pacients oncològics terminals a una unitat de cures pal•liatives.

L’objectiu de l’estudi va ser determinar si la força de prensió manual (FPM) era factor pronòstic de mortalitat en malalts amb càncer avançant ingressats a una Unitat de cures pal•liatives (UCP). Es va determinar la força de prensió a l’ingrés i l’evolució de la FPM els primers 12 dies mitjançant un dinamòmetre. Ni la FPM inicial ni a l’evolució va demostrar diferències significatives entre els malalts donats d’alta vius i els que van morir a la UCP. Conclusions: la determinació de FPM no va ser factor pronòstic de supervivència en malalts ingressats per càncer en una UCP.

Expressió de VEGF com a factor pronòstic independent de recaiguda a la malaltia de Hodgkin.

El paper del fenomen angiogènic en els diferents tumors sòlids ha estat l’objectiu de nombrosos estudis en els darrers anys. La importància d’aquest procés en les neoplàsies d’origen hematològic encara és bastant desconeguda. En aquest treball hem estudiat l’expressió immunohistoquímica del factor de creixement de l’endoteli vascular (VEGF) en els “tissue microarrays” (TMA) de 252 pacients diagnosticats de limfoma de Hodgkin tractats de forma homogènia (poliquimioteràpia esquema ADVD amb o sense radioteràpia) entre els anys 1978 i 2003. Els resultats s’han correlacionat amb l’evolució dels pacients i s’ha avaluat la seva importància en la supervivència lliure de malaltia i supervivencia global de la sèrie.

Leucemias agudas secundarias a tratamiento con quimioterapia y/o radioterapia: estudio de 23 pacientes en un solo centro.

L’ús d’agents citotòxics ha incrementat la incidència de leucèmies agudes secundàries (LAS). De 23 LAS diagnosticades en 20 anys, s’analitzaren els agents citotòxics, caraterístiques clínico-biològiques, tractament i pronòstic. Els agents rebuts a la neoplàsia prèvia fóren: alquilants, inhibidors de la DNA topoisomerasa II, antitubulina i radioteràpia. El 95% de les LAS presentàven alteracions citogenètiques. Tretze pacients reberen quimioteràpia intensiva (amb un trasplantament de progenitors hematopoètics [TPH] en 3) i 10 només suport (supervivència mediana de 3 en front a 0,079 anys, p=0,004). El pronòstic i la resposta al tractament fóren dolents, però associaciar quimioteràpia i TPH podria perllongar la supervivència.

Actividad de la vía PI3K-AKT-FOXOp27 como factor pronóstico en tumores astrocitarios

Els tumors astrocitaris són entitats poc freqüents i el seu pronòstic és pobre. Recentment s'ha descrit l'alta freqüència d'alteració de la via de PI3K a aquests tumors. L'objectiu d'aquest estudi és valorar la possible correlació entre la supervivència lliure de progressió d'una sèrie de pacients intervinguts per tumors astrocitarios en el nostre centre i l'activació de la via de PI3K definida mitjançant expressió inmunohistoquímica. Es van analitzar un total de 83 pacients. A més dels factors correlacionats en la literatura amb la supervivència lliure de progressió (grau, cirurgia i edat), l'estudi mostra una correlació directament proporcional amb els nivells de pFOXO i inversament proporcional amb p27. El valor d'aquestes troballes haurà de ser validat posteriorment.

Supervivencia y factores pronósticos en una serie de 317 pacientes con esclerodermia

La esclerosis sistèmica és una malaltia del teixit conectiu que té una gran variabilitat a la seva expressió y evolució clíniques. El càlcul de la supervivència dels malalts no ofereix resultats uniformes als diferents estudis realitzats. En aquest treball estudiem la supervivència i factors de risc associats al pronòstic a 317 pacients espanyols amb ES controlats en un únic hospital universitari. Tal i com mostra aquest estudi la supervivència a l´esclerodermia ha aumentat a la última dècada, essent la principal causa de mort a l´actualitat l´afecció pulmonar. Segons aquest treball, són factors de risc associats a una major mortalitat: l´afecció pulmonar, la forma difusa, la crisis renal esclerodèrmica i l´edat superior als 60 anys al moment del inici de la malaltia.

