Programa de prevención orientado a evitar el Juego Patológico en Adolescentes

El joc es converteix en un problema de salut quan la persona perd el control de la seva conducta, anteposant-ho a les seves obligacions socials i familiars. Diversos estudis sobre el joc demostren que és una conducta iniciada en l'adolescència. La prevenció en salut es mostra fonamental en aquesta etapa del desenvolupament del jove, moment en el qual s'estableixen patrons de conducta. El propòsit d'aquest treball és realitzar un programa de prevenció orientat a evitar el joc patològic en adolescents. Els seus objectius són: Prevenir conductes que deriven en joc patològic per a adolescents; reduir o limitar les hores de joc, fomentant conductes i activitats alternatives; i fomentar la integració i participació del jove al programa com a mitjà d'assimilació dels conceptes exposats i mantenir la seva atenció en el curs del programa. Aquest programa es basa en el model Precedeix i en la teoria Cognitiu-Social de Bandura. Està dirigit a joves de tots dos sexes, escolaritzats a Terrassa, d'entre 15 i 17 anys. Les variables d'interès són edat, sexe; edat, professió i situació social dels seus pares; entorn social, accés a internet. No es considerarà si el jove ha tingut problemes similars precedents. Constarà de sis sessions de 1h. en les quals s'explicaran les conseqüències del joc patològic i la forma d'adquisició d'aquesta conducta, la relació conductual del jove entorn del joc, els factors de risc i protecció que envolten al joc, i es fomentarà l'autoconcienciación del jove referent a la seva conducta, tenint també en compte el seu entorn social. Es realitzarà una sessió final evaluativa d'anàlisi de funcionament i avaluació del programa tant per part del jove com del ponent. Els resultats esperats de la implementació del programa són: Un millor control i coneixement del joc, reducció del temps de joc i el reconeixement de patrons de conducta inadequats per part del jove.

Overeducation, skills and wage penalty: Evidence for Spain using PIAAC data

The literature on educational mismatches finds that overeducated workers suffer a wage penalty compared with properly educated workers with the same level of education. Recent literature also suggests that individuals’ skill heterogeneity could explain wage differences between overeducated and properly matched workers. The hypothesis is that overeducated workers earn less due to their lower competences and skills in relative terms. However, that hypothesis has been rarely tested due to data limitations on individuals’ skills. The aim of this paper is to test the individuals’ skill heterogeneity theory in Spain using microdata from PIAAC, because it is one of the developed countries supporting the highest overeducation rates and where its adult population holds the lowest level of skills among a set of developed countries. Our hypothesis is that the wage penalty of overeducation in Spain is explained by the lower skill level of overeducated workers. The obtained evidence confirms this hypothesis but only to a certain extent as skills only explain partially the wage penalty of overeducation.

L’evolució de la psicologia en els centres penitenciaris

Aquest treball tracta sobre l’evolució de la Psicologia en els centres penitenciaris. En el desenvolupament del treball es començarà amb una breu introducció del marc legislatiu que emmarca aquest àmbit per veure quines reformes legislatives s’han donat. A continuació, s’exposaran les funcions que exerceix un psicòleg penitenciari, els instruments i les tècniques més utilitzades, l’itinerari personal que segueixen els interns i quins programes de tractament existeixen en l’actualitat. Seguidament, s’exposarà la part més pràctica que consta de la realització de dues entrevistes [Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (La Model) i Centre Penitenciari Brians 2 de Sant Esteve Sesrovires]. Es finalitzarà amb unes conclusions integrant la teoria i la part pràctica del treball.

El papel del libre albedrío en la formación de la personalidad

La personalitat es defineix com un conjunt de trets organitzats de forma jeràrquica, els quals consisteixen en patrons cognitius, afectius y conductuals que distingeixen a una persona d’una altra, y que es formen durant el desenvolupament y des del naixement. El paper del lliure albir en la formació de la personalitat és molt limitat, en la mesura que aquest és una potencialitat de la voluntat que no s'actualitza fins com a mínim l'adolescència, quan aquests patrons ja s'han desenvolupat. A més, un cop desenvolupada la llibertat d’ elecció, el judici deliberatiu que precedeix cada elecció estarà molt sotmès a les disposicions cognitives i afectives formades prèviament a la persona, especialment en el cas de personalitats patològiques. No obstant això, mitjançant el coneixement de si, la deliberació i l'elecció la persona és capaç de modificar les seves tendències adquirides i autodeterminar-se

Tastets d'economia número 2: Psicologia i Economia

Peer-reviewed

Entre Europa i Amèrica Llatina: Adolphe Ferrière i l’Escola Nova a Barcelona

El 1930 Adolphe Ferrière va viatjar durant vuit mesos per Amèrica Llatina, Portugal i Espanya. En el marc del viatge va fer una breu estada de pocs dies a Barcelona, on fou acollit per reconeguts personatges de la pedagogia catalana i va desplegar una intensa activitat pública i privada de visites, entrevistes, conferències i excursions. En el programa d'activitats s'hi compte la conferència d'inauguració del Seminari de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, que dirigia Joaquim Xirau. En aquest article s'analitzen els objectius, les motivacions i els resultats del viatge en el context de la pedagogia ginebrina del període d'entreguerres i en el marc de la trajectòria vital i el pensament de Ferrière. A partir de les notes manuscrites del seu Petit Journal podem resseguir l'activitat de Ferrière a Barcelona, copsar les impressions, conèixer les persones amb qui es va relacionar i, en definitiva, endinsar-nos dins el moviment de l'Escola Nova a Barcelona. L'anàlisi de les idees desenvolupades a les conferències és un bon pretext per revisar alguns conceptes claus del pensament educatiu de Ferrière. A més, s'ha reconstruït el text de l’esmentada conferència, amb el títol «La psicologia de l'adolescència», que publiquem a la secció «Documents» d’aquest mateix número de Temps d’Educació.

