Convergència mediàtica digital: el consum de continguts i l'ús de nous mitjans per dones a Catalunya

Des de fa 20 anys, el sector audiovisual viu una important transformació, tant de l’oferta com del consum, en el marc de la convergència digital. La convergència anuncia la coexistència dels nous mitjans digitals amb l’apogeu d’una cultura participativa, protagonitzada per comunitats d’usuaris amb una activitat quasi frenètica (Jenkins,2008). Noves modalitats de treball cooperatiu que permeten la creació i recreació grupal de continguts, i la creació de comunitats d’usuaris que utilitzen i reutilitzen les noves modalitats de serveis. En aquest context, augmenta la segmentació, la fragmentació i l’abonament dels usuaris (Tous, 2009), perquè la tipologia de les plataformes de continguts ha variat de manera significativa, s’han incorporat els dispositius mòbils i s’han diversificat i sofisticat les ofertes a Internet.

Obtenció d'estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purins de vaca

Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per l’aplicació de purins al sòl, pel que és imprescindible trobar alternatives de gestió i tractament que permetin l’aprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digestió anaeròbia és una de les tècniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. L’efluent líquid que s’obté d’aquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fòsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar la precipitació d’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gestió de l’efluent líquid d’una planta de digestió anaeròbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgànics. S’han avaluat els efectes dels diferents paràmetres operacionals en la formació d’estruvita (pH, temperatura, velocitat d’agitació, alcalinitat), mitjançant assaigs en discontinu amb solució sintètica. A continuació s’ha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purí (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar l’efecte del contingut de matèria orgànica i sòlids Totals (ST), així com el contingut en fosfats i el pH de reacció. Finalment, s’han optimitzat els paràmetres de procés en continu, mitjançant la posada en marxa d’un reactor a escala de laboratori i estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació i de la introducció del stripping de CO2, tant amb solució sintètica com amb la fracció líquida digerida del purí. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influència en el procés d’obtenció d’estruvita són el pH (el pH òptim es situa al voltant de 9), i la presència de matèria orgànica i sòlids ens suspensió, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formació de l’estruvita. En el procés en continu s’ha aconseguit reduccions d’un 84% i 98% d’amoni i fòsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant d’alliberació lenta. Es pot concloure que la precipitació d’estruvita és una bona alternativa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinació amb un tractament previ que elimini la matèria orgànica, com podria ser la digestió anaeròbia, i una separació de fases, per eliminar els sòlids en suspensió, es presenta com una configuració amb molts avantatges.

Projecte de legalització d'una activitat dedicada a l'explotació ramadera i a la formatgeria artesanal

La integració en una mateixa activitat d'una explotació ramadera ecològica basada en el bestiar cabrú de llet i d'una formatgeria artesanal basada en varietats autòctones de formatge de cabra, permet ocupar un nínxol de mercat encara poc explotat actualment a Catalunya. D'igual manera, la dificultat que tenen actualment molts dels formatgers artesans del país per trobar llet de cabra en quantitats suficients i amb unes mínimes garanties higiènico-sanitàries dificulten l'avanç d'un sector amb molt bones perspectives de futur com és el de la formatgeria artesanal i justifica la necessitat de crear noves explotacions (o reconvertir-ne de ja existents) orientant-les de ple vers l'aprofitament lleter del bestiar cabrú, que és actualment molt reduït en l'àmbit Català. A més d'això, les actuals exigències en el camp del benestar animal així com en el camp de la qualitat i de la seguretat alimentaria, exigeixen a les explotacions ramaderes i a les indústries alimentàries el compliment d'una sèrie de requisits, tan de disseny dels locals i de les instal•lacions, com de control de les activitats i dels productes elaborats, que garanteixin en tot moment la seva correcte gestió i funcionament en aquestes matèries. L'objectiu d'aquest projecte, doncs, és la legalització d'una activitat, que anomenarem “Mas Peirot, S.L.”, dedicada a l'explotació ramadera ecològica de bestiar cabrú de llet i a la formatgeria artesanal de formatge de cabra. És important mencionar que tot i tractar-se d'un projecte de legalització d'una activitat,, també s'hi han contemplat aspectes i detalls relacionats amb l'execució de la mateixa, al tractar-se d'unes obres d'una certa complexitat i considerant que així es tracten amb més detall i rigorositat les actuacions projectades. En concret, en aquest projecte es planifiquen les operacions de rehabilitació de dues naus ramaderes actualment en desús, per tal que puguin destinar-se a l'explotació ramadera de bestiar cabrú i a la formatgeria artesanal, projectant-se així mateix totes les instal•lacions necessàries per tal que a les mencionades naus s'hi puguin desenvolupar les activitats citades. Com a conclusions més importants d'aquest projecte podem dir que amb un cens de 100 caps de bestiar cabrú és possible obtenir una producció mitjana de llet de 32.500 litres anuals, que es corresponen a un volum total de 3.823 quilograms de formatge a l'any (de les tipologies Formatge Garrotxa i Formatge de cabra amb oli, ambdues varietats tradicionals catalanes) obtenint un benefici de 21.389,47 Euros/any durant els primers 15 anys i un benefici de 33.386,39 Euros/any a partir del 16è any, cosa que permetrà recuperar la inversió inicial de 172.716,76 Euros que valen les naus i instal•lacions projectades, en un termini de 8 anys i permetrà, com s'ha dit, ocupar un nínxol de mercat encara poc explotat per la indústria agroalimentària a Catalunya.

