744 resultados para Sant Andreu (Barcelona, Catalonia)
Resumo:
El artículo propone hacer un retrato de determinados barrios de la ciudad de Barcelona: "Las fronteras de este territorio son muy claras: al sur limita con la Travessera de Gràcia, al norte con el Monte Carmelo y el Parque Güell, al este con la plaza Lesseps y Gran de Gràcia y al oeste con el Guinardó" a través de la mirada de las novelas de Juan Marsé, durante los oscuros años que corresponden a los años cuarenta y cincuenta del siglo XX y de la forma que sobrevivían unos actores, que si bien eran de ficción, estaban muy cercanos a lo que podría corresponder a personas de carne y hueso, como podremos comprobar por las fuentes históricas que los avalan; insertas en un marco que, llegado a través de la capacidad evocadora de un autor de novelas, siempre están enmarcados en situaciones y espacios muy cercanos a lo real.
Resumo:
El articulo constituye la presentación de los primeros resultados del primer estudio empirico sobre la isla de calor en la ciudad de Barcelona. Tras un análisis de la bibliografia internacional sobre el tema y su evolución, se presenta la metodologia del trabajo, que se basa en la toma de observaciones en el campo, semanalmente, durante 10s años 1985 a 1987, a lo largo de cinco recorridos, previamente establecidos, a través del área metropolitana de Barcelona. En primer lugar, se analizan las caracteristicas morfológicas, ambientales y funcionales de los cinco recorridos. A continuación, con la contrastación de los datos meteorológicos convencionales, el estudio de las situaciones atmosféricas y el análisis de algunas imágenes de satélite, se llega a la conclusión de la existencia de una importante isla de calor en Barcelona, de 6,9 grado Celsius de intensidad máxima y de configuración y localización variables.
Resumo:
El artículo analiza la dinámica residencial de la población extranjera en la ciudad de Barcelona, considerando tres aspectos que centran su distribución: la concentración en el territorio, la segregación residencial en relación con la población de la ciudad y la movilidad residencial en interrelación con su región metropolitana. Se realiza un análisis temporal que sigue la evolución de estos elementos a lo largo de la década, con el objetivo de aportar una visión de conjunto de los cambios observados. El análisis contempla la utilización de diferentes fuentes estadísticas y detalla el comportamiento de las nacionalidades con más efectivos en Barcelona. Los resultados indican un desplazamiento de las áreas de concentración desde el centro histórico hacia la periferia de la ciudad, un descenso de la segregación vinculado a una mayor dispersión territorial y una fuerte movilidad residencial dentro de la Región Metropolitana que afecta especialmente a los municipios situados en la periferia más próxima a la ciudad.
Resumo:
En la darrera dècada, la població de nacionalitat estrangera a la ciutat de Barcelona s'ha incrementat de forma notable fins a superar el 10% dels residents. Paral·lelament, ha existit una forta variació en les nacionalitats més presents i en les seves principals característiques sociodemogràfiques, de manera que s'han experimentat canvis substancials en la seva distribució espacial. És aquest darrer aspecte que es vol estudiar mitjançant les tècniques estadístiques d'anàlisi espacial, aplicades a nivell inframunicipal, amb la intenció d'observar l'evolució experimentada des de 1991 i la diversitat de pautes residencials en funció de la nacionalitat.
Resumo:
La investigació se centra en l'ús discriminatori del dret d'admissió en els bars de nit del centre de Barcelona. En concret, el terreny de camp el conformen quatre bars situats en el Raval, un barri que està experimentant un procés d'ennobliment. El treball de camp ha tingut una durada de deu mesos i s¿ha basat fonamentalment en l'observació etnogràfica. L'objectiu principal ha estat constatar sobre el terreny la pràctica efectiva de la discriminació, i com es du a terme, quines són les formes que adopta i les argumentacions en què es basa. La qüestió fonamental que cal respondre és com es duen a terme els protocols d'acceptació o rebuig d¿aquells què pretenen ingressar als bars de nit, a partir de criteris de detecció de persones pertanyents a determinats grups socials considerats indesitjables, moralment contaminants o perillosos. Aquest és el cas dels i les immigrants, especialment els que provenen del Marroc o d'Algèria, als quals molt sovint se'ls impedeix l'entrada perquè són considerats com una font permanent d'ansietat. Això és bàsicament per un prejudici construït envers el que s¿entén popularment com la figura del moro. Molt sovint, els immigrants àrabs són relacionats amb la delinqüència, i això serveix com a pretext perquè es puguin justificar les pràctiques d'exclusió que s'executen envers aquest grup social en nom del dret d'admissió. En definitiva, aquestes pràctiques discriminatòries funcionarien com un mecanisme la missió del qual seria reafirmar la inferioritat moral atribuïda a aquest col·lectiu i garantir que en els espais d'oci nocturn del Raval els i les joves de classe mitjana no estiguin en contacte amb els i les immigrants àrabs. En conseqüència, podem afirmar que l'exercici discriminat del dret d'admissió sembla tenir relació amb el procés d'ennobliment que està experimentant el barri.
