Estudi experimental de viabilitat de les sutures digestives baixes amb adhesiu sintètic (cianocrilat)

La sutura intestinal baixa té com a objectiu comunicar dos segments recuperant el trànsit digestiu. Aquesta intervenció pot presentar una complicació greu: la dehiscència, ocasionant fugues, peritonitis, fístules i reintervencions, entre d'altres. Els cirurgians i la indústria mèdico-quirúrgica investiguen millores tècniques i mecàniques per evitar la dehiscència. La cola sintètica Glubran 2 ha demostrat la seva potència adhesiva, pel que s'avalua la seva viabilitat com a material de sutura únic. En un estudi experimental amb rates es compara la cola amb sutura manual. En la prova pilot la cola ha obtingut millors resultats en una prova de pressions.

Estructura de la justificació epistèmica

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Uniersity de Sheffield, Gran Bretanya, entre octubre del 2007 i febrer del 2008. El treball ha estat centrat en el debat entre liberals i conservadors sobre l’estructura de la justificació perceptiva. Avuí en dia hi ha molts filòsofs que retornen al dogmatisme del sentit comú proclamat per G.E. Moore i la seva Prova sobre el Món Extern: I-Hi ha alguna cosa que sembla una mà; II-Hi ha una mà; III-Hi ha un món extern. És àmpliament acceptat que aquesta prova no constitueix una resposta satisfactòria a l’escepticisme sobre el nostre dret a dir que sabem, però quan es tracta de caracteritzar per què no és satisfactòria hi ha desacord. Això ha dut a encetar el debat entre liberals i conservadors pel qu fa a l’estructura de la justificació perceptiva.

Enfocament psicosocial del nou delicte de captació i adoctrinament de persones per a cometre activitats terroristes

La darrera reforma del Codi penal espanyol ha suposat la introducció de nous il•lícits penals amb la finalitat de proporcionar respostes més ajustades a les noves realitats criminals. Una d’aquestes modificacions afecta els articles propis de terrorisme i, concretament el 576, que inclou una sèrie de figures delictives noves, com ara, la captació i l’adoctrinament per a cometre activitats terroristes. Tanmateix, aquesta novetat pot provocar malentesos a l’hora d’avaluar el valor de la prova. La captació i l’adoctrinament són fases d’un procés “de radicalització violenta”, sobre el qual no existeix un consens unànime entre els especialistes i acadèmics sobre la descripció del mateix i les variables que hi intervenen. Aquest working paper pretén aportar una visió des de la psicologia social del procés de la radicalització violenta i l’experiència d’una investigació sobre els processos de manipulació psicològica que intervenen en la captació i adoctrinament de terroristes d’una cèl•lula gihadista detectada a presons espanyoles. Els resultats obtinguts poden ser de gran utilitat per realitzar peritatges de la prova més precisos.

Exposició Materno Fetal a l’Alcohol

Estudi transversal de mares i mostres de meconi en neonats per determinar i quantificar la presència dels metabòlits directes de l’etanol (Etil Glucorònid i Etil Sulfat). Mitjançant les entrevistes clíniques a les mares i l’anàlisi del meconi utilitzant la tècnica de Cromatografia Líquida i Espectrometria de Masses es pretén establir la prevalença del consum d’alcohol durant la gestació i per tant l’exposició fetal a l’etanol. Mitjançant aquest treball també es pretén valorar la conveniència d’estandaritzar un marcador analític utilitzat com a prova d’screening neonatal per la detecció precoç de les alteracions derivades del consum d’alcohol durant l’embaràs.

Incidentaloma adrenal: estudio descriptivo de una serie

El incidentaloma adrenal es aquella masa suprarrenal hallada casualmente al realizar una prueba de imagen por otro motivo. El estudio debe determinar su benignidad y funcionalidad. La controversia radica en el seguimiento. Se presenta un estudio de 67 pacientes con indicentaloma adrenal recogido en 5 años, estudio inicial y seguimiento a largo plazo. Se halló un 74,6% adenomas no funcionantes, 7,4% mielolipomas, 4,5% Síndrome de Cushing, 2,9% Hiperaldosteronismo primario, 1,5% feocromocitoma y metástasis. El seguimiento a largo plazo se realizó a los 6 y 18-24 meses, sin cambios. El estuido realizado apoya las guías actuales.

