Foco oracional y polaridad: en torno a una asimetría entre el español y el catalán

En aquest estudi s’examina la perifèria esquerra del català antic en comparació amb la del castellà antic, i es descriuen les diferències més rellevants

Ordre de mots i estructura informativa a la llengua de Francesc Eiximenis

En aquest estudi s’examina la llengua d’alguns textos de Francesc Eiximenis (concretament, el ‘Dotzè del Crestià’ i les cartes autògrafes publicades per Martí 2002) per tal d’aprofundir en la distribució de l’estructura informativa i el consegüent ordre de mots que utilitza l’autor. L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en els casos d’ avantposició del català antic que correspon a una estructura de focalització feble (no contrastiva)

La Negación en español medieval: evolución de los términos de polaridad negativa

Estudi sobre la negació en el castellà antic des d'un punt de vista sincrònic i dins el marc de la gramàtica generativa

Sintagma determinante

El sintagma determinant en el castellà antic medieval

Determinants sociodemogràfics, incentius i rendiments econòmics de l'aprenentage de l'idioma Català per part de la població immigrant a Catalunya

En aquest projecte s’han estudiat diferents aspectes relacionats amb l’aprenentatge del català per part de la població immigrant. Aquest es un tema rellevant donat que les habilitats idiomàtiques dels immigrants es una altra forma de capital humà, que no només facilita la seva integració social, sinó que també incrementa les seves oportunitats laborals. En aquest estudi s’ha enfocat l’aprenentatge de l’idioma català per part de la població immigrant com una inversió de la qual es deriven costos i beneficis. Una qüestió rellevant és quins son els incentius que els immigrants que ja parlen el castellà, bé per que és la seva llengua materna o per que l’han après amb posterioritat, tenen per aprendre la llengua catalana. Aquest estudi es encara més interessant si considerem aquells immigrants que no tenen un nivell fluït del castellà, i encara més els que arriben a Catalunya sense conèixer cap de les dues llegües oficials. Aquest estudi es centra en els determinants econòmics i demogràfics del nivell de coneixement del català entre els immigrants a Catalunya. En aquest sentit, és clau determinar el rol que juguen variables com el grau d’exposició, eficiència i els incentius econòmics, com per exemple les conseqüències laborals (salaris i oportunitat de treball). Tanmateix, també es important determinar si viure en entorns on hi ha una gran concentració d’immigrants d’un mateix país exerceix un efecte depressor en l’aprenentatge del català per part dels immigrants. La segona part del projecte ha consistit en estimar un model per contrastar la hipòtesi de si el coneixement del català per part dels immigrants implica un millor salari. Per altra banda, també analitzarem si aquest coneixement del català implícita tenir accés a millors oportunitats de treball. La confirmació d’aquestes hipòtesis implicaria que els immigrants realment tenen un incentiu econòmic per invertir en l’aprenentatge del català.     

Health inequalities among the elderly in western Europe

Background: This paper analyses gender inequalities in health status and in social determinants of health among the elderly in Western Europe. Methods: Data came from the first wave of the “Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe” (SHARE, 2004). For the purposes of this study a subsample of community-residing people aged 65-85 years with no paid work was selected (4218 men and 5007 women). Multiple logistic regression models separated by sex and adjusted for age and country were fitted. Results: Women were more likely to report poor health status, limitations in mobility and poor mental health. Whereas in both sexes educational attainment was associated with the three health indicators, household income was only related to poor self-rated health among women. The relationship between living arrangements and health differed by gender and was primarily associated with poor mental health. In both sexes, not living with the partner but living with other people and being the household head was related to poor mental health status (aOR=2.14; 95% CI=1.11-4.14 for men and aOR=1.75; 95% CI=1.12-2.72 for women). Additionally, women living with their partner and other(s) and those living alone were more likely to report poor mental health status (aOR=1.67; 95% CI=1.17-2.41 and aOR=1.58; 95% CI=1.26-1.97, respectively). Conclusions: Health inequalities persist among the elderly. Women have poorer health status than men and in both sexes the risk of poor health status increases among those with low educational attainment. Living arrangements are primarily associated with poor mental health status with patterns that differ by gender.

Paternal involvement and children's developmental stages in Spain

How does fathering change across children’s developmental stages and how do these changes vary by educational levels and women’s employment? To investigate this, I use the „2003 Spanish Time Use Survey‟ (N = 2,941) for a sample of heterosexual couples with children of different ages. I differentiate between physical (i.e. feeding, supervising, putting children to bed) and interactive child care activities (i.e. speaking to, playing with, teaching the child). Fathers‟ education strongly influences how much fathers participate in physical care in families with preschoolers, a stage in which these activities are particularly important for children’s physical, social, and emotional development. For interactive care, a significant education gradient emerges when the youngest child is aged 3 to 5, when the acquisition of complex linguistic, conceptual, and social skills is critical for later school success. Mother’s employment significantly influences father’s physical child care with preschoolers. This suggests that empowering Spanish women to participate in the labor market promotes gender equity in the household division of child care.