Tastets d'economia número 2: Psicologia i Economia

Article 2 de la sèrie Tastets d'economia, adreçada al target: principiants, estudiants de batxillerat i de cicles formatius, de l'àrea de les ciències socials.

Competències d'exposició oral acadèmica: treball en equip docent interassignatures en el grau de Psicologia

Con el presente trabajo queremos dar a conocer los primeros resultados de un Pro-yecto de Innovación Docente (UB), “Competencias de exposición oral en contextos académicos: trabajo en equipo docente interasignaturas”; concretamente dos mate-riales elaborados en el marco de desarrollo del mencionado proyecto.

Competències d'exposició oral acadèmica: treball en equip docent interassignatures en el grau de Psicologia

Con el presente trabajo queremos dar a conocer los primeros resultados de un Pro-yecto de Innovación Docente (UB), “Competencias de exposición oral en contextos académicos: trabajo en equipo docente interasignaturas”; concretamente dos mate-riales elaborados en el marco de desarrollo del mencionado proyecto.

Psicopatología en adolescentes adoptados

En este trabajo se analizarán las variables que influirán en el posible desarrollo de psicopatologías en los menores adoptados, tanto nacionales como internacionales, al llegar a la adolescencia. Las variables estudiadas serán: la adversidad en la primera infancia, la influencia del país de origen, la identidad étnica y racial, las diferencias según el género, la influencia de la institucionalización, del estilo educativo de los padres y de la calidad del vínculo entre padres e hijos. Además hablaremos de la autoestima y del riesgo de suicidio en los adolescentes adoptados.

Prevalence of Problematic Mobile Phone Use in British Adolescents

The problematic use of mobile phones among adolescents has not been widely studied. There are very few instruments for assessing potential technological addiction to mobile phones, or for categorizing different types of users or uses. The most widely used scale is the Mobile Phone Problem Use Scale (MPPUS), which is used to study adult populations, and has been applied in various forms in international contexts. The aims of this study were to adapt the Spanish version of this scale (MPPUSA) to British adolescents, and then to estimate the prevalence of possible problematic users. A questionnaire was administered to a sample of 1,529 secondary school pupils aged between 11 and 18 years, with 1,026 completed questionnaires being collected. The analysis showed that the factor and construct validity and reliability were comparable to those obtained in previous studies. The prevalence of problematic users among the students was 10%, and the typical problematic user tended to be an adolescent between 11 and 14 years old, studying in a public school, who considered themselves to be an expert user of this technology, who made extensive use of his/her mobile phone, and who attributed the same problem of use among their peers. These users presented notable scores in all the symptoms covered by the scale used to assess problematic use. In conclusion, the adaptation of the MPPUSA as a screening scale for British adolescents presents good sensitivity and specificity for detecting the main addictive symptoms proposed in this validated version.

Adaptación española del "Mobile Phone Problematic Use Scale" para población adolescente

El uso problemático del teléfono móvil es un fenómeno emergente en nuestra sociedad, que parece afectar especialmente a la población adolescente. El conocimiento acerca del uso problemático de esta tecnología resulta necesario, dado que puede desarrollarse un patrón comportamental con características adictivas. Apenas existen escalas que midan el posible uso problemático del móvil y ninguna adaptada exclusivamente a población adolescente española. La escala más utilizada internacionalmente es la Mobile Phone Problematic Use Scale (MPPUS). El objetivo de este estudio es adaptar el MPPUS a la población adolescente española. Se administró la versión española del cuestionario a una muestra de 1132 de 12 a 18 años. La fiabilidad y la validez factorial eran comparables a las obtenidas en población adulta, por lo que la medida del uso problemático del móvil en los adolescentes españoles es unidimensional. Se detectó una prevalencia del 14.8% de usuarios problemáticos.

Bienestar en la infancia y adolescencia = Well-being in childhood and adolescence

Editorial al volum 14, número 1 del 2015 de la revista 'Psicoperspectivas : Individuo y Sociedad', dedicat al benestar en la infància i l'adolescència

Acerca de la unidad de análisis en psicologia del desarrollo

La propuesta de Vygotski de sustituir la unidad de análisis de naturaleza diádica propuesta por Piaget por una unidad de análisis de naturaleza triádica en la que ('alguien' organiza socialmente la actividaddel sujeto con el objeto de conocimiento ha llevado a diversos autores a formular como unidad de análisis ((la actividad semióticamente mediada)). En este articulo discutimos, a partir de la noción de contexto y mediante un ejemplo, la validez de dicha unidad. El ejemplo forma parte de un conjunto de observaciones de un niño de 4 años con su madre en situaciones naturales y en el contexto familiar. En las conclusiones mostramos la adecuación de las propuestas de Vygotski sobre la naturaleza social de la mente humana

És possible l'espai europeu d'educació superior?: l'ensenyament de la psicologia al Institute of Psychological Sciences de la Universitat de Leeds

L'Espai Europeu d'Educació Superior s'ha convertit en un repte, un desafiament que implica assolir una convergència de titulacions universitàries equivalents. Per això es requereix una modificació del tradicional ensenyament, en el nostre cas, de la psicologia. En aquest article s'examina l'ensenyament de la psicologia al Institute of Psychological Sciences de la Universitat de Leeds (metodologia docent; avaluació i contingut curricular)