The Effect of occupational sex-composition on earnings: job-specialisation, sex-role attitudes and the division of domestic-labour in Spain

Important theoretical controversies remain unresolved in the literatire on occupational sex-segregation and the gender wage-gap. A useful way of summarising these controversies is viewing them as a debate between - cultural -socialisation. The paper discusses these theories in detail and carries out a preliminary test of the relative explanatory performance of some of their most consequential predictions. This is done by drawing on the Spanish sample of the second wave of the European Social Survey, ESS. The empirical analysis of ESS data illustrates the notable analytical pay-offs that can stem from using rich individual-level indicators, but also exemplifies the statistical llimitations generated by small sample size and high rates of non-response. Empirical results should, therefore, be taken as preliminary. They seem to suggest that the effect of occupational sex-segregation on wages could be explicable by workers' sex-role attitutes, their relative input in domestic production and the job-specific human capital requirements of their jobs. Of these three factors, job-specialisation seeems clearly the most important one.

Cultural differences on seeking information: an eye tracking study

The main goal of this research is to investigate how people with different cultural background differ in their interaction style and visual behavior on search engine results pages (SERP), more specifically between groups from the Middle Eastern region vs. Western Europe. We conducted a controlled eye-tracking experiment to explore and evaluate the visual behavior of Arabs and Spaniardusers when scanning through the first page of the search results in Google. Big differences can be observed in the 4 aspects studied: U.A.E. participants stayed on the SERPs for longer, they read more results and they read each snippet in a more complete way than Spaniards. In Spain, people tended to scan the SERP, reading less text on each snippet, and choose a result among the first top rankedones without hardly seeing those in bottom positions.

Concurs adequació nau central Fabra i Coats

Projecte presentat al Contracte de Serveis pel “Projecte bàsic i executiu, Direcció d’obra i estudi de Seguretat i Salut de les obres d’adequació de la nau central del recinte de Fabra i Coats per a contenidor de producció cultural”

Una Interpretación de la psicología cultural: aplicaciones prácticas y principios teóricos

En el siguiente trabajo se exponen las bases teóricas y se ilustran algunas aplicaciones de una visión de la psicología cultural alrededor del concepto de “vivencia” y “geografía vital”. Según esta perspectiva, el desarrollo humano es el resultado de la participación en prácticas educativas a través de las cuales nos apropiamos de los “signos”, “tecnología cultural” o formas explícitas e implícitas de vida compartida. Se postulan dos supuestos y tres características. Los supuestos son que la experiencia psicológica se debe estudiar en el contexto o situación donde ésta se expresa y construye, siendo la “dieta cultural” el alimento de nuestra mente (nuestros recuerdos, temores, percepciones, sentimientos, pensamientos). Las características nos remiten a considerar la vivencia humana como unidad de análisis, en tanto realidad dinámica situada y distribuida y, finalmente, en tanto producto o resultado de la participación en particulares geografías o contextos de vida. Se esbozan aplicaciones en el campo de la psicología clínica y la rehabilitación, en el terreno socioeducativo y en el ámbito de las organizaciones o psicología del trabajo, como ejemplos de prácticas acordes a una psicología orientada culturalmente. Finalmente, se concluye considerando la necesidad de vertebrar la dimensión subjetiva, social y política de la cultura con el objetivo de ofrecer vías de comprensión ecológicas de la mente y conducta humana

El Congrés de l'IFLA de 1935 (Madrid, Barcelona, etc.): història i textos

Selecció de textos presentáis pels ponents espanyols al segon Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografía, organitzat per I'IFLA i celebrat a Madrid i Barcelona el maig del 1935. Precedeix els textos una introducció histórica sob,re el desenvolupament i continguts generals del Congrés.

Identitat cultural de gènere, discurs de la domesticitat i definició del treball de les dones a l'Espanya del segle XIX

Aquest article argumenta que la construcció histbrica de la feminitat va ser crucial en la conceptualització i definició del treball remunerat de les dones. En el context de la Catalunya de finals del segle dinou i comentaments del vint, examina la construcció sociocultural de gtnere i se centra en el discurs de la conceptualització del treball femení al mateix temps que 6s examinat des de la perspectiva de la diversitat de classe. A més, I'estudi analitza el desenvolupament d'una cultura del treball en el context del moviment de la classe treballadora i planteja el problema del context de la classe treballadora per generar una visió alternativa del treball remunerat de les dones que reconegui el paper de les treballadores. Demostra que, malgrat la visió radical i10 revolucionAria de la societat, les relacions de gknere en gran mesura no han estat qüestionades en els circuits de la classe treballadora. Aquest article considera el discurs de la domesticitat com a crucial en el desenvolupament de I'actitud de la classe treballadora catalana cap al treball assalariat femení i examina les implicacions que aixb va tenir en la continua discriminació i en la manca del reconeixement social del treball assalariat de les dones.

