110 resultados para História moderna Séc. XX
Resumo:
Aqu se ver cmo la senda marcada por la heterologa de Bataille, nueva ciencia de los fantasmas nacida de las ruinas del racionalismo ilustrado y del monotesmo religioso, permite trazar el mapa de otras sendas, ocultas y secretas, que tambin buscaron la insurreccin contra la razn dominante en el cuerpo social y en el cuerpo individual; y se ver sobre todo, finalmente, paseando por el viejo Pars en compaa de Desnos, cmo las cruentas victorias sobre nuestros fantasmas, as como los monumentos que las celebran, se han erigido siempre a costa de los inocentes
Resumo:
Las relaciones entre actos festivos y espacios arquitectnicos, y las modalidades con que las ceremonias cortesanas llegaban a modificar los centros urbanos y las residen- cias palaciegas, han sido los temas principales del congreso internacional Making Space for Festival, 14001700. Interactions of Architecture and Performance in Late Medieval and Early Modern Festivals, que tuvo lugar del 21 al 24 de marzo de 2013 en el Palacio Pesaro-Papafava de Venecia, residencia de la Universidad de Warwick en la Laguna. La Society for European Festivals Research (SEFR), entidad vinculada a esta universidad, ha promovido el encuentro junto con la Red PALATIUM financia- da por el Research Networking Programme de la European Science Fundation (ESF) (2010-2015), dedicada al estudio de las residencias palaciegas de la Edad Moderna como espacios de intercambios polticos y culturales. El tema de las jornadas naca de la unin de los intereses cientficos de los grupos organizadores, dejando lugar a temticas diferentes como: la articulacin de un mensaje festivo a lo largo del recorri- do de procesiones y entradas pblicas, la financiacin y los aspectos ms prcticos de la puesta en escena de un evento festivo, la tipificacin de ceremonias y decoraciones en determinados contextos, el intercambio cultural a travs de la fiesta, o la recepcin de las modificaciones de los espacios por parte de los espectadores
Resumo:
[cat]Els treballs arqueolgics duts a terme al solar localitzat entre la plaa de Pau Vila i els carrers del Dr. Aiguader i de la Marquesa, al peu del baluard del Migdia, han perms descriure l'evoluci geoarqueolgica d'un tram del front martim de Barcelona i generar dades fiables de la configuraci de la faana litoral. Sota una potent capa de sorres, s'identific un paquet de llims i argiles orgniques caracterstiques d'un medi de baixa energia; s a dir, protegit de l'onatge mar probablement per barres sorrenques. Aquesta seqncia presenta una cronologia entre finals del segle IX i ca. 1440, moment en qu es realitzaren els primers intents de construcci d'estructures porturies. En aquest nivell llimoargils s'han dut a terme analtiques paleoambientals consistents en l'estudi pollnic, sedimentolgic i geoqumic dels sediments que han posat en evidncia els canvis ambientals del front martim barcelon, del paisatge vegetal del pla, com tamb de les activitats agrcoles i productives urbanes en poca medieval i inicis de l'edat moderna. La informaci aix obtinguda ha estat contrastada amb la informaci histrica. [eng]The archaeological work conducted at the site located at the foot of the Baluard del Migdia bastion between Plaa Pau Vila and Carrer Dr. Aiguader and Carrer Marquesa has provided the opportunity to describe the geoarchaeological evolution of a stretch of the seafront of Barcelona and to generate reliable data on the configuration of the coastline. A layer of silt and organic clays typical of a low-energy environment was found below a thick layer of sands. In other words, this packet was protected from the swell of the sea, probably by sandbars. This sequence presents a chronology spanning from the late 9th century BC to around 1440, the time when the first attempts were made to build port structures. This layer of silt and clay has been subjected to palaeoenvironmental analyses consisting of the study of the pollen, sediment and the geochemistry of the sediments. The results of this analysis provide evidence of the environmental changes in the seafront of Barcelona and the landscape in the plain, as well as the urban agricultural and production activities in medieval times and the early modern age. The information obtained has been compared with historical information.
