Identifying the socioeconomic determinants of crime in Spanish provinces

In this paper we study, having as theoretical reference the economic model of crime (Becker, 1968; Ehrlich, 1973), which are the socioeconomic and demographic determinants of crime in Spain paying attention on the role of provincial peculiarities. We estimate a crime equation using a panel dataset of Spanish provinces (NUTS3) for the period 1993 to 1999 employing the GMMsystem estimator. Empirical results suggest that lagged crime rate and clear-up rate are correlated to all typologies of crime rate considered. Property crimes are better explained by socioeconomic variables (GDP per capita, GDP growth rate and percentage of population with high school and university degree), while demographic factors reveal important and significant influences, in particular for crimes against the person. These results are obtained using an instrumental variable approach that takes advantage of the dynamic properties of our dataset to control for both measurement errors in crime data and joint endogeneity of the explanatory variables

The determinants of industrial location in Spain, 1856-1929

Durant el segle XIX, l'economia espanyola va transitar per les primeres etapes de la industrialització. Aquest procés es va donar en paral·lel a la integració del mercat domèstic de béns i factors, en un moment en què les reformes liberals i la construcció de la xarxa ferroviària, entre d'altres, van generar una important caiguda en els costos detransport. Al mateix temps que es donava aquesta progressiva integració del mercat domèstic espanyol, es van produir canvis significatius en la pauta de localització industrial. D'una banda, hi hagué un augment considerable de la concentració espacial de la indústria des de mitjans de segle XIX i fins a la Guerra Civil, i d¿altra, un increment de l'especialització regional. Ara bé, quines van ser les forces que van generar aquests canvis? Des d¿un punt de vista teòric, el model de Heckscher-Ohlin suggereix que la distribució a l'espai de l¿activitat econòmica ve determinada per l'avantatge comparativa dels territoris en funció de la dotació relativa de factors. Al seu torn, els models de Nova Geografia Econòmica (NEG) mostren l'existència d'una relació en forma de campana entre el procés d'integració econòmica i el grau de concentració geogràfica de l'activitat industrial. Aquest article examina empíricament els determinants de la localització industrial a Espanya entre 1856 i 1929, mitjançant l'estimació d¿un model que combina els elements de tipus Heckscher-Ohlin i els factors apuntats des de la NEG, amb l'objectiu de contrastar la força relativa dels arguments vinculats a aquestes dues interpretacions a l'hora de modular la localització de la indústria a Espanya. L'anàlisi dels resultats obtinguts mostra que tant la dotació de factors com els mecanismes de tipus NEG van ser elements determinants que expliquen la distribució geogràfica de la indústria des del segle XIX, tot i que la seva força relativa va anar variant amb el temps.

The determinants of social spending in Spain (1880-1960): Is Lindert right?

[spa] El principal objetivo de este artículo se centra en analizar los orígenes del Estado de Bienestar en España a partir del marco teórico elaborado por Peter Lindert. Con este fin, se ofrece un análisis econométrico de los factores que determinaron la evolución del gasto social público en este país entre 1880 y 1960. Utilizando nueva evidencia cuantitativa, se construyó un panel de datos por quinquenios con el porcentaje de gasto social respecto al PIB desagregado en tres partidas: sanidad, seguridad social y beneficencia. El análisis permite insertar el caso español en el debate internacional y los resultados revelan interesantes singularidades de este país.

Determinants of the omega-3 index in a Mediterranean population at increased risk for CHD.

The omega-3 index, defined as the sum of EPA and DHA in erythrocyte membranes expressed as a percentage of total fatty acids, has been proposed as both a risk marker and risk factor for CHD death. A major determinant of the omega-3 index is EPA þ DHA intake, but the impact of other dietary fatty acids has not been investigated. In a cross-sectional study on 198 subjects (102 men and 96 women, mean age 66 years) at high cardiovascular risk living in Spain, the country with low rates of cardiac death despite a high prevalence of cardiovascular risk factors, dietary data were acquired from FFQ and blood cell membrane fatty acid composition was measured by GC. The average consumption of EPA þ DHA was 0·9 g/d and the mean omega-3 index was 7·1%. In multivariate models, EPA þ DHA intake was the main predictor of the omega-3 index but explained only 12% of its variability (P,0·001). No associations with other dietary fatty acids were observed. Although the single most influential determinant of the omega-3 index measured here was the intake of EPA þ DHA, it explained little of the former"s variability; hence, the effects of other factors (genetic, dietary and lifestyle) remain to be determined. Nevertheless, the high omega-3 index could at least partially explain the paradox of low rates of fatal CHD in Spain despite a high background prevalence of cardiovascular risk factors.

Determinants of the omega-3 index in a Mediterranean population at increased risk for CHD.

