L'aportació del botànic Oriol de Bolòs a la fixació del lèxic cintífic

The contribution of the botanist Oriol de Bolòs to the fixation of the scientific vocabulary. We analyse the works of Oriol Bolòs concerning the scientific terminology, particularly that of botany. We remark synthetically the theoretical aspects and we comment some case examples. Key words: Oriol de Bolòs, Scientific terminology, Botany.

The genus Halopeplis Ung.-Sternb. (Salicorniaceae) in the Iberian Peninsula

New data on anatomy, biology, seed morphology, ecology and nomenclature of Halopeplis amplexicaulis (Vahl) Cesati and al. are presented; this species is the only Iberian representative of the genus Halopeplis Ung.-Sternb. (Salicomiaceae). For the first time the whole genus pollen structure is described and chromosome number is reported.

Aportacions a la Flora de les comarques transiberiques, II.

Presentem un recull de novetats corològiques i taxonòmiques per a les comarques catalanes situades al sud de l'Ebre. Es descriuen dos tàxons nous: Brassica repanda (Willd.) DC. subsp. dertosensis Molero i Rovira i Helianthemum pilosum (L.) Pers. var. pseudoasperum Molero i Rovira. S'estableix una nova combinació nomenclatural: Reseda lutea L. subsp. vivantii (P. Montserrat) A. Rovira. En l'aspecte corologie, Euphorbia lagascae Sprengel representa una novetat per a Catalunya. La majoria de les altres citacions representen novetats pel conjunt d'aquestes comarques catalanes meridio-occidentals.

Miquel de Garganta i Fabrega (Olot, 1903-1988)

Quan faltava poc més de tres mesos per al seu 85è aniversari, ha mort, el 12 de setembre de 1988, a Olot, on havia nascut el 23 de desembre de 1903, el Dr. Miquel de Garganta i Fàbrega, historiador de la Botànica i membre d'una coneguda familia d'intellectuals de la Garrotxa.

Cytotaxonomy of North African species of Delphinium L. sect. Delphinium (Ranunculaceae).

S'han estudiat els nombres cromosómics i l'estructura dels cariotipus de 15 poblacions nordafricanes de Delphinium L. sect. Delphinium. Delphinium balansae Boiss. & Reuter, amb cariotipus mes simétric, apareix com a possible ancestre perenne de la resta d'espécies annuals amb cariotipus mes asimétric i mes curt. Es proposa una reorganització taxonómica de la secció, d'on es descriuen dues series noves (ser. Macropeiala ser. nova i ser. Balansae ser. nova.) i es proposen dues combinacions noves (D. nanum subsp. alboliliaceum i D. nanum subsp. elongatum).

Taxonomia del genero Microcnemum Ung.-Sternb.

Revisión taxonómica del género monospecífico Microcnemum Ung.-Sternb. Se recogen aspectos históricos, nomenclaturales, taxonómicos, corológicos y ecológicos, con insistencia especial en los aspectos micromorfológicos (estudio del polen y las semillas al M.E.B.). Loscosui Pau, nombre no recogido todavía en la bibliografía taxonómica, debe incluirse en la sinonimia del género.

Delphinium L. subgen Delphinium: origin and evolutionary trends

Les caractéristiques avançades de Delphinium L. subgèn. Delphinium (taxons anuals) son comparades amb les del subgèn. Delphinastrum (DC.) Wang i del subgèn. Oligophyllon Dimitrova (taxons perennes). La morfología floral mostra un intercanvi de funcions entre els petals laterals i els petals superiors i restructura de la inflorescencia de molts taxons anuals afavoreix un augment de les taxes de geitonogàmia-autogàmia. L'evolució dels cariotips és basada en una disminució de la longitud total dels cromosomes i en un increment del grau d'asimetria; el nombre cromosómic roman constant per a totes les especies anuals (2n = 16). Leficàcia de la dispersió de les especies anuals és mes gran que no pas la de les especies perennes, per causa d'un increment en la producció de granes i per l'augment de la flotabilitat, tant a l'aire com a l'aigua. D'altres caractéristiques adaptatives avançades son l'adquisició de noves defenses químiques i l'aparició d'un nou tipus embriogènic. Els nínxols ecologies del subgèn. Delphinium corresponen a habitats oberts i alterats, en comparado amb els habitats estables i relativament tancats dels subgéneros Delphinastrum i Oligophyllon. Es presenta una hipótesi global de les tendencies évolutives observades en anuals vs. perennes en connexió amb consideracions biogeogràfiques, així corn un resum taxonomic final.

