124 resultados para Envelhecimento ambiental


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Lexplosi del sector turstic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral catal i el seu principal atractiu turstic, les platges. Sitges s un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residncia i ciutat de vacances, sobretot a lestiu, incrementant fortament la pressi sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitget: el perfil litoral i la dinmica sedimentria, la qualitat microbiolgica de les aiges i la sorra, els cabals d'aiges residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentraci de residus, kg/m2) com a nou indicador de presncia dusuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat fsic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matria d'obres martimes en interacci amb les dinmiques sedimentaries. Pel que fa als anlisis microbiolgics de l'aigua i la sorra trobem una situaci regulada a excepci de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecci del medi, la regeneraci despcies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garants una gesti de laigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

La Clnica Jurdica Ambiental constitueix una experincia dinnovaci docent desenvolupada en el marc del Mster Oficial en Dret Ambiental i de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Rovira i Virgili des del curs 2005-2006. El mtode clnic, que parteix dels principis de la contextualitzaci de laprenentatge en escenaris reals, el model de learning by doing i la redefinici dels rols de lalumne i del professor en el procs densenyament-aprenentatge, s una estratgia que permet a lalumne una formaci integral orientada a la capacitaci professional, dacord amb el canvi de paradigma educatiu que suposa la creaci de lEEES. Es pretn aix assolir una millor qualitat dels titulats a partir duna formaci en competncies genriques i especfiques assolibles noms amb estratgies daprenentatge actiu que facilitin lautonomia i la responsabilitzaci en la construcci del propi aprenentatge. Parallelament, la metodologia obliga a establir mecanismes de coordinaci entre el professorat de diverses rees de coneixement jurdiques. Els alumnes treballen en petits grups, durant el curs acadmic, sobre un cas real subministrat per un client extern (administracions pbliques, fiscalia, ONG,s). Els alumnes tenen un tutor intern, professor, i un tutor extern, que pertany a la instituci que ha subministrat el cas. El tutor intern avalua de manera contnua i individual el procs daprenentatge de lalumne (60% de la qualificaci final); l'extern avalua el resultat final (40 % de la qualificaci final), que sha de presentar com a treball de grup quan finalitza el curs acadmic. El finanament atorgat per lAGAUR, en el marc de la convocatria MQD 2006, ha perms introduir millores significatives en aquest projecte: la introducci de la figura dels practitioners (advocats en exercici) en lequip docent; lorganitzaci dun Seminari Internacional sobre Clinical Legal Education, i la realitzaci de sessions plenries formatives pels professors i els alumnes de la Clnica.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest treball analitza un total de sis fonts naturals situades a la zona nord-occidental del Valls Oriental amb lobjectiu de determinar-ne la seva freqentaci i en especial centrar-se en el fenomen garrafaire. Sha elaborat un mtode de recompte dusuaris, sha analitzat laigua a nivell fsico-qumic i microbiolgic i sha portat a terme un sistema de caracteritzaci ambiental daquestes fonts. La freqentaci s elevada a quatre de les sis fonts estudiades, de les que noms tres sn utilitzades habitualment per garrafaires. El volum ds daquestes fonts contrasta amb el control analtic de la qualitat de laigua, per part de ladministraci, que s inexistent en quatre delles i insuficient a les restants. La confiana per part dels usuaris cap a la qualitat de laigua tamb difereix dels resultats de les analtiques realitzades, en que laigua ha estat qualificada com a no apta per al consum hum en totes elles, exceptuant una nica analtica duna font que ha resultat apta per al consum hum. En conseqncia, caldria un pla de control i seguiment de la qualitat de laigua almenys en 4 de les fonts analitzades.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Aquest projecte abasta el disseny i el desenvolupament dun model prototpic de Metodologia per a la Valoraci de lAprenentatge Ambiental, a la qual anomenem MEVA-Ambiental. Per a fer possible aquesta fita ens hem basat en fonaments ontolgics i constructivistes per representar i analitzar el coneixement a fi de poder quantificar lIncrement de Coneixement (IC). Per nosaltres lIC esdev un indicador socio-educatiu que ens servir per a determinar lefectivitat dels tallers deducaci ambiental en percentatge. En procedir daquesta manera, les qualificacions resultats poden es poden prendre com punt de partida per a desenvolupar estudis en el temps i comprendre com sancora el nou coneixement a lestructura cognitiva dels aprenents. Ms enll del plantejament teric de mtode, tamb provem la soluci tcnica que mostra com ns de funcional i daplicable la part emprica metodolgica. A aquesta soluci que hem anomenat MEVA-Tool, s una eina virtual que automatitza la recollida i tractament de dades amb una estructura dinmica basada en qestionaris web que han demplenar els estudiants, una base de dades que acumula la informaci i en permet un filtratge selectiu, i ms Llibre Excel que en fa el tractament informatiu, la representaci grfica dels resultats, lanlisi i conclusions.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Trabajo de investigacin realizado en desarrollo de los estudios del Doctorado en Educacin y Sociedad. Identifica tres etapas de la formacin ambiental superior en el mundo y en Colombia. Demuestra que la formacin ambiental superior a nivel internacional surge a finales de la dcada de los cuarenta y pocos aos despus en este pas. Plantea que en el mbito mundial surge como recomendaciones de agencias y reuniones intergubernamentales y a nivel interno como programas de formacin profesional universitaria. Reconstruye un inventario completo de los primeros programas de este tipo en Colombia que se debera levantar tambin en otros pases

