A fractionally integrated approach to monetary policy and inflation dynamics

This paper relaxes the standard I(0) and I(1) assumptions typically stated in the monetary VAR literature by considering a richer framework that encompasses the previous two processes as well as other fractionally integrated possibilities. First, a timevarying multivariate spectrum is estimated for post WWII US data. Then, a structural fractionally integrated VAR (VARFIMA) is fitted to each of the resulting time dependent spectra. In this way, both the coefficients of the VAR and the innovation variances are allowed to evolve freely. The model is employed to analyze inflation persistence and to evaluate the stance of US monetary policy. Our findings indicate a strong decline in the innovation variances during the great disinflation, consistent with the view that the good performance of the economy during the 80’s and 90’s is in part a tale of good luck. However, we also find evidence of a decline in inflation persistence together with a stronger monetary response to inflation during the same period. This last result suggests that the Fed may still play a role in accounting for the observed differences in the US inflation history. Finally, we conclude that previous evidence against drifting coefficients could be an artifact of parameter restriction towards the stationary region. Keywords: monetary policy, inflation persistence, fractional integration, timevarying coefficients, VARFIMA. JEL Classification: E52, C32

Rational Partisan Theory with fiscal policy and an independent central bank

The empirical evidence testing the validity of the rational partisan theory (RPT) has been mixed. In this article, we argue that the inclusion of other macroeconomic policies and the presence of an independent central bank can partly contribute to explain this inconclusiveness. This article expands Alesina s (1987) RPT model to include an extra policy and an independent central bank. With these extensions, the implications of RPT are altered signi ficantly. In particular, when the central bank is more concerned about output than public spending (an assumption made by many papers in this literature), then the direct relationship between in flation and output derived in Alesina (1987) never holds. Keywords: central bank, conservativeness, political uncertainty. JEL Classi fication: E58, E63.

Effect of Dexamethasone on cytolkine secretion in CD4+T cells in steroid refractori uveitis

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la facultat de Medical Sciences de la Universitat de Bristol, Alemanya, entre 2011 i 2012. Aquest treball s'ha realitzat a la facultat de Medical Sciences de la Universitat de Bristol, al laboratori del Prof. Andrew Di cks,o ta la seva supe1visi6. Ei treball s'ha realitzat amb els seus col.laboradors, el Dr Richard Lee i Lauren Schew:tz. Objectiu: Els glucocorticoids (GCs) tenen diversos efectes sobre les cèl.lules T CD4+ per modular la resposta immune principalment mitjançant els seus efectes anti-proliferatius. Tot i això la dexametasona (Dex, glucocorticoid sintètic) també indueix la secreció de la citocina immunosupressora IL-10 . L'objectiu d'aquest treball ha estat comparar la capacitat dels glucocorticoids en modular la producció de citocines en cèl.lules T CD4+ en pacients uveítics sensibles (SS), i resistents (SR) a esteroids. Metodologia: Es van aïllar cèl• lules T CD4+ de pacients uveítics SS i SR. Es va induir la producció de cèl.lules T regulatories (Tregs) i mitjançant I'estimulació amb anti- CD3/CD28 en presència d'lL-2 i Després del cultiu es van analitzar els nivells d’expressió intracel•lular de les citocines IL-10, IL-4, IL-9, IL-17 i IFN-y per citometria de flux. D'altra banda, també es van separar cèl.lules T CD4t de pacients uveïtis segons I'expressió de CCR6 i es van polaritzar per obtenir els fenotips ThO i Th17 per estudiar I'efecte de Dex i ciclosporina (CsA) en aquests subtipus cel.lulars. Resultats: Les cèl.lules T CD4+ de pacients SR no van ser capaces de produir IL-10 en resposta al tractament amb Dex. Dex no va afectar els nivells d'expressió d'11-17, però va reduir els nivells de IL-4 i IFN-V. Els nivells d'lL-9 (marcador d'un subtipus cel.lular recentment descrit, Th9) v ise r sempre inferiors a 11%. En canvi, el traclament a amb CsA va reduir significativament els nivells d'lL-17 i IFN-y en cèl.lules Th17 i ThO. Conclusions: La Dex no és capaç d'induir cèl.lules Treg funcionalment supresores en pacients veiticsS R. Aquest fenòmen és Independent dels efectes en I'expressió d'altres citocines. Aquests resultats suggereixen que I'efecte de la Dex sobre la funció de cél.lules Treg és clau en el desenvolupament del fenotip SR en la uveïtis . D'altra banda, al llarg d'aquest temps he iniciat un nou projecte que ha donat lloc a un futur projecte de col elaboració. Resumidament, degut a que els nivells elevats de proteïna C-reactiva (CRP) són un factor de risc en la degeneració macular, malaltia inflamatòria crònica principal causa de ceguera en països industrialitzats, I'objectiu d'aquest altre treball ha estat iniciar un projecte per avaluar els efectes de les diferents isoformes de la CRP sobre la resposta inflamatòria d’epiteli pigmentari retinià.

