Determinación de la composición en fibras de muestras de tejido acetato/poliéster: informe de resultados

Certificación de la composición de muestras de tejido

Estudio de la influencia del tiempo y la temperatura en la transferencia de la tinta primaria negra sobre el tejido Tobago

Informe de resultados del proyecto titulado "Estampación detejidos sintéticos para lafabricación de prendas de deportepor el método de sublimación"

Estudio de la influencia del tiempo y la temperatura en la transferencia de la tinta primaria negra sobre el tejido Speedline: informe de resultados

Informe de resultados del proyecto titulado "Estampación detejidos sintéticos para lafabricación de prendas de deportepor el método de sublimación"

Determinación de la composición en fibras de un tejido

Identificación de la composición en fibras de un tejido mediante identificación con microscopio óptico

Chronic intestinal pseudoobstruction and ophthalmoplegia in a patient with mitochondrial myopathy

A 38 year old woman having chronic intestinal pseudoobstruction associated with mitochondrial myopathy is reported. The clinical and radiographic features suggested the diagnosis of chronic intestinal pseudoobstruction. Muscular atrophy and ophthalmoplegia led to muscle biopsy, which disclosed accumulation of normal and abnormal mitochondria ('ragged red fibres'), characteristic of mitochondrial myopathy.

Gorilla genome structural variation reveals evolutionary parallelisms with chimpanzee

Structural variation has played an important role in the evolutionary restructuring of human and great ape genomes. Recent analyses have suggested that the genomes of chimpanzee and human have been particularly enriched for this form of genetic variation. Here, we set out to assess the extent of structural variation in the gorilla lineage by generating 10-fold genomic sequence coverage from a western lowland gorilla and integrating these data into a physical and cytogenetic framework of structural variation. We discovered and validated over 7665 structural changes within the gorilla lineage, including sequence resolution of inversions, deletions, duplications, and mobile element insertions. A comparison with human and other ape genomes shows that the gorilla genome has been subjected to the highest rate of segmental duplication. We show that both the gorilla and chimpanzee genomes have experienced independent yet convergent patterns of structural mutation that have not occurred in humans, including the formation of subtelomeric heterochromatic caps, the hyperexpansion of segmental duplications, and bursts of retroviral integrations. Our analysis suggests that the chimpanzee and gorilla genomes are structurally more derived than either orangutan or human genomes.

Sequencing human-gibbon breakpoints of synteny reveals mosaic new insertions at rearrangement sites

The gibbon genome exhibits extensive karyotypic diversity with an increased rate of chromosomal rearrangements during evolution. In an effort to understand the mechanistic origin and implications of these rearrangement events, we sequenced 24 synteny breakpoint regions in the white-cheeked gibbon (Nomascus leucogenys, NLE) in the form of high-quality BAC insert sequences (4.2 Mbp). While there is a significant deficit of breakpoints in genes, we identified seven human gene structures involved in signaling pathways (DEPDC4, GNG10), phospholipid metabolism (ENPP5, PLSCR2), beta-oxidation (ECH1), cellular structure and transport (HEATR4), and transcription (ZNF461), that have been disrupted in the NLE gibbon lineage. Notably, only three of these genes show the expected evolutionary signatures of pseudogenization. Sequence analysis of the breakpoints suggested both nonclassical nonhomologous end-joining (NHEJ) and replication-based mechanisms of rearrangement. A substantial number (11/24) of human-NLE gibbon breakpoints showed new insertions of gibbon-specific repeats and mosaic structures formed from disparate sequences including segmental duplications, LINE, SINE, and LTR elements. Analysis of these sites provides a model for a replication-dependent repair mechanism for double-strand breaks (DSBs) at rearrangement sites and insights into the structure and formation of primate segmental duplications at sites of genomic rearrangements during evolution.

Entrenament d'un ciclista esprinter mitjançant la força explosiva: avaluació dels efectes d'un entrenament específic

La principal fita dels ciclistes ha estat sempre l’entrenament per millorar les seves condicions i prestacions fisiològiques. Al llarg dels anys, el ciclisme com pràcticament tot l’esport s’ha anat modernitzant, no només tecnològicament. Això ha provocat l’aparició d’especialistes, corredors destinats a destacar, només en unes determinades condicions, per sobre els demés. Una d’aquestes condicions més restringides son les arribades massives, terreny dels anomenats esprinters, els quals brillen per sobre els demés degut a la seva potència, velocitat punta i arrancada. L’entrenament d’aquesta tipologia d’especialitat ha deixat entreveure varies ambigüitats i algunes problemàtiques de fonament teòric. L’esprint en el ciclisme es dona després d’un gran desgast de les reserves energètiques i de fatiga muscular. Per tant, entrenar-lo amb blocs de velocitat no té lògica. Tampoc es una opció viable el recurs que molts equips utilitzen: agafar corredors joves de la pista, i que la seva genètica (fibres ràpides) i les seves característiques de pistard1 facin la resta, perquè al pas dels anys perden aquesta exclusivitat. Aquest estudi es proposa buscar una manera de treballar i potenciar l’esprint del ciclista a partir de la força explosiva, garantint preservar les condicions aeròbiques per tal de que no perjudiqui per altra banda la seva resistència. Per tal d’aconseguir-ho, s’efectuaran uns tests. Un focalitzat en mesurar les prestacions en un esprint dels subjectes. L’altra es basarà en avaluar la força explosiva d’aquets, a partir de salts verticals. Un cop obtinguts els resultats de la primera tanda, els subjectes seran sotmesos a un entrenament combinat de sobrecàrrega, per tal de observar, en la segona tanda, si els resultats son significatius. Com a conclusió, es podria destacar el fet de millora en la majoria d’aspectes en tots els tests per part de tots els subjectes, i que probablement, hi ha una correlació significativa entre la força explosiva i la capacitat per esprintar, tot i que s’haurien de corroborar els resultats amb una mostra més gran.