Medición de la absorción de los ácidos biliares en el diagnóstico inicial de la diarrea crónica.

Evaluar la utilidad de 75SeHCAT como prueba de primera línea en el diagnóstica en el síndrome diarreico crónico (SDC). Se estudiaron prospectivamente 47 pacientes. En todos se midió la retención abdominal a los 7 días post-administración 75SeHCAT (RA7). Los pacientes con prueba alterada se evaluo la respuesta a la resincolestiramina y se realizó un nuevo test a los 3 meses. çEn nuestro estudio se objetivo que la medición de la RA7 de 75SeHCAT permite un diagnóstico precoz de la malabsorción de sales biliares en el 42.5 % de pacientes con SDC.

Alteraciones posturográficas en fases agudas del latigazo cervical.

L’objectiu del treball és evidenciar l’existència d’alteracions posturogràfiques en la primera fase posterior a l’accident. Es realitzà un estudi prospectiu a 14 pacients utilitzant una plataforma dinamomètrica fixa. Predominà el sexe femení (79.9%) amb edat mitja de 29 anys. La mitjana del temps fins realitzar la valoració fou de 14 hores. Obtenim un patró de disfunció somatosensorial en 7 pacients (50%), 2 presentaren disfunció vestibular i 5 patró normal o compensat. La prova Romberg d’ulls tancats s’observaren les majors diferències. Conclusions : La postugrafia permet trobar diferències objectivables del control postural respecte la població normal.

Execució penal de sancions a conductors sota els efectes de drogues d’abús basats en estudi de saliva: ingerència i repercussió futura en el Codi penal

El consum de drogues no institucionalitzades té una important dimensió epidemiològica. En l'actualitat augmenta el consum de cocaïna i de cànnabis i s'estabilitza o disminueix el de opiacis. En la majoria dels països hi ha una relació entre la drogoaddicció i el delicte. Objectius: 1) Obtenir dades sociodemogràfiques en una població detinguda en els jutjats de guàrdia que passen a disposició judicial; 2) Obtenir dades sanitàries referents a infecció per VIH, VHC I VHB; 3) Obtenir dades de consums de cocaïna, haxis, heroïna, benzodiazepines i drogues de síntesis; 4) Conèixer la correlació o concordança clínico-analítica i, 5) Valorar la relació de l'addicció a drogues amb la delictologia. Subjectes i Mètodes: Estudi realitzat en una població de 151 subjectes consumidors de drogues il·legals detinguts a disposició judicial al Jutjat de guàrdia de la ciutat de Barcelona. Temps de l'estudi: 1,5 anys. Mètodes: Administració d'un qüestionari amb dades sociodemogràfiques, sanitàries i de consums de tòxics. Obtenció d'una mostra d'orina que es va analitzar per immunoassaig en l'analitzador AsXym (*Abbot). Els resultats es van interpretar com positius o negatius segons el punt de tall establert per al mètode. Resultats: El perfil de la mostra és un home solter, edat mitjana de 31.4 anys, amb estudis primaris i sense professió qualificada. La droga il·legal més consumida és la cocaïna, 77,5%, seguida dels opiacis 62,9%, del cànnabis 60,3% i benzodiazepines 61.6% (auto-medicades 40,9%). La prevalença de HIV va ser del 16,7%, VHC 37,9% i VHB 19,1%. La via intravenosa és utilitzada pel 46% dels cocainòmans i pel 53.8% del heroinòmans. Un 45.5% tenen signes compatibles amb UDVP. Només un 14.2% presentava signes de deteriorament físic i un 23.1% una clara síndrome d’abstinència. Existeix un 74.3% de correlació o concordança clínico-analítica. El delicte més relacionat amb el consum de drogues va ser els delictes contra la propietat. Conclusions i Discusió: Es detecta un alt consum de cocaïna i disminució de l'heroïna. El consum de cànnabis i benzodiazepines és elevat. Els delictes contra la propietat estan associats al consum de drogues il·legals. Propostes: L'estudi té aplicabilitat en medicina forense. El screening rutinari d'orina en població detinguda és una mesura d'utilitat. Permet obtenir dades objectives quan se sol·liciten informes de drogoaddicció als perits. Els detinguts poden beneficiar-se de circumstàncies modificadores de la responsabilitat criminal en cas de ser consumidors de tòxics, d’acord amb la legislació actual. Els lletrats i l'autoritat judicial tindran una prova objectiva en les seves actuacions per poder resoldre amb més coneixement els procediments on es troben implicats els consumidors de drogues d'abús.

