Les Tres Gorges de la Xina: enorme embassament... enormes conseqüències

Una de les obres públiques més grans mai escomeses per l'home, i a la Xina possiblement només comparable a la Gran Muralla, és a punt d¿esdevenir una realitat: l'embassament de les Tres Gorges. Una enorme paret de formigó al més llarg i cabalós dels rius xinesos, el Iang-Tsé, acabarà amb una tràgica història de terribles inundacions i milers de morts, alhora que produirà una ingent quantitat d'electricitat (la central hidroelèctrica annexa a la presa serà la més gran de tot el món) i convertirà el riu en la principal via de comunicació fluvial del planeta. La construcció de embassament, però, suposarà també enormes i greus conseqüències.

Esperó de muntanya

DELPHINIUM MONTANUM DC. IN LAM. & DC., FL. FR. 5: 641 (1815) - L'esperó de muntanya(Delphinium montanum, Ranunculaceae) és una espècie perenne, tetraploide, endèmica delsPirineus orientals, restringida a 9 poblacions (3 de les quals no s¿han tornat a trobar recentment) iamenaçada (vulnerable [VU] segons criteris de la UICN de 2001). Tàxon objecte d¿estudi per l¿equipdel BioC des de fa uns 25 anys, des del punt de vista taxonòmic (Blanché, 1991), de biologiareproductiva i diversitat genètica (Bosch, 1999; Simon et al., 2001) i de l¿origen de la tetraploïdia(López-Pujol et al., 2007). Ha format part de diversos projectes de recerca entre els quals destacaConservación de la biodiversidad en zonas sometidas a impacto del sector turístico y fragmentaciónde poblaciones. Bases para la gestión de especies amenazadas, finançat pel Plan Nacional de I+D del Ministeri d'Educació i Ciència.

Eurovegas: col·lisió de drets?

Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre el projecte de construcció d¿Eurovegas, un macro-complex lúdic (joc, hostaleria, residencial) al delta delLlobregat. A més del vessant econòmic i social, mereix també una mirada des del punt de vistaambiental.

2010: balanç d'un any

L'any 2010 va iniciar-se com l'any internacional de la diversitat biològica, com a punt d'inflexió en el context del "Compte enrere 2010", amb l'objectiu de deturar la pèrdua de biodiversitat a escala mundial. Si bé s'han aconseguit progressos significatius, propiciats per l'efemèride, encara som lluny d'haver revertit la situació de manera satisfactòria.

Les Tres Gorges de la Xina: enorme embassament... enormes conseqüències

Una de les obres públiques més grans mai escomeses per l'home, i a la Xina possiblement només comparable a la Gran Muralla, és a punt d¿esdevenir una realitat: l'embassament de les Tres Gorges. Una enorme paret de formigó al més llarg i cabalós dels rius xinesos, el Iang-Tsé, acabarà amb una tràgica història de terribles inundacions i milers de morts, alhora que produirà una ingent quantitat d'electricitat (la central hidroelèctrica annexa a la presa serà la més gran de tot el món) i convertirà el riu en la principal via de comunicació fluvial del planeta. La construcció de embassament, però, suposarà també enormes i greus conseqüències.

Esperó de muntanya

DELPHINIUM MONTANUM DC. IN LAM. & DC., FL. FR. 5: 641 (1815) - L'esperó de muntanya(Delphinium montanum, Ranunculaceae) és una espècie perenne, tetraploide, endèmica delsPirineus orientals, restringida a 9 poblacions (3 de les quals no s¿han tornat a trobar recentment) iamenaçada (vulnerable [VU] segons criteris de la UICN de 2001). Tàxon objecte d¿estudi per l¿equipdel BioC des de fa uns 25 anys, des del punt de vista taxonòmic (Blanché, 1991), de biologiareproductiva i diversitat genètica (Bosch, 1999; Simon et al., 2001) i de l¿origen de la tetraploïdia(López-Pujol et al., 2007). Ha format part de diversos projectes de recerca entre els quals destacaConservación de la biodiversidad en zonas sometidas a impacto del sector turístico y fragmentaciónde poblaciones. Bases para la gestión de especies amenazadas, finançat pel Plan Nacional de I+D del Ministeri d'Educació i Ciència.

Eurovegas: col·lisió de drets?

Aquestes darreres setmanes, els mitjans de comunicació van plens de notícies sobre el projecte de construcció d¿Eurovegas, un macro-complex lúdic (joc, hostaleria, residencial) al delta delLlobregat. A més del vessant econòmic i social, mereix també una mirada des del punt de vistaambiental.

