Construcció d'identitats en joves rubinencs d'origen marroquí

El fort caràcter industrial de Rubí, (Vallès Occidental), ha fet que des dels anys 60 la ciutat tingui un alt percentatge d’immigrants. Si a la dècada dels 60 i 70 van ser persones d’arreu de l’estat les que van emigrar a la nostra ciutat, als 2000 els nouvinguts han estat gent de països d’arreu del món, principalment del Marroc i Sud Amèrica. Els protagonistes del nostre treball són precisament joves que van néixer al Marroc i que van arribar a Rubí durant la seva adolescència. Ara tenen entre 18 i 23 anys. Amb aquest estudi hem volgut analitzar quins són els factors que més influeixen en la creació de la seva identitat i caracteritzar-la, parant especial atenció en la influència de la família, de l’escola o d’aquells amb qui interaccionen a l’espai públic. El treball també posa de manifest les notables diferències entre nois i noies, sobretot en l’ús de l’espai públic, i com això afecta directament a la construcció de la identitat de les joves

Gesture sampling for instrumental sound synthesis: violin bowing as a case study

This paper presents a framework in which samples of bowing gesture parameters are retrieved and concatenated from a database of violin performances by attending to an annotated input score. Resulting bowing parameter signals are then used to synthesize sound by means of both a digital waveguide violin physical model, and an spectral-domainadditive synthesizer.

Selecció dels paràmetres de fabricació per CN per obtenir acabats òptims mitjançant una eina CAM

L’ús dels sistemes CAD/CAM s’ha fet un lloc important a les indústries en què intervenen els processos de mecanització, ja que aquests softwares redueixen el temps per crear un programa de control numèric i permeten mecanitzar superfícies complicades de dues i tres dimensions. La introducció en el mercat d’aquests sistemes de fabricació assistida per ordinador ha fet que apareguessin un elevat nombre de paràmetres de control associats a cada un dels cicles de mecanització. L’elecció del cicle i dels paràmetres repercuteix també en el temps de tall, l’acabat superficial, la vida i el desgast de l’eina, i en el preu final de la peça entre d’altres. L’equip d’investigació del GREPP (Grup de Recerca en Enginyeria de Procés, Producte i Producció) va fer un estudi previ de diferents paràmetres, controlant quatre estratègies de mecanització i tres paràmetres de procés, del sistema CAM per tal d’obtenir el millor acabat superficial. L’objecte del projecte final de carrera és fer noves experimentacions de la investigació iniciada pel grup de recerca del GREPP, ampliant les geometries i algun factor de control per tal de tenir un major nombre de dades i així, poder saber el comportament que tenen aquests factors en el temps de tall i la rugositat superficial

La Responsabilidad social de las empresas turísticas con sus empleados

Desde hace unos años que en la gestión empresarial no es suficiente alcanzar el máximo beneficio económico. La sociedad demanda, cada vez más, un comportamiento ético a las empresas, que tengan en cuenta el crecimiento sostenible, los impactos de las actividades empresariales sobre la sociedad y el medioambiente y que respeten los derechos humanos, etc. La empresa pasa de ser un ente aislado, que hace y deshace a su libre albedrío, a estar relacionada con diversos grupos de interés, llamados stakeholders, que influyen en la empresa y que a su vez son influidos por ella. La empresa debe ahora satisfacer los intereses propios de los accionistas (shareholders) y además los intereses, a veces encontrados, de todos estos grupos de interés. Para ello, las empresas, tratan de desarrollar un ethos corporativo que les permita lograr este objetivo. La herramienta de gestión más utilizada para lograrlo es la llamada Responsabilidad Social Corporativa (RSC), que se traduce en prácticas de ética empresarial como el buen gobierno, los códigos de conducta y las memorias de responsabilidad social, entre otras

Statistical modeling of violin bowing parameter contours

We present a framework for modeling right-hand gestures in bowed-string instrument playing, applied to violin. Nearly non-intrusive sensing techniques allow for accurate acquisition of relevant timbre-related bowing gesture parameter cues. We model the temporal contour of bow transversal velocity, bow pressing force, and bow-bridge distance as sequences of short segments, in particular B´ezier cubic curve segments. Considering different articulations, dynamics, andcontexts, a number of note classes is defined. Gesture parameter contours of a performance database are analyzed at note-level by following a predefined grammar that dictatescharacteristics of curve segment sequences for each of the classes into consideration. Based on dynamic programming, gesture parameter contour analysis provides an optimal curve parameter vector for each note. The informationpresent in such parameter vector is enough for reconstructing original gesture parameter contours with significant fidelity. From the resulting representation vectors, weconstruct a statistical model based on Gaussian mixtures, suitable for both analysis and synthesis of bowing gesture parameter contours. We show the potential of the modelby synthesizing bowing gesture parameter contours from an annotated input score. Finally, we point out promising applicationsand developments.

