La Pedra Alta

Descripció geològica de la Pedralta de Sant Feliu de Guíxols

Característiques geomorfològiques de la Pedralta (Baix Empordà, Girona)

Descripció de les característiques geomorfològiques de La Pedralta, entre els municipis de Santa Cristina d'Aro i de Sant Feliu de Guíxols

La Pedralta, un ejemplo de patrimonio geológico de Girona

Pedralta is a very large rocking stone shaped in monzonitic granite. Its volume and weight are approximately 34 m3 and 90 Tm. The fall of such block has supposed the loss of a worthy geotipe

Un punto de interés geológico singular : La Pedralta (Girona, Catalunya)

Descripció del bloc granític basculant, conegut amb el nom de 'Pedralta', situat entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu arrel de la seva caiguda per causes naturals, el 10 de desembre de 1996

La reposició de Pedralta

En un treball anterior (Pallí & Roqué, 1997a) es van descriure les característiques morfològiques de la Pedralta i es van analitzar les causes que van produir la caiguda del bloc oscil·lant el 10 de desembre de 1996. En aquest, es detallen els fets esdevinguts amb posterioritat a aquesta data, especialment els relacionats amb els treballs de restitució que van culminar, el dia 26 de maig de 1999, amb la col·locació de la roca al damunt de la torre rocallosa que li serveix de base

La Pedralta

Article que descriu les característiques geològiques, la gènesi i evolució morfològica i els intents per protegir la Pedralta de Sant Feliu de Guíxols

Geología de la "Pedra Alta"

S’analitza la formació de la ‘Pedra Alta’, a Sant Feliu de Guíxols, a partir de les característiques morfològiques, macroscòpiques, microscòpiques i tectòniques

Evidence on the complex link between

Most studies analysing the infrastructure impact on regional growth show a positive relationship between both variables. However, the public capital elasticity estimated in a Cobb-Douglas function, which is the most common specification in these works, is sometimes too big to be credible, so that the results have been partially desestimated. In the present paper, we give some new advances on the real link between public capital and productivity for the Spanish regions in the period 1964-1991. Firstly, we find out that the association for both variables is smaller when controlling for regional effects, being industry the sector which reaps the most benefits from an increase in the infrastructural dotation. Secondly, concerning to the rigidity of the Cobb-Douglas function, it is surpassed by using the variable expansion method. The expanded functional form reveals both the absence of a direct effect of infrastructure and the fact that the link between infrastructure and growth depends on the level of the existing stock (threshold level) and the way infrastructure is articulated in its location relative to other factors. Finally, we analyse the importance of the spatial dimension in infrastructure impact, due to spillover effects. In this sense, the paper provides evidence of the existence of spatial autocorrelation processes that may invalidate previous results.

Evidence on the complex link between

Most studies analysing the infrastructure impact on regional growth show a positive relationship between both variables. However, the public capital elasticity estimated in a Cobb-Douglas function, which is the most common specification in these works, is sometimes too big to be credible, so that the results have been partially desestimated. In the present paper, we give some new advances on the real link between public capital and productivity for the Spanish regions in the period 1964-1991. Firstly, we find out that the association for both variables is smaller when controlling for regional effects, being industry the sector which reaps the most benefits from an increase in the infrastructural dotation. Secondly, concerning to the rigidity of the Cobb-Douglas function, it is surpassed by using the variable expansion method. The expanded functional form reveals both the absence of a direct effect of infrastructure and the fact that the link between infrastructure and growth depends on the level of the existing stock (threshold level) and the way infrastructure is articulated in its location relative to other factors. Finally, we analyse the importance of the spatial dimension in infrastructure impact, due to spillover effects. In this sense, the paper provides evidence of the existence of spatial autocorrelation processes that may invalidate previous results.

Transformar unes antigues cavallerisses de l’exèrcit en una escola bressol

Postprint (published version)

Servei intranet per a la consulta d’indicadors estadístics

El projecte presenta l'actualització d'un servei intranet per a la consulta d'indicadors estadístics desenvolupat l'any 2007, fent servir ArcGIS for Server 10.1. La implementació sha portat a terme en l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Les premisses principals són: obtenir una interfície amb dos mapes sincronitzats i el desenvolupament d'eines que permetin realitzar la cartografia temàtica dels indicadors. El servei intranet dissenyat representa una eina intuïtiva i fàcil d'utilitzar que permet tenir una visió ràpida de la distribució espacial dels indicadors estadístics. L'estructura del visor, amb dos mapes sincronitzats, permet optimitzar processos de comparació d'indicadors diferents o variacions temporal

Il·lusionisme. Nova Construcció i Rehabilitació Integral de la Vil·la Urània com a complex d'equipaments

Award-winning

Política cultural e hibridación de las instituciones culturales. El caso de Barcelona

Actualmente, los recortes en los presupuestos de cultura han impulsado un debate público sobre la necesidad de cooperación entre el sector público y el sector privado en la financiación y la gestión de las instituciones culturales. No obstante, en realidad, esta cooperación ya existe en el caso de Barcelona. El análisis presupuestario y de su gestión revela que la mayor parte de las instituciones culturales no pueden ser clasificadas ni en el sector público ni en el sector privado no lucrativo, sino que son híbridas. El artículo defiende que las hibridaciones que podemos encontrar se explican, en primer lugar, por el origen de las instituciones culturales y, en segundo lugar, por la orientación de la política cultural barcelonesa, caracterizada por la estrategia emprendedora del gobierno local. Finalmente, el artículo analiza los retos que plantean estos diferentes grados de hibridación con relación a la gobernanza de las instituciones culturales.