Resumo:
L'article 31 del Decret de Nova Planta de gener de 1716 establia que el nou Ajuntament de la ciutat de Barcelona estaria compost de vint-i-quatre regidors de nomenament reial. No era gaire el que fins fa poc coneixem de la composici humana i social d'aquella instituci. Aix com les Rbriques de Bruniquer i les Memorias histricas d'Antoni de Capmany ja donaven la relaci dels consellers de la ciutat de Barcelona des del segle XIII fins al 1714, els regidors borbnics no han gaudit de la mateixa atenci. Noms n'era coneguda la primera promoci, els regidors designats el 1718, que eren citats en la part final d'estudis sobre la Guerra de Successi. Antoni de Bofarull considerava que entre els setze administradors nomenats el 1714 no s'hi trobava la principal noblesa i que fins i tot hi havia figuras vulgares y oscuras.
Resumo:
Inclinado hacia delante John Cage extiende su mano para tocar el agua y, con ese gesto, promueve una partitura indita. En el gesto de Cage se condensa el rechazo a un papel pautado en el que durante largo tiempo los sonidos musicales encontraron un espacio en el que establecer sus relaciones
Resumo:
The Catalan reception of the 1966 manifestos by Robert Venturi and Aldo Rossi marks the scenario of a breakup: while North America debates about the architectural shape as a linguistic structure, Italy dips its roots in the Modern Movement tradition as an origin for a new temporal and ideological architectural dimension. The first contacts between Rossi and Spain verify this search and allow the Italian to construct common itineraries with some architects from Barcelona. From these exchanges the 2C group will be born, taking part on typical vanguardist mechanisms: they will publish the magazine, 2C. The construction of the city (1972-1985), they will attend the XV Triennale di Milano in 1973 with the Torres Clav Plan (1971) and the Aldo Rossi + 21 Spanish architects exhibition (1975) while he will organize the three issues of the Seminarios Internacionales de Arquitectura Contempornea (S.I.AC.) which took place in Santiago, Sevilla and Barcelona between 1976 and 1980. In front of the unfolding of the firsts, the American contacts of Federico Correa, Oriol Bohigas, Llus Domnech and the PER studio or the teaching work of Rafael Moneo from Barcelona since 1971, allow to draw replica itineraries with the foundation of the magazine Arquitecturas Bis (1974-1985), the organization of the meetings between international publications such as Lotus and Oppositions in Cadaqus (1975) and New York (1977), while stablishing exchanges with members of the Five Architects. Replicas that in 1976 conduct the initial ideological affirmations between Rossi and the 2C group towards irreconcilable distancing. Verifying the itinerary of the journey that the Italian leads from the Italian resistance towards the American backing down is part of the aim of this article
Resumo:
L'autora fa una descripci de l'anomenada Casa Vincke de Palams, de la famlia del mateix nom, molt lligada a la histria industrial de la vila
Resumo:
Fins a ben endins la dcada de 1920 la idea de que les malalties sn entitats naturals essencialment contnues en lespai i el temps i, com a mxim, susceptibles en el cas de les afeccions infeccioses, dexperimentar canvis explicables per les lleis bioevolutives que regulen les relacions entre els diferents ssers vius fou incontestable entre els historiadors de la malaltia, en gran manera en ra del paper disciplinari i, abans de res, legitimador de la cincia mdica moderna, que la histria de la medicina havia jugat des de la seva institucionalitzaci a finals del segle XIX. Aquesta nota repassa la historiografia del segle XX sobre la malaltia humana des de la histria de la medicina. Se nexaminen sucessivament: la perspectiva bacteriolgica, la influncia de la histria cultural i social, i limpacte del socioconstructivisme. A la fi, se napunten les propostes ms recents des del gir lingstic i el postrelativisme.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per una alumna d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent l'any 2009. El treball t com a objecte de recerca un habitatge del municipi de la Selva del Camp. Aquest, es centra tant en els aspectes artstics i decoratius, com en lanlisi de levoluci patrimonial i ls social de ledifici entre els segles XVIII-XX. En la recerca sha analitzat, per una banda, el procs de transformaci de ledifici des de lany 1749 i els elements artstics que encara shi conserven com pintures neoclssiques, treballs de ferro forjat, etc., els quals fan que sigui una de les cases ms emblemtiques del Carrer Major de la Selva. Daltra banda, sha indagat en les diferents generacions que, des de mitjan segle XVIII, nhan tingut la propietat i el paper que aquestes famlies han jugat dins la societat selvatana. La casa, en aquests anys, ha pertanyut a dues famlies i al Sindicat Agrcola. La primera, els Fortuny, terratinents i amb crrecs al govern municipal; l'altra, els Carnicer, comerciants d'avellanes dels quals jo en sc descendent. De 1910 a 1920 la casa fou al seu del Sindicat Agrcola i a partir de textos de Puig i Ferreter sha pogut descriure lambient que s'hi vivia i les activitats que shi duien a terme. Alhora, el fet danalitzar les diferents funcions que ledifici ha tingut al llarg daquests anys (residncia familiar, corredoria de comer, premsa doli, seu del Centre Republic o del Sindicat Agrcola) ha perms explicar la histria de la vila de la Selva a partir de la daquest edifici.