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En la actualidad, la Armada espaola cuenta con un total de 103 buques (LOBA, 2009). Cada uno de ellos tiene una misin especfica de acuerdo a sus caractersticas. Dicha misin condicionar la vida til del navo. Cuando un buque es dado de baja, surgen las siguientes preguntas: Qu hacer con ellos? Tienen alguna utilidad? Generan un impacto ambiental? En este proyecto, se presentan diferentes propuestas que tienen como finalidad obtener el mayor beneficio del recurso. Cada una de ellas buscar el mximo rdito en aspectos como la cohesin en el tejido social y la socio-economa de una zona determinada y la proteccin del medio marino junto al futuro de la pesca de arrastre en nuestro pas. A lo largo del trabajo, se ver la dificultad de desguazar buques con gran eslora en nuestros astilleros, as como tambin los problemas administrativos y polticos a los que se enfrentan asociaciones y ayuntamientos que quieren adquirir un buque, para convertirlo en un museo o en un pecio, respectivamente. El objetivo principal es dar a conocer cul es la situacin, pero sin entrar a determinar qu opcin sera mejor para cada tipo de navo.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Els ports esportius a nivell catal han augmentat considerablement a causa de la creixent afici a la navegaci i els esports nutics. Lincrement de la demanda damarratges al port i la conseqent concentraci diots, ha implicat la necessitat dun estudi dels seus impactes potencials. El Port Garraf t un impacte ms redut degut a que prioritzen les embarcacions de vela, en canvi pel que fa al Port dAiguadol i Port Ginesta la proporci dembarcacions a motor s superior, per tant tindran un consum ms elevat de combustible. Pel que fa a residus especials, concretament olis, els tres ports tenen un impacte sever per la difcil recuperaci del medi en cas daccident, encara que hi ha una bona gesti en els ports. Per acabar el Port dAiguadol s el que t un consum daigua superior. Segons la comparaci que sha realitzat dels diferents fluxos, es pot concloure que el port Ginesta s el ms sostenible. Grcies a la bona gesti porturia i a la sensibilitzaci dels usuaris del port, tot i tenir major superfcie i ms quantitat dembarcacions, aquest port s el que t menors impactes potencials.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El objetivo del siguiente proyecto es la de llevar a cabo la realizacin de una pldora (mini-documental) televisiva ambiental. Para su consecucin se ha contado con la colaboracin de la empresa especializada en temas ambientales Artelatz y la productora Odeun Media, siendo ambos piezas clave para alcanzar el citado propsito. Lo primero ha sido realizar un breve recorrido por la historia ambiental, tanto espaola como mundial, para conocer cul ha sido su evolucin. Despus se ha indagado en el periodismo, en su especializacin ambiental, para entender mejor lo que ese adjetivo representa e implica, y posteriormente pasar a una amplia y profunda bsqueda del tema de la comunicacin y educacin ambiental, ya que ambos han sido pilares fundamentales para la creacin del producto. Y por ltimo se ha grabado y producido una pldora televisiva llamada Ekoflash, teniendo como tema La arquitectura sostenible, con la idea deaspirar a una posterior comercializacin de una serie completa.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L'objectiu daquesta fitxa tcnica s la difusi de la metodologia Anlisi de Cicle de Vida, ACV, com a mtode per avaluar ambientalment lagricultura ecolgica, detectar els punts febles i aportar alternatives. Els estudis dACV utilitzen la metodologia proposada per les normatives ISO (ISO-14040, 2006; ISO-14044, 2006). Els estudis previs que lhan aplicat avalen la metodologia, mostrant que leina ACV reuneix les caracterstiques dobjectivitat i transparncia per a lestudi de limpacte ambiental de la producci agrria ecolgica. Existeixen, per, aspectes metodolgics poc desenvolupats que requeriran de futura recerca i que resumim en aquesta fitxa. Aspectes principalment relacionats amb la necessitat de bases de dades locals per una correcta realitzaci dels inventaris i consens en les metodologies per anlisis dimpactes relacionats principalment amb ls del sl, biodiversitat i toxicitat.