Les "grans negociacions" a la Unió Europea: la formació de preferències, les estratègies y l’èxit a les negociacions

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la School of politics and international relations, de la University College of Dublin, United Kingdom, entre 2007 i 2009. L’ objectiu del projecte present ha estat contribuir a l’estudi de les negociacions intergovernamentals a la Unió Europea (UE). En primer lloc, s’ha estudiat les estratègies de negociació del estats membres a negociacions intergovernamentals en la UE, per la qual cosa s’ha desenvolupat una tipologia d’estratègies de negociació, diferenciant entre les més agressives (conflictives) i les menys agressives (cooperatives). La conclusió principal ha estat que els actors difereixen en la elecció de les estratègies i que és precisament el poder relatiu dels actors que explica quines estratègies adopten. En segon lloc, s’analitza la ratificació dels resultats a les negociacions intergovernamentals, concentrant-me en l’us dels referèndums. La investigació mostra que els referèndums són sovint usats pels partits polítics com un instrument utilitzat durant les campanyes electorals, posant en dubte la tesis de que l’objectiu principal dels referèndums és influenciar els poder relatiu dels estats membres en negociacions intergovernamentals. Finalment, s’ha estudiat com els actors socials influeixen aquestes negociacions en la UE. La evidencia empírica clarament mostra que la pressió que exerceixen els grups de pressió es sovint subestimada.

Quantitative analysis of image factors in a cultural heritage tourist destination

The tourism consumer’s purchase decision process is, to a great extent, conditioned by the image the tourist has of the different destinations that make up his or her choice set. In a highly competitive international tourist market, those responsible for destinations’ promotion and development policies seek differentiation strategies so that they may position the destinations in the most suitable market segments for their product in order to improve their attractiveness to visitors and increase or consolidate the economic benefits that tourism activity generates in their territory. To this end, the main objective we set ourselves in this paper is the empirical analysis of the factors that determine the image formation of Tarragona city as a cultural heritage destination. Without a doubt, UNESCO’s declaration of Tarragona’s artistic and monumental legacies as World Heritage site in the year 2000 meant important international recognition of the quality of the cultural and patrimonial elements offered by the city to the visitors who choose it as a tourist destination. It also represents a strategic opportunity to boost the city’s promotion of tourism and its consolidation as a unique destination given its cultural and patrimonial characteristics. Our work is based on the use of structured and unstructured techniques to identify the factors that determine Tarragona’s tourist destination image and that have a decisive influence on visitors’ process of choice of destination. In addition to being able to ascertain Tarragona’s global tourist image, we consider that the heterogeneity of its visitors requires a more detailed study that enables us to segment visitor typology. We consider that the information provided by these results may prove of great interest to those responsible for local tourism policy, both when designing products and when promoting the destination.

Els cócs : Una senya d'identitat a la Terra Alta

He organitzat aquest escrit de la manera següent: començo amb una visió general de l'entorn social i econòmic de la comarca, faig esment de breus aspectes lingüístics dels mots, continuo amb un breu repàs de la literatura culinària, principalment a Catalunya, i amb una breu visió històrica, continuo amb el món del pa i de la pastisseria i acabo amb la visió més lúdica dels cócs: el moment de consumir-los. Finalment entro en l'exposició de les receptes més genuïnes dels cócs terraltins, mirant que quedi tot ben clar, gràcies a la informació desinteressada de les persones a qui he consultat, i les comparo amb altres de semblants que trobem en antics manuscrits medievals. Per acabar, mostro quines conclusions podem extreure sobre els cócs i els dolços de la Terra Alta, vinculades bàsicament amb el seu origen i la seva continuïtat fins als nostres dies.

Estudi interdisciplinari de l'epigrafia malloquina

El tema central ha consistit a estudiar, a partir de les fonts epigràfiques, la vida privada i pública de Mallorca en època romana, tot analitzant-ne el sistema econòmic i polític, la societat, les formes d'expressió cultural, la religió i les creences, la geografia i la topografia, els principals esdeveniments històrics, els jaciments arqueològics, les dades d'interès antropològic, la situació lingüística, etc. Per tot això, l'estudi està directament relacionat amb disciplines com ara la història, la geografia, la política, l'epigrafia, l'arqueologia, l'economia, la filosofia, l'antropologia, la sociologia, la demografia, etc.

Estudi Interdisciplinari de l'Epigrafia Mallorquina

A partir de les fonts epigràfiques, es fa un estudi interdisciplinari de la vida privada i pública de Mallorca en època romana, tot analitzant-ne el sistema econòmic i polític, la societat, les formes d'expressió cultural, la religió i les creences, la geografia i la topografia, els principals esdeveniments històrics, els jaciments arqueològics, les dades d'interès antropològic i la situació lingüística. El punt de partida és la pregunta següent: quines dades sobre la Mallorca romana es poden obtenir a partir de les fonts epigràfiques? I també: com s'organitzava la societat mallorquina en època romana, quines divinitats eren objecte de culte, amb quines comunitats o pobles tenia relacions comercials, quins rituals funeraris seguia, quina estructura econòmica la gestionava, quina llengua parlava i d'acord amb quin sistema polític es governava.