Resumo:
Edici filolgica de la carta de poblament de Xodos (l'Alcalatn, Pas Valenci) a partir d'un manuscrit indit de 1625, conservat a la mateixa poblaci. Inclou un estudi introductori que fa especial referncia a aspectes relacionats amb la Histria de la llengua catalana. Pretn aportar dades que reforcen la tesi que la catalanitat lingstica i l'adscripci dialectal de l'Alcalatn depenen, sobretot, de les repoblacions posteriors i no pas del repartiment territorial medieval; mostrar l'evoluci del binomi llengua i poder en les relacions entre administradors i administrats al Pas Valenci; i estudiar els avanos i els retrocessos de l's pblic del catal.Altres objectius sn: datar correctament la carta de poblament; relacionar l's de les llenges (aragons, castell, catal i llat) amb el context histric i sociocultural de cada poca; illustrar la llarga presncia del llat en el llenguatge administratiu; i posar a l'abast del pblic la documentaci estudiada.
Resumo:
La tesis titulada La prctica mdica en el ejercicio fsico en la Barcelona de principios del siglo XX trata de examinar cmo se relacionaba la prctica mdica con los ejercicios fsicos como la gimnasia y el deporte, y saber si realmente se lleg a formar una especialidad mdica llamada medicina del deporte en la Barcelona de los principios del siglo XX. La primera parte se titula Perspectiva histrica del ejercicio fsico y la medicina, y trata de la relacin general entre el ejercicio fsico y la medicina desde el punto de macro-vista histrico y regional. La segunda parte se titula Hacia la formacin de la especializacin de la medicina del deporte en Barcelona, y analiza la prctica mdica relacionada con el deporte en una ciudad concreta durante un tiempo determinado, es decir, desde un punto de micro-vista. En el fondo de la creacin de las especialidades mdicas a partir de mediados del siglo XIX existe la formacin de una sociedad moderna, simbolizada por el sistema administrativo de la democracia nacional y el sistema econmico del capitalismo. Considerando los elementos comprendidos dentro del sistema de la modernidad que provocaron la especializacin mdica tales como la urbanizacin, la industrializacin, el aumento de la poblacin, el inters estatal, el desarrollo de la prensa, el elevado inters pblico, el progreso intelectual y tecnolgico de la ciencia y la medicina, la creacin de un sistema de atencin de la salud, la formacin y participacin en las instituciones internacionales, el cambio de la identidad de los mdicos, y la reposicin de la medicina holstica, investigo integralmente la formacin de la especialidad de la medicina del deporte en Catalunya, y lo caracterizo por las iniciativas privadas emprendidas por un sector experto y profano, y la ausencia de un inters estatal suficiente en la dicha especialidad.
Resumo:
Coincidint amb el centenari de l'Hospital Clnic i de la Facultat de Medicina, es va cellebrar en aquesta seu el XIV Congrs d'Histria de la Medicina Catalana. La temtica en qu es centr el congrs fou l'histria de la medicina, s clar, i en particular, de les dues institucions ja centenries. El document que aqu tenim s el programa d'activitats del congrs.
