Estudi d'impacte acústic de l'Avinguda Sant Jordi del municipi d'Olot

Aquest Projecte Final de Carrera consta de realitzar una sèrie de mesures de soroll adequades, previ estudi de les característiques del tram de carretera a avaluar, per tal de crear un model amb el programa CADNA a partir del qual poder valorar els nivells de soroll generats per l’Avinguda Sant Jordi a la ciutat d’Olot i veure com afecten en els veïns de la zona. Posteriorment i amb independència dels resultats obtinguts, s’estudiaran diferents hipòtesis per a poder disminuir aquests nivells de soroll. No obstant, també s’avaluarà l’efecte que produiria en els nivells acústics de l’Avinguda Sant Jordi la construcció d’un vial alternatiu

Disseny de l'ampliació de l'abastament d'aigua a la ciutat de Banyoles

El projecte es planteja a partir de la necessitat d’ampliació de la xarxa de subministrament d’aigua potable a la ciutat de Banyoles, conjuntament amb Camós i Porqueres. Per tant es tenen uns antecedents, és a dir, l'existència d’una xarxa d’aigua potable que, per motius de creixement de la població i de sòl industrial, no podrà cobrir les necessitats de creixement futures. L’objecte d’aquest projecte serà subministrar el cabal d’aigua necessari amb la pressió adient per cobrir les necessitats actuals i de futur. La vigència de les propostes del projecte és de 30 anys

Estudi d'impacte acústic de l'avinguda de França en el municipi de Sarrià de Ter

El present projecte s’emmarca dins les accions empreses pel conveni de cooperació entre la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Sarrià de Ter per tal d’estudiar l’impacte acústic de diferents infraestructures i activitats de Sarrià de Ter. En el cas que ens ocupa, hem tractat el terme municipal de Sarrià de Ter, estudiant tota la longitud de l’antiga N-II, actual avinguda de França, en el seu pas pel municipi per determinar-ne l’impacte acústic. Cal remarcar que Sarrià de Ter, a part de patir l’Avinguda de França com a important font de soroll, es veu afectada per una remarcable activitat industrial també al pas de l’antiga Nacional–II, pel pas de l’autopista AP-7, pel tren i per una indústria d’extracció d’àrids. El projecte de l’estudi d’impacte acústic de l’avinguda de França en el municipi de Sarrià de Ter, té com a objectiu principal mesurar i calcular els nivells de contaminació acústica, i estudiar possibles accions per tal de minimitzar l’impacte acústic del vial al municipi. El projecte d’estudi de soroll de la població de Sarrià de Ter, té com a objectiu final elaborar el mapa acústic d’impacte de la infraestructura en el seu pas pel terme municipal

Projecte d’una explotació de boví de llet a la finca “Mas el Folcs” de Malla (Osona)

L’objecte del projecte és la construcció d’una explotació de boví de llet al municipi deMalla (Osona) amb una capacitat per 300 vaques.En aquest projecte es dissenya l’explotació lletera. Aquesta explotació consta de duesnaus: una nau de producció, amb una capacitat per 324 vaques, amb un annex on hi hala sala d’espera, la sala de munyir, l’oficina i la lleteria i una nau de vedelles de recria ivaques eixutes amb una capacitat per 302 animals. També es construirà un femer i unafossa de purins

Projecte de millora del clavegueram del casc antic d'Arbúcies (Torrent dels Capellans)

Arbúcies és una població d’aproximadament 6.100 habitants, situada a l’oest de lacomarca de la Selva. El seu terme municipal fa de límit amb la comarca d’Osona i s’esténdes de la Serralada del Montseny.El fet és que al ser un poble situat al mig d’una vall, fa que el seu creixement urbanístic esdesenvolupi al llarg de les seves vessants.Antigament, un dels motors econòmics del poble era l’explotació agrària. Això fa que elpoble estigui envoltat de regs els quals, a part de subministrar aigua als cultius de lazona, també es feien servir com a canalitzacions d’abastament d’aigua potable del poble.La població d’Arbúcies, anys enrere, tampoc estava dotada d’una xarxa de clavegueram iper això s’utilitzaven aquestes canalitzacions, la majoria naturals, com a infraestructuresper a l’evacuació de les aigües residuals del poble.Una d’aquestes infraestructures, l’anomenat Torrent dels Capellans, zona la qual hemestudiat, és la que s’encarrega d’evacuar el conjunt d’aigües, blanques i negres, del cascantic d’Arbúcies, a més dels cabals d’aigua provinents dels regs circumdants de la zona.L’estat actual de la xarxa de clavegueram del nucli urbà d’Arbúciesés el següent:una xarxa unitària amb unes infraestructures descompensades pel que faals cabals previstos d’aigua, on el seu principal problema és l’aigua depluja i l’aigua provinent dels regs que alimenten els conreus situats alvoltant del nucli urbà, una mancança d’un inventari que identifiqui i localitzi els pous de registre de la xarxa.Es proposa com a objectiu del projecte la millora d’aquesta xarxa de clavegueram del casc antic

Els Naturals i el rei natural en la Catalunya de la Guerra dels Segadors: a propòsit d´un sermó de Gaspar Sala (1641)