Resumo:
This work is divided into two distinct sections which largely reflected my contributions to the First International Seminar Lima developed at the Pontifical Catholic University of Lima in August 2010.The first section summarizes the process of making the city that are the essence of so-called Barcelona model and have achieved, in terms of strategic planning, Barcelona to be ¿on the map¿ of international best practice in urban design and public art The second section develops the issue of citizen participation in the process of making the city, from the experiences that our research center has launched in the neighborhoods of La Mina and Baró de Viver.
Resumo:
El pràcticum és una aproximació a la comunitat xinesa a través de la medicina tradicional xinesa. La línia de recerca és sobre temes de societat. Ens hem endinsat en la comunitat xinesa que viu i treballa a Barcelona. Per això ho hem analitzat i observat des de la perspectiva social i econòmica, en un primer terme, per a passar a continuació, i com a manifestació d'aquesta comunitat i del seu coneixement, a realitzar l'aprofundiment mitjançant la medicina tradicional xinesa, en concret la que es practica a Barcelona.
Resumo:
This paper analyses the effect of job accessibility by public and private transport on labour market outcomes in the metropolitan area of Barcelona. Beyond employment, we consider the effect of job accessibility on job-education mismatch, which represents a relevant aspect of job quality. We adopt a recursive system of equations that models car availability, employment and mismatch. Public transport accessibility appears as an exogenous variable in the three equations. Even though it may reflect endogenous residential sorting, falsification proofs suggest that the estimated effect of public transport accessibility is not entirely driven by the endogenous nature of residential decisions.
Resumo:
This article focuses on Barcelona"s art market to explore the underlying factors behind the clustering of art dealers in several of the city"s districts. Drawing upon quantitative and qualitative data, the article analyses how such clustering reveals a strategic action in the sense attributed to it by Crozier and Friedberg (1981). Gallery districts are not a reflection of structural factors (economic, urban development-related or social) but the result of a combination of strategic choices either individual or collective which explain the permanence of leading gallery districts or the emergence of new ones.
Resumo:
This last decade, main Spanish urban areas have received large amounts of international immigrants, modifying (sub)urban dynamics. The paper specifically explores the Metropolitan Region of Barcelona (RMB), where, between 1998 and 2009, foreign nationality residents rose from 1.8 to 14.9% of total population.Research focuses on the impact of foreign immigration on three specific dynamics: population growth and distribution/segregation of both Spanish and foreign populations within the metropolitan area; their respective residential mobility patterns; and consequences on their age and sex structure. Results show that there are remarkable differences between the two populations: foreign immigrants have preferably settled in the core city"s least affluent neighbourhoods and, in a second phase, in inner ring municipalities, while the Spanish population continues to move to suburban municipalities
Resumo:
La raó fonamental que ens ha menat a fer aquest estudi és la sorprenent hibridació de materials simbòlics que es troba en les vides, a cavall dels segles XIX i XX, dels propietaris d'Ivars d'Urgell, Pere Segarra, particularment, i Josep Segarra. Efectivament, veiem, sincronitzats en la seva acció, símbols netament de l'antic règim i símbols moderníssims. Símbols que els realcen, que els institueixen, directament, i d'altres -els que deriven dels mecanismes de reproducció social de l'estat liberal- que ho fan de manera indirecta. Alhora que practiquen el ritual del "pa de caritat" per als pobres del poble i passavolants, d'altra banda subscriuen pòlisses d'assegurança de béns immobles, participen directament en les successives fases d'irrigació del terme d'Ivars, o introdueixen adobs i insecticides en la cultura agrària local. Alcaldes i membres de diferents comissions municipals, cedeixen solemnement al poble les suposades relíquies -que ells posseeixen- del seu patró Sant Andreu. En qualsevol cas, la característica bàsica d'una manipulació simbòlica com aquesta seria que, tant si es tracta de símbols antics com moderns, tant si són d'aplicació directa com indirecta, són els propietaris com els Segarra els qui, en el context local, detenen un monopoli ostentós dels actius simbòlics.
