180 resultados para Psicologia História
Resumo:
De l'any 1015 consta l'existncia del rec comtal, segons escriptura atorgada pel comte Ramon Borrell i per llur esposa, Ermessenda, que varen fer donaci a la Seu de Santa Maria, el dia 19 de juny, de quatre mujades de terra situades prop del Mercadal iuxta urbem Gerundensis in ipso plano super ipsum Mercadalem. Les dites terres afrontaven de occiduo in ipso rege comitale i a migdia amb el riu Gell. Aquest fet permet considerar que el rec comtal feia possible, ja al segle XI, la installaci del Monar comtal amb llurs molins
Resumo:
Dins del marc del nmero monogrfic dedicat a Jaume Vicens Vives, lautora fa un breu reps per lobra de lhistoriador, destacant sobretot la preocupaci de Vives per les qestions de carcter epistemolgic i metodolgic de lanlisi histrica
Resumo:
Article sobre la reivindicaci de la importncia de la histria rural o agrria a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contempornia catalana
Resumo:
La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual dhistria de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigraci. El treball havia de contextualizar aspectes generals dhistria poltica, social i cultural (endgenes), amb les aportacions, tniques i culturals (exgenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formaci cultural i socio-poltica, les variables de la qual han estat en contnua coevoluci. Per tant tractar la dialctica de com, en un perode de temps, les aportacions exgenes s converteixen en endgenes, i sempre en una perspectiva temporal i histrica, ha estat lobjectiu del treball. La recerca bibliogrfica i la transposici didctica han estat les principals components metodolgiques. Shan tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contempornia, tot i que sha fet un esfor per integrar coneixement generat dels del punt de vista de larqueologia i lantropologia, histria de lart, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didctica el tret ms important ha estat, precisament, el procs de transposici didctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte Multiculturalitat i interculturalitat en la Histria de Catalunya ha generat un estudi histric i didctic de sntesi sobre histria del pas que es concreta en el manual Catalunya+Suma. Es tracta dun manual dhistria de Catalunya dirigit a un horitz dampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar tamb que el treball te un carcter inicial i inicitic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de lelaboraci de materials didctics i guies patrimonials expressament adreada a la immigraci i entorns afins. El manual Catalunya+suma" vol incidir, prioritriament en la formaci inicial i permanent de la immigraci, i en els espais formals, i no formals, densenyament i aprenentatge.
Resumo:
Aquest treball s'enquadra en l'mbit del que s'anomena biotica animal i es desenvolupa al voltant de la consideraci moral dels animals no humans a partir d'un tractament interdisciplinari que implica l'encontre de disciplines tan diverses com filosofia, histria, psicologia o estudis de gnere, entre d'altres.
Resumo:
Creaci duna ruta a la Vall del Llmena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet dAdri, Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme ms sostenible i promocionar el patrimoni cultural, histric i natural de la Vall
Resumo:
Relat de la desaparici dels pobles aragonesos de Mequinensa i Ainielle a travs de l'anlisi literari de Cam de sirga, de Jess Moncada, i de La lluvia amarilla, de Julio Llamazares.
Resumo:
Valoraci de la premsa peridica com a font de dades mdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguraci del Reial Collegi de Cirurgia (3 abril 1764). Inters dels fulls volanders en temps depidmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.
Resumo:
Menorca ha estat un lloc destada per a moltes cultures, la qual cosa ha quedat reflectida en el lxic menorqu. En aquest treball sha creat un glossari de termes menorquins encara presents a la llengua quotidiana i se nha establert la seva possible etimologia.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. Lobjectiu general del treball ha estat conixer en profunditat el mn creat per JRR Tolkien, especialment la llengua quenya, i transmetre de forma entenedora els coneixements obtinguts. Altres objectius ms especfics han estat estudiar les llenges inventades per Tolkien; establir els criteris lingstics necessaris per construir una gramtica i un manual de quenya que reculli llengua i cultura, aix com exercicis i activitats diversos. Els resultats han quedat reflectits en l'autoedici d'un llibre de text.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. En Josep Elfa va tenir una infncia, marcada pel fet de ser orfe, per la Guerra Civil i per un llarg itinerari de vida en centres d'acollida i orfenats. Aquest treball pretn demostrar, mitjanant la metodologia dhistries de vida, que la infncia d'en Josep Elfa ha condicionat positivament la manera com aquest ha encarat la seva vida, mostrant una personalitat resilient.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. El treball investiga a lentorn de la histria del poble de Biel i dels motius que el portaren duna poca desplendor, tal com demostren la presncia dun important barri jueu, una bonica esglsia i un castell, a la seva decadncia a finals de lEdat Mitjana. En un primer moment, tot apuntava que Biel va perdre protagonisme a finals de l'Edat Mitjana degut al desplaament de la frontera cristiano-musulmana amb l'aven de la reconquesta i que es va veure perjudicat econmicament per l'expulsi dels jueus el 1492. La hiptesi noms es complir parcialment, i la investigaci deixar la porta oberta a un treball molt ms ampli que superar amb escreix el marc cronolgic i geogrfic que s'havia marcat.
