646 resultados para Bolets -- Catalunya
Resumo:
En este documento se analizan comparativamente algunos aspectos relativos al capital humano de la economa catalana y espaola. En primer lugar se compara la dotacin de capital humano tanto desde una metodologa ms tradicional, como es el caso de aos de educacin, como desde el punto de vista de la valoracin del activo mediante actualizacin de flujos salariales a lo largo del ciclo vital de los individuos. Los resultados muestran indicios de una cierta desaceleracin en el crecimiento del stock de capital humano. Adicionalmente, se lleva a cabo una estimacin de la existencia de externalidades de capital humano intra-establecimiento, con datos de la Encuesta de Estructura Salarial, desarrollando una metodologa menos restrictiva que la tradicional. Los resultados muestran comportamientos similares de la economa espaola y catalana, apuntando a la existencia de externalidades.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per un alumne densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2008. Consisteix en un diccionari informtic que recull plantes i productes, cadascun amb les seves propietats medicinals i altres usos que sels atribueixen popularment i la forma de preparar remeis i aplicar-los per a cada malaltia o afecci. La informaci sha extret de les entrevistes fetes a informants dentre 60 i 90 anys del Bages, Bergued i Solsons, i es complementa amb un herbari i una mostra de preparacions dels remeis.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Centre dtudes Suprieures de Civilisation Mdivale de Poitiers, Frana, entre mar i maig de 2007. La recerca senmarca en el desenvolupament la tesi La devoci als sants eremites i la seva instrumentalitzaci. Traducci en les arts plstiques del gtic a Catalunya. Sha investigat en tres lnies. Primerament, sobre leremitisme i la santedat eremtica, la recerca es va centrar en consultar aquelles obres dedicades a leremitisme o a lhagiografia. En segon i tercer lloc, sobre el culte als sants eremites i les representacions plstiques gtiques catalanes daquests, la recerca es va centrar especialment en sant Antoni Abat, per ser el sant eremita que gaud de ms culte durant la baixa Edat Mitjana a Catalunya. No obstant aix, no shan deixat de banda lestudi daltres sants eremites -com poden ser Maria Magdalena, Amador, Gil- per tal de poder establir possibles parallels i comparacions.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Auditing and Integration of Management Systems Research Laboratory de la Universitat dAlberta, Canad, des de maig fins a setembre del 2007. Aquest centre porta a terme recerca de caire terica i bsica aplicada a lassegurament de la qualitat, i ms concretament a lestandarditzaci i integraci de sistemes de gesti. En primer lloc, shan analitzat les dades obtingudes en lestudi empric descriptiu realitzat a Catalunya durant lany 2005, focalitzat en els estndards de gesti ms utilitzats per les empreses catalanes, en que shi incloen les normes ISO 9001, ISO 14001, OSHAS 18001 aix com els nous estndards de suport de la srie ISO 10000. En segon terme, i a partir daquest anlisis previ, sha iniciat el disseny duna metodologia flexible per a la integraci dels sistemes de gesti basats en estndards internacionals.
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada a la Universit de Toulouse 2 Le Mirail entre gener i juny del 2007. En concret, lestada efectuada ha suposat la integraci de qui signa aquesta memria dins lequip al-Andalus/Hispaniae, dirigit pel professor Philippe Snac, una de les diverses branques que conformen el grup FRAMESPA daquella universitat, unitat de recerca adscrita al CNRS (UMR 5136). El ttol proposat per al contingut de la recerca en la sollicitud presentada, Evoluci del poblament i organitzaci del territori a la Catalunya interior a lAlta Edat Mitjana, encapalava un pla de treball que tenia per objectiu la recopilaci i lanlisi de dades arqueolgiques i textuals que oferissin un escenari a partir del qual establir una seqncia evolutiva en relaci a les diferents tendncies pel que fa al poblament tardoantic i altmedieval en dues zones diferenciades com sn les conques mitjanes dels rius Llobregat i Cardener, a la Catalunya Central, i la capalera del riu Fluvi, a la Garrotxa. Aix, shan pogut detectar, a partir de la contrastaci de les diferents dades, fenmens diversos que reflecteixen la incidncia dels successius canvis histrics a nivell territorial i de poblament.
