Interfície de comunicació i aprenentatge per a usuaris amb trastorn autista

Disseny de una interfície perquè un usuari puga desenvolupar un sistema molt efectiu en la comunicació augmentativa, que és el sistema de comunicació per intercanvi d'imatges per a persones amb trastorns generalitzats del desenvolupament.

Visualització i control d'un pont de rentat de vehicles mitjançant un terminal HMI

Aquest treball pretén fer una anàlisi per millorar el control d'una màquina de rentar vehicles fent ús d'un terminal HMI junt a un autòmat. La realització de l'estudi d'usabilitat s'ha portat a terme seguint les etapes del disseny centrat en l'usuari, així com la identificació dels avantatges o inconvenients que pugui aportar aquest nou sistema.

Is my hand connected to my body? The impact of body continuity and arm alignment on the virtual hand illusion

When a rubber hand is placed on a table top in a plausible position as if part of a person"s body, and is stroked synchronously with the person"s corresponding hidden real hand, an illusion of ownership over the rubber hand can occur (Botvinick and Cohen 1998). A similar result has been found with respect to a virtual hand portrayed in a virtual environment, a virtual hand illusion (Slater et al. 2008). The conditions under which these illusions occur have been the subject of considerable study. Here we exploited the flexibility of virtual reality to examine four contributory factors: visuo-tactile synchrony while stroking the virtual and the real arms, body continuity, alignment between the real and virtual arms, and the distance between them. We carried out three experiments on a total of 32 participants where these factors were varied. The results show that the subjective illusion of ownership over the virtual arm and the time to evoke this illusion are highly dependent on synchronous visuo-tactile stimulation and on connectivity of the virtual arm with the rest of the virtual body. The alignment between the real and virtual arms and the distance between these were less important. It was found that proprioceptive drift was not a sensitive measure of the illusion, but was only related to the distance between the real and virtual arms.

Measuring the effects through time of the influence of visuomotor and visuotactile synchronous stimulation on a virtual body ownership illusion

Previous studies have examined the experience of owning a virtual surrogate body or body part through specific combinations of cross-modal multisensory stimulation. Both visuomotor (VM) and visuotactile (VT) synchronous stimulation have been shown to be important for inducing a body ownership illusion, each tested separately or both in combination. In this study we compared the relative importance of these two cross-modal correlations, when both are provided in the same immersive virtual reality setup and the same experiment. We systematically manipulated VT and VM contingencies in order to assess their relative role and mutual interaction. Moreover, we present a new method for measuring the induced body ownership illusion through time, by recording reports of breaks in the illusion of ownership ("breaks") throughout the experimental phase. The balance of the evidence, from both questionnaires and analysis of the breaks, suggests that while VM synchronous stimulation contributes the greatest to the attainment of the illusion, a disruption of either (through asynchronous stimulation) contributes equally to the probability of a break in the illusion.

Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage

Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?

Diseño de los wireframes de una herramienta web dedicada a la búsqueda de empleo, desde el enfoque y metodologías del diseño centrado en el usuario

Este trabajo es un recorrido por el diseño de los wireframes que darán lugar a un sitio web concebido para facilitar la interacción entre personas que buscan empleo y entidades que lo ofrecen. Un diseño basado en las técnicas del diseño centrado en el usuario (DCU) y en el ámbito de la interacción humana con los sistemas informáticos, donde se abarcarán los aspectos básicos necesarios que nos aseguren que el resultado final está en concordancia con los objetivos propuestos en el inicio del proyecto.

Estudi de l'accessibilitat i usabilitat del portal web de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca

Aquest treball avalua la usabilitat i accessibilitat del portal web de l'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca (Barcelona).

The State of HCI in Ibero-American countries

Human-Computer Interaction (HCI) is a challenging discipline that is currently concerned with the design, implementation and evaluation of interactive systems for human use, as well as the study of major phenomena surrounding them. Indeed, interdisciplinary communities formed by scientists, university teachers and students, people coming from the industry and customers related to HCI are emerging in different parts of the world. In particular, this article overviews the HCI community in the Ibero-American context, which involves hundreds of millions of people working or studying in HCI, whose cultural background is primarily associated with the Spanish and Portuguese languages and cultures, regardless of ethnic and geographical differences. Our final goal is to improve the visibility of this particular HCI community, enhancing the self awareness of its members and their individual motivation and future exchanges.

