Conocer las emociones a través de juegos: ayuda para los futuros docentes en la toma de decisiones

Introducción. El objetivo de este estudio fue proporcionar orientaciones para ayudar a profesionales de la educación física a tomar decisiones en torno a las emociones que produjeron diferentes juegos deportivos clasificados en cuatro dominios de acción motriz (psicomotor, cooperación, oposición y cooperación/oposición). Método. La muestra correspondió a 284 estudiantes universitarios de educación física y de educación primaria (INEFC, Facultad de Educación, Universidades de Lleida y de Barcelona, España). A través de un diseño cuasi-experimental los estudiantes indicaron en un cuestionario validado la intensidad sentida en trece emociones tras participar en cada juego. El análisis de los datos se realizó a través de los árboles de clasificación. Resultados. La comparación de los resultados en los diferentes dominios de acción motor mostró que los juegos cooperativos fueron los que activaron emociones positivas más intensas entre los estudiantes. En los juegos no competitivos de cooperación los resultados en emociones positivas fueron 18.3 % más elevados que en los juegos competitivos. Conclusión. Los resultados sugieren que el tipo de juegos a elegir es la primera decisión importante que debería plantearse para educar emociones en los estudiantes. Cada dominio de acción motriz está asociado a la producción de diferentes tipos de emoción.

Memory Revisited in Julian Barnes's The Sense of an Ending

An accumulation of years brings with it an accumulation of experiences. The revision of such experiences usually becomes more recurrent after retirement, a transition time from one period of life to another and, as such, a time in which we, human beings, have a tendency to take stock of our lives. This is actually one of the main issues present in Julian Barnes's last novel The Sense of an Ending (2011). When the main protagonist, a retired man quite comfortable and contented with his present life, receives an unexpected inheritance from the mother of a girlfriend from his university years, he is forced to track down a part of his life that he had left at the back of his mind a long time ago. As he explains his story, the protagonist and narrator of the novel raises a number of questions related to the quality and function of memory as one gets into old age. He experiments the unreliability of memory and questions to what extent memory is constructed through the remembered emotions that invaded him over that episode of his life rather than through the events as they actually took place. On the other hand, the act of revisiting and revising that specific episode, brings with it feelings of guilt and remorse as the protagonist realises that his past acts were not as noble as he remembered them to be. However, these acts are part of the past and they cannot be changed; thus, another question that the novel raises is how to account for those actions of which one does not feel proud and, more importantly, how to manage those bad memories as one gets older.

An Analysis of Eye Scanpath Entropy in a Progressively Forming Virtual Environment

A sign of presence in virtual environments is that people respond to situations and events as if they were real, where response may be considered at many different levels, ranging from unconscious physiological responses through to overt behavior,emotions, and thoughts. In this paper we consider two responses that gave different indications of the onset of presence in a gradually forming environment. Two aspects of the response of people to an immersive virtual environment were recorded: their eye scanpath, and their skin conductance response (SCR). The scenario was formed over a period of 2 min, by introducing an increasing number of its polygons in random order in a head-tracked head-mounted display. For one group of experimental participants (n 8) the environment formed into one in which they found themselves standing on top of a 3 m high column. For a second group of participants (n 6) the environment was otherwise the same except that the column was only 1 cm high, so that they would be standing at normal ground level. For a third group of participants (n 14) the polygons never formed into a meaningful environment. The participants who stood on top of the tall column exhibited a significant decrease in entropy of the eye scanpath and an increase in the number of SCR by 99 s into the scenario, at a time when only 65% of the polygons had been displayed. The ground level participants exhibited a similar decrease in scanpath entropy, but not the increase in SCR. The random scenario grouping did not exhibit this decrease in eye scanpath entropy. A drop in scanpath entropy indicates that the environment had cohered into a meaningful perception. An increase in the rate of SCR indicates the perception of an aversive stimulus. These results suggest that on these two dimensions (scanpath entropy and rate of SCR) participants were responding realistically to the scenario shown in the virtual environment. In addition, the response occurred well before the entire scenario had been displayed, suggesting that once a set of minimal cues exists within a scenario,it is enough to form a meaningful perception. Moreover, at the level of the sympathetic nervous system, the participants who were standing on top of the column exhibited arousal as if their experience might be real. This is an important practical aspect of the concept of presence.

