Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

La present recerca s’emmarca doncs, a l’eix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigració (PNI), sobre la integració de la nova població catalana i de la societat d’acollida en una cultura pública comuna, mantenint la cohesió social. Entenem la integració com un procés dinàmic d’apropament i empatia recíprocs entre la persona migrada i la societat d’acollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferència i en la seva igualtat per tal d’ enriquir al conjunt social. Apostem per la integració des d’un enfocament intercultural de diàleg i intercanvi, on el reconeixement de la condició de ciutadania, és indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integració: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martínez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcció de la ciutadania des de la diversitat ètnica i cultural avançant així cap a una autèntica interculturalitat. Es parteix d’un concepte d’integració bidireccional, dinàmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat d’aquesta recerca és identificar els elements clau de l’estat actual de la integració dels joves migrats a Catalunya, per això cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procés de la integració d’aquesta joventut al context català. La metodologia serà un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. L’estudi descriptiu es complementarà amb grups de discussió de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en l’acompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funció de l’objecte a valorar, sota una lògica de complementarietat (Bericat, 1998). En l’estudi per enquesta, s’aplicarà el “Qüestionari de cohesió social entre joves” elaborat per Palou (2009). Per l’aproximació qualitativa, es faran grups de discussió amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodològic permetrà que aquesta anàlisi en profunditat tingui per fruit línies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivència i la cohesió social.La integració a una cultura pública comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigració 2009-2012) passa per l'Administració més propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a través de les polítiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes d’actuació en aquest nivell, bé sigui en clau d’acollida i coneixement de la llengua i l’entorn com d’integració al teixit social i associatiu del barri o municipi.Més enllà de la política pública local, l’aplicabilitat del projecte que es presenta també troba un altre encaix en les polítiques educatives de Catalunya i, més concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesió social. Educació i convivència intercultural (Departament d’Educació, 2007), Dins de les seves línies estratègiques, aquest Pla contempla el reforç de la xarxa estable de l’entorn escolar amb la col•laboració dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'àmbit social, cultural o esportiu), a través d’iniciatives com els Plans Educatius d’Entorn (PEE).

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

Noves perspectives en el diagnòstic del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia de l'Alzheimer

Els criteris per al diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer es van establir el 1984 pel National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke (NINCDS) i la Alzheimer’s Disease and Related Disorders Association (ADRDA). D’aplicació continuada fins a l’actualitat, aquests criteris estan quedant obsolets i per tant des de diversos àmbits s’ha abogat per una revisió profunda dels mateixos. Tres grups d’experts formats per reconeguts especialistes del National Institute on Aging (NIA) i la Alzheimer’s Association proposen un conjunt de recomanacions per modificar aquests criteris en l’àmbit de la investigació clínica. Dues diferències remarcables s’inclouen en aquests nous criteris: la incorporació de biomarcadors i la formalització de diferents estadis de la malaltia d’Alzheimer. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu lleu s’incorpora al procés diagnòstic com un estadi més de la patologia. Tanmateix, aquests criteris es troben en revisió i, de moment sols son aplicables en l’àmbit de recerca per tal d’arribar a un consens definitiu que permeti la modificació definitiva dels criteris clínics universals a aplicar. En aquest article es presenten els principals avenços en la investigació referents a la malaltia d’Alzheimer i al Deteriorament Cognitiu lleu per tal d’emmarcar els nous criteris de recerca.

Gazpacho consumption is associated with lower blood pressure and reduced hypertension in a high cardiovascular risk cohort. Cross-sectional study of the PREDIMED trial

Hypertension is a major public health problem and a leading cause of death and disability in both developed and developing countries, affecting onequarter of the world"s adult population. Our aim was to evaluate whether the consumption of gazpacho, a Mediterranean vegetable-based cold soup rich in phytochemicals, is associated with lower blood pressure (BP) and/or reduced prevalence of hypertension in individuals at high cardiovascular risk. Methods and results: We selected 3995 individuals (58% women, mean age 67 y) at high cardiovascular risk (81% hypertensive) recruited into the PREDIMED study. BP, weight, and dietary and physical activity data were collected. In multivariate linear regression analyses, after adjustment, moderate and high gazpacho consumption categories were associated with reduced mean systolic BP of 1.9 mm Hg [95% confidence interval (CI): 3.4; 0.6] and 2.6 mm Hg (CI: 4.2; 1.0), respectively, and reduced diastolic BP of 1.5 mm Hg (CI: 2.3; 0.6) and 1.9 mm Hg (CI: 2.8; 1.1). By multiple-adjusted logistic regression analysis, gazpacho consumption was associated with a lower prevalence of hypertension, with OR Z 0.85 (CI: 0.73; 0.99) for each 250 g/week increase and OR Z 0.73 (CI: 0.55; 0.98) for high gazpacho consumption groups compared to the no-consumption group. Conclusions: Gazpacho consumption was inversely associated with systolic and diastolic BP and prevalence of hypertension in a cross-sectional Mediterranean population at high cardiovascular risk. The association between gazpacho intake and reduction of BP is probably due to synergy among several bioactive compounds present in the vegetable ingredients used to make the recipe.

