Eliminació d'artefactes en EGG mitjançant l'ús de la Multivariate Empirical Mode Decomposition

La tècnica de l’electroencefalograma (EEG) és una de les tècniques més utilitzades per estudiar el cervell. En aquesta tècnica s’enregistren els senyals elèctrics que es produeixen en el còrtex humà a través d’elèctrodes col•locats al cap. Aquesta tècnica, però, presenta algunes limitacions a l’hora de realitzar els enregistraments, la principal limitació es coneix com a artefactes, que són senyals indesitjats que es mesclen amb els senyals EEG. L’objectiu d’aquest treball de final de màster és presentar tres nous mètodes de neteja d’artefactes que poden ser aplicats en EEG. Aquests estan basats en l’aplicació de la Multivariate Empirical Mode Decomposition, que és una nova tècnica utilitzada per al processament de senyal. Els mètodes de neteja proposats s’apliquen a dades EEG simulades que contenen artefactes (pestanyeigs), i un cop s’han aplicat els procediments de neteja es comparen amb dades EEG que no tenen pestanyeigs, per comprovar quina millora presenten. Posteriorment, dos dels tres mètodes de neteja proposats s’apliquen sobre dades EEG reals. Les conclusions que s’han extret del treball són que dos dels nous procediments de neteja proposats es poden utilitzar per realitzar el preprocessament de dades reals per eliminar pestanyeigs.

Polyphenol intake and mortality risk: a re-analysis of the PREDIMED trial

Background: Polyphenols may lower the risk of cardiovascular disease (CVD) and other chronic diseases due to their antioxidant and anti-inflammatory properties, as well as their beneficial effects on blood pressure, lipids and insulin resistance. However, no previous epidemiological studies have evaluated the relationship between the intake of total polyphenols intake and polyphenol subclasses with overall mortality. Our aim was to evaluate whether polyphenol intake is associated with all-cause mortality in subjects at high cardiovascular risk. Methods: We used data from the PREDIMED study, a 7,447-participant, parallel-group, randomized, multicenter, controlled five-year feeding trial aimed at assessing the effects of the Mediterranean Diet in primary prevention of cardiovascular disease. Polyphenol intake was calculated by matching food consumption data from repeated food frequency questionnaires (FFQ) with the Phenol-Explorer database on the polyphenol content of each reported food. Hazard ratios (HR) and 95% confidence intervals (CI) between polyphenol intake and mortality were estimated using time-dependent Cox proportional hazard models. Results: Over an average of 4.8 years of follow-up, we observed 327 deaths. After multivariate adjustment, we found a 37% relative reduction in all-cause mortality comparing the highest versus the lowest quintiles of total polyphenol intake (hazard ratio (HR) = 0.63; 95% CI 0.41 to 0.97; P for trend = 0.12). Among the polyphenol subclasses, stilbenes and lignans were significantly associated with reduced all-cause mortality (HR =0.48; 95% CI 0.25 to 0.91; P for trend = 0.04 and HR = 0.60; 95% CI 0.37 to 0.97; P for trend = 0.03, respectively), with no significant associations apparent in the rest (flavonoids or phenolic acids). Conclusions: Among high-risk subjects, those who reported a high polyphenol intake, especially of stilbenes and lignans, showed a reduced risk of overall mortality compared to those with lower intakes. These results may be useful to determine optimal polyphenol intake or specific food sources of polyphenols that may reduce the risk of all-cause mortality.

Supervised regionalization methods: A survey

This paper reviews almost four decades of contributions on the subject of supervised regionalization methods. These methods aggregate a set of areas into a predefined number of spatially contiguous regions while optimizing certain aggregation criteria. The authors present a taxonomic scheme that classifies a wide range of regionalization methods into eight groups, based on the strategy applied for satisfying the spatial contiguity constraint. The paper concludes by providing a qualitative comparison of these groups in terms of a set of certain characteristics, and by suggesting future lines of research for extending and improving these methods.

Supervised regionalization methods: A survey

This paper reviews almost four decades of contributions on the subject of supervised regionalization methods. These methods aggregate a set of areas into a predefined number of spatially contiguous regions while optimizing certain aggregation criteria. The authors present a taxonomic scheme that classifies a wide range of regionalization methods into eight groups, based on the strategy applied for satisfying the spatial contiguity constraint. The paper concludes by providing a qualitative comparison of these groups in terms of a set of certain characteristics, and by suggesting future lines of research for extending and improving these methods.