Victimización en jóvenes de protección a la infancia y la adolescencia y de justicia juvenil

En Cataluña, un número significativo de niños y adolescentes se encuentra bajo la guarda y tutela del sistema de protección y otros son atendidos por el sistema de justicia juvenil. En muchos casos, estos jóvenes han vivido experiencias de maltratos y abusos por parte de las principales figuras cuidadoras, pero también otras formas de violencia en contextos diversos que pueden incluir: la calle, la escuela, el grupo de iguales, las nuevas tecnologías o los propios centros donde pueden residir provisionalmente. Esta multiplicidad de experiencias de violencia los convierte en lo que se conoce como polivíctimas. Pero entre la experiencia de victimización en la infancia y el desarrollo de problemas psicológicos podemos encontrar la resiliencia, la capacidad del ser humano para superar o recuperarse con éxito de circunstancias adversas. Y aquí es donde los profesionales pueden intervenir con éxito. Los objetivos principales de este estudio son conocer la prevalencia de experiencias de victimización en estos jóvenes, identificar los casos de polivictimización, analizar las características sociodemográficas, victimológicas y el nivel de desajuste psicológico que presentan. Asimismo, identificar perfiles de resiliencia y analizar su efecto en el nivel de malestar psicológico del joven víctima. Los resultados nos indican que son los recursos personales, relativos a la confianza en uno mismo, la fe en un futuro mejor, la capacidad de identificación y conexión con las propias emociones o las habilidades sociales, los que permiten al joven hacer frente a las dificultades con éxito. Estos recursos personales son los que marcarán la diferencia en la posterior reintegración social y correcto desarrollo del joven y, por lo tanto, los que los profesionales deben conocer, fortalecer y desarrollar.

Llast del passat, por del futur

A través de la manipulació de les emocions és relativament senzill alterar la percepció que hom té de la realitat

Per què és bo perdonar?

TOTHOM S"HA SENTIT EMOCIONALMENT FERIT EN MÉS D"UNA OCASIÓ. Per un amic que ens ha decebut, per una acusació injusta... Davant d"aquestes emocions doloroses, sovint es reacciona amb irritació, hostilitat i desig de venjança. Després d"un temps de rancor, també hi ha qui decideix perdonar l"ofensorque no vol dir oblidar l"ofensa i renunciar al ressentiment. Hi ha persones molt més propenses que d"altres a gestionar els conflictes a través del perdó, i n"hi ha que se senten incapaces de fer-ho, la qual cosa les fa viure en un estat constant de còlera i d"emocions negatives que sovint requereix psicoteràpia, atès que l"angoixa que això els genera té importants conseqüències per a la salut. Pietro Petrini i els seus col·laboradors del Laboratori de Biologia Molecular i Bioquímica Clínica de la Universitat de Pisa (Itàlia) han publicat a Human Neuroscience el primer treball sobre la neuroanatomia funcional del perdó. Una de les principals conclusions és que la conseqüència final del perdó és retornar l"equilibri emocional i cognitiu a qui perdona.

Las emociones como variables relacionadas con el cambio de hábitos de salud en familiares y amigos próximos de enfermos de cáncer

Study of the changes in health habits of 105 cancer patients’ relatives and close friends after the diagnosis. The aim is to try to verify whether the knowledge of the disease has got some impact in the modification of their life styles. The emotional alterations influence in this change of behaviour has been analysed futhermore. An interview of own creation and HADS (Anxiety Hospital and Depression Scale of Zigmond and Snaith, 1983) instrument, in a Spanish and a Catalan version, were used with this aim. The results show that 21.1% of the participants presented positive changes in their health habits after the diagnosis of the relative or close friend and 11.5% showed negative changes. In relation to the role of the emotions, averages of anxiety (14,33; d.t.=4,98) and depressive (10,17; d.t.=4,93) symptoms were higher in those subjects who made negative changes than in those who did not make any change (9,32; d.t.=5,37 and 6,33; d.t.=4,64). In addition, the youngest participants, with more depressive symptoms and who visit the subject more often, are those who become more assets modifying health habits. The results suggest that emotional alterations, mainly depressive symptoms, are associated with negative change and, therefore, it would be suitable to lend some type of attention to these alterations in the population studied with the purpose of improving their present and future health

Body Image in Eating Disorders: The Influence of Exposure to Virtual-Reality Environments.

The aim of this article was to study the effect of virtual-reality exposure to situations that are emotionally significant for patients with eating disorders (ED) on the stability of body-image distortion and body-image dissatisfaction. A total of 85 ED patients and 108 non-ED students were randomly exposed to four experimental virtual environments: a kitchen with low-calorie food, a kitchen with high-calorie food, a restaurant with low-calorie food, and a restaurant with high-calorie food. In the interval between the presentation of each situation, body-image distortion and body-image dissatisfaction were assessed. Several 2 x 2 x 2 repeated measures analyses of variance (high-calorie vs. low-calorie food x presence vs. absence of people x ED group vs. control group) showed that ED participants had significantly higher levels of body-image distortion and body dissatisfaction after eating high-calorie food than after eating low-calorie food, while control participants reported a similar body image in all situations. The results suggest that body-image distortion and body-image dissatisfaction show both trait and state features. On the one hand, ED patients show a general predisposition to overestimate their body size and to feel more dissatisfied with their body image than controls. On the other hand, these body-image disturbances fluctuate when participants are exposed to virtual situations that are emotionally relevant for them.