Resumo:
La finalitat del projecte CESCA s proporcionar a la comunitat educativa, al mn editorial, a pedagogs, lingistes i sociolingistes informaci sobre aspectes clau de la llengua escrita activa dels escolars de Catalunya al llarg de leducaci obligatria. Amb aquest objectiu shan recollit i processat 2.396 textos produts per nens i nenes des de lltim curs deducaci infantil (P5) fins a lltim curs deducaci obligatria (4t dESO). Els alumnes participants provenen de 30 escoles repartides per tota lrea geogrfica de Catalunya, majoritriament de centres pblics, encara que tamb han participat alguns centres concertats. Els vocabularis, aix com els textos de diferents gneres, estan digitalitzats i organitzats en la base de dades CesCa. Les dades derivades del processament dels vocabularis sn consultables a la pgina web daccs pblic: http://clic.ub.edu/cesca/. Una vegada lematitzades les realitzacions dels cinc dominis semntics aliments, activitats de lleure, peces de roba, trets de carcter i fenmens de la natura- representats en el vocabulari, sha observat que el nombre de lemes augmenta amb el curs escolar de manera sostinguda fins al comenament de la secundria per disminuir posteriorment. El domini de trets de carcter s el ms ric en producci de lemes diferents i el domini dactivitats s el que presenta una ms gran diversitat de variants. Dos dels resultats obtinguts posen de manifest una certa avantatge del bilingisme installat al nostre entorn: la ms gran quantitat de lemes diferents es troba entre els informants que parlen castell i catal i que diuen parlar catal des de sempre. Moltes de les distincions acceptades dins del domini lexicogrfic sn difcils daplicar a mostres de llengua produda per parlants en procs daprenentatge en un entorn plurilinge.
Resumo:
Aquest projecte de recerca ha consistit, en primer lloc, en l'elaboraci prvia de materials en suport paper combinats amb una presentaci de powerpoint per a l'aprenentatge del tema de la guerra civil espanyola (1936-1939) d'acord amb les prescripcions del currculum corresponent a l'alumnat de 4t d'ESO. En aquesta primera fase hi han collaborat professors de Secundria de l'equip de recerca.(...)
Resumo:
El projecte sorgeix duna necessitat que ens han fet arribar professorat de cincies socials de centres del nostre entorn: la inexistncia de material adequat sobre la histria i la cultura catalana per utilitzar en lensenyament dels joves a lESO. Davant daquest context, el projecte de recerca i innovaci docent sinserta en una lnia centrada en els aportacions de lensenyament-aprenentatge de la histria en general, i de la histria de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcci didentitats i la formaci de la ciutadania democrtica. Aix mateix, es basa en una concepci de lensenyament que posa lmfasi en el desenvolupament de la conscincia histrica i les competncies narratives. Els supsits de lalumnat sobre la histria i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, sn molt similars als que es plantegen investigacions daquest mbit: a) la Histria s un recull de fets del passat dun lloc especfic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Histria s una narraci objectiva, i c) les representacions/interpretacions histriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis tics, La nostra recerca considera la importncia dinsistir en el fet que la finalitat de tota educaci hauria de ser la interculturalitat, perqu la societat s plural i diversa i, per tant, leducaci i la formaci haurien de donar respostes positives a aquest fet. Leducaci intercultural no hauria de ser noms un discurs, sin que hauria de ser una prctica.(...)
