613 resultados para Gastroenteritis -- Catalunya
Resumo:
En el present treball, he intentat respondre la pregunta sobre per qu Gabriel Ferrater es va interessar tant per lobra de Witold Gombrowicz. Segurament, havia conegut la seva literatura en una traducci francesa i ms possible encara alemanya, ja que el traductor va estar treballant a Hamburg per leditorial Rowohlt Verlag com a lector. Devia assabentar-se de lxit de les obres de Gombrowicz a Frana i Alemanya i potser va decidir que era lhora dintroduir-lo al mercat espanyol. Com comenta Janet Rodney, en el correu electrnic adjunt als apndixs del treball, potser Ferrater veia algunes semblances entre ell mateix i Gombrowicz. Tots dos tenien problemes per publicar la seva obra sencera als seus pasos dorigen i, tot i que Gombrowicz ja feia molt de temps que no vivia a Polnia, sempre havia conservat el desig de poder ser publicat, sense censura, al seu pas natal. Potser tamb tots dos escriptors compartien el sentiment dinferioritat de les seves cultures respecte les de lEuropa Occidental. Tots dos intentaven mostrar en la seva obra literria lexistncia duna realitat potser oculta per tan legtima com les altres, com la realitat oficial en la que havien de viure
Resumo:
Els treballs sobre la presncia dactivitats vinculades a la cultura de masses durant la Guerra Civil espanyola han estat extensos en els casos de la literatura, el teatre, la premsa, la radiodifusi o el cinematgraf. En el cas de lesport les recerques existents sn encara molt generals i descriptives. El desenvolupament daquest tipus dactivitats en la reraguarda catalana, en canvi, va ser extens i amb significats molt diversos en el s duna societat la dels anys trenta- que ja shavia acostumat al consum de lesport en els anys de preguerra i que, en una situaci extraordinria com aquella, el va incorporar en funci dels interessos i les necessitats prpies del context. Tot partint de diverses recerques prvies realitzades entre 1994 i 2005 sobre documentaci oficial de la Generalitat de Catalunya i de la premsa general i especialitzada, podem afirmar que lesport a la Catalunya en guerra fou molt rellevant tant com espectacle com tamb en la preparaci bllica i que jug un paper destacat des dels punts de vista propagandstic, de solidaritat, estratgic i daglutinador social, semblant al daltres manifestacions de la cultura de masses durant la contesa.
Resumo:
Aquest treball final de carrera analitza les diferents propostes dels partits poltics catalanistes i dels seus militants juntament amb la dels sociolingistes (o experts) sobre el multilingisme en una suposada Catalunya independent.
Resumo:
Con el presente trabajo se intenta conceptualizar el turismo religioso, a nivel de similitudes y diferencias con otras tipologas de visitantes como turistas, turistas culturales o peregrinos. El objetivo de dicha distincin es identificar algunos aspectos de la gestin de estos espacios sagrados a tener en cuenta para evitar posibles tensiones entre visitantes y devotos, mediante la aplicacin a una tipologa concreta de espacios sagrados (los santuarios) y una zona geogrfica concreta (Catalua)
Resumo:
Des de principi dels anys 90, els programes per a la detecci universal neonatal de la sordesa -DUNS- s'han anat implementant arreu del mn. La seva aportaci a la millora de la competncia en llenguatge dels infants sords ha estat forca significativa. A l'Estat espanyol, la DUNS esta possibilitant una detecci molt ms prec de la sordesa, cosa que accelera l'establiment del diagnostic i del tractament, i augmenta aix les probabilitats que la rehabilitaci auditiva dels infants sords sigui reeixida. Des de la perspectiva de l'atenci integral de la sordesa infantil, aquests programes tenen com a objectiu la detecci de la patologia dins el primer mes de vida, el diagnstic als tres mesos i la instauraci del tractament al voltant dels sis mesos. Aquests terminis suposen un autntic repte que exigeix, d'una banda, la creaci de centres qualificats i, de l'altra, la reformulaci dels protocols d'actuaci dels professionals de les distintes disciplines i la seva adaptaci a les noves eines disponibles per al diagnstic, l'adaptaci prottica i la rehabilitaci auditiva del nad sord. Si en un article anterior abordava el futur de la intervenci amb infants sords, tot considerant els avenos tcnics ja existens (Valero, 2002); ara em proposo revisar breument l'estat de la qesti a Catalunya, alhora que es faran una srie de reflexions sobre els canvis que la detecci molt primerenca d'infants sords pot reportar tant per als mateixos sords com per als professionals que els hem d'atendre.