Estudio del desarrollo y conectividad de las neuronas vasotocinérgicas en el prosencéfalo de pollo

En este Trabajo de Fin de Grado se estudia el origen embrionario de las distintas poblaciones neuronales que forman la amígdala medial extendida. La amígdala es una estructura del cerebro anterior involucrada en otorgar un significado emocional a los estímulos ambientales y en el control de distintos aspectos del comportamiento social (p.ej. comportamientos sexual, maternal, agresivo y afiliativo). Ante dichos estímulos, la amígdala pone en marcha una serie de reacciones de carácter motor, autonómico y endocrino que constituyen la respuesta emocional. Algunos desórdenes de carácter neuropsiquiátrico en humanos están relacionados con una disfunción en el control de las emociones y del comportamiento social, y varios de ellos se asocian a alteraciones en el desarrollo de la amígdala. El objetivo del presente trabajo ha sido investigar el origen de las neuronas de la amígdala medial extendida en embriones de pollo (E15 y E18) mediante ensayos de inmunocitoquímica, técnica utilizada para localizar las células que contienen el neuropéptido vasotocina (AVT) y proteínas reguladoras del desarrollo (la producida a partir del gen Otp) para ayudar en la delimitación de los distintos dominios embrionarios del prosencéfalo y distintas subdivisiones de la amígdala extendida. Los resultados de estos ensayos se combinaron con ensayos de trazado de conexiones para analizar la conectividad de las neuronas vasotocinérgicas de esta estructura. Los resultados obtenidos sugieren que las neuronas AVT-positivas podrían derivar del dominio Supra-Opto-Paraventricular (SPV), y algunas poblaciones alcanzarían su posición definitiva dentro del propio dominio por migración radial, mientras que otras invadirían otros dominios cerebrales por migración tangencial. En conclusión, la investigación proporciona importantes datos que clarifican aspectos relevantes del desarrollo y organización adulta de la amígdala extendida, y ayuda a establecer las bases para una mejor comprensión del control neural de las emociones y el comportamiento social en condiciones normales y patológicas.

L’educació emocional a través de la música per afavorir la convivencia l’aula en l’Educació Primària

L’educació emocional cada dia guanya més rellevància en l’àmbit educatiu. S’està comprovant que les emocions estan molt lligades al desenvolupament intel·lectual i social de les persones. La pràctica inclosa en aquest treball pretén afirmar la hipòtesi de que l’educació emocional a través de la música afavoreix la convivència a l’aula. Grans teòrics, al llarg de la història, han destinat part de la seva carrera a l’estudi de l’evolució del concepte d’emoció i les diferents vessants relacionades amb aquesta, com la intel·ligència emocional i/o l’educació emocional. L’ús de la musica com a recurs per treballar l’educació emocional ha permès un progrés en la convivència a l’aula, gràcies al seu efecte socialitzador.

La relaxació a l'educació infantil com a eina per fomentar un bon clima d'aula a l'escola inclusiva

La relaxació és una eina inclusiva dins l’escola que ajuda a treballar la competència emocional. La investigació parteix de l’ús de diferents tècniques de relaxació per poder ajudar, a l’alumnat d’educació infantil, a adquirir un grapat de coneixements per regular les seves emocions i l’estrès. L’estudi té com a objectiu la pràctica de diferents tècniques i jocs en una aula de P4 amb alumnes que presenten Trastorn de l’Espectre Autista. Les dades recollides i analitzades fan possible afirmar que la relaxació dóna beneficis tant a nivell personal com social i permet el treball de les emocions.