Estudi edàfic dels boscos joves de pi negre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici

Estudiem les característiques edàfiques del sòl dels boscos joves de pi negre (Pinus uncinata) de l’estatge subalpí del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici corresponents a àrees de reforestació entre els anys 1956 i 2008. Aquest estudi s’ha fet de 29 parcel•les d’aquesta zona situades sobre diferents tipus de substrat, orientació i pendent. S’ha caracteritzat el sòl a partir de l’anàlisi de textura, matèria orgànica, nitrogen total, fòsfor, sodi, potassi, magnesi, calci, capacitat d’intercanvi catiònic, acidesa del sòl, relació C/N. Els resultats confirmen que es tracta de sòls àcids amb un elevat contingut de matèria orgànica a l’horitzó superficial (0-5 cm) i majoritàriament tenen humus de tipus moder. Això fa que aquest tingui valors de nitrogen total elevats. Gràcies al pH àcid i els continguts de potassi, calci i magnesi tindrem una bona fertilitat ja que la solubilitat i assimilació dels nutrients del sòl serà bona. Tots els valors obtinguts disminueixen en profunditat i mostren una gran variabilitat entre les parcel•les estudiades.

Estudi tècnic-econòmic per a la instal·lació d'una granja d'ànecs per a producció de foie-gras situada en el terme municipal de Fontanals de Cerdanya

Inversors però, principalment professionals de l'àmbit agrari, per tal de buscar una diversificació de l'activitat agrícola i ramadera que desenvolupen a les seves finques, sobretot joves emprenedors, poden estar interessats en produccions alternatives com la producció d'ànecs per a foie-gras, per tal de complementar la seva renda agrària. Actualment cal augmentar la competitivitat de les finques agrícoles per tal que aquestes siguin econòmicament viables. L’objectiu de l'estudi és determinar la viabilitat econòmica d’una explotació ramadera d’ànecs per a la producció de foie-gras, en el terme municipal de Fontanals de Cerdanya, analitzant les diverses alternatives en quant a dimensionament i disseny de les instal·lacions, segons el cicle productiu de l’animal. L'alternativa escollida per realitzar l'estudi es la de semi-integració (cria, engreix i embocat), de règim semi-intensiu (durant l'etapa de l'engreix), amb animals mascles de la raça híbrida Mulard. Les instal·lacions tindran una capacitat de 6.500 animals, amb lots de 250 caps. Aquest dimensionament permet, durant la fase d'embocat, en la qual es requereix més dedicació, que la demanda de mà d'obra pugui ser satisfeta per un únic treballador. La principal conclusió que es pot extreure de l'estudi és que la inversió projectada és massa elevada i que aquesta econòmicament no és viable o rendible, ja que la despesa és massa elevada. Es mouen uns fluxos de caixa molt elevats i el marge comercial és molt reduït. Únicament si l'objectiu del promotor és obtenir una remuneració per la seva feina, sempre i quan és produeixi un augment del preu actual de la carn i una disminució del preu del pinso, es podria recomanar que es portés a terme la implantació de l'explotació, intentant, però, reduir la despesa d'execució de construccions i instal·lacions.

Estudi per a la construcció de l'EDAR mitjançant filtres verds de la Nou de Gaià (Tarragonès)

El tractament de les aigües en nuclis menors de 2000 habitants es troba pendent de completar per part de l’Agència Catalana de l’Aigua més concretament al corresponent Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes (PSARU). El nucli de La Nou de Gaià (al Tarragonès) es troba pendent de la construcció de la corresponent instal·lació de sanejament, projectada al 2007. Alternativament a les depuradores tradicionals basades en l’ús de formigó (o materials alternatius) i en la despesa elèctrica per assegurar una aeració i una evacuació dels fangs generats, existeixen tecnologies “toves”. Aquestes tecnologies, també conegudes com a “verdes”, es basen en imitar els sistemes naturals maximitzant el seu potencial d’autodepuració. A grans trets existeixen dos formes de depurar les aigües de forma ecològica”: llacunatges (existeix una capa d’aigua lliure) i filtres verds. El present estudi es basa en l’aplicació de filtres verds de morfologia vertical i flux subsuperficial, plantat amb canyes dels generes Scirpus o Phragmites. El resultat han estat 4 bases de 35*35 per a tractar un cabal de 150 m3/d i una població equivalent de 1272.