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El present projecte t per objectiu analitzar la realitat urbana del municipi de Felanitx i la seva possible evoluci futura, aix com la definici duna srie de propostes de millora encaminades a donar resposta a les debilitats i amenaces existents, i la potenciaci de les fortaleses i oportunitats identificades. Per fer-ho sha portat a terme una exhaustiva recerca bibliogrfica, la consulta i anlisi cartogrfica aix com la utilitzaci de tcniques qualitatives com entrevistes i grups de discussi en el perode gener-setembre 2011. Els resultats obtinguts demostren com lactual planejament urbanstic permet un creixement molt per sobre de lesperat a lhoritz 2025, existint el risc que es doni un cert grau de porositat urbana i docupaci irreversible i innecessria del sl. Per aquest motiu les propostes de millora urbanstica giren al voltant de la definici dun model urbanstic ms compacte, de millora ambiental i social i de disminuci dels riscos ambientals. A ms, tamb es determinen unes propostes encaminades a la potenciaci i diversificaci de lactivitat econmica i la vinculaci amb el medi natural. En conclusi es veu necessria laprovaci dun nou planejament urbanstic que integri aquestes propostes de millora i sobretot adeqi el sostre de creixement a les dinmiques demogrfiques i no merament a les econmiques.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El presente estudio consiste en la elaboracin de un mapa del estado de tenencia de la tierra actual de la Zona Protectora y Parque Nacional Volcn Tenorio situado al norte de Costa Rica. A partir de este resultado cartogrfico se efectuarn estudios referentes al estado legal de las propiedades, al tipo de propiedad, a la ubicacin de las propiedades dentro del rea Silvestre Protegida y al evalo de los conflictos legales dentro de sta. Por otro lado, se analiza la cobertura de la tierra y el estado de conservacin. La metodologa utilizada se basa en el uso de Sistemas de Informacin Geogrfica y en la verificacin de la informacin mediante puntos GPS tomados al campo y su anlisis en la oficina. Los resultados muestran una reubicacin de los planos ms precisa y real que la indicada por el Catastro Nacional. Aunque las propiedades privadas son mayoritarias, el rea de estudio presenta en general un porcentaje alto de masa boscosa, mientras que en las zonas limtrofes se encuentra una fragmentacin del hbitat determinada por herbazales. Este estudio contribuye a una mejor gestin y conservacin del rea Protegida y es un avance en el ordenamiento territorial del pas.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El riu Canaletes va resultar afectat per l incendi que es va produir a Horta de Sant Joan el juliol de lany 2009. El foc va malmetre bona part de la flora i fauna de la zona, per un dels ecosistemes que en va sortir ms perjudicat va ser el del bosc de ribera, ecosistema molt frgil en front de pertorbacions daquest tipus, ja que la seva capacitat de regeneraci no s tant senzilla ni rpida com en altres ecosistemes mediterranis com podrien ser els boscos de pi blanc. No obstant, si que existeixen algunes espcies de ribera que presenten una rpida resposta als incendis com s el cas dels salzes o alguns pollancres o lbers, que en aquest cas, poc temps desprs del foc ja presentaven rebrots, segons observacions realitzades al camp. Per comprovar levoluci de la recuperaci del bosc de ribera en la zona afectada per lincendi, es van realitzar diverses sortides de camp. Daquestes observacions, es va poder deduir que actualment el bosc de ribera de la zona estudiada, evoluciona segons les previsions realitzades en estudis immediatament posteriors al foc, de manera que hi estan proliferant de manera rpida bardisses amb esbarzer, gavarrera, roldor i sanguinyol, en aquells llocs que abans de lincendi eren ocupats per arbres caducifolis.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Este proyecto tiene como objetivo estudiar la viabilidad de la implantacin del Distintivo de Garanta de Calidad Ambiental (DGQA) en los hoteles de 3*, 4* y 5* del municipio de Sitges, perteneciente a la comarca del Garraf. El criterio de seleccin se ha basado en el estado del hotel (abierto o cerrado) en que se encontraba en el momento del estudio. Para conocer la gestin ambiental de los establecimientos hoteleros se llev a cabo la realizacin de unas encuestas elaboradas a partir de los criterios requeridos por el DGQA, tanto obligatorios como opcionales. Los resultados obtenidos muestran un elevado cumplimiento de la puntuacin obligatoria, as como la totalidad de los criterios opcionales requeridos. No se han detectado diferencias significativas entre las tres categoras hoteleras. Sin embargo, s que aparecen diferencias entre los mbitos propuestos por el DGQA, destacando el elevado cumplimiento en integracin paisajstica, ruidos y vibraciones, y diseo de espacios exteriores. Por el contrario se observa una carencia relevante en los mbitos de compras y residuos. Finalmente se han propuesto las acciones de mejora necesarias para dicha obtencin, obteniendo as un presupuesto aproximado para la consecucin del distintivo por cada uno de los hoteles.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Lobjectiu del present estudi s lanlisi del metabolisme energtic associat a nuclis turstics litorals de lilla de Menorca (Mediterrani occidental) i el grau dautosuficincia a partir denergies renovables. La caracteritzaci dels nuclis i la definici del perfil del turista sha realitzat mitjanant SIG i informaci de qualitat a partir denquestes. Els principals resultats mostren que els nuclis turstics de Menorca tenen unes emissions associades entre 213 i 318 kg de CO2 per estada. De mitjana, el recorregut del turista fins a la illa (mobilitat externa) s de 1334 km (representant el 80% de les emissions), mentre que la mobilitat interna durant lestada s de 22 km. A diari, cada turista consumeix entre 8 i 26 kWh delectricitat, consum que es podria satisfer en un 100% amb la installaci de sistemes fotovoltaics a les cobertes del nucli.