Resumo:
El 25 de gener denguany el Consell Executiu de la Generalitat va aprovar el Pla de Recerca i Innovaci (PRI) 2005-2008. El PRI s un dels principals instruments de la Generalitat per impulsar les activitats de recerca, desenvolupament i innovaci en els sectors pblic i privat, i per poder assolir lobjectiu dinversi dun 2,1% en recerca respecte al producte interior brut catal lany 2008. El PRI ha estat elaborat durant lany 2004 pel Departament dUniversitats, Recerca i Societat de la Informaci, el Departament de Treball i Indstria. El Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica, nha coordinat lelaboraci, alhora que ha facilitat la collaboraci dels altres departaments de la Generalitat. Larticle descriu la importncia de la recerca, el desenvolupament i la innovaci per al progrs econmic, social i cultural, en el que ja sanomena societat o economia del coneixement. Es fa un reps dels criteris i mecanismes emprats per elaborar el Pla, aix com una anlisi de la situaci de la cincia, la innovaci i la transferncia de coneixements i de tecnologia a Catalunya. Es descriuen a continuaci els principals trets daquest pla: missi, objectius, programes transversals i complementaris, lnies prioritries, estratgia sectorial. Finalment, es descriuen els disset indicadors genrics de recerca i innovaci que seran emprats pel seu seguiment, juntament amb el pressupost destinat a lexecuci del PRI
Resumo:
En aquest estudi, explicar i analitzar aquests processos innovadors de conceptualitzaci dels aspectes lingstics del turisme. L'objectiu ltim s explorar les possibilitats i perspectives que aquesta nova lnia de treball pot obrir dins el context de l'oferta turstica barcelonina, cosa que tamb afecta la projecci turstica de Catalunya i dels Pasos Catalans. En termes generals, s'ha de constatar que l's de les llenges en activitats turstiques s'emmarca dins una poltica genrica de projecci de la prpia identitat i de promoci del patrimoni cultural. s per aix que aquest treball tamb cont reflexions i propostes per a l'articulaci del turisme cultural a Barcelona i Catalunya en base a la identitat i la cultura catalanes, amb el benents que els termes "identitat" i "cultura" s'usen en un sentit ampli que incorpora la prpia diversitat cultural i la producci artstica contempornia al costat dels referents histrics, lingstics i culturals que singularitzen la societat catalana.Aquest text est organitzat en tres blocs. El primer bloc tracta diverses qestions prvies, que ajuden a entendre els principis i conceptes que fonamenten aquest estudi, com sn a) la justificaci d'aquest estudi i, en definitiva, de la necessitat d'invertir en llengua i cultura en l'mbit del turisme barcelon, que actualment lidera l'oferta de turisme cultural a Catalunya; b) el procediment que s'ha seguit per a fer l'estudi i la definici dels conceptes ms importants; c) una explicaci general de les connexions molt estretes que hi ha entre processos econmics i processos sociolingstics i que determinen la forma com les persones valoren les llenges prpies i les dels altres en diversos mbits socials, incloent-hi el mn econmic; i finalment, d) unes consideracions sobre el turisme cultural, aix s, all que fa que tingui sentit com a experincia d'interacci entre persones i cultures. En el segon bloc es presentaran experincies de marketitzaci de llenges i identitats en diversos pasos. Em centrar bsicament en els sectors de la publicitat i del turisme i, especficament, en les activitats que comporten l's de llenges no conegudes o poc conegudes pels clients. La secci sobre turisme est organitzada segons les llenges i, per al cas de les llenges cltiques de les Illes Britniques i per al Canad, es subdivideix en diverses regions. Tot i que far alguns comentaris sobre els processos de marketitzaci de les grans llenges, em centrar en experincies associades a llenges minoritries o polticament minoritzades. Aix es justifica pel fet que les destinacions associades a grans llenges dominants dins el propi territori fins ara no s'han plantejat el rol de la llengua dins la prpia oferta turstica, excepte en all que afecta al mercat d'ensenyament d'idiomes, aspecte sobre el qual parlar tamb breument.El tercer bloc cont una valoraci de conjunt sobre la trajectria histrica de les poltiques turstiques a Barcelona i a Catalunya, amb els condicionants que poden facilitar