Estratègies d'adaptació al canvi climàtic a la Costa Brava: una reflexió teòrica sobre la relació amb el rejoveniment de les destinacions madures

Aquesta Master Tesi té per objecte investigar la relació entre el canvi climàtic i el desenvolupament de destinacions turístiques madures. En concret, es pretén avançar en el coneixement que es té sobre: 1) com afectarà el canvi climàtic a les destinacions madures; 2) quines mesures s’estan prenent per a fer-hi front des de l’àmbit públic; i 3) en quina mesura la lluita contra el canvi climàtic pot alinear-se al costat dels processos de rejoveniment de les destinacions, de forma que ambdós es retroalimentin i generin sinèrgies positives perquè les destinacions turístiques les aprofitin per esdevenir més sostenibles i, a la vegada, es projectin cap al futur resultant més atractives. Per contrastar els avenços teòrics a nivell pràctic, s’ha decidit delimitar l’àrea geogràfica de la Costa Brava (Catalunya, Espanya) per tal de formular un estudi de cas, que consisteix en l’anàlisi de les Agendes 21 locals dels municipis de litoral. Aquesta anàlisi ha permès extreure conclusions que, si bé encara s’han de considerar a nivell prospectiu i les quals caldrà que siguin revalidades per la comunitat científica, igualment s’han de considerar valuoses per la seva aportació en les teories de gestió de destinacions turístiques i d’estratègies per fer front del canvi climàtic

On mengem?

Desenvolupament d'una aplicació on es tracta de crear una comunitat on clients puguin valorar restaurants, així com fer reserves.

Estratègies d'adaptació al canvi climàtic a la Costa Brava: una reflexió teòrica sobre la relació amb el rejoveniment de les destinacions madures

Aquesta Master Tesi té per objecte investigar la relació entre el canvi climàtic i el desenvolupament de destinacions turístiques madures. En concret, es pretén avançar en el coneixement que es té sobre: 1) com afectarà el canvi climàtic a les destinacions madures; 2) quines mesures s’estan prenent per a fer-hi front des de l’àmbit públic; i 3) en quina mesura la lluita contra el canvi climàtic pot alinear-se al costat dels processos de rejoveniment de les destinacions, de forma que ambdós es retroalimentin i generin sinèrgies positives perquè les destinacions turístiques les aprofitin per esdevenir més sostenibles i, a la vegada, es projectin cap al futur resultant més atractives. Per contrastar els avenços teòrics a nivell pràctic, s’ha decidit delimitar l’àrea geogràfica de la Costa Brava (Catalunya, Espanya) per tal de formular un estudi de cas, que consisteix en l’anàlisi de les Agendes 21 locals dels municipis de litoral. Aquesta anàlisi ha permès extreure conclusions que, si bé encara s’han de considerar a nivell prospectiu i les quals caldrà que siguin revalidades per la comunitat científica, igualment s’han de considerar valuoses per la seva aportació en les teories de gestió de destinacions turístiques i d’estratègies per fer front del canvi climàtic

Aprender a ser docente en un mundo en cambio. Simposio internacional

[spa] Este texto recoge el conjunto de contribuciones presentadas al simposio internacional Aprender a ser docente en un mundo en cambio, que tuvo lugar en Barcelona el 21 y 22 de noviembre de 2013, un acto organizado por los grupos de investigación consolidados Esbrina - Subjetividades y entornos de aprendizaje contemporáneos (2009SGR 503) de la Universidad de Barcelona y ELKARRIKERTUZ (IT-563-13) de la Universidad del País Vasco.El simposio nos dio la oportunidad de debatir con la comunidad educativa el sentido de ser docente en el mundo actual y nos permitió presentar y debatir los resultados del proyecto de investigación coordinado La construcción de la identidad docente del profesorado educación infantil y primaria en la formación inicial y los primeros años de trabajo (Identidoc) (Ministerio de Economía y Competitividad. EDU2010-20852-C02-01/EDU2010-20852-C02-02), e intercambiar con otros colegas conocimientos y reflexiones en torno a estos temas.[cat]Aquest text recull el conjunt de contribucions presentades al simposi internacional Aprender a ser docente en un mundo en cambio, que va tenir lloc a Barcelona el 21 i 22 de novembre de 2013, un acte organitzat pels grups de recerca consolidats ESBRINA - Subjectivitats i entorns educatius contemporanis (2009SGR 503) de la Universitat de Barcelona i ELKARRIKERTUZ (IT-563-13) de la Universitat del País Basc.El simposi ens va donar l'oportunitat de debatre amb la comunitat educativa el sentit de ser docent en el món actual i ens va permetre presentar i debatre els resultats del projecte de recerca coordinat La construcción de la identidad docente del profesorado educación infantil y primaria en la formación inicial y los primeros años de trabajo (Identidoc) (Ministeri d'Economia i Competitivitat. EDU2010-20852-C02-01/EDU2010-20852-C02-02), i intercanviar amb altres col·legues coneixements i reflexions al voltant d'aquests temes.