Classification of indian classical vocal styles from melodic contours

A prominent categorization of Indian classical music is the Hindustani and Carnatic traditions, the two styleshaving evolved under distinctly different historical andcultural influences. Both styles are grounded in the melodicand rhythmic framework of raga and tala. The styles differ along dimensions such as instrumentation,aesthetics and voice production. In particular, Carnatic music is perceived as being more ornamented. The hypothesisthat style distinctions are embedded in the melodic contour is validated via subjective classification tests. Melodic features representing the distinctive characteristicsare extracted from the audio. Previous work based on the extent of stable pitch regions is supported by measurements of musicians’ annotations of stable notes. Further, a new feature is introduced that captures thepresence of specific pitch modulations characteristic ofornamentation in Indian classical music. The combined features show high classification accuracy on a database of vocal music of prominent artistes. The misclassifications are seen to match actual listener confusions.

Detection of Raga-characteristic phrases from Hindustani Classical Music Audio

Melodic motifs form essential building blocks in Indian Classical music. The motifs, or key phrases, providestrong cues to the identity of the underlying raga in both Hindustani and Carnatic styles of Indian music. Automatic identification and clustering of similar motifs is relevant in this context. The inherent variations in various instances of a characteristic phrase in a bandish (composition)performance make it challenging to identify similar phrases in a performance. A nyas svara (long note)marks the ending of these phrases. The proposed method does segmentation of phrases through identification ofnyas and computes similarity with the reference characteristic phrase.

Carnatic music: Svara, Gamaka, Motif and Raga identity

Over the last century in Karnatik music, the method ofunderstanding raga has been to break it down into its variouscomponents, svara, scale, gamaka, and phrases. In this paper, an attempt is made to define the abstract concept of raga in its entirety within the aesthetics of Karnatik music considering the various components and their symbiotic relationship. This paper also attempts to prove that theidentity of a raga exists as a whole. Section 2 explains theconcept of a fundamental musical note or svara. Section 3 illustrates the concept of gamaka or inflections. Section 4 delves into the concept of raga in detail and then flows into Section 5 which enunciates the identity of a raga in terms of svara, gamaka, and phraseology. The paper concludes in Section 6, and Section 7 gives the references.

Análisis del cambio del modelo tursístico de Lloret de Mar

Este trabajo pretende analizar el modelo turístico de una de las destinaciones más frecuentadas de la Costa Brava: Lloret de Mar. Una destinación madura que requiere del esfuerzo de todos los agentes implicados para cambiar su modelo turístico marcado por la percepción de destinación low cost y turismo de borrachera. También se pone en manifiesto la inefectividad del plan estratégico turístico aprobado en 2010 así como ordenanzas municipales y sancionadoras que no logran limpiar la imagen de esta destinación

Pla de màrqueting de Barcelona is golf

El turisme és una de les indústries més importants del país, representant prop de l’11% del PIB espanyol, segons dades de el “Instituto de estudios turísticos” de 2012. Un 86% dels estrangers que visiten el país ho fan per raons vacacionals i són vàries les motivacions que porten a aquests turistes a escollir Espanya i Catalunya per al seu període d’oci: sol i platja, cultura, gastronomia o esports, per exemple. El golf l’inclouríem dintre aquest últim grup. Espanya, té destinacions de turisme de golf que gaudeixen d’una reputació mundial ben merescuda. La Costa el Sol s’emporta un percentatge molt elevat de turisme de golf, seguit per les illes Canàries, les Balears i la Costa Brava. Aquesta última, és una destinació en desenvolupament i que està agafant cada cop més prestigi, tot i que encara està molt allunyada dels números que presenten les altres destinacions que hem comentat, podríem considerar-la ja, com una destinació de golf. En canvi, Barcelona, que segons la Organització Mundial del Turisme és una de les destinacions turístiques més importants del món i que compta amb una molt bona infraestructura de camps de golf, no és reconeguda com una destinació turística de golf i els camps, fins ara, vivien d’esquena al turisme, acomodats en les quotes anuals que els seus socis locals els proporcionaven. Barcelona, a dia d’avui, no figura en cap catàleg de tour operador europeu especialitzat en golf. Per tant, és un repte intentar descobrir si Barcelona pot esdevenir una destinació turística de golf reconeguda i, el que és més important, veure com uns clubs de golf amb una estructura molt arcaica i sense experiència en el sector del turisme, poden encarar aquest nou repte. Resumint, aquest treball ha de respondre a la pregunta; Com es pot crear la marca de golf Barcelona? I també ha de resoldre el: Com s’han d’organitzar els clubs de golf per desenvolupar, tots junts aquest model de negoci? A partir d’aquí vaig començar a estructurar el treball i a intentar respondre aquestes preguntes i d’altres que anaven sortint conforme anava recopilant informació i parlant amb els responsables dels camps de golf

