Is there really a backlash against multiculturalism policies? New evidence from the multiculturalism policy index

In much of the western world, and particularly in Europe, there is a widespread perception that multiculturalism has ‘failed’ and that governments who once embraced a multicultural approach to diversity are turning away, adopting a strong emphasis on civic integration. This reaction, we are told, “reflects a seismic shift not just in the Netherlands, but in other European countries as well” (JOPPKE 2007). This paper challenges this view. Drawing on an updated version of the Multiculturalism Policy Index introduced earlier (BANTING and KYMLICKA 2006), the paper presents an index of the strength of multicultural policies for European countries and several traditional countries of immigration at three points in time (1980, 2000 and 2010). The results paint a different picture of contemporary experience in Europe. While a small number of countries, including most notably the Netherlands, have weakened established multicultural policies during the 2000s, such a shift is the exception. Most countries that adopted multicultural approaches in the later part of the twentieth century have maintained their programs in the first decade of the new century; and a significant number of countries have added new ones. In much of Europe, multicultural policies are not in general retreat. As a result, the turn to civic integration is often being layered on top of existing multicultural programs, leading to a blended approach to diversity. The paper reflects on the compatibility of multiculturalism policies and civic integration, arguing that more liberal forms of civic integration can be combined with multiculturalism but that more illiberal or coercive forms are incompatible with a multicultural approach.

Membership and internal democracy. Immigrant organisations in the city of Oslo

Immigrant organisations in the City of Oslo receive support from the government for their daily operation. In order to receive such support, each organisation must be membership-based and have internal democratic procedures. This paper raises the question of how we can understand this combination of support for ethnic based organisations and requirements of membership and internal democracy. It explores the usefulness of two partly overlapping ways of understanding this policy and discusses their interrelationship. Firstly, within the context of the crisis of multiculturalism, the paper discusses whether this combination is based on the aim of strengthening the organisations’ procedural commitment to liberal-democratic principles. Secondly, the paper analyses whether requirements of membership and internal democracy can mainly be understood within the framework of the Nordic model of voluntary organisation. By comparing the policy at three empirical levels, the paper concludes that this combination can mainly be understood within the framework of the traditional historical Nordic model, but that there is an ambiguity in this policy related to minority rights.

The Point system of selection of immigrants in Quebec

The present paper is aimed at identifying what are the effects of the Point System of Selection of immigrants in Quebec. I defend that the distribution of points results in a different composition of immigrant stocks in terms of origin mix and not in terms of labour skills. To do so, I carry out a longitudinal descriptive analysis on the national composition of immigrants in Quebec and two other significant provinces (Ontario and British Columbia), as well as an analysis of the distribution of points in Quebec and in the rest of Canada.

Gènere i immigració en les narratives visuals de les noies dels països del sud d’Àsia escolaritzades a Catalunya

Aquesta recerca aborda la interpretació de les relacions entre escolarització, immigració i gènere de forma complexa mitjançant la construcció d’una recerca visual narrativa i d’històries de vida amb el grup de noies/dones immigrades procedent dels països del sud d’Àsia que viuen i han estat escolaritzades –totalment o parcialment– a Catalunya. La investigació dóna visibilitat a les trajectòries d’èxit escolar de les noies/dones immigrades al seu pas per l’escola secundària, tot narrant: les seves expectatives i desitjos, els moments i canvis, les identitats i relacions, així com els aprenentatges assolits i les perspectives de futur. La recerca s’ha portat a terme a partir d’observar, entrevistar i conversar amb diversos grups de noies immigrades (principalment de la regió del Panjab de l’Índia i el Pakistan) en 4 centres educatius i 1 entitat, de l’àmbit de Barcelona i la seva àrea metropolitana. La investigació reconstrueix la trajectòria de 20 noies immigrades com a protagonistes. El treball de camp etnogràfic i la construcció de les històries visuals de vida culmina amb l’edició d’un documental audiovisual. De forma resumida, l’anàlisi de les dades realitzada a partir del treball de camp etnogràfic, de les entrevistes en profunditat i les converses en els cinc contextos presentats, s’organitza d’acord amb els següents eixos temàtics: 1. Migracions, espacialització i mobilitat en un context transnacional i local; 2. La construcció de les subjectivitats i del gènere de les adolescents/adultes immigrades; 3. Processos d’escolarització i formació a Catalunya de les noies/dones immigrades; i 4. Visibilitat, visualitat i representació en la recerca.