Cognició i emoció: Sobre les relacions entre memòria i emoció i la congruència del record amb l'estat afectiu

El següent treball tracta sobre les principals relacions existents entre la memòria i les emocions. Una vegada revisats els dos conceptes de manera separada, el nostre objectiu serà vincular els dos conceptes, per tal de saber com influeixen les emocions en el processos mnèmics com són la codificació, la consolidació i el record. Per assolir aquest objectiu, també realitzarem una part empírica en la qual prendrem com a referent la teoria de la Memòria Dependent de l'Estat d'Ànim proposada per Bower (1981). En la línia d'aquesta teoria, la hipòtesi general que ens plantegem a la part empírica és que si induïm a un subjecte a un estat d'ànim determinat i li fem aprendre un llistat de paraules amb diferent valència emocional, recordarà millor les paraules que coincideixin amb l'estat afectiu del subjecte en el moment de l'aprenentatge. Per a resoldre aquesta hipòtesi prendrem com a referent el disseny experimental de Meilan, Carro, Guerrero, Carpi, Gómez & Palmero (2012). Els nostres resultats recolzen les hipòtesis basades en la teoria de congruència afectiva de Bower (1981) i, parcialment el disseny d'investigació de Meilan et. al (2012).

Enveges socials

Una de les coses que més em criden l"atenció d"alguns estudis de neurociència que s"han publicat darrerament és que permeten reconciliar visions humanístiques i científiques sobre temes concrets, la qual cosa espero que contribueixi a difuminar els malentesos que de vegades es produeixen entre aquest dos camps del coneixement i la cultura. Enteneu-me bé: no vull dir que hagin d"utilitzar els mateixos mètodes de treball i anàlisi; ateses les diferències que hi ha en els seus respectius enfocaments, per garantir el bon avenç d"ambdues àrees han de ser necessàriament diferents.

Aprenentatge sobre les emocions: la seva influència en l'aprenentage sobre habilitats socials. Desenvolupament i anàlisi d'una intervenció en una aula de P3

Amb aquest treball es pretén comprovar, si l’aplicació d’un conjunt d’activitats dirigides a treballar les emocions, millora les habilitats socials dels alumnes d’Educació Infantil. En primer lloc, es presenta un marc teòric basat en les aportacions i els descobriments de diferents autors sobre diversos aspectes relacionats amb les emocions i, sobre la importància de crear un bon clima dins d’una aula. Posteriorment es presenta el desenvolupament de les activitats que s’han posat en pràctica a l’aula. Per últim, es fa un anàlisi de les dades recollides en aquest estudi i se’n mostren els resultats i les conclusions que s’han extret.

Recerca avaluativa sobre el programa “LÍMITS”

Des de la comunitat científica s’ha posat de manifest la necessitat d’avaluar els programes d’intervenció per a la millora de la parentalitat, especialment en el context de la infància i adolescència en risc. En aquesta recerca es presenten els resultats de l’avaluació del programa Límits aportant evidències d’eficàcia i efectivitat, que permeten identificar i descriure les seves fortaleses, així com també aquells elements que poden ser objecte de millora. El programa Límits és una proposta estructurada d’intervenció preventiva de caire selectiu amb grups de famílies de joves d’entre 14 i 18 anys que passen pel circuit de la justícia juvenil. El programa ha estat funcionant des del 2007, en diverses edicions, a tot el territori català aplegant una experiència i trajectòria remarcable que ha incidit en 351 persones i 245 famílies. El programa consta de vuit sessions en grup d’entre dotze i quinze participants, dinamitzat per dos monitors, en les que es treballen diferents estratègies a partir de l’abordatge de continguts relacionats amb les relacions i els lligams, la comunicació, els conflictes, l’establiment de normes i la disciplina. Per dur a terme l’avaluació del programa Límits s’ha partit d’un disseny quasi-experimental, pretest–postest aplicat a un grup programa (GP) i a grup col·laborador (GC) i de manera diferida (dos mesos després de la seva finalització) només al GP per constatar si s’han assolit els resultats previstos. Quan s’analitza l’evolució del GP s’observen millores en les habilitats d’autocontrol de les emocions, el reforç positiu i les relacions familiars. Tanmateix, des del punt de vista de les famílies no s’han observat canvis significatius en la millora de la percepció d’auto eficàcia del rol parental respecte el GC abans i després del programa. La percepció majoritària és que els objectius que planteja el programa són excessivament ambiciosos i en conseqüència, difícilment assolibles. Els responsables consideren que, en alguns casos, el perfil de famílies derivades al programa no és el més adequat perquè presenten problemàtiques molt més agudes a les desitjables per aquest tipus d’intervenció. Com a punts forts, es destaca que el programa és útil als ulls dels responsables i tècnics perquè genera una presa de consciència del problema i de la necessitat de canvi per part de les famílies. Els participants diuen transferir a la vida real algunes habilitats apreses especialment la comunicació i millora de les relacions familiars. Els tècnics aplicadors coincideixen amb la percepció de les famílies tot i declarar percentatges lleugerament inferiors. També és vist com un complement professional a la seva tasca que ajuda a fer un millor seguiment dels casos, i permet seguir treballant amb posterioritat amb les famílies.