Síntesi i propietats de vidres metàl•lics massissos i materials nanocomposites basats en Fe per aplicacions com a materials magnètics tous

Estudi realitzat a partir d’una estada a l’ Institut für Komplexe Materialien, Leibniz-Institut für Festkörper- und Werkstoffforschung Dresden, entre 2010 i 2011. S'ha explorat l'efecte de les condicions i influència dels elements d'aleació en la capacitat de formació de vidre, l'estructura i les propietats tèrmiques i magnètiques de vidres metàl•lics massissos i materials nanocristal•lins en base Fe. La producció d'aquests materials en forma de cintes de unes 20 micres de gruix ha estat àmpliament estudiada i s'ha vist que presenten unes propietats excel•lents com a materials magnètics tous. El propòsit general d'aquest projecte era l'obtenció de composicions òptimes amb alta capacitat de formar vidre i amb excel•lents propietats magnètiques com a materials magnètics tous combinat amb bones propietats mecàniques. El projecte prenia com a punt de partida l'aliatge [FeCoBSi]96Nb4 ja que és el que presenta millor capacitat de formar vidre i presenta una alta imantació de saturació i baix camp coercitiu. S'ha fet un estudi dels factors fonamentals que intervenen en la formació de l'estat vitri. La composició abans esmentada ha estat variada amb l'addició d'altres elements per estudiar com afecten aquests nous elements a les propietats, la formació de vidre i l'estructura dels aliatges resultants amb l'objectiu de millorar-ne les propietats magnètiques i la capacitat de formació de vidre. Entre altres s'ha usat el Zr, Mo, Y i el Gd per millorar la formació de vidre; i el Co i el Ni per millorar les propietats magnètiques a alta temperatura. S'han estudiat les relacions entre la capacitat de formació de vidre i la seva estabilitat tèrmica, la resistència a la cristal•lització i la estructura de l'aliatge resultant després del procés de solidificació. Per aquest estudi s'han determinat els mecanismes que controlen la transformació i la seva cinètica així com les fases que es formen durant el tractament tèrmic permetent la formulació de models predictius.

Anàlisi del sistema productiu i comercial del vi de la Tarraconensis a partir de la combinació de metodologies