Gazpacho consumption is associated with lower blood pressure and reduced hypertension in a high cardiovascular risk cohort. Cross-sectional study of the PREDIMED trial

Hypertension is a major public health problem and a leading cause of death and disability in both developed and developing countries, affecting onequarter of the world"s adult population. Our aim was to evaluate whether the consumption of gazpacho, a Mediterranean vegetable-based cold soup rich in phytochemicals, is associated with lower blood pressure (BP) and/or reduced prevalence of hypertension in individuals at high cardiovascular risk. Methods and results: We selected 3995 individuals (58% women, mean age 67 y) at high cardiovascular risk (81% hypertensive) recruited into the PREDIMED study. BP, weight, and dietary and physical activity data were collected. In multivariate linear regression analyses, after adjustment, moderate and high gazpacho consumption categories were associated with reduced mean systolic BP of 1.9 mm Hg [95% confidence interval (CI): 3.4; 0.6] and 2.6 mm Hg (CI: 4.2; 1.0), respectively, and reduced diastolic BP of 1.5 mm Hg (CI: 2.3; 0.6) and 1.9 mm Hg (CI: 2.8; 1.1). By multiple-adjusted logistic regression analysis, gazpacho consumption was associated with a lower prevalence of hypertension, with OR Z 0.85 (CI: 0.73; 0.99) for each 250 g/week increase and OR Z 0.73 (CI: 0.55; 0.98) for high gazpacho consumption groups compared to the no-consumption group. Conclusions: Gazpacho consumption was inversely associated with systolic and diastolic BP and prevalence of hypertension in a cross-sectional Mediterranean population at high cardiovascular risk. The association between gazpacho intake and reduction of BP is probably due to synergy among several bioactive compounds present in the vegetable ingredients used to make the recipe.

Estudi del TDAH : Diagnòstic, avaluació i diferents tractaments d'intervenció

El present treball té com a objectiu principal realitzar un estudi teòric i científic sobre el Trastorn del Dèficit d'Atenció per Hiperactivitat (TDAH) des d'una perspectiva clínica. El propòsit és aprofundir en el coneixement del trastorn estudiant les variables diagnòstiques, el tipus d'avaluació a realitzar i els diferents tractaments d'intervenció existents; considerant la seva eficàcia i eficiència segons la validesa científica que presenten. A més, es qüestiona quin o quins enfocaments poden presentar més efectivitat per a pal·liar o eliminar la simptomatologia del trastorn, considerant els tipus de tractament presentats (farmacològic, teràpia psicològica cognitiu-conductual, psicopedagògic i educatiu o teràpies alternatives).

Gazpacho consumption is associated with lower blood pressure and reduced hypertension in a high cardiovascular risk cohort. Cross-sectional study of the PREDIMED trial

Hypertension is a major public health problem and a leading cause of death and disability in both developed and developing countries, affecting onequarter of the world"s adult population. Our aim was to evaluate whether the consumption of gazpacho, a Mediterranean vegetable-based cold soup rich in phytochemicals, is associated with lower blood pressure (BP) and/or reduced prevalence of hypertension in individuals at high cardiovascular risk. Methods and results: We selected 3995 individuals (58% women, mean age 67 y) at high cardiovascular risk (81% hypertensive) recruited into the PREDIMED study. BP, weight, and dietary and physical activity data were collected. In multivariate linear regression analyses, after adjustment, moderate and high gazpacho consumption categories were associated with reduced mean systolic BP of 1.9 mm Hg [95% confidence interval (CI): 3.4; 0.6] and 2.6 mm Hg (CI: 4.2; 1.0), respectively, and reduced diastolic BP of 1.5 mm Hg (CI: 2.3; 0.6) and 1.9 mm Hg (CI: 2.8; 1.1). By multiple-adjusted logistic regression analysis, gazpacho consumption was associated with a lower prevalence of hypertension, with OR Z 0.85 (CI: 0.73; 0.99) for each 250 g/week increase and OR Z 0.73 (CI: 0.55; 0.98) for high gazpacho consumption groups compared to the no-consumption group. Conclusions: Gazpacho consumption was inversely associated with systolic and diastolic BP and prevalence of hypertension in a cross-sectional Mediterranean population at high cardiovascular risk. The association between gazpacho intake and reduction of BP is probably due to synergy among several bioactive compounds present in the vegetable ingredients used to make the recipe.