Análisis composicional de datos en Ciencias Geoambientales

Compositional data (concentrations) are common in geosciences. Neglecting its character mey lead to erroneous conclusions. Spurious correlation (K. Pearson, 1897) has disastrous consequences. On the basis of the pioneering work by J. Aitchison in the 1980s, a methodology free of these drawbacks is now available. The geometry of the símplex allows the representation of compositions using orthogonal co-ordinares, to which usual statistical methods can be applied, thus facilating computation ans analysis. The use of (log) ratios precludes the interpretation of single concentrations disregarding their relative character. A hydro-chemical data set is used to illustrate the point

Eliminació d'artefactes en EGG mitjançant l'ús de la Multivariate Empirical Mode Decomposition

La tècnica de l’electroencefalograma (EEG) és una de les tècniques més utilitzades per estudiar el cervell. En aquesta tècnica s’enregistren els senyals elèctrics que es produeixen en el còrtex humà a través d’elèctrodes col•locats al cap. Aquesta tècnica, però, presenta algunes limitacions a l’hora de realitzar els enregistraments, la principal limitació es coneix com a artefactes, que són senyals indesitjats que es mesclen amb els senyals EEG. L’objectiu d’aquest treball de final de màster és presentar tres nous mètodes de neteja d’artefactes que poden ser aplicats en EEG. Aquests estan basats en l’aplicació de la Multivariate Empirical Mode Decomposition, que és una nova tècnica utilitzada per al processament de senyal. Els mètodes de neteja proposats s’apliquen a dades EEG simulades que contenen artefactes (pestanyeigs), i un cop s’han aplicat els procediments de neteja es comparen amb dades EEG que no tenen pestanyeigs, per comprovar quina millora presenten. Posteriorment, dos dels tres mètodes de neteja proposats s’apliquen sobre dades EEG reals. Les conclusions que s’han extret del treball són que dos dels nous procediments de neteja proposats es poden utilitzar per realitzar el preprocessament de dades reals per eliminar pestanyeigs.

Condiciones de trabajo psicosociales y desgaste psíquico en trabajadores de diversos sectores empresariales de centro-oriente, suroccidente y región Caribe en Colombia

Objetivo: Determinar la percepción de trabajadores de distintos sectores empresariales de Colombia sobre los factores psicosociales presentes en su entorno laboral y la relación entre los factores psicosociales nocivos y los síntomas subjetivos y alteraciones de la salud. Materiales y métodos: Estudio no experimental, transversal y cuantitativo. Participaron 370 trabajadores, de diferentes sectores empresariales de Colombia (Centro-Oriente, Suroccidente y región Caribe). Instrumento: batería para el estudio de las condiciones de trabajo de carácter psicosocial (CTCPS-MAC), validada para población iberoamericana, permite evaluar cuatro dimensiones: Contexto de trabajo, Contenido de trabajo, Factores individuales y Desgaste psíquico e incluye catorce factores psicosociales. Los datos se analizaron con IBM SPSS statistics 21. Se realizó análisis bivariado y regresión logística multivariante de factores psicosociales nocivos y desgaste psíquico. Resultados: Los factores formación, baja médica, contexto de trabajo, contenido de trabajo y factores individuales están asociados en este estudio con desgaste psíquico. El contexto de trabajo es la variable que infiere mayor riesgo (p=0.000; Exp (B)= 5.355) para provocar desgaste psíquico, seguida de la formación técnica o superior y del contenido del trabajo. Conclusiones: Si bien aquellos trabajadores cuya percepción nociva del contexto de trabajo (interrelación trabajo-vida familiar/personal, cultura de la organización, gestión de la empresa, etc.), del contenido de trabajo (concepción tareas, carga y ritmo de trabajo, etc.) y los que tienen formación técnica o superior tienen mayor probabilidad de padecer desgaste psíquico, se observan aspectos positivos de las condiciones de trabajo psicosocial y su influencia en los trabajadores y en las organizaciones.