Resumo:
Amb lestabliment de grups dimmigrants a Catalunya, labast de les poltiques socials sha vist ampliat per tal dafrontar els reptes d'integraci i cohesi social. Tot i que la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Barcelona identifiquen t lesport com a vehicle positiu per a la integraci dels immigrants, el desenvolupament de poltiques en aquest mbit encara est en una fase preliminar. La manca de recerca i labsncia daproximaci poltica dificulten aquest procs. Comprendre la realitat de la participaci esportiva entre la poblaci adulta immigrant pot servir per millorar els processos de formulaci i implementaci de poltiques per part de les administracions pbliques catalanes. Sha realitzat una aproximaci exploratria a aquesta necessitat. La recollida de dades sha fet mitjanant observaci i entrevistes semi-estructurades sobre experincies esportives organitzades o semi-organitzades rellevants. Els resultats revelen la importncia de lesport per a limmigrant en el procs destabliment de xarxes socials, i per al manteniment, la reproducci i la negociaci de les identitats culturals i, en particular, nacionals. Hi ha una divisi entre el sistema esportiu formal catal i els sistemes informals i fragmentats que utilitzen els immigrants per organitzar activitats esportives. Les entrevistes realitzades a actors clau en els diferents nivells de ladministraci pblica i el cas destudi dun municipi han proporcionat una visi general de la resposta poltica. Es proposen un conjunt de recomanacions referents a la necessitat de gestionar les xarxes socials de forma ms sistemtica, la necessitat dincrementar les accions de transversalitat horitzontal i vertical entre els actors pblics i destablir un conjunt dindicadors socials per mesurar lefectivitat de la intervenci poltica en aquest mbit, aix com la identificaci de bones prctiques i activitats per compartir coneixements.
Resumo:
Aquest projecte de recerca es proposa construir coneixement sobre les diverses formes en qu els adolescents de famlia immigrada elaboren la seva identitat cultural, amb la finalitat destablir pautes i propostes dintervenci educativa que els ajudin a evitar, a causa de la interacci social en contextos multiculturals, lexclusi social per motius dtnia o cultura. La recerca es du a terme en quatre fases. Una primera fase est destinada a recollir informaci qualitativa sobre com construeixen aquests adolescents la seva identitat cultural. La segona fase consisteix en elaborar, de forma fonamentada i dacord amb la informaci obtinguda, un programa dactivitats educatives per aplicar. Aquesta fase es complementa amb una tercera dexperimentaci del programa i avaluaci dels resultats obtinguts, per poder dedicar-se posteriorment a la quarta i ltima, centrada en la difusi entre tots els centres de secundria vinculats a lInstitut de Cincies de lEducaci de la UAB. El projecte es desenvolupa en el marc del Campus taca, una iniciativa de la UAB per acostar-se a lalumnat que cursa estudis dESO. El Campus taca pretn, mitjanant el desenvolupament de diverses activitats, que els alumnes de secundria es motivin a continuar els seus estudis en etapes postobligatries. Es treballa, per tant, amb lalumnat immigrat dels centres de secundria que hi participen.
Resumo:
En els darrers anys Espanya, i concretament Catalunya, s'ha convertit en el pas amb major nombre d'adopcions per habitant del mn. Aquest fet ens duu a plantejar-nos quines sn les motivacions que impulsen als sollicitants a voler adoptar. En aquest estudi fem una categoritzaci de les principals motivacions inicials de l'adopci internacional manifestades en els processos de valoraci per a l'obtenci del Certificat d'Idonetat en una mostra catalana de 331 persones. Els resultats obtinguts ens indiquen que la majoria de sollicitants adopta pensant en les seves necessitats i en les seves dificultats per a procrear i no tant en el menor que volen adoptar.
Resumo:
Lemissi de GEH generats per processos relacionats amb lactivitat antropognica ha provocat que la temperatura mitjana de la Terra augmenti, originant el que es coneix com escalfament global. Les possibles conseqncies negatives per al conjunt de la biosfera han portat a ladopci dacords internacionals que obliguen als diferents Estats a realitzar Inventaris Nacionals dEmissions a lAtmosfera. El CH4, que s exhalat o eructat com a resultat del procs de fermentaci entrica dels remugants, genera un impacte que ha de ser quantificat en els diferents inventaris. En aquest projecte sha realitzat lestimaci del CH4 generat per la fermentaci entrica dels bovins a Catalunya. Per aquest objectiu shan utilitat les equacions explicitades a les directrius del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climtic (IPCC), aix com lequaci de Cambra, L. et al. (2008) per a la determinaci del factor de conversi Ym. El resultat final rebaixa les quantitats inventariades tant per ladministraci catalana com per lespanyola.
