Programa de conservació de la flora vascular de les comarques de Girona : bdesenvolupament per al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el LIC de les basses de l’Albera

Descripció dels passos a seguir per realitzar un pla de conservació de la flora vascular a Girona, més concretament es tracten les àrees del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i de les basses de l’Albera, i que sigui atribuïble a d’altres indrets de Catalunya per així obtenir una major consolidació i coordinació entre la xarxa d’espais protegits i no protegits.La metodologia seguida ha estat la realització d’una baremació dels tàxons prioritzats segons els espais escollits, l’elaboració de les actuacions de conservació per a les espècies prioritàries, l’establiment de la distribució geogràfica dels tàxons prioritzats dels quals es crearà un cronograma que recollirà totes les actuacions que es realitzaran durant un període de temps determinat, depenent dels impactes que els hi afectin i, per últim, es pressupostarà el cost genèric de les actuacions realitzades durant el programa

De viles rurals a indrets de la regió metropolitana de Barcelona: transformacions històriques del paisatge a la Vall del Congost (Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès i la Garriga, 1850-2010)

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox

De desencerts i fal·làcies. A voltant de l'Educació Ambiental

En aquest treball ens preguntem dues coses: que és el que provoca I'absència de la paraula humanitats,1 o lletres, o filosofia, o merament reflexió, en les propostes d'educació ambiental? I, paral·lelament, com és que en Educació Ambiental predomina la terminologia ecolôgica?

Evaluación del interés natural del Parque Nacional de Aigüestortes i estany de Sant Maurici a partir de la cartografía de hábitats CORINE

diverse and in most cases including lakes, snow beds and fens.

Pla de gestió de senglars (Sus scrofa) en zones altament antropitzades. Parc Natural de la Serra de Collserola

By studying documents that define the species, as management experiences in Spain and the rest of the world, we have designed a new management plan. This Plan incorporates guidelines for cooperation and networking, as the newest techniques and technologies in the field of wildlife management. During this project, has highlighted the need for a protocol to monitor the effects caused by the animals, in order to define and optimize the actions and resources to use.

Proposta d’ordenació de l’ús públic a la Vall de Santa Magdalena (Parc Natural de l’Alt Pirineu)

El present treball pretén realitzar una proposta d’ordenació d’ús públic a la Vall de Santa Magdalena que es troba entre les comarques del Pallars Sobirà i Alt Urgell, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP). Aquest projecte sorgeix de la intenció del PNAP de regular l'ús públic en aquesta vall degut a l'afluència considerable de visitants en vehicles motoritzats i a l’elevada densitat de pistes que coexisteixen amb àrees sensibles de fauna i flora. En base a tot això, es determina la capacitat d’acollida del medi i es realitzen propostes de regulació d’activitats motoritzades, entre d’altres.

Anàlisi, classificació i propostes de millora de la xarxa de camins del Parc Narutal de la Serra del Montsant

Aquest treball pretèn analitzar, classificar, descriure i proposar les actuacions necessàries a la xarxa viaria del Parc Natural del Montsant, per tal d’adequar-la als objectius definits en el Pla de Prevenció d’Incendis i fer d’aquesta xarxa viaria una eina útil per a l’ús dels medis d’extinció. A més, mitjançant un estudi de les conques que afecten als camins, s’han proposat i dimensionat altres mesures de drentatge i pavimentació per tal d’evitar el deteriorament degut a l’acció erosiva de l’aigua, i per tant, millorar l’estat d’aquests i disminuir les tasques de manteniment.

Educació Ambiental i cooperació internacional, una relació pdagògico-social

Des de l'Educació Ambiental es pot treballar de moltes maneres. En cadascuna d'elles hi ha una determinada interpretació del medi, de la seva definició i caracterització, de com cal abordar-ne l'estudi i el tractament, de l'abast de les accions educatives que s'hi refereixen, etc.

La freqüentació a la Tartera del Pedraforca.

La popularització del Pedraforca com a destinació d"excursionistes, escaladors i curiosos en general fa que la freqüentació hi sigui molt alta, cosa que comporta efectes negatius sobre el medi. Els més evidents i alhora preocupants són els que afecten els hàbitats més fràgils, com és cas dels de la conegudíssima tartera del Pedraforca o de Saldes

Estudi ambiental de la proposta del POUM de Viver i Serrateix

L’objecte d’aquest estudi és fer una anàlisi ambiental de la proposta del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del municipi de Viver i Serrateix, i poder presentar en darrer terme, una alternativa al model estudiat, que pugui oferir uns criteris basats en un model més sostenible i respectuós amb l’entorn, i coherent amb la realitat existent.

