Assessment and reuse of contents in the competence-based educational platform InterMediActor

This paper describes a failure alert system and a methodology for content reuse in a new instructional design system called InterMediActor (IMA). IMA provides an environment for instructional content design, production and reuse, and for students’ evaluation based in content specification through a hierarchical structure of competences. The student assessment process and information extraction process for content reuse are explained.

Analysis and evaluation of techniques for the extraction of classes in the ontology learning process

This paper analyzes and evaluates, in the context of Ontology learning, some techniques to identify and extract candidate terms to classes of a taxonomy. Besides, this work points out some inconsistencies that may be occurring in the preprocessing of text corpus, and proposes techniques to obtain good terms candidate to classes of a taxonomy.

Impairment of mossy fiber long-term potentiation and associative learning in pituitary adenylate cyclase activating polypeptide type I receptor-deficient Mice

The pituitary adenylate cyclase activating polypeptide (PACAP) type I receptor (PAC1) is a G-protein-coupled receptor binding the strongly conserved neuropeptide PACAP with 1000-fold higher affinity than the related peptide vasoactive intestinal peptide. PAC1-mediated signaling has been implicated in neuronal differentiation and synaptic plasticity. To gain further insight into the biological significance of PAC1-mediated signaling in vivo, we generated two different mutant mouse strains, harboring either a complete or a forebrain-specific inactivation of PAC1. Mutants from both strains show a deficit in contextual fear conditioning, a hippocampus-dependent associative learning paradigm. In sharp contrast, amygdala-dependent cued fear conditioning remains intact. Interestingly, no deficits in other hippocampus-dependent tasks modeling declarative learning such as the Morris water maze or the social transmission of food preference are observed. At the cellular level, the deficit in hippocampus-dependent associative learning is accompanied by an impairment of mossy fiber long-term potentiation (LTP). Because the hippocampal expression of PAC1 is restricted to mossy fiber terminals, we conclude that presynaptic PAC1-mediated signaling at the mossy fiber synapse is involved in both LTP and hippocampus-dependent associative learning.

A context-based methodology for integrating Web 2.0 services in learning scenarios

The emergence of the Web 2.0 technologies in the last years havechanged the way people interact with knowledge. Services for cooperation andcollaboration have placed the user in the centre of a new knowledge buildingspace. The development of new second generation learning environments canbenefit from the potential of these Web 2.0 services when applied to aneducational context. We propose a methodology for designing learningenvironments that relates Web 2.0 services with the functional requirements ofthese environments. In particular, we concentrate on the design of the KRSMsystem to discuss the components of this methodology and its application.

Towards reusability and tailorability in collaborative learning systems using IMS-LD and grid services

CSCL applications are complex distributed systems that posespecial requirements towards achieving success in educationalsettings. Flexible and efficient design of collaborative activitiesby educators is a key precondition in order to provide CSCL tailorable systems, capable of adapting to the needs of eachparticular learning environment. Furthermore, some parts ofthose CSCL systems should be reused as often as possible inorder to reduce development costs. In addition, it may be necessary to employ special hardware devices, computational resources that reside in other organizations, or even exceed thepossibilities of one specific organization. Therefore, theproposal of this paper is twofold: collecting collaborativelearning designs (scripting) provided by educators, based onwell-known best practices (collaborative learning flow patterns) in a standard way (IMS-LD) in order to guide the tailoring of CSCL systems by selecting and integrating reusable CSCL software units; and, implementing those units in the form of grid services offered by third party providers. More specifically, this paper outlines a grid-based CSCL system having these features and illustrates its potential scope and applicability by means of a sample collaborative learning scenario.

