Teaching cross-cultural competence and CLIL: a CLIL approach in International Relations University Courses

International relations professionals need cross-cultural competence and English language communication skills to function in the international arena (Graddol 1997). English language communication skills are necessary not only to communicate with foreign colleagues (Bocanegra-Valle 2014) but also to access the vast amount of knowledge transmitted in English over the internet (Ku, Zussman 2010). This work reports the use of CLIL and cross-cultural training in the University of Messina International Relations Advanced Degree Program as a method to raise students’ level of English as quickly as possible while giving them the essential intercultural skills for work in the international field. The researchbased course program combined cross-cultural communication training (Storti, 1997; Lewis, 1999; Gannon, 2004, Harris and Moran, 2007; U.S Peace Corps Training Handbook 2012,) and intercultural competence skill development (Bennett, 1998). Two objectives were proposed: 1) develop cross-cultural communication competence; 2) bring students up to a B2 level as fast as possible. The final exam demonstrated significant growth in the areas of cross-cultural competence as well as an increase in European Common Framework level ranging from .5 to 1.0 depending on the student. Students expressed their belief that what they had learned would be useful for their future career. Combining CLIL with intercultural competence building seems to be effective in meeting two objectives: increasing English language fluency and developing cross-cultural communication competence. More research is recommended to further document this method for increasing English communication proficiency while developing interculturally competent international professionals.

La metodologia d'intervenció dels treballadors socials en el sistema de les cures pal·liatives

L’atenció a l’etapa final de la vida de les persones és un dels pilars fonamentals de les cures pal·liatives i és des de la professió del treball social que es pot promoure aquesta atenció en concepte de qualitat, tranquil·litat i preservació dels valors de les persones en situació terminal. És per aquesta raó que s’ha elaborat el present document d’investigació, el qual compta inicialment amb un recull bibliogràfic que abraçarà la metodologia d’intervenció dels treballadors socials en el sistema de les cures pal·liatives de l’Estat espanyol i del Regne Unit, país pioner en la creació de les unitats de cures pal·liatives. En aquest recull s’emmarcaran detalladament les diferències existents en termes d’intervenció i de desenvolupament d’aquest àmbit en els dos territoris. La descripció detallada dels dos models d’intervenció pretén donar la resposta a l’interrogant sobre quina és la metodologia d’intervenció que realitzen els treballadors socials en el sistema de cures pal·liatives. Per assolir aquesta resposta, s’adrecen qüestions com els objectius que lideren el treball d’aquests professionals, les funcions que realitzen en la seva pràctica professional diària i les habilitats de les que han de disposar per tal d’aconseguir que la seva intervenció sigui òptima, tant per als mateixos professionals com per a les persones amb les quals intervenen. Posteriorment a la revisió bibliogràfica, es realitzaran tres entrevistes exploratòries a tres treballadors socials de diferents nivells sanitaris que promoguin les cures pal·liatives a Catalunya. S’analitzaran les qüestions treballades en el recull bibliogràfic (objectius, funcions i habilitats dels treballadors socials), les quals permetran comparar la perspectiva teòrica cercada amb la informació primària obtinguda. Finalment, es planteja una proposta de projecte que permetrà aprofundir en la intervenció dels treballadors socials de Catalunya i del Regne Unit, realitzant una comparació entre els dos models a través de la realització de quaranta-vuit entrevistes repartides homogèniament per els dos territoris. D’aquesta manera, s’especificaran totes aquelles accions que es puguin millorar i les intervencions que siguin més òptimes per la tipologia d’atenció que es requereix en els sistemes de les cures pal·liatives d’avui en dia.

Helisaeus Röslin y la libertad de religión

[spa]En las historias generales de la tolerancia religiosa no figura Helisaeus Röslin. Sin embargo Carlos Gilly ha mostrado en diferentes trabajos que el médico suabo-alsaciano sostuvo a lo largo de su obra de modo incansable la necesidad de la libertad religiosa y de conciencia como un postulado religioso y como un factor de progreso económico y paz social. El presente trabajo pretende analizar en profundidad la teorización rösliniana de la libertad de religión poniéndola en relación con su concepción de la historia, con su obra de cronología y con su interpretación de las novedades celestes contemporáneas, en particular la nova de 1604 y el descubrimiento galileano de los planetas mediceos en 1610, tal como se refleja en dos de las últimas obras de Röslin: Mitternächtige Schiffarth (1611) y la Tabella des Welt Spiegels (1612).