702 resultados para Molins i molineria -- Catalunya -- Girona -- S. IX
Resumo:
Amb vista a una ampliació de l’aeroport Girona-Costa Brava, per poder donar un servei de qualitat a tots els passatgers, es decideix fer una nova central elèctrica de transformació. L’edifici de la central elèctrica ja està projectat, i l’objecte d’aquest projecte és dissenyar la instal·lació elèctrica de mitja tensió des de l’escomesa de la xarxa general fins les lÃnies de sortida de mitja i baixa tensió
Resumo:
La recerca proposa l’estudi del contingut i abast de les principals disposicions normatives que ordenen la valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de Catalunya en la provisió de les places judicials. L’anà lisi de la tramitació parlamentà ria de les disposicions ha permès posar en context decisions del legislador, oferint instruments d’hermenèutica útils per resoldre debats interpretatius que avui es plantegen en seu doctrinal. La recerca inclou l’estudi dels efectes d’aquests textos normatius, en tant que permeten mesurar-ne la seva eficà cia i s’han de tenir en compte en el debat de les reformes que, eventualment, puguin desplegar-se. Des de la perspectiva d’anà lisi de les polÃtiques públiques, la recerca descriu les principals mesures formulades i implementades per les diferents Administracions Públiques, i molt especialment per la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de corregir disfuncions que presenta aquest marc legal i reglamentari. La recerca ha posat en evidència que el règim jurÃdic que ordena l’aptitud lingüÃstica i el coneixement del dret propi de Catalunya per part del personal judicial es caracteritza per la seva complexitat i falta de coherència. La valoració del coneixement de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma s’ha regulat molt tardament. Com a regla general, es valora com un mèrit en la provisió de la plaça, sotmès a més a intenses controvèrsies pel que fa a la determinació dels barems de puntuació concedits. En certs casos, com és el cos de Fiscals substituts, la valoració de la llengua i el dret propis de la Comunitat Autònoma ni tan sols es valora com un mèrit. Simplement no es té en compte. Pel que fa referència als secretaris judicials, la darrera reforma de la L.O. 6/1985 d’1 de juliol, del Poder Judicial, aprovada per L.O. 19/2003 de 23 de desembre, ha introduït el requisit de la capacitació lingüÃstica per cobrir determinades places, per bé que el criteri general és el de la meritació puntuable. Altrament, en el cas del personal judicial depenent de la Generalitat s’ha garantit el requisit d’aptitud lingüÃstica. D’aquesta manera, s’ha optat per assegurar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, per a desenvolupar eficaçment les funcions pròpies del seu lloc de treball.
Resumo:
La finalitat de la recerca és aportar una informació estructurada sobre les persones que es troben ingressades a presó per delictes relacionats amb la seguretat vià ria, tant pel que fa a les caracterÃstiques dels infractors com dels programes i intervencions especÃfiques que se’ls apliquen, per tal que aquesta informació pugui contribuir a millorar l‘aplicació de les intervencions que porten a terme els serveis penitenciaris. Els objectius generals de la investigació són tres: 1- Descriure el tractament penitenciari dels infractors de trà nsit i comparar-lo amb les actuacions que es duen a terme a la resta de l’Estat i a d’altres quatre països europeus (Holanda, Alemanya, Suècia i Regne Unit). 2- Identificar les principals caracterÃstiques sociodemogrà fiques, personals i penitencià ries d’una mostra d’interns que hagin comès algun delicte relacionat amb la seguretat vià ria. 3- Identificar les possibles diferències entre les caracterÃstiques psicològiques, sociodemogrà fiques i personals, i l’estil de conducció d’una mostra d’interns amb algun delicte relacionat amb la seguretat vià ria i una mostra d’infractors condemnats a una mesura penal alternativa pel mateix tipus de delicte. Podem concloure que pel que fa a les variables psicològiques i l’estil de conducció hi ha algunes diferències significatives entre els grups analitzats però en general són petites. Això fa pensar que una part dels casos condemnats a pena de presó podrien ser abordats des de l’à mbit de les mesures penals alternatives. Una altra conclusió important és que l’abordatge d’aquests infractors no s’hauria de centrar tant en el delicte comès com en les seves necessitats criminògenes individuals.
