Aplicacions de la fibra òptica a la monitorització d'estructures

Davant la gran necessitat que es té per reduir al mínim els costs relacionats amb el manteniment, prevenció i seguretat, la monitorització en el camp de les estructures civils és una activitat que ha anat adquirint un paper cada cop més important. Dins el camp de l’enginyeria civil, la instrumentació d’estructures d’edificació i obra civil ha experimentat una profunda expansió. Les aplicacions més habituals en aquest tipus d’ activitat, solen estar associades a l’avaluació d’esforços en estructures existents, i/o el seguiment de l’estat tenso-deformacional durant el procés de construcció. Hi ha una gran diversitat de dispositius de mesura que permeten realitzar aquest seguiment. Els sistemes basats en la tecnologia de fibra òptica ja ho permeten. La resistència a la corrosió i a la fatiga, la immunitat a les interferències electromagnètiques o la possibilitat de prendre mesures discretes al llarg del temps, podent referir-les en tot moment a l’origen, són alguns dels seus avantatges. Tot i els múltiples avantatges, aquest sistema també té els seus inconvenients. En tota seguretat el més important és l’influencia de la temperatura en els valors mesurats. El projecte es centre en aquest últim punt , concretament en les mesures de deformació. Els objectius que s’han dut a terme al llarg de la durada del treball han estat els següents: - Aprendre les bases teòriques d’aquesta tecnologia. - Determinar en quin grau, la temperatura afecta a les mesures adquirides mitjançant sensors de fibra òptica. - Establir els mecanismes adients per quantificar, corregir o minimitzar aquests efectes. - Comparar la fiabilitat d’aquest tipus de mesura respecte a la dels sensors basats en extensometria

La convergència lingüística: possible retardador del procés de gramaticalització?

En diferents zones d"Hispanoamèrica, la substitució del futur sintètic en -rá (cantaré, lloverá) per la construcció Ir a + Infinitiu (voy a cantar, va a llover) resulta cada vegada més evident (Bauhr, 1989; Troya, 1998; Almeida y Díaz, 1998; Blas Arroyo, 2005; Sedano, 2006). Si bé en les zones peninsulars monolingües aquesta substitució també es percep, sembla que en les zones bilingües on el castellà està en contacte amb el català la tendència és justament la contrària. En aquest article es pretén verificar aquesta tendència tot partint de la hipòtesi que la construcció Ir a + Infinitiu per expressar valors temporals prospectius es fa servir en menor grau, sobretot en els parlants amb el català como a L1. La justificació cal trobar-la en la influència del català sobre el castellà; concretament, en el paradigma verbal particular del català confusió amb el pretèrit perfet perifràstic (vaig cantar) i esforç articulatori i en el fet que Anar a + Infinitiu no ha gramaticalitzat els mateixos valors que el castellà a Ir a + Infinitiu manté els valors etimològics. Per comprovar-ho, ens valdrem del corpus RESOL; un corpus de dades orals constituït per 94 entrevistes semidirigides realitzades a nens de 6º de primària, i novament quan cursaven 1º de la ESO, a escoles de Mataró i de Manlleu. Un cop analitzat el corpus, les dades revelen que, efectivament, en les zones bilingües, els informants amb el català com a L1 tendeixen a utilitzar la forma sintètica en major grau que la forma analítica. En canvi, els parlants que tenen el castellà com a L1 fan servir majoritàriament la perífrasi Ir a + Infinitiu, tot i que aquest ús no es tan profús como en la resta de zones monolingües peninsulars. En definitiva, el fet de tenir el català como a L1 sembla ser un dels factor que condiciona o determina la proliferació de la construcció Ir a + Infinitiu en el castellà parlat a Catalunya, però, alhora, la convergència de diferents factors lingüístics és el que condiciona l"ús particular d"aquesta perífrasi verbal en la zona analitzada.

Estrategias discursivas para la construcción colaborativa del conocimiento en entornos virtuales de aprendizaje

El objetivo del presente trabajo es tratar de identificar algunas estrategias discursivas que puedan asociarse de manera específica a y al mismo tiempo, configurar las diversas fases de construcción colaborativa del conocimiento desarrolladas por grupos de estudiantes universitarios que resuelven tareas de elaboración conjunta de productos escritos en un entorno de aprendizaje mediado por ordenador. Para ello, se ha realizado un estudio de casos en situación natural, en dos situaciones o contextos instruccionales distintos, correspondientes a sendas asignaturas del ámbito de la Psicología de la Educación. En cada situación, se han seguido tres pequeños grupos de estudiantes, y se han analizado las tareas correspondientes a dos secuencias didácticas completas y consecutivas. Como resultado, se ha podido identificar un amplio conjunto de estrategias discursivas típicas de cada una de las fases de construcción colaborativa del conocimiento consideradas. Estas estrategias remiten a formas de uso del lenguaje mediante las cuales los miembros del grupo consiguen, en cada caso, alcanzar el nivel de intersubjetividad y el grado de construcción de conocimiento compartido propio de la fase.