Theorizing institutional changes: understanding decentralization and federalization in Brazil, Spain and South Africa

In light of the existing theories about institutional change, this paper seeks to advance a common framework to understand the unfolding of decentralization and federalization in three countries: Brazil, Spain, and South Africa. Although in different continents, these three countries witnessed processes after their respective transitions to democracy that transferred administrative and fiscal authority to their regions (decentralization) and vertically distributed political and institutional capacity (federalization). This paper attempts to explain how institutional changes prompted a shift of power and authority towards regional governments by looking at internal sources of change within the intergovernmental arena in the three countries. This analysis is organized around two propositions: that once countries transit to democracy under all-encompassing constitutions there are high incentives for institutional change, and that under a bargained intergovernmental interaction among political actors subnational political elites are able to advance their interests incrementally. In short, through a common framework this paper will explain the evolving dynamics of intergovernmental dynamics in three countries.

North-South convergence and the allocation of CO2 emissions

We postulate a two-region world, comprised of North (calibrated after the US) and South(calibrated after China). Our optimization results show the compatibility of the following threedesiderata:(1) Global CO2 emissions follow a conservative path that leads to the stabilizationof concentrations at 450 ppm.(2) North and South converge to a path of sustained growth at 1% per year (28.2%per generation) in 2075.(3) During the transition to the steady state, North also grows at 1% per year whileSouth s rates of growth are markedly higher.The transition paths require a drastic reduction of the share of emissions allocated to North,large investments in knowledge, both in North and South, as well as very large investments ineducation in South. Surprisingly, in order to sustain North s utility growth rate, some output mustbe transferred from South to North during the transition.Although undoubtedly subject to many caveats, our results support a degree of optimism byproviding prima facie evidence of the possibility of tackling climate change in a way that is fairboth across generations and across regions while allowing for positive rates of humandevelopment.

The three horsemen of riches: Plague, war and urbanization in early modern Europe

How did Europe escape the "Iron Law of Wages?" We construct a simple Malthusian model withtwo sectors and multiple steady states, and use it to explain why European per capita incomes andurbanization rates increased during the period 1350-1700. Productivity growth can only explain a smallfraction of the rise in output per capita. Population dynamics changes of the birth and death schedules were far more important determinants of steady states. We show how a major shock to population cantrigger a transition to a new steady state with higher per-capita income. The Black Death was such ashock, raising wages substantially. Because of Engel's Law, demand for urban products increased, andurban centers grew in size. European cities were unhealthy, and rising urbanization pushed up aggregatedeath rates. This effect was reinforced by diseases spread through war, financed by higher tax revenues.In addition, rising trade also spread diseases. In this way higher wages themselves reduced populationpressure. We show in a calibration exercise that our model can account for the sustained rise in Europeanurbanization as well as permanently higher per capita incomes in 1700, without technological change.Wars contributed importantly to the "Rise of Europe", even if they had negative short-run effects. We thustrace Europe s precocious rise to economic riches to interactions of the plague shock with the belligerentpolitical environment and the nature of cities.

Del prestatge a la web: la transformació de la formació de les col·leccions a les biblioteques universitàries

L’existència d’una xarxa mundial de comunicacions ubiqua i barata que cada vegada més permet obtenir documents de manera fàcil i gratuïta requerirà una transformació de les pràctiques de la formació de col·leccions a les biblioteques universitàries. Això estarà impulsat per una sèrie d’avenços específics, que inclouen la digitalització de continguts; el desenvolupament de repositoris d’impresos; el desenvolupament de lectors de llibres electrònics i de l’edició mitjançant la impressió sota demanda; el creixement de l’accés obert; els reptes per establir estructures d’edició acadèmica; i el creixement de noves formes d’activitats acadèmiques basades en l’obertura i la productivitat social. Si les biblioteques universitàries volen tenir èxit, hauran de desmuntar les col·leccions impreses patrimonials; passar de la selecció de llibres ítem a ítem a la compra sota demanda i a les subscripcions; gestionar la transició cap a revistes d’accés obert; centrar-se en conservar ítems únics; i desenvolupar nous mecanismes per finançar una infraestructura nacional.

Estratègies de cura i presa de decisions en persones grans amb dependència ingressades en una unitat geriàtrica d'atenció intermèdia : estudi descriptiu