UOCConc - Analitzador de Concordances en Python

Disseny i implementació d'un programa que serveix com a base per a l'anàlisi de concordances, obert a futures ampliacions i modificacions. La memòria està estructurada de manera didàctica per tal de facilitar l'enteniment del que s'ha fet i com s'ha fet i proporciona una guia per a l'ampliació.

A mi què m'expliques?

Els alumnes i les alumnes de primer cicle d'ESO s'enfronten amb les dificultats de la nova etapa i la necessitat de demostrar les seves competències lingüístiques, quant al redactat i la correcció en l'elaboració de textos diversos. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden ajudar (i han de propiciar-ho) a desenvolupar aquestes capacitats, i han de ser un element motivador perquè els nois i les noies sentin la necessitat de crear produccions escrites pròpies, adequades lingüísticament, coherents i amb les idees ben organitzades.És necessari, a més, que l'avaluació d'aquestes tasques els serveixi per millorar l'expressió en llengua catalana, gramaticalment i ortogràficament, tot ajudant-los a establir sistemes d'autocorrecció i rectificació d'errors.L'exposició pública (en un mitjà com el d'internet) de les seves obres hauria de reblar l'aspecte de la motivació en la creació d'escrits, de manera que els aporti noves expectatives de comunicació i els animi a participar de l'espai virtual que els ofereix aquesta finestra oberta al món. El meu treball té la intenció de ser un projecte educatiu per aconseguir una millora en l'expressió escrita dels alumnes del primer curs d'ESO amb l'ajuda de les eines de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

La llegenda del cor menjat al Decameró de Boccaccio : estratègies de traducció al català

Des de l'origen de les llengües, els pobles han tingut la necessitat de fer-se entendre. La traducció és una eina fonamental en la difusió i el coneixement de la diversitat, i el traductor, la peça que facilita l'apropament de les cultures. Però a l'hora de portar a terme el seu objectiu, no tots els traductors ho fan de la mateixa manera. Cal tenir en compte factors temporals, culturals, històrics, referencials, lingüístics, socials... elements que determinen el resultat final d'una traducció i les diferències entre les traduccions d'un mateix text. En aquest treball em proposo determinar les diferents estratègies que els traductors han seguit a l'hora de traduir al català el conte novè de la quarta jornada del Decameró de Giovanni Boccaccio.

Llengua i identitat : el català, llengua per cohesionar o per ocultar?

En aquest treball faig un estudi i anàlisi de les identitats lingüístiques d'un grup de persones que conformen una mostra qualitativa. Es tracta d'un grup reduït de parlants de diferents edats i pertanyents a l'àrea lingüística del Principat. Amb aquesta recerca pretenc comprendre millor la relació entre llengua i identitat en el context sociolingüístic català.

La utopia del capgirament lingüístic a Alacant

Les dificultats que troba la llengua a Alacant capital són paleses, però també és cert que no hem de foragitar l'esperança d'un nou arrelament.Les famílies catalano-parlants autòctones no són abundants, però se'n pot localitzar encara algunes que han seguit unes històries lingüístiques força semblants.

Percepcions sui iuris. Percepció de la realitat lingüística en persones amb discapacitat intel·lectual : representacions i usos

Treball que analitza, mitjançant l'entrevista, l'enquesta i l'observació, quin ús fan de la llengua les persones amb discapacitat intel·lectual i quina és la seva percepció de la realitat lingüística.

El català i els immigrants del primer món

Motius dels immigrants del primer món per a triar el català o el castellà en el moment de triar la seva opció lingüística quan arriben a Catalunya. El treball intenta respondre mitjançant l'entrevista sociològica dues hipòtesis: aquests immigrants consideren més important el castellà que no pas el català a Catalunya? Consideren que no és imprescindible aprendre català per a viure a Catalunya?

Mètodes empírics en lingüística cognitiva

Peer-reviewed

Gènere i bilingüisme: connectant experiències i teories. Introductory paper in Santaemilia, José, Patricia Bou, Sergio Maruenda i Gora Zaragoza International Perspectives on Gender and Language

Peer-reviewed

Usos y formas de la biblioteca virtual en la educación a distancia

L'ús de les noves tecnologies de la informació ha fet possible la creació de biblioteques virtuals universitàries que, no solament són part integrant del model pedagògic, sinó que poden introduir els seus continguts i serveis en llocs fins ara insospitats: a les aules virtuals formant parteix de les assignatures, en els espais virtuals de suport a la docència, en les àrees de recerca i, sens dubte, en l'apartat de Biblioteca que li és propi. Aquestes facilitats derivades de l'organització de Campus Virtuals, permeten al professional bibliotecari/documentalista personalitzar continguts i serveis, i crear biblioteques a mida de cada necessitat. També permeten desenvolupar tècniques "push" per notificar i disseminar els serveis més adequats a cada tipologia d'usuari.