Protocolo diagnóstico y seguimiento de la prevalencia e incidencia del virus del papiloma humano (vph) y las anormalidades citológicas de la mucosa anal de hombres que tienen sexo con hombres (hsh) e infección por el virus de la inmunodeficiencia humana (vih).

La citologia anal és un mètode sensible en el despistatge de la neoplàsia de canal anal i similar a la biòpsia dirigida mitjançant rectoscopi i tinció amb àcid acètic al 5%, sobretot en lesions d’alt grau de malignitat; a més de ser una prova adequada en el seguiment d’aquestes lesions. Els pacients VIH homes que tenen sexe amb altres homes tenen major incidència i prevalència de virus papiloma humà i major nombre d’anormalitats en la mucosa del canal anal que els VIH negatius.

Aplicación de un score semiquantitativo de tac-ar para el control y evaluación del pronóstico de pacientes con fibrosis pulmonar idiopática

Estudi prospectiu amb 36 pacients, on definírem un score semiquantitatiu per a diferents patrons de FPI a la TCAR, i la suma resultant (Score Total). Estudiàrem la relació amb paràmetres funcionals i cel.lularitat del RBA, analitzant-se’n les diferències amb els pacients morts. Trobàrem correlació entre el score de bresca (honeycomb) i total amb alguns paràmetres funcionals, prova de marxa de 6 minuts i la gasometria arterial. Els morts hi tenien major score total i tendència a la neutrofília. Concluírem que un score semiquantitatiu de TCAR és útil per a valorar la gravetat inicial i preveure l’evolució de la FPI. Paraules clau: TCAR, FPI, Score semiquantitatiu, gravetat, evolució.

Supervisió i control de la lectura: anàlisi de procediments, judicis metacognitius i resultats de comprensió en estudiants d'Educació Secundària Obligatòria

Els processos de comprensió lectora són complexes, i requereixen de l’ús autorregulat, conscient i deliberat de la metacognició en les seves dues vessants: supervisió i control. L’objectiu d’aquest projecte és analitzar les relacions entre aquests dos components, i la seva repercussió en la comprensió lectora que finalment s’assoleix. Per tal de tractar aquesta qüestió s’han analitzat els processos de lectura seguits per 60 alumnes d’Educació Secundària Obligatòria. La presència i el tipus de relectura ha estat considerada com a mesura de control (estratègia emprada per millorar la pròpia comprensió), mentre que els judicis metacognitius són considerats com a mesura de supervisió. També es va elaborar una prova de comprensió lectora incloent preguntes que requerissin diferents nivells de processament cognitiu, de més superficial a més profund. Els nostres resultats preliminars mostren una relació entre l’ajust dels judicis metacognitius i la comprensió lectora assolida; els lectors que millor entenen el text tendeixen a ser els que millor supervisen la seva comprensió. La relectura també s’ha mostrat útil per millorar la comprensió, ja que els participants obtenen millors resultats després de rellegir. Per últim, s’ha trobat una relació significativa entre l’ajust dels judicis metacognitius i la relectura. D’una banda, aquests resultats subratllen la importància de la supervisió i el control en la comprensió lectora, i ofereixen evidències per explicar les complexes relacions entre supervisió, control, i resultats de comprensió. A més, els processos de lectura i els objectius amb què hom rellegeix apareixen com a temes rellevants que requereixen ser investigats per comprendre millor la interacció entre els processos de supervisió i control en la comprensió lectora. D’altra banda, els resultats tenen valuoses implicacions educatives, ja que proporcionen evidències de la importància d’ensenyar processos metacognitius des d’un punt de vista estratègic, en contraposició a les “tècniques”, per tal de millorar la comprensió lectora.