Resumo:
El projecte ha estat realitzat a TECALUM SL, una empresa instal·lada al municipi de Tortellà (comarca de La Garrotxa) situat a uns 35 km de Girona. És una de les poques empreses de Catalunya que pertanyen al sector de la indústria metal·lúrgica, i de les úniques que es dediquen a l’extrusió i mecanitzat de l’alumini, aixà com al seu disseny i comercialització. El projecte se centra en l’anà lisi de la planta de mecanitzats d’alumini i la proposta de mesures correctives per millorar-ne la seva productivitat
Resumo:
L’objectiu del present projecte és la proposta (disseny i estimació econòmica) d’un sistema de tractament de les aigües i els fangs generats a un escorxador porcà de Granollers. Per tal de portar a terme aquest estudi, es va realitzar una anà lisi de la situació prèvia a l’escorxador, del diagrama de flux de les instal·lacions existents, de les necessitats del sector, dels lÃmits d’abocament fixats pel Reglament del Consorci del Besòs, i finalment de la caracterització de les aigües residuals generades (en quantitat i qualitat) aixà com dels fangs produïts. Arran d’aquesta anà lisi es va realitzar un estudi experimental d’optimització del tractament fisicoquÃmic, i en base als resultats es van generar diferents alternatives de tractament, es va simular el seu comportament, i es va fer una avaluació comparativa dels costos i rendiments estimats
Resumo:
Les literatures francòfones, relegades durant molts anys a una quasi total indiferència per part de la literatura francesa, han pres en els últims quinze anys una importà ncia considerable. L'esforç per part de molts professors d'incloure aquestes literatures en els programes d'ensenyament està donant els seus fruits. L'interès suscitat per l'estudi de la literatura quebequesa i l'apogeu que està prenent a Catalunya –a més de les bones relacions Catalunya-Quebec– van ser el motor d’una recerca sobre la presència, la traducció i la recepció de la literatura de Quebec a Catalunya. Per tal de conèixer l’estat de la qüestió, es va procedir, en un primer temps, a un seguiment de tot el que s’havia publicat a Catalunya referent a la literatura del Quebec. Igualment, es va sondejar els treballs sobre aquesta matèria que no havien estat objecte de publicació i es va recopilar la diversa informació sobre les manifestacions culturals relacionades amb aquesta matèria. En un segon temps, es va procedir a l’estudi dels materials obtinguts i a la seva avaluació. Malgrat la presència recent de la literatura del Quebec a Catalunya i la manca de planificació institucional per dur a terme una traducció sistemà tica que permeti mostrar l’estat actual d’aquesta literatura, es troba, cada vegada més, una voluntat manifesta de donar a conèixer aquesta cultura provinent de Quebec ja sigui per afinitats o voluntats individuals o per respondre a les tendències de mercat.
Resumo:
Amb les transformacions de la societat postfordista i la progressiva retirada dels estats de Benestar, emergeixen per una part, noves modalitats de transicions juvenils de bloqueig i precarietat, aixà com noves formes de marginalitat urbana per efecte de tres components; l’extensió de l’atur de llarga durada i la relació precaritzada amb el treball, la relegació en barris de concentració de la pobresa i l’estigmatització territorial; dinà miques que generen la nova marginalitat avançada. Aquest treball, planteja una aproximació teòrica als condicionants i els efectes de les noves formes de marginalitat sobre els joves en determinats contextos territorials, plantejant hipòtesis respecte el micro-context de Salt
Resumo:
Anà lisi de les causes per les quals la magnÃfica Tà rraco romana, capital de la provÃncia Tarraconense, va entrar en un procés de decadència que va permetre l'auge de Bà rcino, una petita ciutat que va esdevenir en el futur la capital de Catalunya. L'anà lisi abarca des de la fundació de les dues ciutats romanes fins a l'entrada i domini dels visigots.