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

Memòria del projecte: Trajectòries d'èxit de joves immigrants a l'ensenyament superior i al món professional

[cat] L'educació dels immigrants és un tema prioritari a les agendes polítiques de molts països de la OCDE. En molts casos, els governs s'han preocupat especialment de la seva integració al món del treball però creix l'interès en els seus resultats al sistema educatiu i en la revisió de les polítiques adreçades a respondre a les seves necessitats educatives i formatives. La majoria d'aquests estudis es situen a l'esfera de l'educació infantil, primària, secundaria i formació professional, per això resulta pràcticament impossible trobar informes que analitzin el baix percentatge d'accés d'estudiants immigrants extracomunitaris a la universitat (al voltant de 3,3% en el cas de Catalunya); que contribueixin a entendre els factors que configuren les trajectòries d'èxit escolar i d'integració laboral dels estudiants immigrants que accedeixen i completen els estudis universitaris; que puguin donar pautes per desenvolupar polítiques educatives que millorin els resultats d'aprenentatge dels estudiants immigrants; i que puguin servir com a mirall i incentiu per a altres persones immigrants i, perquè no, també del país. Aquest projecte ha estudiat el conjunt d'elements que condicionen l'accés dels joves immigrants als estudis universitaris, i a l'estatus laboral que els hi hauria de possibilitar la seva formació universitària.L'estudi ha consistit en una metaanàlisi dels documents existents sobre el tema i en la realització de 8 narratives biogràfiques; quatre de persones cursant diferents estudis a les universitats catalanes i quatre que ja s'han incorporat al món del professional. Aquestes narratives venen acompanyades de 8 vídeos que exploren noves maneres de visibilització d'aquesta població i es transformen en una pràctica d'autoria. Aquest material visual pot servir com a recurs educatiu, en la mida que pugui ser un mirall i un incentiu per a altres persones immigrants i del país.Finalment, presenta un seguit de recomanacions per als responsables de les polítiques i dels centres educatius.

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

Embodying feminist research: learning from action research, political practices, diffractions and collective knowledge.

In the past three decades, feminists and critical theorists have discussed and argued the importance of deconstructing and problematizing social science research methodology in order to question normalized hierarchies concerning the production of knowledge and the status of truth claims. Nevertheless, often, these ideas have basically remained theoretical propositions not embodied in research practices. In fact there is very little published discussion about the difficulties and limits of their practical application. In this paper we introduce some interconnected reflections starting from two different but related experiences of embodying 'feminist activist research'. Our aim is to emphasise the importance of attending to process, making mistakes and learning during fieldwork, as well as experimenting with personalized forms of analysis, such as the construction of narratives and the story-telling process.

Embodying feminist research: learning from action research, political practices, diffractions and collective knowledge.

In the past three decades, feminists and critical theorists have discussed and argued the importance of deconstructing and problematizing social science research methodology in order to question normalized hierarchies concerning the production of knowledge and the status of truth claims. Nevertheless, often, these ideas have basically remained theoretical propositions not embodied in research practices. In fact there is very little published discussion about the difficulties and limits of their practical application. In this paper we introduce some interconnected reflections starting from two different but related experiences of embodying 'feminist activist research'. Our aim is to emphasise the importance of attending to process, making mistakes and learning during fieldwork, as well as experimenting with personalized forms of analysis, such as the construction of narratives and the story-telling process.

Diagnòstic en profunditat sobre la integració dels i les joves de 14 a 18 anys migrats a Catalunya

[cat] La finalitat d’aquest projecte és aprofundir en el procés d’integració socioeducativa de la joventut migrada a Catalunya, específicament, dels i les joves entre 14 i 18 anys. Entre els resultats destaquem que els joves tenen un concepte força tancat i excloent del concepte de ciutadania com a estatus, i un baix grau de coneixement de la diversitat cultural, especialment els joves autòctons; tot i que tenen una actitud de reconeixement i acceptació, favorable a la convivència intercultural, tant al centre educatiu com al seu barri. No obstant, tenen una visió de la diversitat cultural i del fet migratori en clau de coexistència, sense el reconeixement que suposaria un pas més per a la convivència. La immigració és vista com un col·lectiu vulnerable, amb un baix nivell econòmic i cultural i que també és percebut com un problema i, fins i tot, com a causant de les dificultats que actualment pateix i travessa el conjunt de la societat. Els joves tendeixen a relacionar-se amb el seu grup cultural, i responen de forma passiva en la comprensió i actuació davant dels problemes i assumptes públics. Entre els elements que valoren per sentir-se ciutadà té una especial importància la llengua. Els joves que fa més de 10 anys que viuen a Catalunya són els que tendeixen a tenir un sentiment de pertinença cívica amb el lloc de residència. De fet, com més temps porten els joves estrangers vivint al lloc d’acollida, perden importància elements d’identificació cultural del país d’origen, però la religió, les celebracions populars, l’art i la tendència a formar parella són elements identitaris del lloc d’origen, més estables. Es demana una intervenció urgent en diversos nivells i destinades a diferents agents. Destaquem: -La importància d’una acollida afectiva i efectiva, -Potenciar espais de trobada, -Treballar els prejudicis, -Transversalitzar l’educació intercultural, - Potenciació de l’aprenentatge de la llengua catalana, -Formació del professorat en competències interculturals.