Replacement therapy for iron deficiency improves exercise capacity and quality of life in patients with cyanotic congenital heart disease and/or the Eisenmenger syndrome

La teràpia suplementària de ferro millora la capacitat d’exercici i la qualitat de vida en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica i/ o síndrome d’Eisenmenger El dèficit de ferro és una troballa comú en la cardiopatia congènita cianòtica, i pot ser la causa d’una reducció en la capacitat d’exercici. Actualment, està indicada la reposició dels dipòsits de ferro en aquest grup de malalts, éssent les evidències científiques escasses. En el present treball investiguem la seguretat i eficàcia del tractament amb ferro en malalts amb una cardiopatia congènita cianòtica. Per tal motiu, vint-i-cinc malalts amb una cardiopatia congenita cianòtica i dèficit de ferro van ser inclosos de forma prospectiva entre Agost del 2008 i Gener del 2009. El tractament utilitzat fou fumarat ferròs oral, fins a una dosi màxima de 200 mg tres vegades al dia. En l’anàlisi basal i als tres mesos de seguiment es va utilitzar el test de qualitat de vida “CAMPHOR”, el test de la marxa dels 6 minuts i la prova d’esforç amb consum d’oxigen. L’edat mitja fou 39.9+/-10.9 anys, 80% dones. Catorze malalts tenien la síndrome d’Eisenmenger, sis una malaltia cianòtica complexa i cinc circulació de Fontan. Cap d’ells va haver d'interrompre el tractament degut a efectes adversos. Després de tres mesos de tractament, l’hemoglobina (19.0+/-2.9g/dL a 20.4+/-2.7g/dL, p&0.001), ferritina (13.3+/-4.7mug/L a 54.1+/-24.2mug/L, p&0.001) i saturació de transferrina (17.8+/-9.6% a 34.8+/-23.4%, p&0.001) van augmentar significativament. També hi va haver una millora significativa en la puntuació del test de qualitat de vida (20.7+/-10.9 a 16.2+/-10.4, p=0.001) i el test de la marxa (371.7+/-84.7m a 402.8.0+/-74.9m, p=0.001). No es van evidenciar canvis significatius en els valors de consum d’oxigen (40.7+/-9.2% a 43.8+/-12.4%, p=0.15). En definitiva, la teràpia suplementària amb ferro en els malats amb una cardiopatia congènita cianòtica i dèficit de ferro és segura i millora la qualitat de vida i la capacitat funcional. En aquest grup de malalts, per tant, és aconsellable identificar el dèficit de ferro i restaurar-ne els seus dipòsits.

Presencia de anti-SLA en una población en tratamiento con estatinas

Hipòtesis: la presencia d’auto anticossos contra selenoproteïnes (anti-SLA) podria afavorir la lesió muscular en pacients en tractament amb estatines. S’han avaluat 26 pacients sense tractament previ amb estatines, realitzant-se una analítica bassal, als 3 i als 6 mesos. No s’han observat anticossos anti-SLA en cap, augment estadísticament significatiu del títol d’ANAs als 3 (test de Wilcoxon, p=1.00) ni las 6 mesos (prova de Friedman, p=0.657), augment estadísticament significatiu dels nivells de CK als 3 (test de “t”, p=0.285) ni als 6 mesos (test de “t”, p=0.298), ni símptomes de miopatia al llarg del seguiment.

Contusions mesentèriques i intestinals en els pacients politraumàtics: El perill ocult.

Es descriuen les troballes per TCMT dels pacients politraumàtics amb una lesió mesentèrica o intestinal i quin tractament segueixen, així com possibles lesions associades. Es revisen 1284 TCMT realitzades a politraumàtics durant un període de 4anys. 70 pacients presenten una lesió mesentèrica o intestinal, essent el líquid lliure la troballa radiològica més freqüent. La majoria són tractats conservadorament i la lesió associada més comú és la fractura. La TCMT és la prova d’imatge d’elecció en el diagnòstic de les lesions mesentèriques i intestinals en pacients politraumàtics hemodinàmicament estables, i els seus resultats són crucials en l’evolució clínica i el pronòstic.

Cistatina C como nuevo marcador del Filtrado Glomerular en población seleccionada

Les fórmules que mesuren el filtrat glomerular basades en la creatinina sèrica son imprecises i infraestiman el FG en pacients ancians sense evidència d’ insuficiència renal. L’objectiu d’aquest treball es comparar les fórmules basades en creatinina amb la fórmula de Hoek basada en la cistatina C, molècula proposada com a nou marcador endogen d’insuficiència renal. S’estudiaren 40 individus amb una edat superior a 70 anys amb creatinina sèrica normal i sense evidència de malaltia renal, amb MDRD calculat & 60 ml/min, considerant el FG mesurat mitjançant TC 99m-DTPA com a prova gold estandad.