Cirugía micrográfica de Mohs: Estudio retrospectivo de los últimos trece años (1999-2011) en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

El objetivo de este trabajo fue describir las características de los pacientes tratados con cirugía micrográfica de Mohs entre 1999-2011 y evaluar la eficacia de esta cirugía para el tratamiento de los carcinomas basocelulares. Durante este periodo se realizaron 560 cirugías de Mohs, el 95.36% de las cuales fueron de carcinomas basocelulares. Se observó una tasa de recidiva del 1.40% para los carcinomas basocelulares primarios y del 13.62% para los recurrentes, siendo la diferencia estadísticamente significativa (p <0.0001).

Motivo de consulta más frecuente del paciente oncológico hospitalizado en el Consorcio Hospital Provincial de Castellón. Estudio descriptivo.

Estudio descriptivo de los principales motivos de ingreso y síntomas más frecuentes del paciente oncológico. Se obtienen datos demográficos, clínicos y patológicos del paciente; así como el principal motivo de ingreso y la sintomatología que asocia. Resultados: El principal motivo de ingreso han sido las complicaciones derivadas de la neoplasia (56%), siendo el dolor mal controlado la principal causa. La sintomatología más prevalente ha sido la sequedad bucal (63%), dolor (60%) y la anorexia (55%). El dolor fue considerado el síntoma principal, sin embargo, el 63% de los pacientes que presentaban dolor, estaba mal o muy mal controlado (EVA>4).

Motivo de consulta más frecuente del paciente oncológico hospitalizado en el Hospital de Sagunto. Estudio descriptivo.

Estudi descriptiu dels principals motius d´ingrés i símptomes més freqüents del pacient oncològic. S´obtenen dades demogràfiques, clíniques i patològiques del pacient; així com el principal motiu d´ingrés i la simptomatologia que associa. Resultats: El principal motiu d´ingrés han estat les complicacions derivades de la neoplàsia (84 %), sent el dolor mal controlat la principal causa. La simptomatologia més prevalent ha estat l´anorèxia (69 %), dolor (60 %) i la perduda de pes (40 %). El dolor va ser considerat el símptoma principal, no obstant això, el 60 % dels pacients que presentaven dolor, estava mal o molt mal controlat (EVA>4).

Adequació de la infraestructura de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova per a la implantació de S.A.P. (System Application & Products)

En aquesta memòria s'explica com, per la implantació de SAP en l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova s'ha de realitzar una adequació tant de xarxa, com de parc d'ordinadors i impressores, instal·lació d'un nou cpd. Es fa un anàlisi previ de la situació i s'expliqen quins canvis es fan i perquè.

Pla per optimitzar el cost d’adquisió i logística de medicaments en un hospital

Un dels àmbits d’actuació del Pla de Mesures publicat pel Departament de Salud és la racionalització de la despesa farmacèutica en els hospitals. Cal dir que, actualment aquesta suposa dins de les despeses d’explotació dels hospitals un 13-15% del total i que, a diferència del consum de receptes mèdiques, no ha deixat de créixer en els últims anys. Si desglossem aquest percentatge, en la seva gran majoria correspon a un tipus de medicació anomenada Medicació Hospitalària de Dispensació Ambulatòria (MHDA) i s’ha de diferenciar del consum de fàrmacs intrahospitalari. La MHDA és un tipus de medicació d’ús hospitalari que es dispensa des del servei de farmàcia de l’hospital a pacients no ingressats i tracta diferents patologies que pel seu seguiment o control, es precisa que es faci des del mateix hospital. L’Objectiu del treball és fer un anàlisi exhaustiu de la gestió d’adquisicions d’un servei de farmàcia estàndard. Aquest anàlisi es farà a partir de l’elaboració de processos interns relacionats amb les adquisicions, passant per fer una relació de les despeses del servei, enumerant els recursos necessaris, i identificant les despeses logístiques i de personal.

Managerial incentives for mergers

We study managerial incentives in a model where managers take notonly product market but also takeover decisions. We show that the optimalcontract includes an incentive to increase the firm's sales, under bothquantity and price competition. This result is in contrast to the previousliterature and hinges on the fact that with a more aggressive manager rivalfirms earn lower profits and are willing to sell out at a lower price. \\However, as a side--effect of such a contract, the manager might take overmore rivals than would be profitable.