2010: balanç d'un any

L'any 2010 va iniciar-se com l'any internacional de la diversitat biològica, com a punt d'inflexió en el context del "Compte enrere 2010", amb l'objectiu de deturar la pèrdua de biodiversitat a escala mundial. Si bé s'han aconseguit progressos significatius, propiciats per l'efemèride, encara som lluny d'haver revertit la situació de manera satisfactòria.

La formació competencial dels llicenciats en economia i empresa: una visió des del seu entorn professional

La recerca que es presenta té com a objectiu enfocar una de les arrels de la manca de rendiment laboral dels treballadors: la formació que han rebut, en particular aquells que han seguit una trajectòria universitària. Per dur-ho a terme s"ha valorat l"encaix entre el marc didàctic i les competències que s"exigeixen als alumnes a l"hora d"incorporar-se al mercat de treball. S"ha partit d"una enquesta a persones acabades de llicenciar de la Facultat d"Economia de la Universitat de Barcelona, a docents d"aquesta mateixa Facultat i a empresaris. A partir dels resultats obtinguts s"ha fet una anàlisi de la situació dels joves treballadors en termes de competències instrumentals, interpersonals i professionals, centrada exclusivament en la percepció dels empresaris. Segons les conclusions, una planificació de la docència més centrada en l"estudiant, des del punt de vista de la seva formació integral, pot contribuir de forma essencial a incrementar la seva futura productivitat laboral.

En torno a los efectos de la edad en el aprendizaje escolar de una lengua extrangera

The purpose of this article is to treat a currently much debated issue, the effects of age on second language learning. To do so, we contrast data collected by our research team from over one thousand seven hundred young and adult learners with four popular beliefs or generalizations, which, while deeply rooted in this society, are not always corroborated by our data.Two of these generalizations about Second Language Acquisition (languages spoken in the social context) seem to be widely accepted: a) older children, adolescents and adults are quicker and more efficient at the first stages of learning than are younger learners; b) in a natural context children with an early start are more liable to attain higher levels of proficiency. However, in the context of Foreign Language Acquisition, the context in which we collect the data, this second generalization is difficult to verify due to the low number of instructional hours (a maximum of some 800 hours) and the lower levels of language exposure time provided. The design of our research project has allowed us to study differences observed with respect to the age of onset (ranging from 2 to 18+), but in this article we focus on students who began English instruction at the age of 8 (LOGSE Educational System) and those who began at the age of 11 (EGB). We have collected data from both groups after a period of 200 (Time 1) and 416 instructional hours (Time 2), and we are currently collecting data after a period of 726 instructional hours (Time 3). We have designed and administered a variety of tests: tests on English production and reception, both oral and written, and within both academic and communicative oriented approaches, on the learners' L1 (Spanish and Catalan), as well as a questionnaire eliciting personal and sociolinguistic information. The questions we address and the relevant empirical evidence are as follows: 1. "For young children, learning languages is a game. They enjoy it more than adults."Our data demonstrate that the situation is not quite so. Firstly, both at the levels of Primary and Secondary education (ranging from 70.5% in 11-year-olds to 89% in 14-year-olds) students have a positive attitude towards learning English. Secondly, there is a difference between the two groups with respect to the factors they cite as responsible for their motivation to learn English: the younger students cite intrinsic factors, such as the games they play, the methodology used and the teacher, whereas the older students cite extrinsic factors, such as the role of their knowledge of English in the achievement of their future professional goals. 2 ."Young children have more resources to learn languages." Here our data suggest just the opposite. The ability to employ learning strategies (actions or steps used) increases with age. Older learners' strategies are more varied and cognitively more complex. In contrast, younger learners depend more on their interlocutor and external resources and therefore have a lower level of autonomy in their learning. 3. "Young children don't talk much but understand a lot"This third generalization does seem to be confirmed, at least to a certain extent, by our data in relation to the analysis of differences due to the age factor and productive use of the target language. As seen above, the comparably slower progress of the younger learners is confirmed. Our analysis of interpersonal receptive abilities demonstrates as well the advantage of the older learners. Nevertheless, with respect to passive receptive activities (for example, simple recognition of words or sentences) no great differences are observed. Statistical analyses suggest that in this test, in contrast to the others analyzed, the dominance of the subjects' L1s (reflecting a cognitive capacity that grows with age) has no significant influence on the learning process. 4. "The sooner they begin, the better their results will be in written language"This is not either completely confirmed in our research. First of all, we perceive that certain compensatory strategies disappear only with age, but not with the number of instructional hours. Secondly, given an identical number of instructional hours, the older subjects obtain better results. With respect to our analysis of data from subjects of the same age (12 years old) but with a different number of instructional hours (200 and 416 respectively, as they began at the ages of 11 and 8), we observe that those who began earlier excel only in the area of lexical fluency. In conclusion, the superior rate of older learners appears to be due to their higher level of cognitive development, a factor which allows them to benefit more from formal or explicit instruction in the school context. Younger learners, however, do not benefit from the quantity and quality of linguistic exposure typical of a natural acquisition context in which they would be allowed to make use of implicit learning abilities. It seems clear, then, that the initiative in this country to begin foreign language instruction earlier will have positive effects only if it occurs in combination with either higher levels of exposure time to the foreign language, or, alternatively, with its use as the language of instruction in other areas of the curriculum.

