INASP: la hora del protagonismo local en la cooperación al desarrollo científico y bibliotecario

La International Network for the Availability of Scientific Publications (INASP) es una ONG de cooperación al desarrollo, que persigue la mejora del acceso, producción y uso de la información científica, de forma que cada país cuente con recursos en este ámbito para afrontar sus propios retos de desarrollo. Surgió en 1992 por iniciativa del ICSU (International Council of Scientific Unions, actualmente International Council for Science) y contó con el apoyo de UNESCO, TWAS-The Academy of Sciences for the Developing World y AAAS (American Association for the Advancement of Science).

A relational approach to the geography of innovation: a typology of regions

The aim of this study was to devise a method for computing a composite indicator that measures the regional degree of exposure to external knowledge sources. On the basis of this indicator, we propose a typology of regions according to their potential capacity to access extra-local items of knowledge, which might help them to recombine complementary elements of such an asset to produce a higher number of new ideas. Building on various research streams that have been relatively independent to date, we summarize a non-exhaustive instrumental list of recent studies that motivates our approach and the construction of our complex indicator, which can be used to appraise the extent to which each region is in an optimal position to access external innovative resources.

Research networks and inventors’ mobility as drivers of innovation evidence from Europe

We investigate the importance of the labour mobility of inventors, as well as the scale, extent and density of their collaborative research networks, for regional innovation outcomes. To do so, we apply a knowledge production function framework at the regional level and include inventors’ networks and their labour mobility as regressors. Our empirical approach takes full account of spatial interactions by estimating a spatial lag model together, where necessary, with a spatial error model. In addition, standard errors are calculated using spatial heteroskedasticity and autocorrelation consistent estimators to ensure their robustness in the presence of spatial error autocorrelation and heteroskedasticity of unknown form. Our results point to the existence of a robust positive correlation between intraregional labour mobility and regional innovation, whilst the relationship with networks is less clear. However, networking across regions positively correlates with a region’s innovation intensity.

Nova indústria i nova política industrial

La indústria ha tingut, i té encara, un paper clau en la vertebració de l"economia catalana i en la generació d"efectes multiplicadors que faciliten el desenvolupament de la resta d"activitats i el benestar de la societat. Actualment, i més enllà de la crisi econòmica i financera global, s"està generant un nou model industrial d"àmbit internacional caracteritzat per importants canvis en la naturalesa i la dinàmica dels mercats i en les estratègies de les empreses, per la internacionalització dels processos de producció i la seva repercussió sobre l"organització de les empreses i per la creixent importància dels processos d"innovació.

La gestió del coneixement en projectes de canvis organitzatius i de processos

Aquesta memòria és un estudi del coneixement, de la gestió del coneixement en les organitzacions i de l'impacte de la pèrdua del coneixement a les organitzacions com a conseqüència de projectes de canvis organitzatius i de processos que donen resposta a l'estratègia de negoci de l'organització.

Instal·lació wiki S.A.U.

Estudi d'una solució i implantació d'un sistema centralitzat per gestionar el coneixement de l'equip del servei d'atenció a l'usuari de l'empresa TIC a la que treballem. Basant-nos a la nostra experiència, considerem que la majoria de les tasques a desenvolupar es poden transmetre de manera eficient com a coneixement explícit dins d'un format documental, amb una evident millora en cas de recolzar-se en recursos multimèdia, per això hem seleccionat l'entorn wiki com a una eina apropiada per a aquesta finalitat.

Gestión del conocimiento aplicado a proyectos informáticos

Este trabajo intenta analizar los diferentes procesos, roles y herramientas que intervienen en la gestión del conocimiento dentro de la gestión de proyectos informáticos con el fin de conseguir transformar los datos en conocimiento y usar estos como ventaja competitiva.

Disseny d'un sistema de gestió documental per a un centre sanitari

Estudi per a la implementació d'un sistema de gestió documental (SGD) per a un centre sanitari. S'exposa el pla de treball, l'estudi dels requeriments, el disseny i, finalment, la implementació.

Universitat i coneixement

Sorprenentment llegia que el conseller Mas-Colell i alguns responsables universitaris deien que l'oferta de graus, 460, a Catalunya és excessiva i que això fa difícil la tria de l'estudi per l'alumne. A mi em sembla que això no és exactament cert. Cap estudiant no es planteja una tria entre 460 graus. Poso per exemple el grau de medicina. No crec que el problema sigui triar entre els sis llocs on estudiar medicina, els estudiants no dubten gaire, trien segons interessos. O fer Química en els quatre llocs possibles. Hi ha repeticions de graus que no hi haurien de ser, però em sembla que això hauria de corregir-se per la pròpia iniciativa de les universitats

Recursos ben dirigits

L'assignatura pendent dels diferents governs és saber destinar els recursos als llocs adients i en la quantitat suficient. Sovint s'ha encertat en el lloc però l'import ha estat massa petit i els diners no han produït resultats apreciables. La massa crítica només s'aconsegueix quan els recursos són suficients. Altres vegades s'ha gastat més del compte, amb desencert, sense que els recursos invertits produïssin resultats. Catalunya, fent servir la palanca Barcelona, ha d'apostar pel coneixement, la innovació i la creativitat, i el govern té l'obligació d'invertir perquè els fruits no es perdin

Transferència tecnològica

Es pot fer una anàlisi sobre les diferències entre les universitats que transfereixen molt coneixement i les nostres. També, es poden comparar les condicions socioeconòmiques, en relació a la creació d'empreses, i els 'clients' de les universitats, en relació als contractes de transferència. Aquesta informació ens pot ajudar a decidir què podem fer per millorar aquests pobres resultats

Coneixement i indústria

En síntesi, l'economia del coneixement, per la qual hem d'apostar, no és eliminar la indústria, és una cosa ben diferent. Apostar per la recerca i la innovació sí, però també una indústria forta que les integri. El govern explica en el seu pla d'acció que s'han identificat i definit set àmbits en els quals centrarà les seves prioritats en política industrial i orientarà les seves accions

Com generar i finançar els nuclis d'innovació

La qüestió és com generar i finançar els nuclis d'innovació. A parer meu, la transferència, més enllà dels discursos, no és una prioritat. Les prioritats estan en els pressupostos i en l'assignació dels recursos humans. Només s'estan considerant, i no prou, els productes de l'activitat dels investigadors que podrien produir beneficis a curt termini. Jo no actuaria així. Estic convençut que amb pocs recursos i petits incentius a un teòric fons perdut als projectes dels investigadors, el coneixement transferible identificat creixeria substancialment