Análisis de 150 pacientes trasplantados pulmonares por Enfermedad Pulmonar Intersticial Difusa ( EPID )

Les malalties pulmonars intersticials difuses ( MPID) representen la segona indicación de trasplantamente pulmonar (TP) després del enfisema. El treball és un estudi retrospectiu de 150 malalts sotmesos a un TP per MPID entre agost-1990 i gener de 2010. Es tracta de 86 (57%) homes amb una edad mitja de 49 (r: 20-67) anys. Es van fer 104 (69%) trasplantaments unipulmonares ( TUP) i 46 bipulmonars ( TBP). El diagnòstic més freqüent va ser en 94 ( 63%) malalts la Neumonía intersticial Usual. L’objectiu ha estat establir els resultats significatius en quant a supervivència i ganància funcional del grup. La supervivència del TP en malalts amb MPID és comparable als registres internacionals. Un de cada 6 malalts torna a treballar i la realització d’un TUP o un TBP no suposa més ganància funcional.

Estudi del sistema reptroductor de la guatlla (Coturnix coturnix) i de la hibridació amb la guatlla japonesa (Coturnix japonica) domèstica i híbrids

La guatlla (Coturnix coturnix) és actualment una espècie amb un estat de conservació desfavorable. Una amenaça per a la seva conservació és la hibridació que pot produir-se degut als alliberaments massius amb finalitats cinegètiques de la guatlla japonesa (Coturnix japonica) o híbrids provinents de granges de cria. Els objectius d’estudi són: a) Aprofundir en el sistema sexual de la guatlla, ja que el seu coneixement pot permetre entendre els mecanismes d’hibridació amb la guatlla japonesa o híbrids. b) Conèixer la taxa de supervivència i l’eficàcia biològica dels individus no nadius a àrees de reproducció de la guatlla. c) Buscar evidències directes d’hibridació en condicions naturals i caracteritzar-la. d) Determinar si existeix competència espermàtica interespecífica mitjançant experiments en captivitat. S’ha seguit el comportament en condicions naturals de parelles homospecífiques i heterospecífiques de mascles i femelles de guatlla i de guatlla japonesa o híbrids. S’ha analitzat la paternitat dels polls d’aquestes parelles i s’ha pogut conèixer quins aspectes del comportament (segons l’espècie) es relacionen amb l’eficàcia biològica dels adults. S’han analitzat el mateix tipus de dades obtingudes durant cinc temporades reproductives, en les que hi van participar només individus de guatlla. Així s’ha pogut comparar el comportament de l’espècie en presència i absència dels individus al•lòctons. Els resultats indiquen que existeixen dues estratègies sexuals entre els mascles de guatlla. L’estat físic del mascle en relació al dels altres mascles coetanis i el temps de permanència amb la femella determinen la seva taxa de paternitat. Existeix una fracció relativament petita però significativa de guatlla japonesa de granja que sobreviu en condicions naturals i s’hibrida amb la guatlla silvestre, predominantment de forma unidireccional, entre femella japonesa i mascle de guatlla. Aquestes femelles presenten un sistema d’aparellament majoritàriament monògam. Els anàlisis sobre els experiments de competència espermàtica s’estan realitzant a l’actualitat.

Gestió del coneixement aplicada a projectes informàtics

Avui dia el coneixement s'ha convertit en l'actiu més valuós de qualsevol organització, i la gestió d'aquest actiu, en una necessitat. La competitivitat de les empreses i, per tant, la seva supervivència depenen, en gran manera, del fet que aquest coneixement es pugui preservar i emprar eficientment. Quantes vegades hem perdut el temps innecessàriament cercant documents que nosaltres mateixos hem guardat en algun lloc i que no sabem trobar, o hem desaprofitat la informació d'altres perquè no sabem que existeix, o hem hagut de demanar informació a altres persones perquè nosaltres no la tenim a la nostra disposició o no sabem com trobar-la. Tot això i molt més pot quedar resolt amb una bona gestió del coneixement. Si haguéssim de definir què és la gestió del coneixement, podríem dir que és tot el conjunt d'activitats que tenen com a finalitat fer servir, compartir i desenvolupar els coneixements d'una organització i de les persones que hi treballen per a aconseguir una millora en els seus objectius, ser més precisos en la presa de decisions i poder donar una resposta més ràpida a les necessitats del mercat. Però implantar la gestió del coneixement en una empresa no és una tasca fàcil ni immediata. A banda de comportar un canvi organitzatiu important, cal que hi hagi un suport tecnològic, cosa que implica definir uns processos, abans inexistents i que ara han de ser aplicats i veure com s'integra en el funcionament de l'activitat diària de l'empresa, en aquest cas, el desenvolupament de projectes informàtics.