Recursos naturales y género. El caso de la comunidad Once de Mayo (Campeche, México)

Este estudio pretende realizar una aproximación al papel de la cooperación en el empoderamiento femenino sobre los recursos naturales en la comunidad rural mexicana Once de Mayo. Para ello se analizan las experiencias de doce participantes en proyectos destinados a mujeres utilizando como medios la historia de vida, la observación participativa y los talleres. De todo ello se desprende la importancia de que los programas y/o proyectos aborden las necesidades prácticas de las mujeres, vinculadas a su hogar, sin omitir sus necesidades estratégicas de género como elementos para el empoderamiento. Además, para el empoderamiento femenino a través de la cooperación es fundamental el desarrollo de actitudes de liderazgo por parte de alguna/as de las participantes y el propio interés de todas las involucradas en colaborar, además de sus experiencias previas de capacitación en diferentes temáticas.

Diseño e implementación de una base de datos de un sistema centralizado de control de gasto público de los parlamentos europeos

Peer-reviewed

Intervenció en educació per la sostenibilitat en centres preescolars a Nicaragua. Aplicació d'una Agenda 21 escolar

Es presenta un cas d’intervenció en educació per la sostenibilitat en un centre de preescolar d’Estelí ( Nicaragua) que es duu a terme creant una Agenda 21 Escolar. El marc teòric de la investigació es recolza en l’educació per la sostenibilitat i el marc metodològic es recolza en el model d’ Agenda 21 Escolar de Barcelona, adaptant-ho a la realitat del país i del centre de preescolar concret. Els resultats destaquen: una millora de la qualitat ambiental , una promoció de nous hàbits més sensibilitzats cap al medi ambient, una millora de la participació de la comunitat educativa i una bona cohesió de l’equip docent a partir del procés de creació de l’A21 E. Seguint com a model l’ A21 E de BCN i un cop fetes les adaptacions corresponents i creades les activitats dinamitzadores l’aplicació de la A21 E en preescolars d’ Estelí és una intervenció en educació per la sostenibilitat satisfactòria .

Cap a on van els programes de garantia social

En el present estudi es descriu l'experiència de la implantació dels PGS en la comunitat de Castella-La Manxa, partint d'un marc conceptual en el que es descriuen les modalitats i característiques de programes. Es detallen les dades obtingudes mitjançant d'un estudi empíric que ofereix informació sobre els diferents agents (professorat, alumnes, famílies) que concurreixen en tals Programes de Garantía Social.

Análisis de convergencia de las regiones de la zona euro (1990-2010)

Since the birth of Economic and Monetary Union (EMU), policies have been implemented in the Member States of the European Union (EU) to lead them towards economic convergence. This article analyses the convergence of the 174 regions that exist in the 17 euro-zone countries in the years from 1990 to 2010. The article specifies a space-time econometric model using the hypotheses of conditioned beta-convergence and sigmaconvergence. The dependent variables of the model are per capita GDP and productivity and the explanatory variables are real economic variables. Beta-convergence is found to exist between the countries of the euro-zone in terms of per capita GDP, but there is divergence in terms of productivity, though only at country level. In other words, the hypothesis is confirmed that it is guidelines at country level that lead to hypothetical convergence and that the unfavourable performance of productivity is due, without doubt, to differences in behaviour between the active populations of the different euro zone countries

European Integration: Partisan Motives or Economic Benefits?

In this paper we examine the influence of economic factors to explain partisan support for European integration over the last three decades. We find that partisan support is larger in `poorer' countries with direct economic bene fits from EU membership. On the contrary, parties in countries aff ected by the Maastricht criteria are more Euro-sceptical. Moreover, we find weak evidence for larger partisan support in countries with more developed welfare states, and that the support for European integration fluctuates in parallel with the business cycle. Finally, our results indicate that the importance of economic factors in determining partisan support for European integration has grown in recent periods. JEL classi fication: F15, F42, F53, F55, H60. Key words: European Integration; Partisan Ideology; Maastricht Criteria; European Budget; Benefi ts from Trade.