The omega-3 index, defined as the sum of EPA and DHA in erythrocyte membranes expressed as a percentage of total fatty acids, has been proposed as both a risk marker and risk factor for CHD death. A major determinant of the omega-3 index is EPA þ DHA intake, but the impact of other dietary fatty acids has not been investigated. In a cross-sectional study on 198 subjects (102 men and 96 women, mean age 66 years) at high cardiovascular risk living in Spain, the country with low rates of cardiac death despite a high prevalence of cardiovascular risk factors, dietary data were acquired from FFQ and blood cell membrane fatty acid composition was measured by GC. The average consumption of EPA þ DHA was 0·9 g/d and the mean omega-3 index was 7·1%. In multivariate models, EPA þ DHA intake was the main predictor of the omega-3 index but explained only 12% of its variability (P,0·001). No associations with other dietary fatty acids were observed. Although the single most influential determinant of the omega-3 index measured here was the intake of EPA þ DHA, it explained little of the former"s variability; hence, the effects of other factors (genetic, dietary and lifestyle) remain to be determined. Nevertheless, the high omega-3 index could at least partially explain the paradox of low rates of fatal CHD in Spain despite a high background prevalence of cardiovascular risk factors.

Geographical determinants of the creation of manufacturing firms: The regions of Spain

La complexitat dels mecanismes que determinen l'entrada i la sortida de signatures augmenta quan diferències geogràfiques de l'estructura de producció, la capital humana i l'atur són considerades. Variacions interregionals en la tarifa de les noves de signatures dintre de cada activitat industrial persisteixen durant els períodes llargs de temps, una circumstància que indica que hi ha determinants no-conjunturals en la capacitat de regions per a crear nous projectes industrials. Aquest estudi està preocupat amb l'establiment d'influència variables geogràfiques sobre la fundació de nous establiments de la fabricació. Les indústries (NEIX la R 25) en les regions espanyoles (el BOIG 2) han estat preses com les unitats d'anàlisis per al període 1980-1992

Determinants of the omega-3 index in a Mediterranean population at increased risk for CHD.

The omega-3 index, defined as the sum of EPA and DHA in erythrocyte membranes expressed as a percentage of total fatty acids, has been proposed as both a risk marker and risk factor for CHD death. A major determinant of the omega-3 index is EPA þ DHA intake, but the impact of other dietary fatty acids has not been investigated. In a cross-sectional study on 198 subjects (102 men and 96 women, mean age 66 years) at high cardiovascular risk living in Spain, the country with low rates of cardiac death despite a high prevalence of cardiovascular risk factors, dietary data were acquired from FFQ and blood cell membrane fatty acid composition was measured by GC. The average consumption of EPA þ DHA was 0·9 g/d and the mean omega-3 index was 7·1%. In multivariate models, EPA þ DHA intake was the main predictor of the omega-3 index but explained only 12% of its variability (P,0·001). No associations with other dietary fatty acids were observed. Although the single most influential determinant of the omega-3 index measured here was the intake of EPA þ DHA, it explained little of the former"s variability; hence, the effects of other factors (genetic, dietary and lifestyle) remain to be determined. Nevertheless, the high omega-3 index could at least partially explain the paradox of low rates of fatal CHD in Spain despite a high background prevalence of cardiovascular risk factors.

The Determinants of Exit in Argentina: Core and Peripheral Regions

This paper analyses the regional determinants of exit in Argentina. We find evidence of a dynamic revolving door by which past entrants increase current exits, particularly in the peripheral regions. In the central regions, current and past incumbents cause an analogous displacement effect. Also, exit shows a U-shaped relationship with respect to the informal economy, although the positive effect is weaker in the central regions. These findings point to the existence of a core-periphery structure in the spatial distribution of exits. Key words: firm exit, count data models, Argentina JEL: R12; R30; C33

Determinants of science-based cooperation: evidence in a sample of small and micro firms

We study the determining factors of cience-based cooperation in the case of small and micro firms. In this research, we propose an analytical framework based on the resource-based view of the firm and we identify a set of organisational characteristics, which we classify as internal, external and structural factors. Each factor can be linked to at least one reason, from the firm¿s point of view, to cooperate with universities and public research centres. Each reason can, in turn, be used as an indicator of a firm¿s organisational needs or organisational capacities. In order to validate the theoretical model, we estimate a logistic regression that models the propensity to participate in science-based cooperation activities within a sample of 285 small and micro firms located in Barcelona. The results show the key role played by the absorptive capacity of new and small companies.