Punts de vista. Sobre reflexions i vivències

Pel que fa a la desigualtat de generes, en aquests moments i a nivell general, jo crec que partim d'un model que és el de la societat tradicional, en el qual hi havia una diferencia entre homes i dones molt marcada i acceptada per la societat. En aquest model, se n'hi ha superposat un altre que és el de no admetre la desigualtat formal, que no pot ser que legalment hi hagi diferencies quant als drets i a les possibilitats d'homes i dones; per tant, des del punt de vista legal, s'ha anat acabant la desigualtat. El que passa és que es continua mantenint una forma de desigualtat real, molt forta.

"Hem guanyat l"escola però hem perdut el pati?" Els usos lingüístics a les escoles catalanes

En aquest article es pretén donar resposta a una pregunta relacionada amb els usos lingüístics dels escolars: es pot afirmar, com han fet força comentaristes, que a Catalunya el català "ha guanyat l'escola però ha perdut el pati?". Per fer-ho, es parteix de la distinció entre dos tipus d'usos lingüístics: els institucionals (l'anàlisi dels quals permetrà determinar fins a quin punt el català "ha guanyat l'escola") i els interpersonals (mitjançant els quals es podrà conèixer si el català "ha perdut el pati"). A partir de dades procedents d'estudis macrosociolingüístics i de recerques etnogràfiques, l'autor arriba a la conclusió que, si per "guanyar l'escola" s'entén convertir el català en la llengua vehicular predominant (però no única) de la majoria d'escoles de Catalunya, l'afirmació és bàsicament adequada en relació amb l'educació primària, i força menys correcta per a la secundària. En canvi, la segona part de l'enunciat no és encertada i indueix a error de diagnòstic: ni el català ha desaparegut dels patis, ni se'n pot atribuir la reculada a un canvi sobtat i recent, ni es pot restringir aquesta reculada a l'escola. En resum, "s'ha avançat molt a l'escola, però no gaire al pati".

El plurilingüisme europeu: una introducció

L'article fa un recorregut per la història del tractament de la diversitat lingüística a Europa, tan marcada per la ideologia de l'Estat-nació. Europa, en el seu procés vacil·lant d'unificació, es planteja fins a quin punt pot mantenir i encoratjar la seva diversitat cultural i lingüística i alhora ésser una potència competitiva en un món cada vegada més globalitzat. S'examina, doncs, aquesta diversitat presentant la tipologia lingüística de les llengües, la seva distribució espacial, el seu pes demogràfic, el seu poder d'atracció i la seva vitalitat etnolingüística, així com els tipus de política lingüística que s'hi apliquen. En una segona part l'article descriu la filosofia lingüística oficial de la UE , els seus programes de caire lingüístic i, sobretot, la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries. Finalment, les conclusions suggereixen algunes línies per a la política lingüística europea futura.

Basc i tecnologia lingüística

En aquest article reflexionem sobre el monopoli de les llengües "majoritàries" en l'àmbit de les tecnologies lingüístiques. Analitzem, així mateix, com les llengües minoritàries poden afrontar aquest desafiament i examinem el cas de l'èuscar. Un cop estudiat el desenvolupament de l'èuscar en el camp de les tecnologies lingüístiques, analitzem fins a quin punt aquestes tecnologies poden ajudar el procés de normalització de la llengua.

La llengua i la literatura catalanes en els llibres de text de l'època franquista

L'objectiu d'aquest article és fer conéixer els resultats d'un estudi sobre la visió que els llibres de text de I'época franquista donaven de la llengua i la literatura catalanes. S'han estudiat molts aspectes de la política educativa del régim franquista i de l'acció repressora contra la llengua i la cultura catalanes; en aquests estudis, pero, no s'ha utilitzat gaire una font importantíssima per a conéixer la ideologia que s'intentava de transmetre a través del sistema escolar: els llibres de text. És per aixo que m'ha semblat oportú de realitzar una analisi deis llibres de text de literatura per veure fins a quin punt aquests llibres reflectien la política anihiladora de la llengua i de la cultura catalanes empresa pel régim franquista.