Origen(s). Postguerra i emigració a Benavarri

Sóc de l’opinió que hem d’analitzar acuradament els fets històrics precedents i veure què feien els nostres avantpassats per conèixer i viure més intensament el present, i també per encarar amb més precisió el futur. Saber en quines situacions es van trobar ens pot servir per plantar cara al present, amb actituds, coneixements i intuïcions que provenen de l’herència de la història que ens precedeix.Ben segur que és aquest el principal motiu que m'ha empès a dur a terme aquesta recerca i convertir-la en el meu Treball de Fi de Grau. Cal analitzar l’exili republicà, conseqüència directa de la victòria de l’exèrcit rebel. Amb l'inici de la dictadura de Francisco Franco, el procés demogràfic generacional a Espanya va patir un greu sotrac. Amb la “modernització del país” propugnada pel Caudillo, molts homes i dones es van veure forçats a marxar precipitadament del seu poble, d'on provenien i on tenien les seves arrels, per arribar a grans ciutats, totalment contràries a la seva manera de viure rural. Aquests milions de persones que van deixar el país o van canviar de domicili van ser víctimes d'aquest “nou ordre” franquista.

ADLAN, l’avantguarda artística a Barcelona 1932-­‐1936

ACatalunyalaculturahaformatpartessencialdelsplantejamentsinstitucionalsdesdefinalsdelsegleXIXfinsal’actualitat.Ésihaestatsempreunabaseperconstruiridentitatiunidearidepaís.UndelsperíodesmésfructífersenaspectesculturalsiartísticsvaserlaSegonaRepública.Aquells5anysi3mesosvansuposarunassaigdemodernitzaciódelasocietatidelaculturacatalanaiespanyola,unperíodedurantelqualesrespiravaunavocaciógeneraldecanviqueexplicaelrecolzamentdelsintel·lectualsielbrillantdesenvolupamentd’unaculturaassociadaalsvalorsdel’esquerra.ComdeiaAzaña,laRepúblicavasubstituirlareligiócatòlicaperlacultura1queesvaconvertirenlanovaèticad’unestatsecularitzat.

La sección cartográfica del Estado Mayor Central durante la Segunda República (1931-1936).

Este artículo examina la actividad de la Sección Cartográfica del Estado Mayor Central, que era la principal institución cartográfica del Ejército de Tierra, durante la Segunda República. Se discute la tesis de la supuesta parálisis de los servicios cartográficos sostenida por la historiografía franquista, se valora el alcance de la reforma de la cartografía militar llevada a término por las autoridades republicanas, y se presentan evidencias de la labor realizada entre 1931 y 1936. Dentro de esta labor se destaca el proyecto y las primeras realizaciones del Plano Director a escala 1:25.000, y la actividad de la Sección topográfica de la 1.ª División Orgánica radicada en Madrid

Entre estadis i trinxeres. L'esport i la guerra civil a Catalunya (1936-1939)

Els treballs sobre la presència d’activitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusió o el cinematògraf. En el cas de l’esport les recerques existents són encara molt generals i descriptives. El desenvolupament d’aquest tipus d’activitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el sí d’una societat –la dels anys trenta- que ja s’havia acostumat al consum de l’esport en els anys de preguerra i que, en una situació extraordinària com aquella, el va incorporar en funció dels interessos i les necessitats pròpies del context. Tot partint de diverses recerques prèvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentació oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que l’esport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com també en la preparació bèl·lica i que jugà un paper destacat des dels punts de vista propagandístic, de solidaritat, estratègic i d’aglutinador social, semblant al d’altres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.

La Misión Indígena San Francisco Solano de Tacaaglé en las tierras fiscales de Formosa (1900-1950)

[spa]La Misión Indígena fue inaugurada en el año 1901, en la zona del río Pilcomayo del Territorio Nacional de Formosa, precisamente al costado de la concesión paraguaya otorgada a Elisa (Elizabeth Alicia) Lynch. Desde entonces, fue trasladada, primero a Tacaaglé en 1902, donde adquirió el nombre de Misión San Francisco Solano, y posteriormente, en 1915, al riacho El Porteño. Los misioneros franciscanos asumieron la tarea de formar a “colonos indígenas” tobas y pilagás para la producción de azúcar. Se analiza la evolución de la Misión franciscana y el impacto de la llegada del Ferrocarril de Formosa a Embarcación (F.C.F.E.). La documentación utilizada se encuentra en la Biblioteca y Archivo Históricos de la Provincia Franciscana de San Miguel, del Museo Conventual de San Carlos Borromeo ubicado en San Lorenzo, Provincia de Santa Fe