Resumo:
Una de les novetats que ha comportat laprovaci del nou Estatut dAutonomia de Catalunya ha estat la introducci dun Ttol dedicat als drets, deures i principis rectors. Analitzem les diferents visions que sobre aquesta carta de drets shan donat des de la doctrina i estudiem en quin sentit sha pronunciat el Tribunal Constitucional respecte a aquesta qesti. Analitzem el perqu sinclou a lEstatut dAutonomia una taula de drets i deures i ens qestionem si, tcnicament, s una declaraci de drets completa i sistemtica. Repassem la veritable voluntas legislatoris del legislador catal mitjanant lextracte de les intervencions dels diferents grups en relaci al Ttol I de lEstatut, que fou objecte de votaci separada. Ens aturem a analitzar la ra de ser, labast i la naturalesa de la Carta de Drets i Deures prevista a lEstatut dAutonomia de Catalunya i las seva diferenciaci de les lleis que han de desenvolupar els drets estatutaris. Tamb ens centrem en la configuraci dels drets que reconeix lEstatut i la seva diferenciaci amb els principis rectors de la poltica social i econmica, basada en la seva exigibilitat, tot i que no poques vegades la diferncia no s tant clara. Finalment, la tutela dels drets mereix una atenci especial, centrada fonamentalment en el Consell de Garanties Estatutries que substitueix el Consell Consultiu. Aquest rgan es configura com quelcom ms que un simple rgan consultiu ja que pot emetre dictmens vinculants sobre lleis que desenvolupin o afectin els drets estatutaris, juntament amb els dictmens no vinculants, que poden ser preceptius o facultatius, segons els casos.
Resumo:
En el present treball, en primer lloc, sha analitzat lescenari actual en referncia a la tornada del llop (Canis lupus) a Catalunya i shan avaluat les mesures gesti que sestan duent a terme al respecte, tot identificant els seus punts forts i els seus punts dbils. Daquesta manera, sha pogut saber que la poblaci de llops actual s petita i poc estable, i es mou per la zona del Parc Natural del Cad-Moixer i els seus voltants, on sestan efectuant les tasques de control i seguiment de lespcie. No obstant, la seva evoluci ha anat a lala durant els darrers anys, i es preveu que pugui colonitzar noves rees a curt-mig termini, pel que aviat shauria dampliar lmbit daplicaci daquesta gesti. Posteriorment, sha realitzat una valoraci de la seva presncia a Catalunya -encabida dins dun marc hipottic- per determinar lampli ventall daspectes socials i ambientals que envolten aquest fet. Mitjanant aquesta valoraci shan pogut detectar les principals mancances que presenta el pas per fer front a aquesta situaci, per tamb shan identificat les fortaleses i les oportunitats que es presenten de cara al futur.
Resumo:
El Teatre de lOprimit (TO) dAugusto Boal s una metodologia teatral popular que es va originar al Brasil als anys 70 i que sutilitza per a transformar la realitat social. Aquesta recerca relata la histria del TO a Catalunya des de la primera visita de Boal al 1977 fins a lany 2009, moment lgid del treball boali catal que coincideix amb la mort del seu creador i que sha entroncat amb la tradici catalana del teatre social. A continuaci, el treball es centra a analitzar Amina busca feina, una pea de Teatre Frum, la tcnica boaliana ms utilitzada a Catalunya, i que ha estat escollida per ser emblemtica ja que s fidel als principis del TO i que sha dut a terme dins de lentitat Patothom, el primer centre de TO de tot lEstat Espanyol reconegut mundialment.
