510 resultados para H Al
Resumo:
Este artculo es una aproximacin a los mtodos utilizados para analizar, cuantificar y valorar los cambios en los usos y cubiertas del suelo en estos dos valles que forman parte del espacio natural protegido de la Alta Garrotxa. La dinmica vivida en este territorio es un claro ejemplo de los procesos acaecidos a lo largo del siglo XX en buena parte de las reas de montaa mediterrnea. Una dinmica caracterizada fundamentalmentepor un incremento de la superficie forestal en detrimento del espacio agrario. As mismo se proponen pautas metodolgicas para su adecuada cartografa, as como para determinar las reas potencialmente recuperables de espacio agrario con el objetivo de mantener la diversidad paisajstica, biolgica y el patrimonio cultural con la ayuda de los SIG y la Ecologa del Paisaje
Resumo:
Lany 2001, la Ctedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona va rebre lencrrec de lAjuntament de Figueres danalitzar les caracterstiques de lespai no urbanitzat del municipi i voltants immediats, sobretot des de la seva perspectiva paisatgstica i del medi natural. Aquest encrrec semmarcava dins dels estudis previs a la revisi del Pla general dordenaci urbana de Figueres. El resultat fou la confecci del document que porta per ttol: Estudi del medi natural i del paisatge geogrfic de Figueres. Per mitj daquesta comunicaci, es volen oferir els resultats ms rellevants als quals sarrib llavors. Es far un cop dull a les unitats de paisatge geogrfic del municipi de Figueres identificades en el treball, quines sn les seves caracterstiques, els seus potencials per tamb les seves amenaces. El document havia de ser una eina que ajuds a incorporar, adequadament, els valors que apleguen aquests paisatges i espais a lordenaci futura del municipi. Daqu que, al text, sacabin proposant algunes lnies dactuaci per a millorar-ne la seva gesti, sobretot des del punt de vista urbanstic
Resumo:
Entre els dies 13 i 17 de novembre de 2002 va tenir lloc a la ciutat de Sevilla el III Congrs Ibric sobre Gesti i Planificaci de lAigua, que, en aquesta ocasi, portava per ttol La Directiva Marc de lAigua: realitats i futurs. El congrs fou organitzat per la Fundacin Nueva Cultura del Agua, amb la collaboraci de la Universidad de Sevilla i duna mplia srie dinstitucions relacionades amb la investigaci o gesti daquest recurs. Considerant lanlisi i la diagnosi de la situaci actual contingudes a les edicions anteriors (Saragossa 1998 i Porto 2000) i lampli debat dels ltims anys, el III Congrs Ibric es caracteritza per un plantejament daven i propostes i per incloure alguns dels aspectes de la poltica de laigua menys atesos fins aleshores
Resumo:
Este artculo tiene por finalidad analizar las medidas de adaptacin al riesgo de inundacin que se han realizado en el mbito de la Costa Brava, con especial incidencia en el papel que han tenido las obras de infraestructura hidrulica en la prevencin de avenidas. Se intenta comprobar hasta que punto la percepcin local dominante sobre las obras hidrulicas como una de las formas ms eficientes pera la prevencin de inundaciones se contradice con las nuevas tendencias tanto en relacin a los costes ecolgicos de la construccin de estos dispositivos hidrulicos como al planeamiento urbanstico y fluvial, en general
Resumo:
Se revisan diversos trabajos realizados por las autoras desde 1993 sobre la percepcin deriesgo frente al sida y su capacidad predictiva respecto a las conductas sexuales preventivas.Los resultados obtenidos muestran que: (1) la percepcin de riesgo personal est sesgada deforma optimista y no predice ni la preocupacin ni el inters por la prevencin, y (2) los jvenesuniversitarios no suelen detectar el elevado riesgo que supone la llamada monogamia serial(monogamia con parejas afectivas sucesivas), y se muestran favorables a mantener relacionessexuales sin preservativo en esas circunstancias en mayor medida que con una pareja ocasional.Asimismo, estudios ms recientes de las autoras ponen de manifiesto un incremento en elnmero de jvenes que estaran dispuestos a mantener relaciones sexuales sin preservativo conuna pareja a la que se acaba de conocer, y una disminucin en los porcentajes de los que piensanen el sida al informar sobre su intencin de conducta en dicha situacin
Resumo:
Descripci des d'un punt de vista geolgic d'una font subterrnia descoberta en construir-se la nova variant de la carretera de Sant Feliu de Guxols a Girona l'any 1972, entre els punts quilomtrics 31 i 32
Resumo:
Two decay rates are distinguished in the discharge hydrograph of the Onyar River, using Maillet's formula. In this way, we can know which Kina of influence is made by geomorphology and rainfall distribution on fluvial processes
Resumo:
Es descriu un aflorament volcnic indit localitzat al masss del Montgr. Es troba a l'Aixart de la Conca, just al lmit meridional de l'antigabase Loran de l'Estartit, dins el terme municipal de Torroella de Montgr. Es tracta d'una xemeneia volcnica enclavada en les calcries del cretaci inferior. Les bretxes i basalts que la constitueixen tenen un grau d'alteraci molt elevat. Aquests materials han estat fortament erosionats i han donat lloc a una depressi tancada, d'aspecte semblant a una dolina, que fa uns 220 m de dimetre mxim i t una profunditat d'uns 7 m
Resumo:
The Bac Grillera nappe (Prepirenean of Girona) shows a stratigraphic section composed of two unconformi ty-bounded units. The lower unit is composed by rethian (marly limestones) and liassic (brechoid marly limestones and limestones). The upper unit (sandstones and marly limestones) belongs to the upper Cretaceous (Campanian)
Resumo:
The boundaries of Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empord) from 916 to 1057. Basing its study on seven documentsfrom the years 916 to 1057, the place names are described and located on two maps marking the boundaries of the district of Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empord). There is an attempt to show, among these facts, that there actually existed three different districts of Solius, which we call here Solius Whole, Solius Maritime and Solius Continental; there is also reference made to the names of the different owners as well as the border relations with the neighbouring villages
Resumo:
ln this paper we describe a stratigraphic column of the Cretaceous of the Montgr. This description is based on several partial stratigraphic cross sections as well as on the lithological characterof the different levels and their faunal content, specially megafossils
Resumo:
En aquest treball es descriuen les caracterstiques litolgiques principals de tres afloraments volcnics indits que han estat localitzats al terme municipal de Roses. Es tracta de materials basltics, similarsals que s'associen a altres manifestacions efusives negenes de la comarca de l'Alt Empord
Resumo:
L' objectiu principal d'aquest estudi s aprofundir en el coneixement de la dinmica hdrica del sistema de fonts picants de la Vall d'Aro. Partim d'un estudi anterior (Clotet, 1990) en el qual es propos un model de funcionament d'aquesta dinmica on les surgncies picants drenen el masss grantic de les Gavarres. El granit saturat en aigua s travessat per un flux ascendent d'anhdrid carbnic el qual, en dissoldre's en les aiges del masss, els confereix la seva picantor. A partir de l'anlisi de contingut en carboni 14 o radiocarboni d'una mostra considerada representativa de la massa hdrica que circula pel masss, intentarem constatar la presncia de carboni d'origen intern en les esmentades aiges picants
Resumo:
This paper makes a contribution to the knowledge of the coastal fringe morphology of the Macizo de Begur. A lithological study, macro and microscopic, has been carried out of a variety of a series of metamorphic, plutonic, phyllonianic and effusive rocks
Resumo:
En el petit comer i el seu entorn, es produeixen un seguit d'accions totes elles relacionades d'una manera o d'una altra, amb la venda d'articles als clients finals, comenant per l'entrada dels articles comprats als provedors, passant per l'etiquetatge i acabant per la prpia venda i el control de vendes posteriors a partir de llistats.Aquest projecte va adreat a tot el petit negoci que necessita vendre productes d'una manera rpida, gil i eficient, aix com portar una gesti dels aspectes ms rellevants relacionats amb la venda. s en aquest escenari on sorgeix la idea de COMTPV. La finalitat de l'aplicaci COMTPV ser la de cobrir les necessitats dels petits comeros per tal de poder informartitzar la venda d'articles als clients finals i les gestions relacionades.