Anàlisi quantitatiu de la paraula i de la imatge en els programes informatius de televisió. Estudi del cas de L’Informatiu de TVE a Catalunya (1983-2003)

Televisió Espanyola va començar la producció de programes a Catalunya amb la inauguració del estudis de Miramar el dia 14 de juliol de1959. El primer programa emès des d’aquest centre va ser realitzat als jardins de l’edifici i presentat per José Luis Barcelona. Era l’inici d’una història que ha superat ja el cinquantè aniversari i de la qual encara queden moltes coses per conèixer i per explicar. Tota la programació dels primers anys era en llengua castellana, fins la primera emissió de televisió en català, el 27 d'octubre de 1964. Va ser el punt de partida de molts anys de programes en català. Un dels valors que aporta TVE a Catalunya és la contribució als informatius d’àmbit estatal. És en aquesta especialitat dels programes d’informació que tant Miramar com Sant Cugat tenen una llarga experiència. Un indicador per estudiar aquest camí llarg i no sempre fàcil de les emissions de TVE des de Catalunya i en llengua catalana pot ser l’anàlisi de l’evolució dels informatius al llarg del temps. Aspectes com l’hora d’emissió, la durada, el nombre de notícies, la forma de presentar-les, els recursos utilitzats i en definitiva tot allò relacionat amb l’estructura d’aquests programes. Ens proposem descobrir els canvis que han tingut aquests informatius en català en diferents èpoques. En la mesura que sigui possible, quantificar les variacions que s’hagin produït en diversos aspectes del seu contingut i característiques . En especial els relatius al text llegit i a la imatge. Aquest treball pretén ser una primera aproximació a l’estudi de les estructures dels programes informatius diaris, que certifiqui l’existència d’una línia d’investigació que es pugui seguir en el futur.

Consideraciones educativas de la perspectiva ecológica de Urie Bronferbrenner

El objetivo de este artículo es presentar las bases teóricas y algunas aplicaciones contemporáneas de la teoría de Urie Bronfenbrenner. En primer lugar, se describe su biografía. Posteriormente, se explica su teoría ecología, su modelo “Proceso-Persona-Contexto-Tiempo” (PPCT) y su reciente aproximación bioecológica. A continuación, exponemos algunas consideraciones educativas de su teoría. Más específicamente, destacamos seis temas basados en algunas ideas de Bronfenbrenner: 1) la relación entre política social y ciencia, 2) la creación de contextos de desarrollo primarios y secundarios, 3) la implicación afectiva, 4) el currículo centrado en el cuidado o la atención de las personas, 5) la intervención comunitaria, y 6) el establecimiento de continuidades entre microsistemas (noción de “mesosistema”). Finalmente, revisamos algunas aportaciones contemporáneas en psicología y ciencias de la educación basadas en la perspectiva de Bronfenbrenner

Usos lingüístics de l'alumnat d'origen estranger a l'educació primària de Catalunya

La situació actual a Catalunya es presenta com un bon “laboratori” per analitzar les regles que governen els usos lingüístics, atès que es donen situacions enormement diverses que van, en un extrem, des d’alumnat estranger que desconeix el català i el castellà i viu en contextos sociolingüístics catalans i que està escolaritzat amb alumnat de llengua inicial catalana fins a l’altre extrem en el qual es troba l’alumnat estranger que viu en contextos sociolingüístics castellans i que està escolaritzat en centres en els quals, sense haver-hi cap catalanoparlant, hi ha parlants de 15, 16 o 17 llengües diferents. I, al mig, hi trobem totes les situacions possibles. Amb aquest marc de referència hem realitzat dos estudis diferents que intenten descriure els usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger d’educació primària i esbrinar fins a quin punt funciona entre la població d’origen estranger la norma de convergència al castellà com a reguladora de la tria dels usos interpersonals. Hem utilitzat una doble aproximació empírica. D’una banda, hem analitzat els usos lingüístics declarats de l’alumnat d’origen estranger de sisè de primària en 53 escoles de Catalunya que es diferencien d’acord amb el percentatge d’alumnat catalanoparlant i estranger a l’aula i el context sociolingüístic de la seva ubicació i, de l’altra, una aproximació etnogràfica als usos lingüístics de l’alumnat d’origen estranger d’una escola ubicada en un context sociolingüístic castellà en la qual el 90% de l’alumnat és d’origen estranger i on la presència de llatinoamericans és molt petita