Anàlisi de la situació actual del llop (Canis lupus) a Catalunya i valoració socioambiental de la seva presència

En el present treball, en primer lloc, s’ha analitzat l’escenari actual en referència a la tornada del llop (Canis lupus) a Catalunya i s’han avaluat les mesures gestió que s’estan duent a terme al respecte, tot identificant els seus punts forts i els seus punts dèbils. D’aquesta manera, s’ha pogut saber que la població de llops actual és petita i poc estable, i es mou per la zona del Parc Natural del Cadí-Moixeró i els seus voltants, on s’estan efectuant les tasques de control i seguiment de l’espècie. No obstant, la seva evolució ha anat a l’alça durant els darrers anys, i es preveu que pugui colonitzar noves àrees a curt-mig termini, pel que aviat s’hauria d’ampliar l’àmbit d’aplicació d’aquesta gestió. Posteriorment, s’ha realitzat una valoració de la seva presència a Catalunya -encabida dins d’un marc hipotètic- per determinar l’ampli ventall d’aspectes socials i ambientals que envolten aquest fet. Mitjançant aquesta valoració s’han pogut detectar les principals mancances que presenta el país per fer front a aquesta situació, però també s’han identificat les fortaleses i les oportunitats que es presenten de cara al futur.

Soporte geoespacial para modelos de distribución de especies (I): generalización del mapa de vegetación del Montseny apoyada en información de imágenes de satélite

Los mapas de vegetación son a menudo utilizados como proxis de una estratificación de hábitats para generar distribuciones geográficas contínuas de organismos a partir de datos discretos mediante modelos multi-variantes. Sin embargo, los mapas de vegetación suelen ser poco apropiados para ser directamente aplicados a este fin, pues sus categorías no se concibieron con la intención de corresponder a tipos de hábitat. En este artículo presentamos y aplicamos el método de Agrupamiento por Doble Criterio para generalizar un mapa de vegetación extraordinariamente detallado (350 clases) del Parque Natural del Montseny (Cataluña) en categorías que mantienen la coherencia tanto desde el punto de vista estructural (a través de una matriz de disimilaridad espectral calculada mediante una imágen del satélite SPOT-5) como en términos de vegetación (gracias a una matriz de disimilaridad calculada mediante propiedades de vegetación deducidas de la leyenda jerárquica del mapa). El método simplifica de 114 a 18 clases el 67% del área de estudio. Añadiendo otras agregaciones más triviales basadas exclusivamente en criterios de cubierta de suelo, el 73% del área de estudio pasa de 167 a 25 categorías. Como valor añadido, el método identifica el 10% de los polígonos originales como anómalos (a partir de comparar las propiedades espectrales de cada polígono con el resto de los de su clases), lo que implica cambios en la cubierta entre las fechas del soporte utilizado para generar el mapa original y la imagen de satélite, o errores en la producción de éste.

Imágenes en infrarrojo cercano de baja altura sobre zonas de interés del PN-MaB Montseny: planificación de campañas de vuelo, procesamiento de imágenes y evaluación: informe ejecutivo

La tecnología civil de pequeños vehículos aéreos no tripulados (miniUAV) puede representar una alternativa de bajo coste para fotografía digital al alcance de los presupuestos normales en aplicaciones de Conservación. Si la calidad y operatividad son suficientes, estos sistemas pueden ser una herramienta importante para adquirir información de alta resolución con la que apoyar la planificación y gestión de espacios protegidos. En este proyecto se han planificado 13 campañas en 7 sitios del Parque Natural del Montseny para el miniUAV ATMOS-4 de CATUAV, se han procesado las imágenes y se ha evaluado tanto la operatividad y calidad de los vuelos como de las imágenes adquiridas.

Projecte de ruta, patrimoni cultural i natural del municipi de Llançà: "Llançà. Un Passeig pel temps descobrint el Patrimoni"

En aquest Projecte el que es planteja és abraçar el màxim d’elementspatrimonials del municipi i crear una ruta, per conèixer, estudiar i descobrir quins sónels elements més característics, emblemàtics, i més rellevants per després poderincloure’ls en la nostra proposta. En aquesta ruta, acabaran entrant doncs, tant elpatrimoni inventariable, com el patrimoni intangible, sempre i quan tinguin unasingularitat que la facin atractiva i interessant per al visitant. El que es vol és que aquestprojecte sigui una alternativa real a les diferents rutes que es presenten al municipi deLlançà

Anàlisi del Monestir de Sant Pere de Rodes

Es fa una anàlisi del Monestir de Sant Pere de Rodes, i s'estudia si el monument està ben gestionat. En el cas d'identificar mancances es plantegen estratègies i actuacions de millora de la gestió per tal d'aconseguir un màxim rendiment, tot tenint en compte la sostenibilitat