Geographic assignment of seabirds to their origin: combining morphology, genetics and biogeochemical analyses

Longline fisheries, oil spills, and offshore wind farms are some of the major threats increasing seabird mortality at sea, but the impact of these threats on specific populations has been difficult to determine so far. We tested the use of molecular markers, morphometric measures, and stable isotope (δ15N and δ13C) and trace element concentrations in the first primary feather (grown at the end of the breeding period) to assign the geographic origin of Calonectris shearwaters. Overall, we sampled birds from three taxa: 13 Mediterranean Cory's Shearwater (Calonectris diomedea diomedea) breeding sites, 10 Atlantic Cory's Shearwater (Calonectris diomedea borealis) breeding sites, and one Cape Verde Shearwater (C. edwardsii) breeding site. Assignment rates were investigated at three spatial scales: breeding colony, breeding archipelago, and taxa levels. Genetic analyses based on the mitochondrial control region (198 birds from 21 breeding colonies) correctly assigned 100% of birds to the three main taxa but failed in detecting geographic structuring at lower scales. Discriminant analyses based on trace elements composition achieved the best rate of correct assignment to colony (77.5%). Body measurements or stable isotopes mainly succeeded in assigning individuals among taxa (87.9% and 89.9%, respectively) but failed at the colony level (27.1% and 38.0%, respectively). Combining all three approaches (morphometrics, isotopes, and trace elements on 186 birds from 15 breeding colonies) substantially improved correct classifications (86.0%, 90.7%, and 100% among colonies, archipelagos, and taxa, respectively). Validations using two independent data sets and jackknife cross-validation confirmed the robustness of the combined approach in the colony assignment (62.5%, 58.8%, and 69.8% for each validation test, respectively). A preliminary application of the discriminant model based on stable isotope δ15N and δ13C values and trace elements (219 birds from 17 breeding sites) showed that 41 Cory's Shearwaters caught by western Mediterranean long-liners came mainly from breeding colonies in Menorca (48.8%), Ibiza (14.6%), and Crete (31.7%). Our findings show that combining analyses of trace elements and stable isotopes on feathers can achieve high rates of correct geographic assignment of birds in the marine environment, opening new prospects for the study of seabird mortality at sea.

Fair value versus historic cost-valuation for biological assets: Implications for the quality of financial information

[spa] Este trabajo realiza un estudio empírico sobre los efectos, que se señalan en las discusiones teóricas, de la utilización del valor razonable (VR) frente al coste histórico (CH), utilizando dos muestras de explotaciones agrícolas, una de las cuales valora sus activos biológicos a CH y la otra a VR. No se encontraron diferencias significativas en los beneficios e ingresos entre ambas muestras, ni siquiera en sus volatilidades. Tampoco se encontraron diferencias significativas en rentabilidad, manipulación contable, ni en el poder de ambos criterios de valoración para predecir los flujos de tesorería. Por el contrario, la mayor parte de los tests realizados revelan un mayor poder de los beneficios calculados bajo el VR para la predicción de los beneficios futuros, respecto de cuando son calculados bajo el CH. El estudio proporciona también evidencia empírica de prácticas contables defectuosas de CH en el sector agrícola, concluyendo que el VR puede representar un criterio de valoración interesante para un sector, como el agrícola, caracterizado por el predominio de pequeñas explotaciones familiares.

Fair value versus historic cost-valuation for biological assets: Implications for the quality of financial information

[spa] Este trabajo realiza un estudio empírico sobre los efectos, que se señalan en las discusiones teóricas, de la utilización del valor razonable (VR) frente al coste histórico (CH), utilizando dos muestras de explotaciones agrícolas, una de las cuales valora sus activos biológicos a CH y la otra a VR. No se encontraron diferencias significativas en los beneficios e ingresos entre ambas muestras, ni siquiera en sus volatilidades. Tampoco se encontraron diferencias significativas en rentabilidad, manipulación contable, ni en el poder de ambos criterios de valoración para predecir los flujos de tesorería. Por el contrario, la mayor parte de los tests realizados revelan un mayor poder de los beneficios calculados bajo el VR para la predicción de los beneficios futuros, respecto de cuando son calculados bajo el CH. El estudio proporciona también evidencia empírica de prácticas contables defectuosas de CH en el sector agrícola, concluyendo que el VR puede representar un criterio de valoración interesante para un sector, como el agrícola, caracterizado por el predominio de pequeñas explotaciones familiares.