Regional determinants of firm entry in a developing country

We analyse the determinants of firm entry in developing countries using Argentina as an illustrative case. Our main finding is that although most of the regional determinants used in previous studies analysing developed countries are also relevant here, there is a need for additional explanatory variables that proxy for the specificities of developing economies (e.g., poverty, informal economy and idle capacity).We also find evidence of a core-periphery pattern in the spatial structure of entry that seems to be mostly driven by differences in agglomeration economies. Since regional policies aiming to attract new firms are largely based on evidence from developed countries, our results raise doubts about the usefulness of such policies when applied to developing economies. JEL classification: R12, R30, C33. Key words: Firm entry, Argentina, count data models.

The determinants of social spending in Spain, 1950-1980, Are dictatorships less redistributive?

[spa] La mayoría de estudios sobre el Estado del Bienestar, hasta el momento, se han centrado en países democráticos y ricos. Sin embargo, los países pobres y no democráticos han recibido mucha menos atención. Este artículo aporta nueva evidencia empírica sobre la evolución del gasto social en España y Portugal entre 1950 y 1980. A partir de ésta se ha podido analizar la relación entre dictaduras y redistribución, ya que ambos países sufrieron gobiernos no democráticos durante la mayor parte del periodo. Además del gasto social público y su clasificación por funciones, en este artículo se analiza también la forma de financiación de dicho gasto social.

Unconventional Determinants of Greenhouse Gas Emissions: The Role of Trust

[cat] Les normes socials han estat incloses en la teoria de l’acció col.lectiva per a superar les dificultats per explicar perquè la gestió del béns comuns podria ser més efectiva quan s’autoregula per les mateixes comunitats. El paper rellevant de la confiança en els altres s’ha identificat en diversos contextos d’acció social a nivell local, però només recentment s’ha considerat la idea que també podria ser rellevant en el cas de béns comuns de caire global, seguint l’evidència bàsicament descriptiva recollida per Elinor Ostrom. Però fins ara no hi havia proves quantitatives disponibles d’aquesta idea. Utilitzant un conjunt de dades de 29 països europeus durant el període 1990-2007, donem evidència empírica a favor del paper del nivell de confiança en els altres en el context dels béns públics globals. Concloem que el nivell de confiança en els altres té un impacte reductor de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; per exemple, l’extrapolació dels resultats implicaria una reducció d’emissions d’Espanya del 12,5% si el nivell mitjà de confiança en els altres dels espanyols fos tan elevat com els dels suecs.

The determinants of social spending in Spain, 1950-1980, Are dictatorships less redistributive?

[spa] La mayoría de estudios sobre el Estado del Bienestar, hasta el momento, se han centrado en países democráticos y ricos. Sin embargo, los países pobres y no democráticos han recibido mucha menos atención. Este artículo aporta nueva evidencia empírica sobre la evolución del gasto social en España y Portugal entre 1950 y 1980. A partir de ésta se ha podido analizar la relación entre dictaduras y redistribución, ya que ambos países sufrieron gobiernos no democráticos durante la mayor parte del periodo. Además del gasto social público y su clasificación por funciones, en este artículo se analiza también la forma de financiación de dicho gasto social.

Unconventional Determinants of Greenhouse Gas Emissions: The Role of Trust

[cat] Les normes socials han estat incloses en la teoria de l’acció col.lectiva per a superar les dificultats per explicar perquè la gestió del béns comuns podria ser més efectiva quan s’autoregula per les mateixes comunitats. El paper rellevant de la confiança en els altres s’ha identificat en diversos contextos d’acció social a nivell local, però només recentment s’ha considerat la idea que també podria ser rellevant en el cas de béns comuns de caire global, seguint l’evidència bàsicament descriptiva recollida per Elinor Ostrom. Però fins ara no hi havia proves quantitatives disponibles d’aquesta idea. Utilitzant un conjunt de dades de 29 països europeus durant el període 1990-2007, donem evidència empírica a favor del paper del nivell de confiança en els altres en el context dels béns públics globals. Concloem que el nivell de confiança en els altres té un impacte reductor de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; per exemple, l’extrapolació dels resultats implicaria una reducció d’emissions d’Espanya del 12,5% si el nivell mitjà de confiança en els altres dels espanyols fos tan elevat com els dels suecs.

The determinants of CAP reform: learning from the European financial crisis and CAP 2013

There is an ongoing debate on which are the determinants of CAP reform. The economic environment has not been contemplated as a direct determinant of CAP reform but its proxy, the budget, has not only been looked at as such but underlined as a key cause of CAP reform. This paper argues, however, that the budget does not affect the modus operandi of the CAP. It affects the quantity of support each farmer is going to get and sometimes even the timing of the reform, but not the form it is going to receive it. Other CAP determinants and international negotiations in particular, have an impact on the substance of CAP reform. This hypothesis is not contradicted by an analysis of CAP 2013 changes.