LdShake: learning design solutions sharing and co-edition

Two important challenges that teachers are currently facing are the sharing and the collaborative authoring of their learning design solutions, such as didactical units and learning materials. On the one hand, there are tools that can be used for the creation of design solutions and only some of them facilitate the co-edition. However, they do not incorporate mechanisms that support the sharing of the designs between teachers. On the other hand, there are tools that serve as repositories of educational resources but they do not enable the authoring of the designs. In this paper we present LdShake, a web tool whose novelty is focused on the combined support for the social sharing and co-edition of learning design solutions within communities of teachers. Teachers can create and share learning designs with other teachers using different access rights so that they can read, comment or co-edit the designs. Therefore, each design solution is associated to a group of teachers able to work on its definition, and another group that can only see the design. The tool is generic in that it allows the creation of designs based on any pedagogical approach. However, it can be particularized in instances providing pre-formatted designs structured according to a specific didactic method (such as Problem-Based Learning, PBL). A particularized LdShake instance has been used in the context of Human Biology studies where teams of teachers are required to work together in the design of PBL solutions. A controlled user study, that compares the use of a generic LdShake and a Moodle system, configured to enable the creation and sharing of designs, has been also carried out. The combined results of the real and controlled studies show that the social structure, and the commenting, co-edition and publishing features of LdShake provide a useful, effective and usable approach for facilitating teachers' teamwork.

Reusing IMS-LD formalized best practices in collaborative learning structuring

Designs of CSCL (Computer Supported Collaborative Learning)activities should be flexible, effective and customizable toparticular learning situations. On the other hand, structureddesigns aim to create favourable conditions for learning. Thus,this paper proposes the collection of representative and broadlyaccepted (best practices) structuring techniques in collaborative learning. With the aim of establishing a conceptual common ground among collaborative learning practitioners and softwaredevelopers, and reusing the expertise that best practicesrepresent, the paper also proposes the formulation of these techniques as patterns: the so-called CLFPs (CollaborativeLearning Flow Patterns). To formalize these patterns, we havechosen the educational modelling language IMS Learning Design (IMS-LD). IMS-LD has the capability to specify many of the collaborative characteristics of the CLFPs. Nevertheless, the language bears limited capability for describing the services that mediate interactions within a learning activity and the specification of temporal or rotated roles. This analysis isdiscussed in the paper, as well as our approaches towards thedevelopment of a system capable of integrating tools using IMSLDscripts and a CLFP-based Learning Design authoring tool.

Student experiences in a course blended learning

Fascination is a project for design students, developed jointly by the Technical University of Catalonia (UPC) and the University of Technology Thonburi (KMUTT), which works with two groups of students, one group of participants in Spain and another group in Thailand where, hands-on activities, a range of technologies are used to prepare students for the lessons, through learning activities and content. This research paper presents the test of both a general model and a tool for measuring the participants’ experiences in a course that uses a blended learning methodology, with the aim of collecting empirical evidence to justify the effort of applying this methodology, based on the participants’ satisfaction. The procedure used in the conceptualization of the survey, the generation of topics, the collection of data, and the validation of the scale of various items are described here. The information, provided by the 26 people surveyed about the course and the virtual environment that was used, was analyzed to measure their perceptions and explore possible relations. Finally the conclusions of the research and the future work are presented.

Entornos e-learning como soporte de aprendizaje a la asignatura educación musical en infancia

La música es una asignatura obligatoria dentro de la etapa educativa de primaria. Hemos detectado varios profesores de distintas áreas educativas, entre ellas el área de música, que utilizan plataformas de e-learning y herramientas web como apoyo para enseñar el currículum que marca el “Departament d‟Educació de la Generalitat de Catalunya”. A partir del cuerpo de análisis se ha dibujado el panorama en plataformas de e-learning, analizando las tipologías y usos. A través de la muestra de plataformas de e-learning en educación musical se han detectado cuatro escuelas con plataformas de e-learning en fase avanzada. Se realiza un estudio de caso sobre una de estas plataformas para hacer el análisis de contenidos y validar el formato de entrevista utilizado, esto nos ha servido para crear un modelo que pueda ser utilizado en otros centros con plataforma de e-learning para la asignatura específica de música.