Excavaciones en el conjunto funerario de época hispano-visigoda de la Cabeza (La Cabrera, Madrid)

La presencia visigoda en la actual Comunidad de Madrid está ampliamente constatada a través de las innumerables necrópolis conocidas. El pequeño conjunto funerario de la Cabeza, excavado con carácter de urgencia, ofrece una serie de características que le hacen particularmente interesante: número de tumbas, situación geográfica, ubicación topográfica, tipología del conjunto, etc. Tanto por su arquitectura funeraria como, y sobre todo, por el material hallado, hemos fechado el conjunto dentro del siglo VII.

La salut reproductiva de la dona immigrant: una anàlisi des de la influència cultural

El progressiu increment del flux migratori en els darrers anys a Catalunya genera un major percentatge de dones en estat fèrtil que requereixen d’una atenció vinculada a la seva salut reproductiva. D’aquesta manera, els professionals sanitaris es veuen sotmesos a treballar sota una diversitat cultural que moltes vegades genera un “xoc intercultural” dificultant la relació assistencial entre professional i usuari. Per aquest motiu, el següent estudi pretén donar una aproximació de la influència cultural de la dona immigrant (marroquina i subsahariana) en quatre àmbits: embaràs, part, post-part i maternitat.Hipòtesis: S’identifiquen necessitats bàsiques assistencials no resoltes satisfactòriament en el grup de dones immigrants (marroquines i subsaharianes) en el període del part, puerperi immediat i intermedi, a més d’un impacte intercultural associat.Objectiu principal: Conèixer les vivències, percepcions i conductes de les dones marroquines i subsaharianes en l’embaràs, el part, el post-part, la maternitat dins el seu marc cultural i com influeixen en l’atenció sanitària del nostre país.Material i mètodes: S’ha realitzat un estudi de disseny mixt. Per una banda s’ha disposat d’una metodologia qualitativa descriptiva que utilitza la teoria fonamentada “Grounded Theory” com a instrument metodològic, i per l’altra, s’ha optat per una metodologia quantitativa per analitzar les dades clíniques i epidemiològiques de gestants immigrants que havien donat a llum al Servei d’Obstetrícia-Sala de Parts de l’Hospital Sta. Caterina (Girona), durant el període comprès entre el mes de novembre de 2012 i gener de 2013.La recollida de dades s’ha realitzat sota una entrevista semiestructurada i una observació participant com a instruments qualitatius, i el suport del “carnet de l’embaràs” i la “història obstètrica” de cada dona per elaborar l’estudi quantitatiu. Pel que fa a l’anàlisi de les dades en l’estudi qualitatiu s’ha seguit el procés analític plantejat per la Teoria fonamentada i en el cas de l’estudi quantitatiu, s’ha comptatamb el suport d’una tesi doctoral per comparar els resultats amb els de les dones autòctones, dels quals fa referència la tesi.Resultats: En l’estudi qualitatiu, s’han trobat especificitats culturals en relació a la percepció del part, desenvolupament del part ( a nivell conductual), implicació en el post-part, valoració de l’atenció sanitària rebuda i el concepte de maternitat. Pel que fa a l’estudi quantitatiu comparatiu, s’han indentificat diferències entre el col·lectiu de la mostra estudiada i les dones autòctones referent als antecedents obstètrics i paritat, al control gestacional i al desenvolupament del part ( a nivell fisiològic)

El Patrimoni cultural entre els criteris de sostenibilitat turística : col·laboració a la Carta Europea de Turisme Sostenible al Montseny