Projecte Gutenberg : l'aplicació del mètode de treball per projectes per a l'edició d'un llibre

L’objectiu prioritari d’aquesta intervenció, presentada en el marc dels MQD (Mòduls de qualitat docent) del curs 2010-2011, titulada Projecte Gutenberg, ha estat la pràctica de realitzar uns treballs cooperatius amb un grup classe per tal d’assolir la competència bàsica de saber treballar en equip i de ser conscient de la responsabilitat que aquest treball requereix per part de cada alumne. La finalitat, però, d’aquest projecte ha estat també la publicació d’un opuscle (llibret amb ISBN) amb un total de deu articles a partir de cinc temàtiques diferents triades pels mateixos alumnes. Cada un d’aquests temes s’ha tractat des de dues perspectives diferents: una més global, des d’una visió social, i l’altra més concreta, des d’una visió educativa. Aquest projecte proposava tanmateix una activitat transversal programada duta a terme en el marc de la Trobada Internacional per la Pau celebrada a Barcelona i organitzada per la Comunitat de Sant Egidi, dels dies 3 al 5 d’octubre del 2010. El grup classe que ha participat d’aquest esdeveniment ha estat el de segon curs de Magisteri del Grau de Primària (EP, tarda). El projecte s’ha realitzat des del mòdul d’Humanitats Cristianisme i Cultura i des dels seminaris corresponents al mòdul 2, amb la col·laboració dels seus tutors/es durant el primer semestre del curs 2010-2011.

Factores de riesgo de conducta violenta intrainstitucional en internos penitenciarios

Este estudio tiene por objeto la determinación de la prevalencia y las correlaciones asociadas a las infracciones disciplinarias violentas y potencialmente violentas de 11 centros penitenciarios de Cataluña. Para alcanzar este objetivo el presente estudio prospectivo, basado en datos oficiales, examina la relación entre variables sociodemográficas, criminales, penitenciarias y psicológicas de una muestra de 7517 internos/as durante un período de seguimiento de 2 años. Los resultados obtenidos indican que ser más joven, estar en situación de prisión preventiva en el caso de las mujeres, haber presentado conducta violenta o antisocial anteriormente, tanto en la comunidad como en el ámbito penitenciario, responder de una manera poco exitosa a los tratamientos recientes o mostrar problemas en el consumo de alcohol o drogas y las actitudes procriminales son factores de gran potencia en la predicción de infracciones disciplinarias. Para concluir, cabe mencionar que investigaciones adicionales en otras áreas geográficas y la consideración de variables situacionales son necesarias para corroborar los resultados aquí obtenidos. También se discuten algunas implicaciones para políticas penitenciarias y para futuras líneas de investigación.

Conèixer els estudiants per a millorar la docència: hàbits d'estudi i d'oci dels estudiants de Farmàcia de la UB

En educació superior, l’estudiant no només es prepara per a l’obtenció d’un títol que li permeti accedir al món professional, és un moment en què aprèn a ser autònom emocional i econòmicament, aprèn a conviure amb gent d’orígens i classe diferents, i es desenvolupa com a persona. Conèixer l’opinió dels estudiants en moments cabdals de la seva vida universitària és, en tot cas, interessant. Dos moments, especialment significatius, són l’any de l’arribada, quan són estudiants de nou ingrés i l’any en quefinalitzen els estudis, a punt d’obtenir el títol. Entre aquests dos moments, s’ha produït una transformació en molts aspectes que els ha permès adquirir competències que, sens dubte, els ha fet créixer com a persones. Es presenta l’estudi realitzat a la Facultat de Farmàcia de la UB. Es va prendre com a punt de partida la gestió del temps per a iniciar la reflexió sobre els seus hàbits i preferències d’estudi i oci i com influencien el seu rendiment, primer amb estudiants de nou ingrés i, passats cinc anys, quan la mateixa comunitat d’estudiants estaven a punt de finalitzar els estudis, es va repetir per tal de conèixer els canvis que havien tingut lloc i com ho havien percebut els protagonistes.

Els joves de l'aula d'acollida de l'institut : Integració i relacions

Aquest treball neix de la voluntat de saber si les les aules d'acollida estan en la bona direcció per assolir o facilitar la integració o inclusió social dels joves immigrats que hi assisteixen. Tot i partir d'un objectiu molt agosarat i sabent que la integració o inclusió social no la determina un sol factor, l'estudi es centra en analitzar les relacions socials dels joves assistents a l'aula d'acollida, tant dins de l'àmbit escolar com fora d'aquest, intentant vincular aquesta xarxa de relacions amb el grau d'inclusió a la comunitat on habiten, i en concret, dins del centre educatiu.

Significats compartits : La festa popular, el llegat cultural d'un poble. El cas de la Festa Major a Sant Pere Pescador

Aquest treball analitza la festa popular a través de l'estudi de cas de la festa major de Sant Pere Pescador: es presenta una manifestació concreta de la cultura popular i tradicional a partir d'una pràctica quotidiana. Exposem allò que dóna significat a la festa major, quin paper hi juga a la creació d'identitat i com la gent se l'ha fet seva.