Resumo:
La finalidad de este dossier temtico que se publica en el Boletn Americanista es dar a conocer algunos de los trabajos ms relevantes sobre la historia de la empresa y de los empresarios en la Argentina tomando como corte temporal los siglos XIX y XX y, en concreto, la manera en que las empresas y los empresarios del pas o radicados en l adecuaron sus prcticas al contexto de transformaciones econmicas sufridas por el Cono Sur latinoamericano durante su integracin al mercado internacional. Los inmigrantes, las redes sociales y las estrategias econmicas son las claves de anlisis abordadas en cada uno de los trabajos, los cuales tienen como finalidad mostrar la diversidad regional y temporal de las distintas experiencias empresariales argentinas estudiadas. Se incluyen los trabajos de: A. Reguera, 'Por el testamento habla la red. Estancias, bienes y vnculos en la trama empresarial de Juan Manuel de Rosas (Argentina, siglo XIX)'; L. Mndez, 'El len de la cordillera'. Primo Capraro y el desempeo empresario en la regin del Nahuel Huapi, 1902-1932'; A. Mateu y H.Ocaa, 'Una mirada empresarial a la historia de la vitivinicultura mendocina (1881-1936)'; V. Palavecino, 'Comerciantes-empresarios en el medio rural argentino a comienzos del siglo XX. El estudio de caso de los Hnos. Vulcano y su Casa de Comercio 'El Progreso''; S. Fernndez, 'Crecimiento urbano y desarrollo local. Empresas y municipio en el negocio de la energa elctrica en Argentina (1888-1947): el caso de la ciudad de Rosario'; M. Rougier, 'Expansin y crisis de una empresa industrial argentina. Historia de la Fbrica de Vidrios y Opalinas Hurlingham, 1948-1994'. Dossier citado por: Evelyne Sanchez (2007), Las lites empresariales y la independencia econmica de Mxico. Estevan de Antuano o las vicisitudes del fundador de la industria textil moderna (1792-1847). Mxico, Plaza y Valds, Fundacin Miguel Alemn, BUAP.
Resumo:
El renovado inters por el estudio de los niveles de vida en las investigaciones de Economa e Historia Econmica, ha devuelto la atencin de estas disciplinas al que debera ser su ltimo referente. El desarrollo de aquel campo de estudio, adems, ha reforzado las conexiones de aquellos mbitos del conocimiento con otras ciencias, y esta circunstancia ha fomentado la formulacin de nuevas preguntas y perspectivas analticas. Esto es consecuencia del inters que tradicionalmente ha tenido entre muchos historiadores el estudio de los niveles de vida de la poblacin, y de las diversas aportaciones que se han realizado sobre distintos aspectos de la misma variable, especialmente desde finales del siglo XIX, desde las ciencias sociales, experimentales o de la salud. El presente estudio se enmarca en esta problemtica y responde, concretamente, a dos de los principales objetivos que guan el grupo de investigacin. De un lado, aproximarnos al estudio de los niveles de vida a partir de casos singulares bien definidos, que ayuden a determinar mejor las diferentes variables que condicionaron su evolucin y los cambios experimentados en sus mutuas relaciones. Del otro, elaborar un marco analtico ms general, mediante la comparacin de aquellos casos, que permita explicar ms claramente cmo se alteraron algunos parmetros bsicos de los niveles de vida con la expansin de la sociedad de mercado.
Resumo:
Un dels principals exponents del progrs en el nivell de vida s lexistncia dun accs generalitzat i regular de la poblaci a una ingesta daliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiolgic i que suposi la reducci al mnim de les malalties associades a lalimentaci. Durant una gran part de la histria, lalimentaci de les poblacions humanes, i en particular de les europees, sha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments ms importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higinic i de conservaci dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultniament al desenvolupament de la producci agrria i a la industrialitzaci, es va iniciar el que es considera com una transici nutricional o diettica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estar al marge daquestes transformacions, i experimentar des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribuci i el modern tractament dels aliment. Lobjectiu daquest treball s doncs, analitzar com es manifesta aquesta transici alimentria a la Catalunya contempornia, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.