l'articulaci d'una oferta slida en matria de turisme cultural. S'hi valora tamb la posici que ha tingut tradicionalment la llengua catalana en el mn del turisme i s'elaboren propostes i lnies de treball en base a les experincies analitzades al bloc 2. Veurem com, des del punt de vista sociolingstic, les activitats turstiques plantegen reptes i oportunitats d'ndole molt diversa: a) l'accs a espais o manifestacions culturals per part dels turistes i el seu impacte, b) el valor semitic de les llenges en la caracteritzaci i diferenciaci de productes i c) l'encaix entre les poltiques culturals i les turstiques, que pot implicar de formes complexes els diversos actors dels sectors econmic, poltic i cultural. L'estudi acaba amb un catleg de propostes de desplegament d'una poltica turstica basada en el patrimoni lingstic, cultural, artstic i histric catal, que ajudi a complementar i a reforar l'oferta actual catalana, que gira principalment a l'entorn del clima i la platja.Versi en angls del document: http://uoc.academia.edu/JoanPujolar/Papers/889133/Language_Culture_and_Tourism_Perspectives_in_Barcelona_and_Catalonia
Resumo:
En el presente artculo se analiza la adopcin en el contexto ibrico cataln de los patrones mtricos caractersticos de las colonias griegas del Mediterrneo occidental. La determinacin de la unidad de medida constructiva empleada, as como de su aplicacin, ha sido posible mediante la identificacin de los principios geomtricos estructurales de las torres defensivas ibricas.
Resumo:
This paper presents the first results of a current research project about human environmental interactions in the Montseny Massif. Our work sets out to integrate two research lines in the studied area: - Archaeological and archaeo-morphological surveys in a lower part of the mountains in order to characterize the evolution of the settlements and field systems. - The geological and geomorphological characterization of the slope and terrace deposits in relation with field systems and archaeological data. First results point out the intensive occupation of these inland areas during the Iberian and the Roman periods. Post-Roman sediments show different processes of erosion.
Resumo:
La societat catalana en general viu un moment de relleu generacional. Una nova promoci d'emprenedors estan contnuament cridant a la porta. Els empresaris catalans reivindiquen el perfil emprenedor del pas i confien que aquests nous valors afegits, combinats amb els de la tradicional societat empresarial, permetran afrontar amb garanties aquests moments econmicament adversos per al conjunt de la societat. En el present treball es t com objectiu principal lestudi de lactitud emprenedora dels alumnes universitaris; per la qual cosa es realitza una enquesta entre els estudiantes de la Universitat Abat Oliba CEU durant el perode acadmic 2012-2013. A ms a ms danalitzar lactitud emprenedora dels estudiants tamb sestudia la percepci que tenen de les seves habilitats, formacions i capacitat per la creaci duna empresa, la seva experincia, percepcions de la figura demprenedors, aix com els possibles contactes amb el mn empresarial, sent aquest alguns elements que influeixen en lesperit emprenedor. Finalment, a grans trets sofereix un panorama de lactivitat emprenedora a Catalunya. Ms concretament, es presenta informaci relacionada amb la iniciativa emprenedora i les actituds dels catalans per ser emprenedor.
Resumo:
El turisme s un sector de sectors amb els que el turista interacciona directament com a un ciutad ms i s aquesta complexa cadena de valor el que acaba conformant la experincia turstica. La visi 2020 i els objectius estratgics 2016 conformen la base sobre la que shan proposat les directrius nacionals 2020 i el pla daccions 2013-2016.
Resumo:
El projecte s una anlisi profunda sobre l'evoluci de la formaci professional agrria a Catalunya, sobretot en els darrers vint-i-cinc anys. Parteix de la recollida i recopilaci de totes les dades disponibles respecte a la formaci, tan reglada o inicial, com la contnua; amb la corresponent anlisi de les dades. A partir d'aquesta anlisi, i de l'experincia viscuda i la visi des del lloc de treball que ocupa l'autor en l'actualitat -cap de servei de formaci agrria-, s'arriba a plantejaments sobre els desajustaments que s'hi veuen en la formaci agrria, i les possibles perspectives de futur de la mateixa.