Aquest estudi té com objectiu observar les relacions entre les estratègies de cura (formal, informal, mixta) que fan servir els cuidadors de persones grans dependents, la seva situació social i les seves motivacions per la decisió respecte a com fan la cura. L’estat del tema destaca el predomini de les cures informals sobre les formals en els models de benestar mediterranis i la rellevància de la interacció entre factors personals socioculturals i les polítiques socials en la presa de decisions individuals sobre la cura de la dependència. La llei de la dependència, de recent implementació a l’Estat espanyol, ha universalitzat l’accés als recursos formals, creant un nou paradigma d’interacció cuidadors-recursos. Es tracta d’un estudi observacional, transversal, descriptiu de tipus mixt quantitatiu/qualitatiu realitzat a partir d’entrevistes individuals als cuidadors de dependents ingressats en una unitat geriàtrica d’atenció intermèdia. Es recullen dades sobre el context sociofamiliar, l’estratègia de cura, l’autopercepció i les motivacions. Els resultats mostren que els cuidadors combinen prestacions econòmiques i serveis (públics i privats) per adaptar al màxim l’estratègia a les condicions del dependent i a les seves pròpies. Tenen la convicció generalitzada que l’atenció cal fer-la al domicili per motius de reciprocitat i respecte a la persona cuidada. El pas a l’atenció residencial és una decisió molt difícil pels cuidadors. La implantació de la llei de la dependència ha normalitzat la relació entre cuidadors i recursos formals, però la burocratització i la insuficiència de l’oferta de serveis no afavoreixen canvis substancials en la provisió de l’ajut, que continua essent majoritàriament informal. La millora en la percepció de continuïtat d’atenció entre el domicili i la residència, i també en la gestió i l’oferta de serveis formals públics es presenten com a reptes de treball importants al nostre país.

Las relaciones económicas internacionales de la "España Europea"

[eng] Since the year 1986 in which Spain became full member of the European Communities, the quantity and quality of the Spanish international economic relations measured in terms of Balance of Payments have change dramatically. In the past Spanish workers moved to Europe. Now Spain is among the three major countries attracting immigrants from developing countries. In the past Spain received a lot of Foreign Investment, today many Spanish companies are investing abroad. The changes are not only due to membership to the EU but also to the Spanish accommodation to the Globalization.

Potencialidad de la modelización state-space y el filtro de Kalman para el anàlisis regional : una aplicación para el índice de actividad industrial

El déficit existente a nuestro país con respecto a la disponibilidad de indicadores cuantitativos con los que llevar a término un análisis coyuntural de la actividad industrial regional ha abierto un debate centrado en el estudio de cuál es la metodología más adecuada para elaborar indicadores de estas características. Dentro de este marco, en este trabajo se presentan las principales conclusiones obtenidas en anteriores estudios (Clar, et. al., 1997a, 1997b y 1998) sobre la idoneidad de extender las metodologías que actualmente se están aplicando a las regiones españolas para elaborar indicadores de la actividad industrial mediante métodos indirectos. Estas conclusiones llevan a plantear una estrategia distinta a las que actualmente se vienen aplicando. En concreto, se propone (siguiendo a Israilevich y Kuttner, 1993) un modelo de variables latentes para estimar el indicador de la producción industrial regional. Este tipo de modelo puede especificarse en términos de un modelo statespace y estimarse mediante el filtro de Kalman. Para validar la metodología propuesta se estiman unos indicadores de acuerdo con ella para tres de las cuatro regiones españolas que disponen d¿un Índice de Producción Industrial (IPI) elaborado mediante el método directo (Andalucía, Asturias y el País Vasco) y se comparan con los IPIs publicados (oficiales). Los resultados obtenidos muestran el buen comportamiento de l¿estrategia propuesta, abriendo así una línea de trabajo con la que subsanar el déficit al que se hacía referencia anteriormente

Algunes reflexions sobre la construcció d'indicadors indirectes pel seguiment de l'activitat industrial regional

En un gran nombre d'economies, l'evolució de la producció industrial s'analitza a partir de la informació sobre el Producte Industrial Brut i/o el Valor Afegit Brut que proporcionen les Comptabilitats Nacionals. A Espanya, la utilització d'aquestes dades presenta el problema que no estan disponibles tan ràpidament com seria desitjable. En conseqüència, no és possible realitzar un seguiment a curt termini de l'activitat industrial a partir dels mateixos. Per a solucionar aquest problema, l'Institut Nacional d'Estadística elabora un Índex de Producció Industrial mensual a partir de la informació obtinguda a través d'una enquesta dirigida a una mostra representativa de les empreses espanyoles. No obstant això, a nivell regional, les dificultats per a realitzar un seguiment de l'activitat industrial són majors a causa de l'escassesa d'informació estadística. Durant els últims anys, diferents institucions públiques i privades han començat a elaborar indicadors d'activitat per a algunes regions espanyoles, encara que a partir de metodologies no homogènies, de manera que aquests índexs no són directament comparables. Per a corregir aquesta situació, en diferents fòrums s'ha proposat emprar la metodologia utilitzada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (IEC) per a la comunitat catalana com alternativa per a aquelles comunitats espanyoles que no disposen d'un indicador de l'activitat industrial, atès que per a Catalunya resulta una metodologia adequada. En aquest treball s'estudia la idoneïtat d'estendre aquesta metodologia a la resta de regions espanyoles. Per a això, es construeixen uns indicadors d'acord amb la metodologia del IEC i es comparen amb els índexs regionals obtinguts per mètodes directes per a tres de les quatre regions que existeixen: Andalusia, Astúries i Euskadi