La guerra dels Segadors (1640-1652/59) va ser també una guerra d'idees o arguments polítics. A diferència, però, d'altres conflictes anteriors (com ara l'anomenada guerra civil catalana de mitjan segle xv), aquests arguments antagònics conegueren (al Principat i fins i tot mes enllà) una difusió sense precedents; sobretot pel fet que s'expressaren tot sovint per la via impresa

Els Barris de Sant Narcís i de Santa Eugènia davant les avingudes del Güell

Les obres d’acondicionament i millora del riu Güell passen per dues fases. La primera, fins al 1971, demostren que el problema no estava ni de bon tros solucionat, més fruit de la improvisació i poca lògica de l’Administració que d'una bona política de planificació hidràulica. Les obres mes recents, (transvasament Güell-Marroc.Massanas-Ter), aparentment solucionen el problema. Però cal insistir un cop més; d'ençà el 1970 i fins avui dia, el riu Güell no ha sofert cap més avinguda important, si bé és cert que Girona no n'ha patit cap d’aquelles dimensions. Com passa en la majoria dels casos, el risc d'avingudes és un fantasma que ve de la mateixa manera que se'n va, que dura l’escàs període de l'avinguda i els dies-mesos que segueixen

Sobre la identitat dels Matiners a les comarques del N.E. de Catalunya

This study attempts to throw some light on the identity of the Matiners of the regions of north-eastern Catalonia by analizing a notebook which was a register of rebels. This notebook gives the age, geographical origin and profession of the rebels. The War of the matiners (1846-49) was a Catalan rebellion framed within the context of popular opposition to the regime of the moderates, and in the midst of a general crisis. Themen who formed the groups of ((trabucaires)) were particulary young (the problemof recriting must not be forgotten), and came from the country, the crafts, and industry, and were militarized above all in the interior regions

Quan la carretera traeix el paisatge: La C-260 de Figueres a Roses, un exemple de banalització i caos

Descripció i anàlisi de l’evolució del paisatge de l’Alt Empordà relacionada amb l’evolució de la carretera C-260 de Figueres a Roses, ara convertida en autovia

Maneig de la vegetació i del pasturatge per a la prevenció d'incendis al Cap de Creus

Estudi sobre l'aplicació del pasturatge boví al Parc Natural de Cap de Creus com una possible eina per fer disminuir la biomassa vegetal i així intentar prevenir els incendis forestals i la seva expansió enel territori

Estudi de la connectivitat longitudinal del riu Fluvià i la seva aplicació per a la gestió de l’anguila europea (Anguilla anguilla)

Estudi de la connectivitat fluvial del riu Fluvià en relació a l’anguila europea (Anguilla anguilla). S’identifiquen les barreres físiques transversals del curs principal d’aquest riu, es valora la connectivitat longitudinal mitjançant l’índex de connectivitat fluvial (ICF) i es proposen mesures correctores per tal de millorar la migració de l’anguila i el moviment natural d’altres espècies

Estudi d’Azolla filiculoides al riu Ter

Estudi de la distribució del pteridòfit invasor Azolla filiculoides al tram mitjà-baix del riu Ter, entre El Pasteral i la seva desembocadura, anàlisi dels factors ambientals que afecten el seu creixement i descripció del cicle biològic. Es proposen diverses pautes per a la seva gestió

Avaluació, seguiment i propostes de millora de les actuacions de recuperació del Massís del Montgrí després de l’incendi del 2004

El treball pretén donar unes pautes generals de com actuar en una zona cremada després d’un incendi, tant pel que es refereix als treballs d’urgència, com el que fa referència als treballs destinats a la restauració, concretament, estudia el cas de l’incendi que va patir el massís del Montgrí el setembre de 2004, tenint en compte que aquesta zona forma part dels espais PEIN de Catalunya, es troba proposada com a zona ZEPA per la Xarxa Natura 2000 i es preveu la seva integració en un nou Parc Natural

Projecte de reorientació productiva de la finca Horta de les Flors de Canet de Mar (Barcelona)

Estudi de la reorientació productiva d’una finca amb espècies hortícoles i aromàtiques autòctones de la zona del Maresme. Per a obtenir les condicions òptimes de producció s’instal•laran tots els equips i mitjans auxiliars necessaris. La finalitat del projecte és produir espècies autòctones de la comarca del Maresme que a posteriori s’intentaran comercialitzar al detall dins la mateixa finca. Les espècies que no es venguin directament a la finca es vendran a minoristes que les portaran principalment al mercat local beneficiant-nos així, del valor afegit que poden tenir les espècies autòctones. No es descarta comercialitzar el producte, que aniria al minorista local, a alguna empresa del sector alimentari

Electrificació i enllumenat del polígon industrial de Palafrugell

En aquest projecte d’electrificació del polígon industrial de Palafrugell s'ha realitzat un disseny complet de tots els aspectes determinants des de l’arribada de la línia d’alta tensió, les ramificacions de baixa tensió, càlcul d’enllumenat, postes a terra, centres de transformació amb els seus respectius transformadors, i per últim un estudi i orientació sobre tarificacions a indústries. De cada apartat s'ha realitzat tota la sèrie de càlculs necessaris per determinar els components i aparellatge dimensionat per les necessitats