565 resultados para MANUSCRITS CITES. Esztergom. Bibliotheca metropolitana Strigoniensis, ms. I. 20
Resumo:
Centrarem l'estudi en la implementació de l'ús d'Internet a les à rees curriculars, ja que es detecta la necessitat d'alguns professors de tenir recursos per a poder treballar-hi des de la seva à rea. Aquesta necessitat, sorgida des del professorat, pot afavorir una més gran implicació i, per tant, iniciar un procés de canvi.
Resumo:
En aquesta memòria de prà ctiques es desenvolupa el projecte que s'ha portat a terme durant els darrers tres mesos en el Departament d'Educació Vià ria de la policia local de Montmeló. El projecte s'ha aplicat, per mitjà de l'assessorament als agents, amb la finalitat de proporcionar-los unes eines bà siques perquè en el futur puguin revisar i modificar les seves intervencions educatives o dissenyar-ne unes altres de noves, d'una manera molt més ajustada i totalment autònoma.
Resumo:
El TDA-H es un trastorno que no solo afecta y dificulta al niño su aprendizaje, sino que sus relaciones sociales, su entorno se ven trastornados. Lo que provoca al niño con TDA-H un sentimiento de soledad y de inseguridad que afecta negativa y directamente a su autoestima, lo que acrecienta aun más su problemática. Por ello es importante que familia y escuela se alÃen a la hora de luchar contra este trastorno, haciendo partÃcipe al niño en esta lucha, donde el trió familia-escuela-niñoTDA-H han de trabajar de manera simbiótica, para que el niño pueda superar todas las dificultades que este trastorno arrastra con él. El diagnostico temprano es imprescindible, pero se debe empezar a trabajar a partir de las primeras alarmas que se despierten y que suelen despertarse en la escuela. Esto aliviará e incluso esquivará algunos de los golpes que este niño TDA-H tendrá que ir superando, hasta iniciar su correcto tratamiento.
Resumo:
Aquest treball té com a objectiu determinar l'existència de restriccions en el finançament de projectes empresarials de recerca i desenvolupament (R+D) i analitzar-ne les causes. Els resultats de la investigació mostren els fets següents: en primer lloc, hi ha restriccions financeres per a la realització d'inversions en R+D i es manifesten en la necessitat de les empreses de recórrer a recursos interns i a fons aliens a curt termini; en segon lloc, les restriccions esmentades fonamentalment sorgeixen a causa de dos factors, el desequilibri entre les caracterÃstiques econòmiques de les inversions d'R+D i el comportament dels agents finançadors en els mercats de capitals, i l'existència d'asimetries d'informació entre agents gestors i finançadors; finalment, en tercer lloc, la formulació per part de les empreses de més informació comptable sobre l'R+D desenvolupada comporta la millora de la valoració de l'empresa en els mercats financers i, per tant, l'assignació de fons als processos d'innovació.
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
A partir de diferents enquestes de satisfacció institucional i de l'anà lisi de l'arxiu 'log' del servidor de la biblioteca respecte a l'ús i al comportament dels usuaris, es va detectar que cada cop era més complex accedir als continguts i serveis de manera proporcional al creixement d'aquests darrers i de l'augment del nombre d'usuaris. El creixement dels recursos i de les diferents aplicacions desenvolupats a la Biblioteca Virtual de la UOC (BUOC) va fer necessari la selecció i la implementació d'un motor de cerca que facilités de manera global l'accés als recursos d'informació i als serveis oferts a la comunitat virtual de la UOC d'acord amb la tipologia d'usuari, l'idioma i el seu entorn d'aprenentatge. En aquest article s'exposa el procés d'anà lisi de diferents productes i la implementació de Verity a la BUOC amb els desenvolupaments realitzats en les diferents aplicacions perquè el motor de cerca pugui fer la seva funció.
Resumo:
A Espanya encara tenim pendent la transposició de la Directiva 2001/29/CE "relativa a la armonización de determinados aspectos de los derechos de autor y derechos afines a los derechos de autor en la sociedad de la información", la qual suposarà una modificació del marc legal que regula aquesta matèria. En aquest article s'analitzen els aspectes de la Directiva que més poden afectar el desenvolupament dels serveis que ofereixen les biblioteques i centres similars, prestant atenció als punts que poden ser més conflictius a la llum de les dues propostes que fins al moment s'han plantejat.