Taxonomía de Chaenorhinum rubrifolium aggr. (Scrophulariaceae) en el área mediterránea occidental

Se realiza un estudio taxonómico de 9 táxones (seis específicos) pertenecientes al agregado de Chaenorhinum rubrifolium (Antirrhineae-Scrophulariaceae) en el mediterráneo occidental, aportando una clave con nuevos caracteres diagnósticos. Para cada taxon se dan el nombre correcto, sinónimos, descripción, corología y ecología, así como comentarios nomenclaturales y relativos a la tipificación. Se proponen dos nuevas combinaciones, Chaenorhinum reyesii (Vicioso y Pau in Pau) Benedí y C. grandiflorum subsp. cartilagineuse (Pau) Benedí, y se describe una nueva especie del Norte de África: C. suttonii Benedí y P. Montserrat. Se reivindican la categoría específica de C. fórmenteme Gand. y la combinación C. rupestre (Guss.) Maire.

A proposit de les comunitats de Nerium oleander

Se describe brevemente una nueva alianza, Rubo ulmifolii-Nerion oleandri, de la parte Occidental de la region mediterránea.

Els fongs de Catalunya occidental segons les prospeccions recents. II

This paper contains the conclusion of a mycological survey of western Catalonia. The first part of the results was published in Acta Bot. Barc. 45 (Homenatge a Oriol de Bolòs): 57-89. The present part covers the last two groups of Basidiomycota: the agarics (326 species) and the gasteromycetes (44 species). The data regarding the surveyed area, collection localities, abbreviations used in the information on ecology, collectors and identifiers are found in the mentioned first part, which contains records of 37 species of Myxomycota, 5 of Zygomycota, 101 of mitosporic fungi, 8 of Teliomycetes, 1 of Ustomycetes, 16 of Phragmobasidiomycetes and 92 of Aphyllophorales. Together with the first part, the results of our survey are a useful contribution to an improved understanding of the fungal component of plant communities of the dry, warm lowlands of the western Mediterranean region, and highlight the remarkable reproductive activity of the fungi observed during late Autumn and Winter, in the studied area.

Notes sobre monocotiledonies

Notas nomenclaturales y taxonómicas sobre monocotiledóneas. resultado de los trabajos en curso sobre la 'Flora dels Països Catalans'

Spore germination and development of young mycelia in some Rhizopogon species

Spore germination in Rhizopogon abietis, R. luteolus, R. roseolus and R. villosulus was induced in the presence of Rhodotorula glutinis and activated charcoal, in agar medium (N6:5). In one R. roseolus sample, 51% of spores germinated within 35 days, allowing observation of the course of spore germination and the different developmental patterns of homokaryotic mycelia. In these plates, spores showed two times of germination. The spores that germinated early produced an apical germ tube. Later other spores germinated in proximity to young mycelium, by forming a germ vesicle. One of the hyphal growth patterns obtained (interruption-swelling-ramification) is similar to that reported for other fungi. With this technique for inducing spore germination, it is possible to obtain enough monosporic cultures to perform mating tests. Key words: Basidiomycotina, Hypogeous, Monosporic Cultures.

Collections in Institutional Herbaria listed as Rhizopogon, but not belonging to this genus

Fifty-five collections misidentified and stored in various institutional herbaria, under severa1 Rhizopogon species narnes, are revised. Among these, twelve belong to Ascomycotina and 9 were identified to species level; the other collections, immature fruitbodies wcre impossible to identify with the data available. Forty-two collections are Basidiomycotina and only an immature Scleroderma remain without identification to the species level.

Consideracions sobre l'estudi i classificació de les comunitats arvenses

La clasificación y el estudio de las comunidades arvenses presentan en ocasiones problemas metodológicos y conceptuales compartidos, en gran manera. con la vegetación ruderal. Una parte de estos problemas tiene su origen eh los cambios profundos que han sufrido los sistemas de cultivo durante los últimos decenios, después de siglos de tratamientos agricolas relativamente homogéneos. También en la introducción continuada y creciente de plantas alóctonas, muchas de las cuales hallan acomodo en los cultivos. Todo ello confluye causando transformaciones diversas en la vegetación arvense.

Els fongs de Catalunya occidental segons les prospeccions recents. I.

The fungi of occidental Catalonia after recent prospections I. This work intends to collect the mycological data gathered during the last four years as a result of the project "Fungal biodiversity of Catalonia", in the western and southern, mainly lowland areas of this country. The climate is mainly dry (400-600 mm/year) and warm. The survey, that covers 160 localities, has enabled the identification of 37 species of Myxomycota, 5 of Zygomycora, 159 of Ascomyctra, 101 mitosporic fungi, 8 Teliomycetes, 1 Ustomycetes, 16 Phragmobasidiomycetes and 92 Apliyllopllorates, that are included in this paper. Because of space limitations, the remaining 326 agarics and 44 Gasteromycetes will be published in the next number of this journal. This work is a contribution to a best understanding of the fungal flora, chorology, ecology and phenology of the West-Mediterranean dry lowlands.