107 resultados para Matti Klinge (et al.)
Resumo:
Informe sobre l'evoluci de les mesures de seguretat i sostenibilitat adoptades al Laboratori de fotografia de la Facultat de Belles Arts des de la seva creaci i de la incidncia i beneficis que el projecte d'innnovaci docent ha suposat. La gesti integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docncia experimental dels estudis de grau de les Facultats de Belles Arts A: VALLE MART, J. (coord.) et al. Els procediments normalitzats de treball en la gesti integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docncia experimental de les facultats de belles arts. Vdeos i documents. Barcelona: Publicacions i Edicions de la UB, 2010. Format llibre i DVD. ISBN: 978-84-475-3477-7.
Resumo:
Informe sobre l'evoluci de la incidncia i dels beneficis que ha suposat per a l'alumnat l'aprenentatge dels continguts en seguretat i sostenibilitat especfics de la matria de l'ensenyament, com a conseqncia de l'experincia pilot duta a terme dins del marc del projecte d'innnovaci docent La gesti integrada de la qualitat, el medi ambient i la seguretat en la docncia experimental dels estudis de grau de les Facultats de Belles Arts.
Resumo:
En este trabajo se pretende determinar las distintas acciones que los elementos qumicos que definen el 'paisaje', ejercen sobre el medio ambiente. Dichas acciones, denominadas positivas o negativas, bajo la ptica humana, se deben a al comportamiento fisico-qumico de los elementos, a su interaccin con el medio natural y al uso final que de estos elementos da el hombre. Se presentan as mismo los distintos mtodos y tcnicas que se aplican en la exploracin geoquimica, con el fin de examinar las diferentes opciones que estos nos aportan sobre el objeto ya definido. Como objetivo ltimo, este trabajo pretende definir a la 'Geoquimica aplicada al medio ambiente' como la interaccin entre la Prospeccin geoqumica, la Geoepidemiologa y la Geoquimica ambiental. Por todo ello, se presentan cinco ejemplos, en zonas prximas a la Ciudad de Barcelona y en la Isla de Menorca.
Resumo:
Objetivo: Elaboracin de un folleto informativo sobre la neumona, en forma de trptico, dirigido a pacientes ingresados por este motivo, as como a sus familiares y cuidadores y su posteriorevaluacin. Material y mtodo: El estudio consta de dos partes. 1 Estudio observacional: revisin bibliografca de la neumona en bases de datos internacionales, elaboracin de un trptico estructurado y comprensible para el paciente que incluye definicin, sntomas, cmo se diagnostica y tratamiento. 2 Estudio experimental, cualitativo y prospectivo en dos grupos de pacientes ingresados con neumona adquirida en la comunidad en un hospital de tercer nivel. En cada grupo entraron 38 pacientes. El grupo intervencin recibi el folleto informativo en forma de trptico y el grupo control no recibi ninguna intervencin. A ambos grupos se les pas un cuestionario al alta con preguntas relacionadas sobre la neumona. Resultado: Muestra de 76 pacientes, 58% hombres con una edad media de 69 aos y un nivel de estudios primarios de un 50%. El 79% era la primera vez que tenia neumona. En el estudio comparativo de los dos grupos destaca que en el grupo intervencin se le haba explicado lo que era la neumona al 100% de pacientes mientras que en el de control era del 52%. Referente a la pregunta de cules son los sntomas que aparecen en la neumona en el grupo intervencin el 99% es capaz de enumerarlos, sin embargo, en el grupo control solo un 56% es capaz. Conclusin: Consideramos que la importancia de la informacin facilitada por escrito, con un lenguaje claro, conciso y asequible para las diferentes edades en pacientes ingresados, aumenta sus conocimientos sobre su enfermedad, sntomas y pruebas, obteniendo ms confort y tranquilidad durante su estancia
Resumo:
El segent article s un estudi sobre el contingut de matria orgnica als sls del masss de les Gavarres tenint en compte dos aspectes, el primer segons sigui la litologia i segon el tipus d's del sl. Per aix s'ha dividit el masss entre els dos grans components litolgics: granits i pissarres. A la vegada s'han estudiat els usos del sl ms representatius d'aquesta muntanya: la sureda estassada, la sureda abandonada, les plantacions de pins, les plantacions d'eucaliptus i un bosc mixt de pins i suros. Els resultats mostren que el contingut de matria orgnica pel que fa a la litologia s molt ms alt als sls sobre pissarres. Quant als usos del sl, el major contingut correspon a les suredes i el menor a les plantacions d'eucaliptus.