Gazpacho consumption is associated with lower blood pressure and reduced hypertension in a high cardiovascular risk cohort. Cross-sectional study of the PREDIMED trial

Hypertension is a major public health problem and a leading cause of death and disability in both developed and developing countries, affecting onequarter of the world"s adult population. Our aim was to evaluate whether the consumption of gazpacho, a Mediterranean vegetable-based cold soup rich in phytochemicals, is associated with lower blood pressure (BP) and/or reduced prevalence of hypertension in individuals at high cardiovascular risk. Methods and results: We selected 3995 individuals (58% women, mean age 67 y) at high cardiovascular risk (81% hypertensive) recruited into the PREDIMED study. BP, weight, and dietary and physical activity data were collected. In multivariate linear regression analyses, after adjustment, moderate and high gazpacho consumption categories were associated with reduced mean systolic BP of 1.9 mm Hg [95% confidence interval (CI): 3.4; 0.6] and 2.6 mm Hg (CI: 4.2; 1.0), respectively, and reduced diastolic BP of 1.5 mm Hg (CI: 2.3; 0.6) and 1.9 mm Hg (CI: 2.8; 1.1). By multiple-adjusted logistic regression analysis, gazpacho consumption was associated with a lower prevalence of hypertension, with OR Z 0.85 (CI: 0.73; 0.99) for each 250 g/week increase and OR Z 0.73 (CI: 0.55; 0.98) for high gazpacho consumption groups compared to the no-consumption group. Conclusions: Gazpacho consumption was inversely associated with systolic and diastolic BP and prevalence of hypertension in a cross-sectional Mediterranean population at high cardiovascular risk. The association between gazpacho intake and reduction of BP is probably due to synergy among several bioactive compounds present in the vegetable ingredients used to make the recipe.

Gazpacho consumption is associated with lower blood pressure and reduced hypertension in a high cardiovascular risk cohort. Cross-sectional study of the PREDIMED trial

Hypertension is a major public health problem and a leading cause of death and disability in both developed and developing countries, affecting onequarter of the world"s adult population. Our aim was to evaluate whether the consumption of gazpacho, a Mediterranean vegetable-based cold soup rich in phytochemicals, is associated with lower blood pressure (BP) and/or reduced prevalence of hypertension in individuals at high cardiovascular risk. Methods and results: We selected 3995 individuals (58% women, mean age 67 y) at high cardiovascular risk (81% hypertensive) recruited into the PREDIMED study. BP, weight, and dietary and physical activity data were collected. In multivariate linear regression analyses, after adjustment, moderate and high gazpacho consumption categories were associated with reduced mean systolic BP of 1.9 mm Hg [95% confidence interval (CI): 3.4; 0.6] and 2.6 mm Hg (CI: 4.2; 1.0), respectively, and reduced diastolic BP of 1.5 mm Hg (CI: 2.3; 0.6) and 1.9 mm Hg (CI: 2.8; 1.1). By multiple-adjusted logistic regression analysis, gazpacho consumption was associated with a lower prevalence of hypertension, with OR Z 0.85 (CI: 0.73; 0.99) for each 250 g/week increase and OR Z 0.73 (CI: 0.55; 0.98) for high gazpacho consumption groups compared to the no-consumption group. Conclusions: Gazpacho consumption was inversely associated with systolic and diastolic BP and prevalence of hypertension in a cross-sectional Mediterranean population at high cardiovascular risk. The association between gazpacho intake and reduction of BP is probably due to synergy among several bioactive compounds present in the vegetable ingredients used to make the recipe.

Gazpacho consumption is associated with lower blood pressure and reduced hypertension in a high cardiovascular risk cohort. Cross-sectional study of the PREDIMED trial

Hypertension is a major public health problem and a leading cause of death and disability in both developed and developing countries, affecting onequarter of the world"s adult population. Our aim was to evaluate whether the consumption of gazpacho, a Mediterranean vegetable-based cold soup rich in phytochemicals, is associated with lower blood pressure (BP) and/or reduced prevalence of hypertension in individuals at high cardiovascular risk. Methods and results: We selected 3995 individuals (58% women, mean age 67 y) at high cardiovascular risk (81% hypertensive) recruited into the PREDIMED study. BP, weight, and dietary and physical activity data were collected. In multivariate linear regression analyses, after adjustment, moderate and high gazpacho consumption categories were associated with reduced mean systolic BP of 1.9 mm Hg [95% confidence interval (CI): 3.4; 0.6] and 2.6 mm Hg (CI: 4.2; 1.0), respectively, and reduced diastolic BP of 1.5 mm Hg (CI: 2.3; 0.6) and 1.9 mm Hg (CI: 2.8; 1.1). By multiple-adjusted logistic regression analysis, gazpacho consumption was associated with a lower prevalence of hypertension, with OR Z 0.85 (CI: 0.73; 0.99) for each 250 g/week increase and OR Z 0.73 (CI: 0.55; 0.98) for high gazpacho consumption groups compared to the no-consumption group. Conclusions: Gazpacho consumption was inversely associated with systolic and diastolic BP and prevalence of hypertension in a cross-sectional Mediterranean population at high cardiovascular risk. The association between gazpacho intake and reduction of BP is probably due to synergy among several bioactive compounds present in the vegetable ingredients used to make the recipe.