Resumo:
La Biblioteca de la UOC (BUOC) ha ofert durant tres mesos (octubre-desembre 09), en fase de prova pilot, un servei de consulta i préstec de lectors de llibres electrònics (e-readers). Aquest nou desplegament s'ha desenvolupat en consonà ncia amb l'aposta general de la Universitat en innovació en tecnologies aplicades a l'educació, i la voluntat de potenciar les col·leccions de llibres electrònics i l'ús dels dispositius de lectura de llibres electrònics com una extensió més de la tecnologia del Campus 5.0, en el suport a l'aprenentatge dels seus estudiants durant la seva formació a la Universitat. Aquest treball presenta en detall les especificacions de la prova pilot a més de contenir un anà lisi i avaluació dels resultats obtinguts: punts forts i punts febles, relació dels aspectes a millorar i modificar, de cara a la consolidació final del servei.
Resumo:
Les prà ctiques desenvolupades a l¿EAP (Equip Assessorament Psicopedagògic) m¿han permès un apropament a les activitats que realitzen fora i dintre dels Centres Escolars i mes concretament la intervenció que es fa mitjançant les USEE (Unitats de Suport a l¿Educació Especial. Aquestes Unitats tenen com a finalitat afavorir la inclusió dels alumnes amb Necessitats Especials (NEE) amb dictamen. Mitjançant aquest treball podrem analitzar com la proposta de uns criteris clars i ben definits permet millorar la distribució d¿aquest alumnat i a la vegada aprofitar millor els recursos de suport dels Centres Educatius. De la mateixa manera aquesta proposta de criteris pot servir d¿oportunitat per establir nous escenaris de cooperació entre les unitats de suport i el sistema docent de l¿aula ordinà ria.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prà ctiques dià ries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especÃfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prà ctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundà ries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anà lisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundà ries. L'estudi va cobrir prà ctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prà ctica polÃtica, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadÃstics per a proporcionar una anà lisi causal de cada una d'aquestes à rees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anà lisis factorial, l'estudi va definir cinc Ãndexs d'autonomia que eren estadÃsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolÃtica. Cada un d'aquests Ãndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrà fiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la famÃlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza els usos de les TIC a l'administració autonòmica catalana. De forma més especÃfica, l'estudi se centra en la interacció entre l'ús d'un vessant concret de les TIC, la xarxa Internet, per part de l'administració pública, i determinats aspectes centrals d'aquest tipus d'institucions: la seva organització i estructura internes, la provisió de serveis públics o la relació amb altres agents socials. Hem analitzat, doncs, el fenomen del govern electrònic en el marc particular de la Generalitat de Catalunya, estudiant-ne el grau de desenvolupament i penetració, les seves caracterÃstiques més remarcables i els problemes més importants que s'hi plantegen. El projecte de recerca es concreta en un estudi de cas sobre un projecte d'innovació especÃfic però de gran abast, que es trobava en el moment de realització de l'estudi en la seva primera fase d'implementació: el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC). Concretament ens hem centrat en el vessant d'aquesta iniciativa pública que es concretava en la creació d'un portal interadministratiu a Internet, el portal www.cat365.net, destinat a proveir electrònicament serveis públics de totes les administracions que operen a Catalunya. L'estudi analitza les transformacions internes de l'administració que s'hi poden trobar associades i els elements que les condicionen, tant positivament com negativa. Igualment, intentem analitzem el que aquestes transformacions poden suposar per a la relació entre els ciutadans i les institucions públiques.
Resumo:
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) durant els darrers quaranta anys del segle XX i la seva incorporació en els diferents à mbits de l'activitat humana ens porten a plantejar-nos, al començament del segle XXI, quines són les transformacions profundes que acompanyen aquests fets i quines són les conseqüències que, com a mÃnim a curt termini, comporten. El focus d'aquest projecte és l'anà lisi dels processos de transformació de la vida acadèmica università ria en l'à mbit català , la seva vinculació amb la realitat actual i les repercussions que els processos esmentats tenen en la societat en general. De manera més especÃfica, l'objectiu és, en primer lloc, explorar amb una perspectiva global la incorporació d'Internet a les universitats catalanes i, en segon lloc, analitzar els processos de canvi que aquest fet comporta en els processos de formació i recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest informe presenta els resultats de tres estudis concrets, cadascun dels quals té uns objectius, una metodologia i una discussió particulars: Configuració de la xarxa d'universitats catalanes: connexió fÃsica i projectes compartits, Presència de les universitats catalanes a Internet, i Estudi de cas: la URV.