Using the optical flow to implement a relative virtual mouse controlled by head movements

The following paper introduces the work conducted to create a relative virtual mouse based on the interpretation of head movements and face gesture through a low cost camera and the optical flow of the images. This virtual device is designed specifically as an alternative non-contact pointer for people with mobility impairments in the upper extremities and reduced head control. The proposed virtual device was compared with a conventional mouse, a touchpad and a digital joystick. Validation results show performances close to a digital joystick but far away from a conventional mouse.

Disseny d'una agenda cognitivament adaptada per a persones adultes amb discapacitat psíquica

El projecte que es presenta en aquesta memòria té com a objectiu el disseny d'una aplicació agenda amb tècniques orientades a l'usuari (Disseny Centrat en l'Usuari). Seguint aquestes metodologies es pretén dissenyar una agenda que aconsegueixi un grau de satisfacció alt per part dels usuaris, una part dels quals té unes habilitats cognitives especials, i un gestor d'agendes que agilitzi la coordinació als professionals de suport que treballen diàriament amb ells. L'objectiu final de les dues aplicacions és el mateix: millorar el benestar dels usuaris.

Estudi de la usabilitat en la plataforma Garlanet

Al ser el nostre TFC orientat a la interacció humana amb els ordinadors, ens centrarem en realitzar un estudi de la usabilitat de la plataforma Garlanet, actualment en la seva versió 0.2. Un cop coneguem el seu rendiment, plantejarem les millores que creguem necessàries per a optimitzar tot el possible els serveis de la plataforma que requereixen interacció amb l'usuari; en aquest cas, l'aplicació general. Finalment, realitzarem una proposta de disseny per poder dur la implementació final a diversos dispositius mòbils, com poden ser les plataformes Android i iOS (iPad i iPhone).

ACACIA: an agent-based program for simulating behavior to reach long-term goals

We present ACACIA, an agent-based program implemented in Java StarLogo 2.0 that simulates a two-dimensional microworld populated by agents, obstacles and goals. Our program simulates how agents can reach long-term goals by following sensorial-motor couplings (SMCs) that control how the agents interact with their environment and other agents through a process of local categorization. Thus, while acting in accordance with this set of SMCs, the agents reach their goals through the emergence of global behaviors. This agent-based simulation program would allow us to understand some psychological processes such as planning behavior from the point of view that the complexity of these processes is the result of agent-environment interaction.

Usabilidad en sitios web orientados al comercio electrónico y a los servicios: www.renfe.com

Este trabajo evalúa la usabilidad de la web de Renfe, comparándola con sitios de características similares, particularmente en Francia y Alemania. Para este análisis se efectúa un test de usuario con personas enmarcadas dentro de las características de los usuarios potenciales.

Identification-commitment inventory (ICI-Model): confirmatory factor analysis and construct validity

The aim of this study is to confirm the factorial structure of the Identification-Commitment Inventory (ICI) developed within the frame of the Human System Audit (HSA) (Quijano et al. in Revist Psicol Soc Apl 10(2):27-61, 2000; Pap Psicól Revist Col Of Psicó 29:92-106, 2008). Commitment and identification are understood by the HSA at an individual level as part of the quality of human processes and resources in an organization; and therefore as antecedents of important organizational outcomes, such as personnel turnover intentions, organizational citizenship behavior, etc. (Meyer et al. in J Org Behav 27:665-683, 2006). The theoretical integrative model which underlies ICI Quijano et al. (2000) was tested in a sample (N = 625) of workers in a Spanish public hospital. Confirmatory factor analysis through structural equation modeling was performed. Elliptical least square solution was chosen as estimator procedure on account of non-normal distribution of the variables. The results confirm the goodness of fit of an integrative model, which underlies the relation between Commitment and Identification, although each one is operatively different.

Effects of P300-based BCI use on reported presence in a virtual environment

Brain-computer interfaces (BCIs) are becoming more and more popular as an input device for virtual worlds and computer games. Depending on their function, a major drawback is the mental workload associated with their use and there is significant effort and training required to effectively control them. In this paper, we present two studies assessing how mental workload of a P300-based BCI affects participants" reported sense of presence in a virtual environment (VE). In the first study, we employ a BCI exploiting the P300 event-related potential (ERP) that allows control of over 200 items in a virtual apartment. In the second study, the BCI is replaced by a gaze-based selection method coupled with wand navigation. In both studies, overall performance is measured and individual presence scores are assessed by means of a short questionnaire. The results suggest that there is no immediate benefit for visualizing events in the VE triggered by the BCI and that no learning about the layout of the virtual space takes place. In order to alleviate this, we propose that future P300-based BCIs in VR are set up so as require users to make some inference about the virtual space so that they become aware of it,which is likely to lead to higher reported presence.