Cas clínic: esferocitosi hereditaria de diagnóstic tardà

Nena de 10 anys d'edat que procedeix d'un deficient nivell sòcio-cultural, de la qual es desconeixen antecedents paterns. Els materns són anodins. La malaltia actual s'inicia deus dies abans de l'ingrés per un procés intercorrent amb febre i vòmits de tres dies de durada, seguit d'astènia progressiva, mareigs, vòmits i inestabilitat a la marxa. Consulta el nostre servei d'Urgències per agreujament de la simptomatologia i certa desconexió amb l'ambient....

Gazpacho consumption is associated with lower blood pressure and reduced hypertension in a high cardiovascular risk cohort. Cross-sectional study of the PREDIMED trial

Hypertension is a major public health problem and a leading cause of death and disability in both developed and developing countries, affecting onequarter of the world"s adult population. Our aim was to evaluate whether the consumption of gazpacho, a Mediterranean vegetable-based cold soup rich in phytochemicals, is associated with lower blood pressure (BP) and/or reduced prevalence of hypertension in individuals at high cardiovascular risk. Methods and results: We selected 3995 individuals (58% women, mean age 67 y) at high cardiovascular risk (81% hypertensive) recruited into the PREDIMED study. BP, weight, and dietary and physical activity data were collected. In multivariate linear regression analyses, after adjustment, moderate and high gazpacho consumption categories were associated with reduced mean systolic BP of 1.9 mm Hg [95% confidence interval (CI): 3.4; 0.6] and 2.6 mm Hg (CI: 4.2; 1.0), respectively, and reduced diastolic BP of 1.5 mm Hg (CI: 2.3; 0.6) and 1.9 mm Hg (CI: 2.8; 1.1). By multiple-adjusted logistic regression analysis, gazpacho consumption was associated with a lower prevalence of hypertension, with OR Z 0.85 (CI: 0.73; 0.99) for each 250 g/week increase and OR Z 0.73 (CI: 0.55; 0.98) for high gazpacho consumption groups compared to the no-consumption group. Conclusions: Gazpacho consumption was inversely associated with systolic and diastolic BP and prevalence of hypertension in a cross-sectional Mediterranean population at high cardiovascular risk. The association between gazpacho intake and reduction of BP is probably due to synergy among several bioactive compounds present in the vegetable ingredients used to make the recipe.

Gazpacho consumption is associated with lower blood pressure and reduced hypertension in a high cardiovascular risk cohort. Cross-sectional study of the PREDIMED trial

Hypertension is a major public health problem and a leading cause of death and disability in both developed and developing countries, affecting onequarter of the world"s adult population. Our aim was to evaluate whether the consumption of gazpacho, a Mediterranean vegetable-based cold soup rich in phytochemicals, is associated with lower blood pressure (BP) and/or reduced prevalence of hypertension in individuals at high cardiovascular risk. Methods and results: We selected 3995 individuals (58% women, mean age 67 y) at high cardiovascular risk (81% hypertensive) recruited into the PREDIMED study. BP, weight, and dietary and physical activity data were collected. In multivariate linear regression analyses, after adjustment, moderate and high gazpacho consumption categories were associated with reduced mean systolic BP of 1.9 mm Hg [95% confidence interval (CI): 3.4; 0.6] and 2.6 mm Hg (CI: 4.2; 1.0), respectively, and reduced diastolic BP of 1.5 mm Hg (CI: 2.3; 0.6) and 1.9 mm Hg (CI: 2.8; 1.1). By multiple-adjusted logistic regression analysis, gazpacho consumption was associated with a lower prevalence of hypertension, with OR Z 0.85 (CI: 0.73; 0.99) for each 250 g/week increase and OR Z 0.73 (CI: 0.55; 0.98) for high gazpacho consumption groups compared to the no-consumption group. Conclusions: Gazpacho consumption was inversely associated with systolic and diastolic BP and prevalence of hypertension in a cross-sectional Mediterranean population at high cardiovascular risk. The association between gazpacho intake and reduction of BP is probably due to synergy among several bioactive compounds present in the vegetable ingredients used to make the recipe.