Resumo:
Background: Characterizing and comparing the determinant of cotinine concentrations in different populations should facilitate a better understanding of smoking patterns and addiction. This study describes and characterizes determinants of salivary cotinine concentration in a sample of Spanish adult daily smoker men and women. Methods: A cross-sectional study was carried out between March 2004 and December 2005 in a representative sample of 1245 people from the general population of Barcelona, Spain. A standard questionnaire was used to gather information on active tobacco smoking and passive exposure, and a saliva specimen was obtained to determine salivary cotinine concentration. Two hundred and eleven adult smokers (>16 years old) with complete data were included in the analysis. Determinants of cotinine concentrations were assessed using linear regression models. Results: Salivary cotinine concentration was associated with the reported number of cigarettes smoked in the previous 24 hours (R2 = 0.339; p < 0.05). The inclusion of a quadratic component for number of cigarettes smoked in the regression analyses resulted in an improvement of the fit (R2 = 0.386; p < 0.05). Cotinine concentration differed significantly by sex, with men having higher levels. Conclusion: This study shows that salivary cotinine concentration is significantly associated with the number of cigarettes smoked and sex, but not with other smoking-related variables.
Resumo:
We apply social networks analysis to the study of an important database on investment and companies" share in the Catalonia (Spain) of the nineteenth century. In contrast with most of the existing related literature, usually addressing power relationships across administration boards, we focus on the structure of interactions among individual investors and firms. Centrality analysis uncovers interesting roles played by certain economic sectors (e.g. textile and financial). Furthermore, the diverse composition (in terms of economic activity) of communities in the network (subgroups more densely connected internally than with the rest of the network) reveals a high investment diversification, which nicely agrees with a known characteristic of traditional Catalan business strategies.
Resumo:
Un total de 40 ceràmiques tardanes, en la majoria de casos grolleres, que procedeixen de contextos de la segona meitat del segle VI-segle VII de les excavacions de la plaça del Rei de Barcelona, han estat caracteritzades arqueomètricament mitjançant fluorescència de raigs X (FRX), difracció de raigs X (DRX) i microscòpia òptica de làmina prima (MO). A la mostra estudiada, els resultats han permès establir l"existència de fins a 10 grups diferents, alguns dels quals clarament heterogenis, la qual cosa permet pensar que l"anàlisi d"un nombre més elevat de mostres hauria revelat un nombre encara més gran de produccions en el jaciment. Entre les produccions caracteritzades se n"ha identificat una de ceràmica comuna fina de producció local o regional, així com nou de ceràmiques grolleres tant importades com locals i/o regionals.
Resumo:
The Neogene rift in the Catalan Coastal Ranges, which is located in the NE part of the Eastern Iberian Margin, corresponds to a system of grabens formed at the nort h - we s t e rn edge of the Valencia Trough. In the central part of the Catalan Coastal Ranges are the Valls - Peneds half-graben in the onshore and the Barcelona half-graben in the offshore, which are separated by the Garraf and the Collserola-Montnegre horsts. Montjuc hill is a tilted block, which is located to the S of the Barcelona city, between the Collserola-Montn egre horst and the Barcelona half-graben . The Middle Miocene section of Montjuc is constituted by an alternation of conglomerate, sandstone, mudstone and marlstone beds. The Montjuc section was divided into four lithostratigraphic units from base to top: (1) The Morrot conglomerate and sandstone Unit, interpreted as delta plain deposits; (2) the Castell conglomerate, sandstone and mudstone Unit considered as proximal delta front deposits; (3) the Miramar marlstone Unit attributed