Effects of nitrogen supply on wheat and on soil nitrate

Field experiments were conducted at two locations during two growing seasons in the Ebro Valley (Spain), to evaluate the effects of N fertilization on yield and quality of Mediterranean-type wheat in irrigated conditions. Seven N treatments and a control were investigated. The average grain yields ranged from 2117 to 5551 kg ha-1 depending on the year and location. Grain protein ranged from 14.25 to 16.9%, and other quality parameters such as the dough strength (W) also varied with year and location, confirming the suitability of Mediterranean-type wheat and the climate for the production of good bread-making quality wheat. However, grain yields are normally low and both yields and quality can be greatly affected by the variability of this type of climate, even under irrigation. Under these conditions, grain yield increases were mainly due to an increase in the number of grains per m2 without a reduction in the N content per spike, suggesting that N in the grain was not source-limited, possibly due to the lower grain yields and relatively high soil nitrate concentrations. In soils with lower initial soil NO-3N contents, better grain yields could be achieved by applying a N fertilizer rate of about 100 kg N ha-1, whereas in soils with high initial NO-3N contents, no N or a maximum rate of 50 kg N ha-1 is needed to obtain a good grain quality, showing the possibility of producing high-quality wheat with a low amount of N fertilizer and thus increasing the sustainability of the cropping system.

The Next Step: Darwin, Brontë, Fowles

The present article proposes Heathcliff and Sarah Woodruff as monstrous beings who reclaim their desire to be agent subjects in a society and a narrative which deny such a possibility. It would be possible to argue, however, that their monstrosity might be that of the unique specimen, the potential first stage towards the improvement of species through natural selection as theorized by Charles Darwin in 1859. The multiple references to Darwin’s study in the novel by JohnFowles demonstrate that such a theory could clarify what Sarah represents in the novel. In a retroactive manner, Darwinian theory might be used to understand what Heathcliff is, who Heathcliff is, and why he is the object of general animosity. It might be concluded that what is really monstrous about these twocharacters is that both are new specimens, avant la lèttre, and they occupy a space to which language has no access.

Carola Milà i la felicitat de ser una dona : La teoria feminista de Maria Aurèlia Capmany en 'Feliçment, jo sóc una dona'

Aquest treball presenta una anàlisi textual de l'obra de Maria Aurèlia Capmany 'Feliçment, jo sóc una dona'. D'una banda, a través d'una breu presentació de l'autora fins al moment de la publicació de l'obra i, d'una altra, d'una síntesi del feminisme a Catalunya, l'autora del treball ens apropa a les teories feministes que Capmany aboca en la seva novel·la, fet que representa un punt d'inflació en la seva trajectòria novel·lística. L'anàlisi textual ens permet apropar-nos al concepte d'identitat femenina i a la seva construcció, així com relacionar-lo amb les teories feministes més recents.

¿Tenemos imágenes literarias de cine?

El cine bebe de la literatura y la tiene en cuenta para desarrollar su versión de unos relatos que antes fueron escritos en forma de novela, poema, obra teatral o cuento. Los personajes literarios se materializan por medio de unos avatares1 humanos o por los que un artista crea en forma de dibujos animados. Se han visto y se ven en las pantallas multitud de versiones de relatos populares o modernos que espectadores de todas las edades reciben expectantes.

Del autoconocimiento a la autoficción

Sobre el "gènere del Jo" en la literatura espanyola de finals del XIX i inicis del XX

El mito de la adolescencia en Aloma, de Mercé Rodoreda, y Nada, de Carmen Laforet

El mite de l'adolescència en obres com: 'Aloma' de Mercé Rodoreda i 'Nada' de Carmen Laforet

Avaluació dels nivells de nitrats i duresa a l'aigua de consum a quatre zones d'Espanya participants a l'estudi epidemiològic Infància i Medi Ambientl (INMA)

L’aigua és un dels components bàsics per a la vida i una font d’exposició a contaminants ubiqua, ja que tota la població en consumeix. L’estudi epidemiològic INMA avaluarà si l’exposició a nitrats durant l’embaràs i a la duresa de l’aigua durant la infància es relaciona amb el baix pes al néixer i l’èczema atòpica, respectivament. Objectiu: Fer una avaluació dels nivells de nitrats i duresa de l’aigua en aigua de consum de la població de l’estudi INMA. Metodologia: l’estudi descriptiu realitzat a quatre de les set cohorts INMA, a Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València. S’ha recopilat dades dels nivells de nitrats i duresa a l’aigua de consum dels municipis durant el període d’interès (2003 al 2008 i 2004 al 2012), a través d’ajuntaments i companyies d’aigua. S’ha calculat la mitjana, la desviació estàndard, el màxim i el mínim dels nivells de nitrat i de duresa en total i segons l’àrea geogràfica, l’any i l’estació. A Sabadell s’han fet tres mostrejos d’aigua per analitzar la duresa a diferents punts de la ciutat. Resultats: el nivell promig de nitrats (mg/L NO3-) és de 4,2 a Astúries, 4,0 a Guipúscoa, 9,2 a Sabadell i 15,2 a València. El nivell promig de duresa (mg/L CaCO3) és de 89,1 a Astúries, 132,7 al Guipúscoa, 178,3 a València i 230,9 a Sabadell. En l’anàlisi que es va realitzar a Sabadell, es detecta una duresa lleugerament inferior a la reportada sense variabilitat geogràfica. No s’observa una pauta clara de variabilitat estacional ni de variabilitat temporal tant per nitrats com per duresa. Conclusions: S’ha detectat variabilitat en els nivells de nitrats i duresa de l’aigua a les zones d’estudi. Els nivells de nitrats són moderats i els més alts es troben a zones agrícoles de València. La duresa de l’aigua és força alta degut al domini calcari dels subsòls de les zones d’estudi.

El viaje fue necesarios: lecturas renacentistas del viaje portugués

Al dar noticia de los contenidos del mundo, el viaje oceánico portugués ofreció al proceso intelectual renacentista la experiencia imprescindible para construir las bases del mundo moderno. Esas noticias se divulgaron rápidamente por Europa y, a su vez, se entrelazaron con las antiguas creencias y se inmiscuyeron en las novedosas e humanistas formas de explicación de la realidad.

Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Arquitectura i ciutat en la literatura

Postprint (author’s final draft)