Turismo inducido por el cine: aplicación del caso a la ciudad de Barcelona

Este trabajo intenta abordar el fenómeno del turismo de cine, fenómeno que ha provocado numerosas investigaciones y trabajos acerca del papel del cine en el ámbito turístico y su capacidad de difundir y consolidar imaginarios. Algunos de estos trabajos no aportan novedad cayendo frecuentemente en repeticiones y en análisis experimentales que sólo reportan datos estadísticos pero no avanzan en la investigación de su naturaleza, más compleja de lo que a simple vista parece. Barcelona, como ciudad icónica que está de moda, está huérfana de estudios acerca del fenómeno del turismo de cine, y de los impactos que recibe procedentes del mismo. El centro de interés y de estudio turístico gira sobre todo en torno al turismo cultural, de negocios y de cruceros, tal vez porque sus impactos son más directos y el turista potencial está más identificado. Se parte de la base que primeramente debemos analizar la situación que vive la producción cinematográfica en la ciudad – fuente indispensable para que los diferentes proyectos cinematográficos puedan realizarse y así permitir la aparición de nuevas películas – que darán lugar a su posterior influencia y beneficios, ya conocidos y esperados. Una vez se tiene la "materia prima", se trata de comprobar si Barcelona la aprovecha – y por lo tanto se realizan las acciones y esfuerzos necesarios para que así suceda – como herramienta de promoción turística por parte de las Administraciones Públicas, en la medida de lo posible atendiendo a los numerosos estudios que tratan el tema

Anàlisi prospectiu i primers resultats del projecte Pescaturisme a Roses durant la temporada d’estiu 2013

Aquest treball pretén investigar el cas de la introducció del producte turístic pescaturisme i es divideix en els apartats: 1. Marc teòric: mitjançant les dades secundàries es pretén referenciar el projecte amb altres casos d’estudi o investigacions relacionats amb temes de l’estudi en qüestió. És divideix el marc teòric en dos apartats més, on es qüestionarà l’obertura del sector pesquer al sector turístic així com les experiències turístiques que deriven de la realització d’aquesta activitat per part dels turistes. 2. Metodologia emprada: Degut a que l’estudi es basa principalment en la recerca de fonts primàries es creu convenient crear un apartat dedicat a com s’extrauran aquestes fonts, que es dividiran en primàries i secundàries. 3. Introducció al producte Pescaturisme: En aquest apartat s’estudiarà els casos de Pescaturisme al món, el cas del projecte pescaturisme a Roses, com està organitzat el projecte i en quin context turístic es situa. També es detallaran quins són els agents implicats i quins han estat els resultats sobre l’impacte mediàtic del producte. 4. Primers resultats durant la temporada 2013: Mitjançant els resultats obtinguts a través de la recerca quantitativa i qualitativa s’intentarà analitzar els resultats així com també diagnosticar-los per poder donar resposta a les hipòtesis o problemes d’estudi que s’han marcat en la introducció. Es l’apartat on s’exposaran i analitzaran els resultats obtinguts. 5. Conclusions: Per últim, com a resultat final de la recerca es pretén concloure l’estudi mitjançant les conclusions, explicant els trets més rellevants del projecte així com donar resposta als objectius inicialment marcats. 6. Futura recerca: El darrer apartat té com a objectiu establir les bases per a la futura recerca del projecte, és a dir, mitjançant l’anàlisi estudiat en l’apartat 2 s’intentarà rectificar i millorar l’estudi

Tourism destination zoning in rural regions: a consumer-based approach in Terres de l’Ebre

This document puts into question the conventional way of delineating tourism destinations. It intends to show a model of spatial analysis, to find new interpretations of the reality, more balanced and more optimized, in comparison with other territorial views most of them based on administrative boundaries. This paper portrays a methodological exercise that aims to structure tourism geographies into new tourism areas on the basis of visitor’s consumption patterns, which would be better fitted to the needs of tourist demand

Four decades of the independent study programmes

Sobre l'Independent Studies Programme (ISP) i el Programa d’Estudis Independents (PEI) del MACBA

Tornar amb el cos a la ciutat, després d'haver-lo perdut. El cos, en públic

Xavier Antich opina que la vida col·lectiva ha usurpat el lloc del cos a la ciutat. I davant d'aquesta realitat, les xarxes socials a Internet semblen un intent de recuperar el cos i reconstruir-lo en un espai sense aparents limitacions