Resiliència i èxit escolar en l’alumnat de secundària de procedència estrangera. Diagnòstic i línies d’intervenció

L’estudi realitzat aborda i caracteritza des de l’enfocament de la resiliència com l’alumnat de procedència estrangera s’enfronta a una etapa d’alt risc d’abandonament escolar com és l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) –especialment en el segon cicle– i el moment de transició acadèmica cap a la Postobligatòria (PO). En altres paraules, s’analitzen i valoren els mecanismes resilients desplegats per l’alumnat immigrant que donen llum sobre com aconseguir que processos, a priori, qualificats com a problemàtics o dificultosos per aquests grups degut a la seva situació de major vulnerabilitat esdevinguin una xarxa protectora que afavoreixi trajectòries d’èxit escolar. L’emmarcament conceptual des de la resiliència educativa, en general, ha centrat la seva atenció en la capacitat de l’individu per “compensar” certes limitacions amb altres habilitats. Tanmateix, la definició de resiliència a la qual ens hem aferrat té un caire més ecològic i culturalment sensible. És la definició proposada pel Resilience Research Centre (RRC) i encunyada pel seu co-director Michael Ungar: In the context of exposure to significant adversity, resilience is both the capacity of individuals to navigate their way to the psychological, social, cultural, and physical resources that sustain their well-being, and their capacity individually and collectively to negotiate for these resources to be provided in culturally meaningful ways (Ungar, 2012). Entesa d’aquesta manera, la resiliència és un constructe social que identifica els processos i resultats relacionats amb allò que la gent conceptualitza com a “benestar”. Així, es més probable que la resiliència aparegui quan es proporcionin els serveis, suports i recursos que garanteixen el benestar de tots els nens/es des d’una perspectiva que sigui significativa tant per a l’individu, com per la seva família i comunitat...

Londres, terra promesa: l'emigració de joves universitaris titulats catalans a Londres

L’alta taxa d’atur juvenil a Catalunya i la precarització persistent del mercat laboral per als joves, han provocat que molts d’ells es plantegin marxar a l’estranger per a provar sort. Segons l’INE, al 2012 van emigrar 10791 catalans i el 35,7% són joves d’entre 16 i 34 anys. El Regne Unit va ser la tercera destinació preferida, amb 958 catalans emigrants reconeguts. La globalització ha difuminat les fronteres i ha obert els horitzons a empreses i treballadors. Les experiències internacionals són cada cop més necessàries si volem formar part d’aquest món, però tenen les seves contrapartides. La present investigació estudia el cas de 10 joves catalans amb titulacions universitàries que han marxat a Londres a la recerca d’aquesta experiència internacional, tot desitjant assentar les bases d’una carrera professional exitosa. El focus d’estudi és conèixer les motivacions de l’emigració que han trobat a la ciutat anglesa i quines són les expectatives de futur

Migracions i microestats

Els països més petits d’Europa han transformat les seves bases econòmiques emparats en les possibilitats que els oferia el seu fet diferencial. La consecució d’una economia bàsicament terciària s’ha acompanyat d’un canvi en les funcions territorials i, especialment, d’un augment important de la població, de manera que han passat de ser societats emissores a ser societats receptores pel que fa als moviments migratoris. La composició de la població segons el seu origen mostra que aquestes societats tenen uns percentatges d’immigrants superiors al 60% en dos dels casos, i molt superior al 10% en la resta. Avui, els microestats europeus són l’expressió moderna de la ciutat estat d’altres èpoques, però, a més, s’han convertit en veritables societats multiculturals a les portes del segle XXI.

Análisis de los datos de las personas extranjeras detenidas, internadas y expulsadas en España, Grecia, Italia y Portugal 2000-2009

Desde mediados de los años ochenta del siglo pasado los países del sur del Mediterráneo, como España, Italia, Grecia y Portugal, comenzaron a recibir importantes flujos migratorios procedentes del sur y este europeo. Ello determinó la necesidad de disponer de nuevas legislaciones para regular la entrada y la residencia en el territorio, el acceso al mercado de trabajo y la integración de miles de personas procedentes del resto del mundo.