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Caracterización funcional de las HERC ubiquitina ligasas en modelos in vivo

La família de proteïnes HERC contenen dos dominis característics: HECT i RLD (RCC1-like). Proteïnes amb dominis HECT funcionen com ubiquitina ligasas i proteïnes amb dominis RLD actuen com a reguladors de GTPases. En humans, la família HERC està formada per sis membres: les gegants (HERC1-2) i les petites (HERC3-6). HERC1 va ser la primera a identificar-se, conté dos dominis RLD (RLD1 i RLD2) i ha estat implicada en tràfic de membrana, proliferació i creixement cel.lular per les seves interaccions amb clatrina, M2-piruvat quinasa i tuberina (TSC2). Aquí es descriu la caracterització del ratolí "rescat" d'una mutació espontània i recessiva anomenada tambaleante, que causa una degeneració progressiva de les cèl.lules de Purkinje amb atàxia severa, un creixement reduït i una menor supervivència. Aquest rescat va ser realitzat amb un transgèn de cDNA de HERC1 humà i demostra que HERC1 és el responsable del fenotip oscil.lant. Hem generats animals knock-outs de HERC1 que no expressen el extremo ubiquitina ligasa de la proteïna, i que no mimetitzen el fenotip tambaleante. La resposta de MEFs de tambaleante a insulina tampoc mimetitza l'activació reduïda dels substrats de mTOR, ni l'autofàgia observats en l'animal tambaleante. Els nostres resultats suggereixen que HERC1 podria estar implicada en la regulació de la biogènesi ribosomal. Aquestes observacions contribueixen a la caracterització funcional de la ubiquitina ligasa HERC1 i demostren un paper fins ara desconegut de HERC1 en creixement i neurodegeneració.

La Tortuga de l’Albera : proposta d’actuació per a la recuperació del seu hàbitat de nidificació

Estudi biològic de la tortuga mediterrània a la Serra de l’Albera, factors d’amenaça, creació de noves zones de posta i manteniment a llarg termini per tal d’augmentar la seva supervivència de cara a conservar i incrementar l’última població autòctona de tortuga mediterrània a la Península Ibèrica

Artroplastia total de cadera tipo Charnley: Estudio retrospectivo descriptivo de 595 casos de prótesis primarias durante 25 años.

L’artroplastia total de maluc cimentada, descrita per Charnley, és reconeguda per ser una de les intervencions més exitoses. Analitzem retrospectivament 595 artroplasties primàries tipus Charnley del nostre centre, durant 1986 i 2011. Com a punt final de supervivencia considerem el recanvi protèsic (afluixament asèptic, infecció o luxació), èxitus o pèrdua de seguiment. Els anàlisis de supervivència a llarg plaç, han sigut similars als obtinguts per altres autors. Aquest estudi identifica grups poblacionals que podrien beneficiar-se dels nous implants i tècniques que millorin aquesta exitosa pròtesi, i reafirma els bons resultats d’aquesta cirurgia, inclús a hospitals generals.

Hormonoterapia primaria en mujeres añosas con cáncer de mama localizado hormonosensible

Se analizó de forma retrospectiva una serie de pacientes con una edad mediana de 79 años con cáncer de mama localizado, con receptor de estrógeno positivo tratadas con hormonoterapia primaria. Tras recibir el tratamiento primario las pacientes candidatas se sometían a cirugía. La respuesta clínica fue de un 63.6%. La mediana de tiempo a progresión fue de 94 meses y la mediana de la supervivencia global no se alcanzó, siendo la media de 123 meses. Se evaluó el impacto del tratamiento quirúrgico en estos resultados, no objetivándose diferencias estadísticamente significativas. La hormonoterapia exclusiva en casos seleccionados es efectiva y segura

Caracterización de los pacientes trasplantados por Cirrosis Criptogénica. Estudio comparativo de la evolución post-trasplante hepático de las Cirrosis secundarias a EHDG y las Cirrosis Enólicas.

Nuestro objetivo es comparar la evolución post-trasplante hepático de los pacientes con cirrosis por una enfermedad hepática por depósito de grasa (EHDG) y los pacientes trasplantados por cirrosis enólica desde el punto de vista de supervivencia y complicaciones metabólicas y desarrollo de complicaciones cardiovascular con un seguimiento post-trasplante a medio plazo. Se estudiaron retrospectivamente los pacientes sometidos a TH por Cirrosis Criptogénica en nuestro centro, desde el 1 de enero de 1997 hasta el 31 de diciembre de 2006 (caracterizando aquellos con fenotipo de EHDG subyacente). La mayoría de pacientes trasplantados por CC en nuestro centro corresponden a una cirrosis secundaria a EHDG. La prevalencia de CHC es mayor en estos pacientes que en los TH por OH. El desarrollo de complicaciones metabólicas, enfermedad cardiovascular y supervivencia al 5º año post-TH fue similar a los pacientes trasplantados por cirrosis OH.