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prà ctiques dià ries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especÃfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prà ctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundà ries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anà lisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundà ries. L'estudi va cobrir prà ctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prà ctica polÃtica, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadÃstics per a proporcionar una anà lisi causal de cada una d'aquestes à rees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anà lisis factorial, l'estudi va definir cinc Ãndexs d'autonomia que eren estadÃsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolÃtica. Cada un d'aquests Ãndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrà fiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la famÃlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
Aquest estudi analitza les prà ctiques dià ries, els valors socials i les actituds de la població catalana en el procés de transició cap a la societat xarxa. Analitza el comportament de les persones a Internet i fora d'Internet, investigant el paper especÃfic dels usos d'Internet a l'hora d'influenciar prà ctiques i actituds. Es basa en les respostes a una enquesta de 3.005 individus, una mostra representativa de la població catalana el 2002. L'enquesta es va fer entre el febrer i el maig del 2002, i es basava en entrevistes cara a cara a partir d'un qüestionari de 179 preguntes. Es van utilitzar fonts secundà ries per a situar els resultats catalans, particularment sobre els usos d'Internet, en el context global. L'anà lisi es va completar el 2007 incorporant-hi noves dades secundà ries. L'estudi va cobrir prà ctiques socials de treball, comunicació, sociabilitat, usos d'espai i temps, usos d'Internet, identitat cultural, prà ctica polÃtica, associacionisme i formació de projectes d'autonomia. Es van construir diversos models estadÃstics per a proporcionar una anà lisi causal de cada una d'aquestes à rees d'estudi. El descobriment més significatiu fa referència a la relació entre els usos d'Internet i la construcció d'autonomia per part d'actors socials. Fent servir anà lisis factorial, l'estudi va definir cinc Ãndexs d'autonomia que eren estadÃsticament independents: autonomia personal, autonomia professional, autonomia comunicativa, autonomia corporal i autonomia sociopolÃtica. Cada un d'aquests Ãndexs d'autonomia independents estan fortament associats amb la freqüència i la intensitat de l'ús d'Internet, i les relacions observades es mantenen quan es controlen per variables sociodemogrà fiques. A partir d'aquest estudi es pot afirmar que Internet és una plataforma important per a la construcció d'autonomia en la societat xarxa. En general, la societat catalana sembla que canviï de manera similar a altres societats en transició, amb l'èmfasi afegit del paper del territori i la famÃlia a l'hora d'enfortir les relacions socials, amb la contribució positiva d'Internet a un dens patró d'interacció social.
Resumo:
La gran demanda energètica i la problemà tica dels combustibles fòssils i d‟altres recursos per a obtenir energia posen de manifest la necessitat de desenvolupar tecnologies netes, sostenibles i econòmicament viables de generació d‟energia. En aquest à mbit, les cel·les solars sensibilitzades amb colorant (Dye Sensitized Solar Cells, DSSC), que transformen l‟energia solar a energia elèctrica, són una solució factible. A més, el desenvolupament de mètodes per a construir aquestes cel·les a baixa temperatura permetria fabricar-les sobre substrats plà stics, fet que els donaria un valor afegit i permetria una producció en continu, rà pida i amb baix cost tant, econòmic, com d‟impacte ambiental. Aquest treball presenta el desenvolupament d‟un mètode de producció a baixa temperatura (140 ºC) de DSSC, amb eficiència de 5,9 % sobre substrats FTO/vidre. Aquest valor és superior a la majoria de les eficiències reportades a la bibliografia de DSSC construïdes a baixa temperatura. Les capes mesoporoses que formen els elèctrodes de les DCCS es dipositen per doctor blade a partir d‟una pasta composta per nanopartÃcules de TiO2, de 4-8 nm, recobertes d‟à cid 3,6,9-trioxadecanoic, per nanopartÃcules de Degussa P25, de 20-25 nm, i com a dissolvents només s‟utilitza aigua i etanol. L‟aplicació d‟un tractament a 140 ºC permet eliminar la matèria orgà nica de la superfÃcie de les nanopartÃcules de 4-8 nm i unir-les a les de Degussa P25. Aquest fet permet obtenir capes mesoporoses sinteritzades de 6 μm de gruix. A més, l‟aplicació d‟un post-tractament, en el qual s‟utilitza l‟à cid hexafluoro tità nic (IV), produeix un lleuger increment en l‟eficiència. Endemés, l‟obtenció de capes primes de TiO2 sobre substrats plà stics és un tema d‟actualitat a causa de la falta de mètodes de deposició a baixa temperatura. En aquest context, s‟ha sintetitzat, mitjançant processos respectuosos amb el medi ambient nanopartÃcules de TiO2 cristal·là modificades superficialment amb lauril gal·lat i à cid 3,6,9-trioxodecanoic. Les nanopartÃcules poden ser dispersades en dissolvents orgà nics i aigua respectivament, fet que permet obtenir suspensions estables i de fà cil manipulació. Aquestes poden ser utilitzades com a precursores per a obtenir capes primes a baixa temperatura de TiO2 cristal·lÃ. En concret, les capes primes formades per nanopartÃcules de TiO2 modificades amb à cid 3,6,9-trioxodecanoic s‟han utilitzat com a blocking layer en les DSSC construïdes a baixa temperatura.