El present projecte té el seu origen en la proposta facilitada per l’Oficina del Parc Natural del Montseny en relació a les accions a portar a terme dins els compromisos de la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) al Parc durant els anys 2011 – 2015. La Carta Europea de Turisme Sostenible és una acreditació que atorga la Federació EUROPARC als espais naturals protegits que demostren el seu compromís pràctic amb el turisme sostenible, definint una estratègia i un pla d’acció adaptats a les particularitats del territori. El Parc Natural del Montseny es situa entre les demarcacions de Girona i Barcelona i s’estén per les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona. El Montseny és un espai singular dotat d’alts valors culturals i naturals reconeguts mitjançant la declaració d’importants figures de protecció (Parc Natural Reserva de la Biosfera per la UNESCO i Espai de la Xarxa Natura 2000). El cas de la Carta Europea de Turisme Sostenible al Parc Natural del Montseny supera els límits del Parc i inclou altres municipis limítrofs que compten amb característiques d’identificació amb els valors del massís

Turistes mobiltzats : el turisme cultural a la societat digital mòbil

L’impacte de la societat en xarxa en el turisme està transformant els models de negoci pel canvi en el flux i en les dinàmiques d’accés a la informació. La irrupció dels mitjans socials i la revolució mòbil canvien la manera de planificar, experimentar i compartir el viatge. Si fa uns anys es parlava de la revolució d’Internet, avui podem dir que estem assistint a la Revolució Mòbil. No es tracta d’una evolució de la primera, sinó d’un fet que té les seves pròpies característiques, els seus protagonistes i la seva implicació en la indústria del turisme i la cultura. El gadget de referència en l’impuls de la Internet social està sent el mòbil, un sensor d’ubiqüitat i polièdric. L’accés a la informació, el consum de continguts i la compra de serveis ja no es limita a una actitud relaxada davant una pantalla, sinó que es produeix al llarg de tot el dia i en qualsevol lloc. Això fa que la mobilitat afecti tot el cicle del viatge, és a dir, l’abans, el durant i el després

Proposta educativa i cultural al centre cívic i cultural de Fornells de la Selva

Proposta de projecte educatiu i cultural ubicat al centre cívic i cultural “la Sitja” de Fornells de la Selva. El projecte he estat elaborat pensant en la viabilitat per poder presentar-lo a la regidoria per desenvolupar-lo o almenys perquè prenguin consciència de la importància de desenvolupar un projecte educatiu i cultural a l'equipament de “la Sitja”. El treball està basat en l'estudi i resultats i vol incidir en la millora de les polítiques educatives i culturals del municipi i concretament en les polítiques que es porten a terme al centre cívic i cultural. Les polítiques educatives i culturals parteixen de les necessitats detectades en l'estudi i tenen per finalitat final contribuir en la millora de la vida dels seus ciutadans

Ciència catalana a Madrid: el discurs de Jesús M. Bellido Golferichs a la Biblioteca Nacional (1927)

We analyze Dr. Bellido"s discourse at the Spanish National Library in Madrid (1927) in the framework of what has been called Medical Catalanism. Further development of this case study will provide a better understanding of Catalan as a scientific language, the importance of the role played by Catalan publishing industry and the cultural and political relationship between Madrid and Barcelona.

Madrid 2020, ahora o nunca

Aquest treball té la voluntat de ser un reportatge d’investigació sobre la cursa olímpica de Madrid, des de la candidatura de 2012 fins la de 2020. Els defensors dels Jocs Olímpics a la capital espanyola justifiquen el seu tercer intent consecutiu en el fet de tenir el 80% de les infraestructures necessàries construïdes. En canvi, l’oposició ha trobat en la crisi econòmica el millor motiu per posicionar-se en contra de la celebració dels JJOO.Hem realitzat una sèrie de 15 entrevistes amb tota mena d’experts i personalitats de l’àmbit, intentant albergar sempre tots els possible punts de vista que hagin sorgit al respecte. El resultat ha sigut un article de llarga extensió que fa un repàs a tota la història olímpica de Madrid fins a dia d’avui i intenta interpretar tots els esdeveniments ocorreguts fins ara.

Journalistic practice in risk and crisis situations: Significant examples from Spain

In a democratic society, the media are central to the communication of risks and uncertainties to the public. This article presents 10 proposals for improving media coverage in social risk situations. The article focuses on the production logic of the media and its consequences for society. The proposals and the conclusions of this research are supported by an analysis of three Spanish cases: the risk implied by the Tarragona chemical complex (one of the biggest in Europe); the terrorist attacks on 11 March 2004 in Madrid; and the Carmel tunnel disaster in Barcelona on January 2005. The authors are participating in a research project on public perception of risk funded by the Spanish Education Ministry on public perception of risk (2004–2007 and 2007–2010).