Aplicaciones educativas de la teoría vygotskiana. El programa 'Key to learning' = Applications of vigotsky's theory to education. The 'Key to learning' proggram

En ciencias de la educación, las últimas décadas han estado marcadas por un interés en las ideas de Lev S. Vygotski. De hecho, a partir de esas ideas se han propuesto varias aplicaciones educativas. Una de ellas es el “Key to learning”. El artículo propone una visión general de este programa educativo desarrollado a partir de algunos trabajos e ideas de autores rusos contemporáneos. Primero, desarrollamos algunas ideas en torno a la noción de zona de desarrollo próximo (ZpD). Después, sugerimos la teoría de las habilidades de aprendizaje. En este sentido, el objetivo principal de “Key to learning” es mejorar las habilidades de aprendizaje cognitivas, comunicativas y directivas de niños de entre 3 a 7 años de edad. Para este propósito son creadas 12 unidades curriculares que componen el programa. Para concluir se enfatiza la creación de zonas de desarrollo próximo estructuradas como parte de un sistema de enseñanza y aprendizaje que vincula la actividad, la asistencia y la agencia

Multiscaling and information content of natural color images

Naive scale invariance is not a true property of natural images. Natural monochrome images possess a much richer geometrical structure, which is particularly well described in terms of multiscaling relations. This means that the pixels of a given image can be decomposed into sets, the fractal components of the image, with well-defined scaling exponents [Turiel and Parga, Neural Comput. 12, 763 (2000)]. Here it is shown that hyperspectral representations of natural scenes also exhibit multiscaling properties, observing the same kind of behavior. A precise measure of the informational relevance of the fractal components is also given, and it is shown that there are important differences between the intrinsically redundant red-green-blue system and the decorrelated one defined in Ruderman, Cronin, and Chiao [J. Opt. Soc. Am. A 15, 2036 (1998)].

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: La Xarxa School plus

[cat] Aquest projecte és una continuació del programa de recerca iniciat amb el projecte de R+D "School+ more than a platform to build the school of tomorrow" (IST-2000-25162) parcialment finançat per la Unió Europea a través de la convocatòria L'Escola del Demà, del Programa de Tecnologies de la Societat de la Informació del 5è Programa Marc. Aquesta iniciativa va ser seguida i aprofundida amb el projecte "Aprenentatge per a la comprensió en entorns virtuals als centres de secundària: la Xarxa School+", parcialment finançat pel DURSI a través de la convocatòria ARIE 2004. En aquest sentit, s'inscriu sota el mateix paraigües epistemològic (sociocultural) i metodològic (construccionista) dels projectes anteriors, i es basa en la utilització de diferents tipus d'evidències,en aquest cas però prestant especial atenció a la qüestió de l'avaluació de l'aprenentatge per a la comprensió i la dotació de sentit. En aquest context adquireix especial rellevància la idea del portafoli -o e-portafoli, webfoli, portafoli electrònic o digital- com a estratègia avaluadora de la comprensió i afavoridora de formes més complexes d'aprenentatge. En aquest informe, i d¿acord amb allò manifestat al projecte de recerca, es donen respostes a les següents qüestions: (a) quines són les possibilitats i les limitacions del portafoli electrònic com a sistema per avaluar processos d'aprenentatge de caràcter complex, orientats a la comprensió i la dotació de sentit; (b) com tenen lloc els processos d'innovació i millora a l'ensenyament secundari quan es fan servir entorns virtuals d'informació i comunicació, i es persegueix el desenvolupament d'un model pedagògic i curricular de caràcter interdisciplinari;(c) quins processos pedagògics, organitzatius, cognitius i emocionals estan implicats en les situacions d'aprenentatge orientades a la comprensió i la dotació de sentit, i no en la memorització i repetició de continguts; (d) com es desenvolupen experiències de col·laboració entre professors, estudiants i centres de secundària.

Orchestration signals in the classroom: managing the jigsaw collaborative learning flow

The orchestration of collaborative learning processes in face-to-facephysical settings, such as classrooms, requires teachers to coordinate students indicating them who belong to each group, which collaboration areas areassigned to each group, and how they should distribute the resources or roles within the group. In this paper we present an Orchestration Signal system,composed of wearable Personal Signal devices and an Orchestration Signal manager. Teachers can configure color signals in the manager so that they are transmitted to the wearable devices to indicate different orchestration aspects.In particular, the paper describes how the system has been used to carry out a Jigsaw collaborative learning flow in a classroom where students received signals indicating which documents they should read, in which group they were and in which area of the classroom they were expected to collaborate. The evaluation results show that the proposed system facilitates a dynamic, visual and flexible orchestration.