Health care management autonomy: Evidence from the Catalonian hospital sector in a decentralised Spain

The organisation of inpatient care provision has undergone significant reform in many southern European countries. Overall across Europe, public management is moving towards the introduction of more flexibility and autonomy . In this setting, the promotion of the further decentralisation of health care provision stands out as a key salient policy option in all countries that have hitherto had a traditionally centralised structure. Yet, the success of the underlying incentives that decentralised structures create relies on the institutional design at the organisational level, especially in respect of achieving efficiency and promoting policy innovation without harming the essential principle of equal access for equal need that grounds National Health Systems (NHS). This paper explores some of the specific organisational developments of decentralisation structures drawing from the Spanish experience, and particularly those in the Catalonia. This experience provides some evidence of the extent to which organisation decentralisation structures that expand levels of autonomy and flexibility lead to organisational innovation while promoting activity and efficiency. In addition to this pure managerial decentralisation process, Spain is of particular interest as a result of the specific regional NHS decentralisation that started in the early 1980 s and was completed in 2002 when all seventeen autonomous communities that make up the country had responsibility for health care services.Already there is some evidence to suggest that this process of decentralisation has been accompanied by a degree of policy innovation and informal regional cooperation. Indeed, the Spanish experience is relevant because both institutional changes took place, namely managerial decentralisation leading to higher flexibility and autonomy- alongside an increasing political decentralisation at the regional level. The coincidence of both processes could potentially explain why some organisation and policy innovation resulting from policy experimentation at the regional level might be an additional featureto take into account when examining the benefits of decentralisation.

Expertise and finance: Mergers motivated by technological change

This paper argues that a large technological innovation may lead to a merger wave by inducing entrepreneurs to seek funds from technologically knowledgeable firms -experts. When a large technological innovation occurs, the ability of non-experts (banks) to discriminate between good and bad quality projects is reduced. Experts can continue to charge a low rate of interest for financing because their expertise enables them to identify good quality projects and to avoid unprofitable investments. On the other hand, non-experts now charge a higher rate of interest in order to screen bad projects. More entrepreneurs, therefore, disclose their projects to experts to raise funds from them. Such experts are, however, able to copy the projects and disclosure to them invites the possibility of competition. Thus the entrepreneur and the expert may merge so as to achieve product market collusion. As well as rationalizing mergers, the model can also explain various forms of venture financing by experts such as corporate investors and business angels.

Market structure and hospital efficiency: Evaluating potential effects of deregulation in a national health service

In this article we examine the potential effect of market structureon hospital technical efficiency as a measure of performance controlled byownership and regulation. This study is relevant to provide an evaluationof the potential effects of recommended and initiated deregulation policiesin order to promote market reforms in the context of a European NationalHealth Service. Our goal was reached through three main empirical stages.Firstly, using patient origin data from hospitals in the region of Cataloniain 1990, we estimated geographic hospital markets through the Elzinga--Hogartyapproach, based on patient flows. Then we measured the market level ofconcentration using the Herfindahl--Hirschman index. Secondly, technicaland scale efficiency scores for each hospital was obtained specifying aData Envelopment Analysis. According to the data nearly two--thirds of thehospitals operate under the production frontier with an average efficiencyscore of 0.841. Finally, the determinants of the efficiency scores wereinvestigated using a censored regression model. Special attention waspaid to test the hypothesis that there is an efficiency improvement in morecompetitive markets. The results suggest that the number of competitors inthe market contributes positively to technical efficiency and there is someevidence that the differences in efficiency scores are attributed toseveral environmental factors such as ownership, market structure andregulation effects.

Spatial market expansion through mergers

In this paper we present a model that studies firm mergers in a spatial setting. A new model is formulated that addresses the issue of finding the number of branches that have to be eliminated by a firm after merging with another one, in order to maximize profits. The model is then applied to an example of bank mergers in the city of Barcelona. Finally, a variant of the formulation that introduces competition is presented together with some conclusions.

La Cultura de la caritat: inventari dels béns de l'Hospital de la Seu (Girona, 31 de gener 1342)

L'any 1342 el rector de l'Hospital de la Seu de Girona, Pere Miquel, encarrega la redacció d'un inventari detallat dels béns d'aquesta institució, relació que s'acompanya de la valoració d'aquests per a un possible encant o subhasta pública; el seu càrrec, nomenat pel capítol catedralici, l'obliga a vetllar per la conservació d'aquests béns. És per aquest motiu que ordena aquesta escripturació davant notari i testimonis: registra el patrimoni moble i immoble de l'hospital i jura davant els Evangelis guardar- lo i mantenir-lo fins que s'esgoti el seu mandat; promet protegir aquestes possessions dels actu malorum hominum i respondre de qualsevol pèrdua. [...]

Integración de la prevención en los protocolos clínico asistenciales de un hospital de Barcelona

Objetivo: Revisar la integración de medidas preventivas dirigidas a la protecciónde los trabajadores en los protocolos clínico-asistenciales de un hospital deBarcelona.