Resumo:
La situació del sector turÃstic evoluciona de forma constant i els destins han d’encarar els canvis amb la major brevetat per tal de satisfer les necessitats d’una demanda cada vegada més experimentada i exigent. Les destinacions madures necessiten renovar la seva imatge més que mai amb nous productes que aportin vitalitat i han de prendre decisions amb determinació que donin un nou impuls al sector, desenvolupant eines que, amb la interacció dels diferents actors del territori, ajudin a incrementar la competitivitat i a posicionar la destinació. En aquest context es desenvolupa el Pla de Dinamització TurÃstica de Banyoles i el la de l’Estany, que, dins les seves possibilitats, pretén ser una eina útil al territori en matèria de planificació i desenvolupament turÃstic. Aquest és el segon estudi d’aquestes caracterÃstiques que es porta a terme a la comarca, ja que anteriorment s’havia realitzat un Pla Estratègic, l’any 1996
Resumo:
En aquest treball es descriuen les diferents tipologies i variants rituals de les cerimònies que es realitzen amb ayahuasca (beuratge psicoactiu usat tradicionalment per molts pobles de la conca amazònica) a Catalunya, tot establint una classificació. Es comparen les cerimònies amb la seqüència dels rituals de pas de Van Gennep, tenint present també el concepte de 'communitas' de V. Turner, per acabar establint que es tracta de rituals de pas contemporanis. Alhora es fa una anà lisi de com son les persones que dirigeixen aquestes cerimònies (formació, experiència, motivacions) i els participants en aquestes (edat, sexe, motivacions que porten a provar-ho, per què repeteixen, etc.).
Resumo:
Anà lisi del significat de 'disabilitat' i representació social d'aquest col·lectiu en edat escolar a primà ria, fent referència a la part de praxis (anà lisi de les lleis inclusives a Ità lia i Catalunya) com a la part prà ctica (anà lisi de dos casos), aixà com a la seva evolució històrica com a procés d'humanització fins arribar al concepte d'aules inclusives.
Resumo:
Treball que té com a missió la de realitzar un estudi i un pla de difusió per tal de posar en valor una part dels búnquers pertanyents a l' Organització Defensiva dels Pirineus, popularment coneguda com a LÃnia P, a la comarca de l' Alt EmpordÃ
Resumo:
Aquest projecte de recerca proposa un estudi emmarcat en la realitat actual de lazona geogrà fica del Baix Ter enfocat des d’un prisma transversal que col·labori a feraflorar noves reflexions sobre el territori i el paisatge a partir d’algunes de les aportacionsque s’estan produint des de les arts plà stiques.La investigació pretén omplir un buit historiogrà fic existent pel que fa alpatrimoni d’art contemporani de la zona, tenint en compte la notorietat de la sevariquesa cultural i artÃstica. Es proposa analitzar algunes de les figures artÃstiques mésrellevants que hi treballen i seleccionar d’aquelles que treballin més directament sobre elterritori, el paisatge i la formació de nous valors al seu entorn
Resumo:
Aquest Treball de Prà cticum és un anà lisi del municipi de Sant Aniol de Finestres per conèixer quines són les potencialitats i necessitats i a posteriori presentar una proposta de projecte participatiu amb l’objectiu de dinamitzar el territori. L’anà lisi es realitza a partir d’un treball de camp i d’entrevistes realitzades a diferents habitants del municipi. Finalment, la proposta que es presenta és un espai de criança per infants del municipi menors de 3 anys. Aquest espai vol contribuir en la cohesió social del territori
Resumo:
Treball de recerca on analitzo els elements socials i culturals que influeixen en la vivència de la maternitat, en el cas de tres dones. Em proposo intentar copsar de quina forma tres dones que han estat mares al segle XXI experimenten la seva pròpia maternitat i aixà intentar dilucidar fins a quin punt aquestes tres dones viuen aquesta situació personal present, en clau de passat. Quan escric passat, em refereixo al segle XIX, quan es va institucionalitzar el concepte de l'ideal maternal.