Resumo:
Report of one of the workshops developed in 2005 under the process of public participation: Mapping La Mina (2002-2006). http://www.ub.edu/escult/mina/cartografies/html/9_fase2.html
Resumo:
Report of the workshop developed in 2005 under the process of public participation: Mapping La Mina (http://www.ub.edu/escult/mina)
Resumo:
El artculo presenta los resultados de un estudio orientado a conocer los efectos de un sistema de evaluacin continua voluntaria usando la plataforma Moodle y un amplio banco de actividades, basadas en trabajos individuales y colaborativos, que el alumnado puede escoger. El objetivo de proponer este sistema de evaluacin es doble. Por un lado, se persigue involucrar al alumnado ausente en el seguimiento de la evaluacin continua mediante un entorno virtual. Por otro lado, se quiere motivar al alumnado en general en su aprendizaje a travs de actividades continuas y orientadas a la prctica. El estudio se ha llevado a cabo en el contexto de una asignatura formada por dos grupos de los estudios de Administracin y Direccin de Empresas de la Universidad de Barcelona. Como indicadores de bondad del sistema se han considerado la participacin del alumnado en las actividades de evaluacin y las notas finales. Los resultados han puesto de manifiesto la capacidad del sistema de involucrar al alumnado que asiste a clase en la realizacin de un mnimo de actividades y mejorar su aprendizaje, as como la incapacidad de involucrar significativamente al alumnado que no asiste a clase. Como conclusiones del estudio se apuntan la importancia de disear un buen modelo de feed-back y apostar ms por tareas pensadas desde los enfoques de la evaluacin autntica.
Resumo:
Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/46286
Resumo:
Podeu consultar les jornades completes a: http://hdl.handle.net/2445/46286
Resumo:
En aquest Treball de Final de Grau sexposen els resultats de lanlisi de les dades gentiques del projecte EurGast2 "Genetic susceptibility, environmental exposure and gastric cancer risk in an European population, estudi cascontrol niat a la cohort europea EPIC European Prospective lnvestigation into Cancer and Nutrition, que t per objectiu lestudi dels factors gentics i ambientals associats amb el risc de desenvolupar cncer gstric (CG). A partir de les dades resultants de lestudi EurGast2, en el qu es van analitzar 1.294 SNPs en 365 casos de cncer gstric i 1.284 controls en lanlisi Single SNP previ, la hiptesi de partida del present Treball de Final de Grau s que algunes variants amb un efecte marginal molt feble, per que conjuntament amb altres variants estarien associades al risc de CG, podrien no haverse detectat. Aix doncs, lobjectiu principal del projecte s la identificaci dinteraccions de segon ordre entre variants gentiques de gens candidats implicades en la carcinognesi de cncer gstric. Lanlisi de les interaccions sha dut a terme aplicant el mtode estadstic Modelbased Multifactor Dimensionality Reduction Method (MBMDR), desenvolupat per Calle et al. lany 2008 i shan aplicat dues metodologies de filtratge per seleccionar les interaccions que sexploraran: 1) filtratge dinteraccions amb un SNP significatiu en el Single SNP analysis i 2) filtratge dinteraccions segons la mesura Sinrgia. Els resultats del projecte han identificat 5 interaccions de segon ordre entre SNPs associades significativament amb un major risc de desenvolupar cncer gstric, amb pvalor inferior a 104. Les interaccions identificades corresponen a interaccions entre els gens MPO i CDH1, XRCC1 i GAS6, ADH1B i NR5A2 i IL4R i IL1RN (que sha validat en les dues metodologies de filtratge). Excepte CDH1, cap altre daquests gens shavia associat significativament amb el CG o prioritzat en les anlisis prvies, el que confirma linters danalitzar les interaccions gentiques de segon ordre. Aquestes poden ser un punt de partida per altres anlisis destinades a confirmar gens putatius i a estudiar a nivell biolgic i molecular els mecanismes de carcinognesi, i orientades a la recerca de noves dianes teraputiques i mtodes de diagnosi i pronstic ms eficients.
Resumo:
Entre l11 i el 27 de mar va tenir lloc lexpedici Savage Islands Botanical Expedition 2013 Expedio Botnica Ilhas Selvagens 2013, que va constituir un dels moments ms lgids i alhora emocionants del projecte Conservation of the critically endangered endemic flora of the Selvagens Islands, Atlantic Ocean, finanat per The Mohammed bin Zayed Species Conservation Fund (http://www.speciesconservation.org/). Aquest projecte se centra en lestudi de tres endemismes exclusius de larxiplag de les Salvatges greument amenaats, amb lobjectiu final dimplementar mesures efectives per a la seva conservaci (vegeu http://www.speciesconservation.org/casestudiesprojects//1651 per a ms informaci). Aquests tres endemismes (Euphorbia anachoreta, Asparagus nesiotes subsp. nesiotes i Argyranthemum thalassophilum) compten amb molts pocs efectius (abans de lexpedici sestimava una mida poblacional inferior a la cinquantena per als dos primers, i de menys de 250 per al darrer) i tenen un gran inters des del punt de vista biogeogrfic atesos lallament de larxiplag (el territori terrestre ms proper sn les Illes Canries, situades a uns 165 quilmetres al sud) i la seva antiguitat geolgica (prop de 30 milions danys, essent larxiplag ms antic de tota la Macaronsia; Geldmacher et al., 2001).
Resumo:
En el decurs de les prospeccions florstiques realitzades en els darrers tres anys a les comarques de lAlt i Baix Empord, shan herboritzat diversos txons singulars que completen algunes de les aportacions ja publicades anteriorment (Font et al., 1998). En aquest treball se cita per primer cop al Principat la composta Evax lusitanica. La resta detxons sn novetats per a aquestes comarques o b suposen lherboritzaci recent despcies citades de molt antic que no havien estat indicades darrerament i que en alguns casos suposen les niques o darreres localitats conegudes a Catalunya