El exilio leridano de los canónigos y diputados a Cortes liberales Francisco Martínez Marina y José Espiga Gadea

En el presente trabajo vamos a analizar la trayectoria política de dos canónigos, Francisco Martínez Marina y José Espiga y Gadea, partidarios del liberalismo en una época de cambios en la cual, cada uno a su manera, contribuyó a la construcción del Estado liberal constitucional español. Tras las Cortes de Cádiz, estos importantes pensadores fueron perseguidos por el absolutismo y compartieron estancia en la Catedral de Lérida, el seno de la cual abandonaron para participar en las Cortes del Trienio Liberal (1820­-1823)

El Jardín de Falerina, Francisco de Rojas Zorrilla, Antonio Coello Ochoa y Pedro Calderón de la Barca. Edición, introducción y notas de Felipe B. Pedraza Jiménez y Rafael González Cañal, (Barcelona: Octaedro, 2010)

Parece mentira que una pieza teatral firmada por Calderón de la Barca haya tardado más de tres cientos años en aparecer impresa y que sea ahora,en el 2010, cuando lo haga por primera vez. ¿A qué se debe esta falta de interés por la obra?La respuestanos la ofrecen Felipe B. Pedza Jiménez y Rafael González Cañal en el capítulo que abre el estudio preliminar de su edicion tulado«Razones de una sin razón»

Campesinos, Estado y mercado. La conflictividad forestal en el Noroeste de España, León (1870­ ¿1936)

Peer-reviewed

La visita de Piscator a Barcelona en diciembre de 1936

Erwin Piscator (1893-1966), one of the most important theatre"s men of this century, visited Barcelona in 1936, invited by the Generalitat de Catalunya. This article analyses this visit, its antecendents and consequences over the Catalan theater during the Spanish civil war.

L'Ajuntament de Vic durant la guerra civil (1936-1939)

Amb l’avinentesa que l’any 2006 coincideix amb el setantè aniversari de l’inici de la Guerra Civil espanyola, aquest article analitza l’Ajuntament de Vic en el període bèl·lic a partir de les actes municipals. Tenint en compte les limitacions de la documentació oficial, l’article tracta sobre el context polític de la ciutat i la seva evolució, l’actuació municipal i, finalment, les conseqüències personals que va tenir per als tres alcaldes que va tenir Vic en aquells anys.

L’impuls de l'educació durant la Segona República: l'ensenyament públic a Osona (1931-1936)

L’educació en general va rebre un fort impuls durant la Segona República, a través de dotar de millors condicions materials i humanes l’ensenyament públic. La comarca d’Osona no va quedar al marge d’aquesta onada de transformacions, la graduació d’escoles nacionals a moltes poblacions i la construcció de nous edificis escolars van acabar amb la precarietat amb què subsistia l’ensenyament públic a la comarca. Paral·lelament es van produir altres canvis a l’entorn de l’educació, entre els quals l’article tracta el de l’oficialitat de l’ensenyament laic.

L'Itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz Poch (1897-1936) : renovació pedagògica i compromís polític a Catalunya durant el primer terç del segle XX

La figura de Jesús Sanz Poch apareix citada en diverses publicacions com a resultat de la petjada que va deixar en la trajectòria docent a la Normal de Lleida i la Normal de la Generalitat a Barcelona i, també, com a conseqüència de l’aportació realitzada en els inicis del moviment Freinet a Catalunya. Ens manquen, però, estudis més amplis i aprofundits de la trajectòria d’aquest mestre i pedagog nascut al Penedès i format a Girona, Madrid i Ginebra que, malauradament, va morir molt jove i de forma inesperada, pocs mesos abans de l’esclat de la guerra civil espanyola. L’article pretén reconstruir l’itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz i presentar les línies mestres del seu pensament educatiu a partir de l’estudi de les fonts documentals existents en les institucions on va estudiar o exercir la docència, de la revisió de la documentació de l’arxiu familiar i de la lectura i anàlisi dels textos escrits i publicats. Jesús Sanz és un clar exponent del vincle entre renovació pedagògica i compromís polític que constitueix el motor de l’avenç social i cultural al nostre país durant les primeres dècades del segle XX. La trajectòria formativa és un exemple de la inquietud intel·lectual que, insatisfeta amb la realitat propera, va furgar en les expectatives que s’obrien des de l’exterior. La preocupació envers els temes nuclears de l’univers educatiu de l’època apunta les línies d’un pensament educatiu propi en procés de construcció desenvolupat en una curta, però intensa, activitat professional.

La defensa del comunal y de los usos colectivos, León (1800-1936): ¿una "economia moral"?

Peer-reviewed