Resumo:
Aquest estudi aplica la Teoria de lAutodeterminaci (Deci i Ryan, 1985, 2000, 2002) i el constructe motivacional dEngagement (Schaufeli, Martnez, Marqus, Salanova i Bakker, 2002; Schaufeli, Salanova, Gonzlez-Roma i Bakker, 2002) per investigar els efectes de la regulaci motivacional dels estudiants, lEngagement, la Competncia percebuda i la Vinculaci sobre les Expectatives Acadmiques i Laborals, la Satisfacci i el Rendiment acadmic. Els resultats revelen que: (1) els 214 estudiants de Psicologia de la Universitat de Girona que varen participar en la recerca mostren alts nivells dautonomia (Regulaci Identificada i Intrnseca), per nivells moderats dEngagement (Vigor i Absorci, i una mica ms alts de Dedicaci); (2) les intercorrelacions entre totes les variables motivacionals considerades confirmen les prediccions de la Teoria de lAutodeterminaci i del model motivacional de lEngagement; (3) la Competncia percebuda prediu les Expectatives Acadmiques, mentre que la Motivaci Intrnseca i lEngagement prediuen les Expectatives Laborals; (4) lAmotivaci i el Cinisme (en sentit negatiu) i la Motivaci Intrnseca i lEngagement (en positiu) prediuen la Satisfacci amb la carrera; i (5) lAmotivaci (en negatiu) i la Competncia percebuda (en positiu) prediuen el Rendiment acadmic
Resumo:
Els alumnes de Psicologia, quan inicien els seus estudis universitaris, sovint tenen una imatge parcial i esbiaixada de lampli ventall de possibilitats professionals de qu disposa el psicleg en lmbit aplicat. Seria desitjable que aquestes representacions inicials anessin modificant-se al llarg dels estudis per anar-se apropant als perfils existents en la prctica professional.Els plans destudi anteriors a la reforma del Espai Europeu dEducaci Superior difcilment assolien aquest objectiu en lmbit de la Psicologia: una llicenciatura estructurada en rees de coneixement, no sempre directament vinculades a perfils professionals, i poques hores de prctica en centres aplicats, hi contribuen clarament. Per les mltiples reformes que planteja la convergncia europea a nivell destudis superiors, introdueixen un seguit de modificacions importants al respecte que poden resultar avantatjoses: lincrement de les hores de prctiques tutelades en centres aplicats, tant en els estudis de Grau i com de Mster, aix com la clara correspondncia entre, duna banda, els perfils professionals de la Psicologia i, per una altra, els quatre Msters que sofereixen a Espanya, en sn alguns exemples. El present article analitza, no noms el curs de la reforma de la titulaci de Psicologia en lestat espanyol en relaci als mbits de prctica professional, si no que tamb recull els que es contemplen en el marc universitari de la convergncia europea, partint de la directrius de linteressant projecte EuroPsy (European Diploma of Psychology).Finalment, es reflexiona sobre les rees de prctica professional envers les rees despecialitzaci en Psicologia, aix com de les ptimes perspectives de creixement que presenta la professi en un futur immediat
Resumo:
En el nou marc universitari que dibuixa ladaptaci de les titulacions a lEspai EuropeudEducaci Superior, es proposa que el titulat de grau en Psicologia acabi la carrera amb lescompetncies bsiques mnimes dajut psicolgic que li permetin fer front a situacionsdemergncia inesperades i reaccionar de manera professional sense empitjorar la situaci operjudicar lestat de les vctimes, i amb un mnim de seguretat en all qu ha de fer o, al menys,en all que no ha de fer. Es considera que hauria de tenir, com a mnim, el mateix nivell deformaci que tenen altres collectius que habitualment es troben implicats en una emergncia(personal sanitari, bombers, voluntaris, etc.) per tal que no es trobi en inferioritat de condicionspel que es refereix a la manera de proporcionar primers auxilis psicolgics a vctimes. Esproposa un programa formatiu en el ttol de grau en Psicologia