Des del segon quart del s. I aC i, especialment, durant el regnat d’August, es va desenvolupar a l’antiga província Tarraconensis un sistema productiu centrat en l’explotació agrària vitivinícola amb una finalitat clarament comercial. La majoria d’assentament vitivinícoles es troben emplaçats al litoral català, associats de vegades a figlinae que fabricaven les àmfores per al transport i comerç de l’excedent vinícola. No obstant, a l’àrea del Vallès Occidental i del Baix Llobregat es troben una sèrie de vil•les vinculades a la producció de vi i a la fabricació d’àmfores que han proporcionat restes molt significatives sobre la contribució d’aquesta zona a l’expansió econòmica de la província. La caracterització arqueològica i arqueomètrica d’un gran nombre d’àmfores procedents de diversos tallers ceràmics situats al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, utilitzant diverses tècniques d’anàlisi química, mineralògica i petrogràfica, ha portat a establir quins tipus d’àmfores es van fabricar a cada taller i de quina manera. S’han identificat alguns dels processos tecnològics de la cadena operativa: la selecció i processat de les matèries primeres per conformar la pasta procedents, generalment, de l’àrea on es troba cada centre de producció, el modelatge, l’assecat i la cocció de les peces. En alguns dels casos analitzats, s’ha identificat quins tipus de contenidors van ser importants a l’establiment i la seva provinença. La integració d’aquests resultats en la base de dades analítica que disposa l’ERAAUB ha permès avaluar el grau d’estandardització dels processos tecnològics en aquesta àrea. La contrastació final amb les dades històriques i arqueològiques contribueix al coneixement arqueològic de les àmfores vinàries de la Tarraconensis i, a través d’elles, al coneixement de les societats que les van fabricar, comercialitzar i utilitzar.

Sistema d'AGV (vehicles-robot de guiatge automàtic) per a magatzems i plantes de manufactura

Una de les solucions per a minimitzar els costos de producció o d'emmagatzematge és automatitzarne la logística interna. Per dissenyar les aplicacions corresponents és convenient poder validar-les amb un prototipatge. Això ha motivat la realització d'aquest projecte, on s'ha obtingut un prototip d'AGV (automated guided vehicle) que rep les ordres per Bluetooth i, mitjançant uns infrarojos per poder seguir unes línies al terra, és capaç d'anar des del punt inicial fins on se li ha encarregat i tornar al punt inicial. Aquest vehicle pot servir de base per a la implementació d'AGV orientats a aplicacions reals i, per tant, per a la construcció de sistemes més grans i que poden ser utilitzats en plantes de producció, laboratoris, magatzems, ports i d'altres aplicacions diverses.

Guia de bones pràctiques per a artistes

El document que us presentem té com a base les consultes que ens han fet i ens fan els alumnes dels nostres tallers sobre com gestionar la seva obra artística personal tant dins com fora de la presó. La majoria de demandes, però, són sobre com poder entrar dins el món de l’art sense perdre-hi cap dret ni cap percepció econòmica per manca de coneixements. Sovint no els hem pogut oferir una resposta professional i real al món de l’art comercial o no. El document inclou un decàleg, basat en l’estatut de l’artista, que parla de la llibertat de creació i expressió, els drets morals, la confiança, lleialtat i transparència, la difusió de l’obra, el contracte per escrit, els drets econòmics per l’explotació, la relació artista-galerista, la remuneració econòmica, la producció artística i el suport a la recerca i l’arbitratge.

Territori, ciutat, port: el comerç entre Roma i Hispania septentrional a partir de les àmfores i els marbres

El projecte s’ha enfocat a l’anàlisi de les relacions comercials entre Roma (Portus) i Hispania a través de l’estudi de la distribució dels marbres (material arquitectònic) i de les àmfores (exportació d’aliments) entre aquestes ciutats portuàries principals (principalment Tarraco i Hispalis) i per tal de conèixer els mecanismes comercials, les rutes i l’escala de l’intercanvi. A més d’altres ports tarraconenses (Emporiae, Iluro, Barcino ) i el seu territori, també s’han incorporat altres territoris, que bé eren receptors de produccions amfòriques hispanes (Limes germànic ) o bé exportadors de materials lapidis (Carrara, Itàlia). A nivell metodològic, s’ha buscat la innovació en aspectes com la quantificació, l’aplicació de SIG i de treball en xarxa (laboratoris virtuals ). Això ens ha permès posar en pràctica estàndards i metodologies orientades a aprofundir en l’estudi dels intercanvis comercials antics que s’han establert en el marc del projecte Portus Project, liderat per la British School at Rome, i acceptades per d’altres centres de recerca europeus. Per identificar l’origen d’aquests objectes (marbres i àmfores), aspecte bàsic d’aquesta recerca, hem partit dels estudis petrològic i mineralògics. En el cas de la Península Ibèrica, hem obtingut mostres de referència de les pedreres i centres de producció ceràmica (forns) del hinterland de Tarraco. D’altra banda, s’ha fet especial atenció a com es quantifiquen les evidències en el lloc de trobada (sigui a prop del centre de producció o destí ) a partir de l’anàlisi exhaustiva de la presència d’aquestes produccions locals en d’altres jaciments que ha permès fer estudis de distribució i comerç per tot l’imperi amb l’aplicació de SIG i mapes de distribució quantificats. Tot això ha permès conèixer l’origen de la producció, el destí i les quantitats consumides – de manera que es pugui fer una comparativa a qualsevol port o jaciment romà.