Una Anàlisi comparativa del coneixement de català de l'alumnat castellano-parlant autòcton i l'alumnat hispà en finalitzar l'educació infantil a Catalunya

Hem realitzat una recerca en la qual hem avaluat, a la finalització de l’últim curs de parvulari, el coneixement de català de l’alumnat de 50 centres de Catalunya que escolaritzen alumnat immigrant. En aquest article presentem les dades obtingudes —sobre comprensió oral, lectura i escriptura— per l’alumnat autòcton castellà i l’alumnat al·lòcton castellà, així com les seves condicions d’escolarització

Els plans municipals de biblioteques: contextualització i situació a Catalunya

S'analitzen les funcions de la biblioteca pública previstes en les darreres pautes internacionals sobre la biblioteca pública de l'IFLA/UNESCO. Es destaca que, per poder fer front als nous reptes, la biblioteca pública necessita treballar en una doble perspectiva: el treball en xarxa i el treball de cooperació en el territori. Es consideren els plans municipals de biblioteques com una eina que ha de vetllar per l'adequació del servei bibliotecari a l'entorn on desenvolupa els serveis i per garantir aquest treball necessari de cooperació en el territori i s'analitza la situació a Catalunya pel que fa a l'elaboració de plans municipals de biblioteques. El treball es clou amb una bibliografia temàtica.

Informe sobre les X Jornades d'Arxivística de Catalunya: "Els arxivers com (ens) comuniquem?" (Terrassa, 19, 20 i 21 de maig de 2005)

Com ja és costum des de fa vint anys (1985-2005), pel maig l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) convoca els seus associats i la comunitat arxivística en general a les Jornades d'Arxivística de Catalunya. Enguany han estat les desenes i amb el títol "Els arxivers com (ens) comuniquem?" s'han dut a terme els dies 19, 20 i 21 de maig a la ciutat de Terrassa. L'objectiu de les X Jornades ha estat doble: en primer lloc, s'ha volgut reflexionar sobre les estratègies de què disposen els arxivers per fer difusió de la seva activitat professional ("com comuniquem") i a continuació s'ha produït el debat sobre la comunicació intraprofessional dels arxivers ("com ens comuniquem").

Informe sobre l'XI Congrés d'Arxivística de Catalunya: "Innovació i desenvolupament professional" (la Seu d'Urgell, 10, 11 i 12 de maig de 2007)

Els dies 10, 11 i 12 de maig de 2007 l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) ha celebrat a la Seu d'Urgell les jornades dels arxivers catalans. Enguany, però, no han estat les "onzenes jornades" sinó que l'organització les ha convertides en "congrés", l'onzè, tot i ser el primer que rep aquesta denominació. Amb el títol "Innovació i desenvolupament professional", l'organització ha plantejat la reunió professional amb un extens objectiu: "conèixer, debatre i intercanviar experiències i continguts entorn de: la implantació de les ISO, la formació professional de l'arxiu, el desenvolupament professional davant de les tecnologies de la informació, els estàndards internacionals per intercanviar informació i el paper del servei d'arxiu com a centre per a la difusió i recuperació de la memòria del país".

BIB21. Cap a un nou model de biblioteques al servei de les universitats públiques de Catalunya

Els canvis que s'estan produint a les universitats provocats per l'adaptació dels estudis a l'anomenat Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), que ha de fer-se realitat l'any 2010, representen també un gran repte per a les biblioteques universitàries, que estan treballant per adaptar els seus recursos i serveis a les noves exigències de l'educació superior. Les biblioteques han establert models organitzatius i de col·laboració que, en un entorn marcat per l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i pel fenomen de l'èxit de cercadors com Google, han de permetre superar amb èxit reptes com ara el suport al desenvolupament dels nous plans d'estudi dissenyats per competències tot potenciant i introduint la formació dels usuaris en l'adquisició d'habilitats informacionals; el disseny de sistemes d'informació robustos que donin suport a la producció científica i acadèmica dels investigadors i dels professors i li aportin valor, mitjançant dipòsits oberts d'informació i de documentació; la personalització dels serveis o l'adaptació dels espais a un model educatiu centrat en l'aprenentatge actiu de l'estudiant. Aquest article resumeix les principals actuacions i reptes de futur que recull amb detall l'informe encarregat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) als directors de les biblioteques, en el marc de l'elaboració del futur llibre blanc de les universitats.