Oncobiguanides: Paracelsus" law and nonconventional routes for administering diabetobiguanides for cancer treatment

The dose makes the poison, the common motto of toxicology first expressed by Paracelsus more than 400 years ago, may effectively serve to guide potential applications for metformin and related biguanides in oncology. While Paracelsus' law for the dose-response effect has been commonly exploited for the use of some anti-cancer drugs at lower doses in non-neoplastic diseases (e.g., methotrexate), the opposite scenario also holds true; in other words, higher doses of non-oncology drugs, such as anti-diabetic biguanides, might exert direct anti-neoplastic effects. Here, we propose that, as for any drug, there is a dose range for biguanides that is without any effect, one corresponding to"diabetobiguanides" with a pharmacological effect (e.g., insulin sensitization in type 2 diabetes, prevention of insulin-dependent carcinogenesis, indirect inhibition of insulin and growth factor-dependent cancer growth) but with minimal toxicity and another corresponding to 'oncobiguanides' with pharmacological (i.e., direct and strong anticancer activity against cancer cells) as well as toxic effects. Considering that biguanides demonstrate a better safety profile than most oncology drugs in current use, we should contemplate the possibility of administering biguanides through non-conventional routes (e.g., inhaled for carcinomas of the lung, topical for skin cancers, intravenous as an adjunctive therapy, rectal suppositories for rectal cancer) to unambiguously investigate the therapeutic value of high-dose transient biguanide exposure in cancer. Perhaps then, the oncobiguanides, as we call them here, could be viewed as a mechanistically different type of anti-cancer drugs employed at doses notably higher than those used chronically when functioning as diabetobiguanides

Proposta d’un text articulat sobre teoria general del contracte per al Llibre sisè del Codi Civil de Catalunya

El treball que es presenta conté un text articulat sobre la part de teoria general del contracte (arts. 612-1 i següents) del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya. El procés de codificació civil que es viu a Catalunya justifica aquest treball, que podria ser útil per a elaboració del llibre sisè del CCCat dedicat a les obligacions i els contractes. El treball consta d’una proposta de text articulat, amb el seus respectius comentaris a cada article. Es tracta del capítol segon del títol primer del llibre sisè, i es divideix en les següents seccions: 1) El contracte, els seus elements essencials, i la seva eficàcia; 2) La formació del contracte; 3) La interpretació del contracte; i 4) La ineficàcia del contracte, que inclou l’anàlisi dels vicis del consentiment. El treball ha pres com a referència les principals propostes d’harmonització del dret contractual (Principis Unidroit [PICC], Principis de Dret Contractual Europeu [PECL], Marc Comú de Referència [DCFR], i l’Instrument Opcional sobre Compravenda Europea [CESL] i la regulació dels codis més moderns (entre ells, el del Quebec, l’Holandès, el Portuguès o l’Italià) i les seves propostes de reforma (el projecte Terrè a França, i la Propuesta de Modificación del Código Civil Español en materia de obligaciones y contratos). En la proposta presentada s’incorporen institucions no regulades en el Codi civil espanyol actualment vigent a Catalunya en la seva condició de dret supletori, i s’omplen algunes llacunes d’aquest cos legal. Es poden citar, entre elles, les clàusules abusives dels contractes, el canvi en les circumstàncies essencials del contracte, el contracte per a persona per designar, la responsabilitat per culpa in contrahendo, les cartes d’intencions, el règim de l’oferta i l’acceptació del contracte, els contractes preparatoris, els drets de preferència, la possibilitat d’anul·lació del contracte per concessió d’un avantatge injust a alguna de les parts, i el règim dels contractes en frau de creditors.

Repensando la relación entre la ley y la violencia hacia las mujeres. Una aproximación a los discursos de los/las agentes del ámbito judicial en relación a la ley integral de violencia de género en España = Rethinking the relationship between law and violence against women. an approach to the juridical agents' discourses in relation to the integral law of gender-based violence

Of the many dimensions of the problem of violence exercised by men toward women in the context of the relations of partner or ex partner, this article deals with the analysis of the discursive productions of the institutional actors that are part of the judicial process. Our intention is to investigate the relationship between criminal law and gender-based violence starting from the implementation of the Law of Integral Gender-based Violence in Spain (LO. 1 / 2004) from a theoretical perspective which includes contributions from social psychology, and socio-legal feminism. We have approached the legal instrument - the Law of Integral Gender-based Violence - through the discourse of legal officers with a perspective that questions the values, so often proclaimed, of universality, objectivity and neutrality of the law