The mechanisms of agglomeration: Evidence from the effect of inter-industry relations on the location of new firms

The objective of this paper is to explore the relative importance of each of Marshall's agglomeration mechanisms by examining the location of new manufacturing firms in Spain. In particular, we estimate the count of new firms by industry and location as a function of (pre-determined) local employment levels in industries that: 1) use similar workers (labor market pooling); 2) have a customer- supplier relationship (input sharing); and 3) use similar technologies (knowledge spillovers). We examine the variation in the creation of new firms across cities and across municipalities within large cities to shed light on the geographical scope of each of the three agglomeration mechanisms. We find evidence of all three agglomeration mechanisms, although their incidence differs depending on the geographical scale of the analysis.

Tax differentials and agglomeration economies in intraregional firm location

This paper analyses empirically how differences in local taxes affect the intraregional location of new manufacturing plants. These effects are examined within the random profit maximization framework while accounting for the presence of different types of agglomeration economies (localization/ urbanization/ Jacobs¿ economies) at the municipal level. We look at the location decision of more than 10,000 establishments locating between 1996 and 2003 across more than 400 municipalities in Catalonia, a Spanish region. It is necessary to restrict the choice set to the local labor market and, above all, to control for agglomeration economies so as to identify the effects of taxes on the location of new establishments.

Tax differentials and agglomeration economies in intraregional firm location

This paper analyses empirically how differences in local taxes affect the intraregional location of new manufacturing plants. These effects are examined within the random profit maximization framework while accounting for the presence of different types of agglomeration economies (localization/ urbanization/ Jacobs¿ economies) at the municipal level. We look at the location decision of more than 10,000 establishments locating between 1996 and 2003 across more than 400 municipalities in Catalonia, a Spanish region. It is necessary to restrict the choice set to the local labor market and, above all, to control for agglomeration economies so as to identify the effects of taxes on the location of new establishments.

The mechanisms of agglomeration: Evidence from the effect of inter-industry relations on the location of new firms

The objective of this paper is to explore the relative importance of each of Marshall's agglomeration mechanisms by examining the location of new manufacturing firms in Spain. In particular, we estimate the count of new firms by industry and location as a function of (pre-determined) local employment levels in industries that: 1) use similar workers (labor market pooling); 2) have a customer- supplier relationship (input sharing); and 3) use similar technologies (knowledge spillovers). We examine the variation in the creation of new firms across cities and across municipalities within large cities to shed light on the geographical scope of each of the three agglomeration mechanisms. We find evidence of all three agglomeration mechanisms, although their incidence differs depending on the geographical scale of the analysis.

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps.

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps.

Lamellarin D bioconjugates II: synthesis and cellular internalization of dendrimer and nuclear location signal derivatives

The design and synthesis of Lamellarin D conjugates with a nuclear localization signal peptide and a poly(ethylene glycol)-based dendrimer are described. Conjugates 1-4 were obtained in 8-84% overall yields from the corresponding protected Lamellarin D. Conjugates 1 and 4 are 1.4 to 3.3-fold more cytotoxic than the parent compound against three human tumor cell lines(MDA-MB-231 breast, A-549 lung, and HT-29 colon). Besides, conjugates 3, 4 showed a decrease in activity potency in BJ skin fibroblasts, a normal cell culture. Cellular internalization was analyzed and nuclear distribution pattern was observed for 4, which contains a nuclear localization signalling sequence.

Creative Industries: a Preliminary Insight to their Location Determinants

This paper is about location decisions of Creative Industries and the role played by existent spatial distribution and agglomeration economies of these kinds of activities in order to analyse their location determinants. Our main statistical source is the REIC (Catalan Manufacturing Establishments Register), which has plant-level microdata on location of new plants. Using Count Data Models, our main results show that location determinants are quite similar between both industries and also both non-creative and creative firms are positively influenced by the specialisation level in Creative Industries of municipalities. Moreover, our results provide evidence that the unobserved ‘creative milieu’ has a limited impact on attracting firms. Keywords: creative industries, creative milieu, count data models, industrial location, agglomeration economies