Fair value versus historical cost-based valuation for biological assets: Predictability of financial information

There is an intense debate on the convenience of moving from historical cost (HC) toward the fair value (FV) principle. The debate and academic research is usually concerned with financial instruments, but the IAS 41 requirement of fair valuation for biological assets brings it into the agricultural domain. This paper performs an empirical study with a sample of Spanish farms valuing biological assets at HC and a sample applying FV, finding no significant differences between both valuation methods to assess future cash flows. However, most tests reveal more predictive power of future earnings under fair valuation of biological assets, which is not explained by differences in volatility of earnings and profitability. The study also evidences the existence of flawed HC accounting practices for biological assets in agriculture, which suggests scarce information content of this valuation method in the predominant small business units existing in the agricultural sector in advanced Western countries

Projecte de legalització d'una activitat dedicada a l'explotació ramadera i a la formatgeria artesanal

La integració en una mateixa activitat d'una explotació ramadera ecològica basada en el bestiar cabrú de llet i d'una formatgeria artesanal basada en varietats autòctones de formatge de cabra, permet ocupar un nínxol de mercat encara poc explotat actualment a Catalunya. D'igual manera, la dificultat que tenen actualment molts dels formatgers artesans del país per trobar llet de cabra en quantitats suficients i amb unes mínimes garanties higiènico-sanitàries dificulten l'avanç d'un sector amb molt bones perspectives de futur com és el de la formatgeria artesanal i justifica la necessitat de crear noves explotacions (o reconvertir-ne de ja existents) orientant-les de ple vers l'aprofitament lleter del bestiar cabrú, que és actualment molt reduït en l'àmbit Català. A més d'això, les actuals exigències en el camp del benestar animal així com en el camp de la qualitat i de la seguretat alimentaria, exigeixen a les explotacions ramaderes i a les indústries alimentàries el compliment d'una sèrie de requisits, tan de disseny dels locals i de les instal•lacions, com de control de les activitats i dels productes elaborats, que garanteixin en tot moment la seva correcte gestió i funcionament en aquestes matèries. L'objectiu d'aquest projecte, doncs, és la legalització d'una activitat, que anomenarem “Mas Peirot, S.L.”, dedicada a l'explotació ramadera ecològica de bestiar cabrú de llet i a la formatgeria artesanal de formatge de cabra. És important mencionar que tot i tractar-se d'un projecte de legalització d'una activitat,, també s'hi han contemplat aspectes i detalls relacionats amb l'execució de la mateixa, al tractar-se d'unes obres d'una certa complexitat i considerant que així es tracten amb més detall i rigorositat les actuacions projectades. En concret, en aquest projecte es planifiquen les operacions de rehabilitació de dues naus ramaderes actualment en desús, per tal que puguin destinar-se a l'explotació ramadera de bestiar cabrú i a la formatgeria artesanal, projectant-se així mateix totes les instal•lacions necessàries per tal que a les mencionades naus s'hi puguin desenvolupar les activitats citades. Com a conclusions més importants d'aquest projecte podem dir que amb un cens de 100 caps de bestiar cabrú és possible obtenir una producció mitjana de llet de 32.500 litres anuals, que es corresponen a un volum total de 3.823 quilograms de formatge a l'any (de les tipologies Formatge Garrotxa i Formatge de cabra amb oli, ambdues varietats tradicionals catalanes) obtenint un benefici de 21.389,47 Euros/any durant els primers 15 anys i un benefici de 33.386,39 Euros/any a partir del 16è any, cosa que permetrà recuperar la inversió inicial de 172.716,76 Euros que valen les naus i instal•lacions projectades, en un termini de 8 anys i permetrà, com s'ha dit, ocupar un nínxol de mercat encara poc explotat per la indústria agroalimentària a Catalunya.

Estudi tècnic-econòmic per a la instal·lació d'una granja d'ànecs per a producció de foie-gras situada en el terme municipal de Fontanals de Cerdanya

Inversors però, principalment professionals de l'àmbit agrari, per tal de buscar una diversificació de l'activitat agrícola i ramadera que desenvolupen a les seves finques, sobretot joves emprenedors, poden estar interessats en produccions alternatives com la producció d'ànecs per a foie-gras, per tal de complementar la seva renda agrària. Actualment cal augmentar la competitivitat de les finques agrícoles per tal que aquestes siguin econòmicament viables. L’objectiu de l'estudi és determinar la viabilitat econòmica d’una explotació ramadera d’ànecs per a la producció de foie-gras, en el terme municipal de Fontanals de Cerdanya, analitzant les diverses alternatives en quant a dimensionament i disseny de les instal·lacions, segons el cicle productiu de l’animal. L'alternativa escollida per realitzar l'estudi es la de semi-integració (cria, engreix i embocat), de règim semi-intensiu (durant l'etapa de l'engreix), amb animals mascles de la raça híbrida Mulard. Les instal·lacions tindran una capacitat de 6.500 animals, amb lots de 250 caps. Aquest dimensionament permet, durant la fase d'embocat, en la qual es requereix més dedicació, que la demanda de mà d'obra pugui ser satisfeta per un únic treballador. La principal conclusió que es pot extreure de l'estudi és que la inversió projectada és massa elevada i que aquesta econòmicament no és viable o rendible, ja que la despesa és massa elevada. Es mouen uns fluxos de caixa molt elevats i el marge comercial és molt reduït. Únicament si l'objectiu del promotor és obtenir una remuneració per la seva feina, sempre i quan és produeixi un augment del preu actual de la carn i una disminució del preu del pinso, es podria recomanar que es portés a terme la implantació de l'explotació, intentant, però, reduir la despesa d'execució de construccions i instal·lacions.