The hidden costs of hidden debt

We report evidence that salience may have economically signi.cant e¤ects on homeowners.borrowing behavior, through a bias in favour of less salient but more costly loans. Survey evidence corroborates the existence of such a bias. We outline a simple model in which some consumers are biased and show that under plausible assumptions this affects prices in equilibrium. Market data support the predictions of the model.

Beyond GDP: Methodological and measurement issues in redefining “wealth”

In the last decades; a growing stock of literature has been devoted to the criticism of GDP as an indicator of societal wealth. A relevant question is: what are the perspectives to build, on the existing knowledge and consensus, alternative measures of prosperity? A starting point may be to connect well-being research agenda with the sustainability one. However, there is no doubt that there is a lot of complexity and fuzziness inherent in multidimensional concepts such as sustainability and well-being. This article analyses the theoretical foundations and the empirical validity of some multidimensional technical tools that can be used for well-being evaluation and assessment. Of course one should not forget that policy conclusions derived through any mathematical model depend also on the conceptual framework used, i.e. which representation of reality (and thus which societal values and interests) has been considered.

Passive modernization? the new human development index and its components in Italy’s regions (1871-2007)

The article presents and discusses estimates of social and economic indicators for Italy’s regions in benchmark years roughly from Unification to the present day: life expectancy, education, GDP per capita at purchasing power parity, and the new Human Development Index (HDI). A broad interpretative hypothesis, based on the distinction between passive and active modernization, is proposed to account for the evolution of regional imbalances over the long-run. In the lack of active modernization, Southern Italy converged thanks to passive modernization, i.e., State intervention: however, this was more effective in life expectancy, less successful in education, expensive and as a whole ineffective in GDP. As a consequence, convergence in the HDI occurred from the late XIX century to the 1970s, but came to a sudden halt in the last decades of the XX century.

On the foundations of well-being economics and policy

When one wishes to implement public policies, there is a previous need of comparing different actions and valuating and evaluating them to assess their social attractiveness. Recently the concept of well-being has been proposed as a multidimensional proxy for measuring societal prosperity and progress; a key research topic is then on how we can measure and evaluate this plurality of dimensions for policy decisions. This paper defends the thesis articulated in the following points: 1. Different metrics are linked to different objectives and values. To use only one measurement unit (on the grounds of the so-called commensurability principle) for incorporating a plurality of dimensions, objectives and values, implies reductionism necessarily. 2. Point 1) can be proven as a matter of formal logic by drawing on the work of Geach about moral philosophy. This theoretical demonstration is an original contribution of this article. Here the distinction between predicative and attributive adjectives is formalised and definitions are provided. Predicative adjectives are further distinguished into absolute and relative ones. The new concepts of set commensurability and rod commensurability are introduced too. 3. The existence of a plurality of social actors, with interest in the policy being assessed, causes that social decisions involve multiple types of values, of which economic efficiency is only one. Therefore it is misleading to make social decisions based only on that one value. 4. Weak comparability of values, which is grounded on incommensurability, is proved to be the main methodological foundation of policy evaluation in the framework of well-being economics. Incommensurability does not imply incomparability; on the contrary incommensurability is the only rational way to compare societal options under a plurality of policy objectives. 5. Weak comparability can be implemented by using multi-criteria evaluation, which is a formal framework for applied consequentialism under incommensurability. Social Multi-Criteria Evaluation, in particular, allows considering both technical and social incommensurabilities simultaneously.