Estudio transdiciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera (Prepirineo de Lleida): implicaciones domesticas y paleoambientales en el Bronce Antiguo del Noreste de la Peninsula Iberica

El estudio transdisciplinar de la fosa EE1 de la Cova Colomera ha proporcionado un conjunto de datos que aportan importante información sobre las prácticas domésticas y económicas desarrolladas en ella, y sobre las características paleoambientales de esta zona del noreste peninsular en el tránsito III-II milenio cal. AC. Los resultados apuntan a que esta cueva fue ocupada por grupos reducidos, con una economía mixta agropecuaria, que recurrían también a actividades cinegéticas para completar su dieta. En sus cortas estancias en la Cova Colomera, crearon y amortizaron estructuras excavadas en el suelo de la cavidad, como la fosa EE1, bien para almacenar excedentes y después desechar basura, o bien para eliminar residuos de origen doméstico.

Excavaciones (1981-1983) en el poblado de Carretela (Aitona, Segrià, Lleida)

Con este artículo damos a conocer un poco más en profundidad un yacimiento al que muchas veces se ha hecho referencia en la bibliografía sin que existiera aún una publicación monográfica al respecto. Las excavaciones del poblado fechados a principios de los CC.UU. Antiguos, reflejan la sucesión de diversas ocupaciones de un mismo espacio habitado. El conocimiento de este período queda igualmente completado a partir de diversos estudios adicionales.

Estudi paleodontològic de les restes humanes del jaciment de Forat de Conqueta (Santa Linya, Lleida)

L"estudi ha estat realitzat sobre restes dentals recuperades al jaciment de Forat de Conqueta. La majoria de les dents s"han trobat aïllades, fora del suport ossi, la qual cosa n"ha dificultat la identificació i l"estudi. Entre els objectius de l"estudi paleodontològic, volem destacar la determinació d"un nombre mínim i màxim d"individus a partir de les restes. L"estudi ha estat molt limitat a causa de la tipologia funerària (enterrament col·lectiu en cova) i del ritual d"enterrament (cremació parcial). El resultats provisionals assenyalen que el nombre mínim d"individus representats per la mostra estudiada és de 41 i que, d"aquests, fins a sis individus podrien pertànyer a un grup d"edat infantil o juvenil

Concurs per al contracte de serveis per la direcció d’execució de les obres de nova construcció de l’Escola Pericot a Girona, amb clau PNG-09207

Award-winning

Construcció d'un equip per a la producció de cervesa artesana

Catalunya és un dels territoris on hi ha hagut més auge del sector de la cervesa artesana, i són molt nombroses les microcerveseries i les botigues especialitzades on es poden trobar els recursos materials necessaris, a més de ser centres difusió de coneixements relacionats. Així, doncs, aquest projecte està emmarcat en un context que permet el desenvolupament de tècniques d’elaboració de cervesa artesana. Aquest projecte es basa en la construcció d’un equip amb materials reutilitzats i amb un pressupost limitat que permet reproduir a petita escala els processos d’elaboració que es duen a terme en les microcerveseries artesanes actuals. El projecte s’ha assentat sobre la comprensió dels fonaments teòrics i pràctics del procés d’elaboració de cervesa, i amb l’experiència inicial d’elaboració de cervesa amb un equip bàsic de tipus homebrewer. Per minimintzar costos els tancs s’han construït a partir de barrils de cervesa i les parts sobrants s’han aprofitat per a altres elements. S’han emprat elements quotidians com una olla a pressió i s’ha construït un sistema regulador de pressió (per al tanc de fermentació cilindrocònic isobàric construït) en lloc d’adquirir-lo. S’ha posat l’èmfasi en minimitzar la necessitat de manipulació manual durant l’elaboració. Per tant, s’han instal·lat els components de l’equip formant un circuit tancat amb sistema de bombeig, i s’ha incorporat un sistema que permet el control i la lectura de les temperatures de cada procés. Altres elements són el sistema de filtres amb mecanisme de tub en forma d’ela (que permet l’extracció del most dels tanc de maceració i de cocció d’una manera efectiva i sense necessitat de manipulació) i el sistema de dutxa (que permet automatitzar el procés de rentat i filtrat). Un element que distingeix aquest equip d’altres equips emprats en algunes microcerveseries artesanes és el tanc de fermentació cilindrocònic isobàric amb vàlvula controladora de pressió, que permet prescindir de la doble fermentació en ampolla, ja que permet aprofitar el gas carbònic produït durant la fermentació per la carbonatació de la cervesa. Es pot concloure que gràcies a les seves característiques, l’equip permet realitzar successives elaboracions obtenint el mateix producte amb les mateixes característiques organolèptiques, principalement gràcies a la cambra de fermentació, que permet realitzar les etapes de fermentació, maduració i clarificació controlant la temperatura desitjada; al tanc de maceració amb aïllament, que permet realitzar el procés a temperatura constant sense pèrdues tèrmiques i al sistema de control de temperatura de totes les etapes. L’únic inconvenient és que, degut a la manca pressupostària, ha estat impossible l’adquisició d’un sistema d’embotellament isobàric que permeti realitzar l’embotellament sense pèrdues del gas carbònic. Per tant, el producte final pot embotellar-se amb una lleugera pèrdua de gas o es pot emmagatzemar en el mateix fermentador cilindrocònic per al seu consum directe, a l’estil d’alguns brewpubs.

Pla de gestió sostenible de la finca de la Casanova de dalt

En aquest Treball de Final de Grau es proposa un pla de gestió per a la finca de propietat privada de la Casanova de Dalt, situada al municipi de les Masies de Voltregà, a Osona. Aquesta finca no disposa de cap element que gestioni el patrimoni natural i cultural que conté, per aquest motiu és de gran interès la seva redacció. L’objectiu del projecte és analitzar els valors que posseeix la finca: faunístics, florístics, paisatgístics, culturals, etc. per avaluar la importància d’aquesta com a punt estratègic dins la comarca, ja que actua com a connector ecològic entre diferents espais protegits de la zona. Un cop obtinguda tota la informació s’han proposat uns objectius per a la finca i un seguit d’estratègies per aconseguir els objectius establerts. Com a resultats del projecte s’han elaborat 7 fitxes d’actuació per dur a terme a la finca. Aquestes fitxes corresponen a estratègies per a la gestió de l’espai i es basen en dues línies principals de treball, la conservació de la biodiversitat i l’ordenació d’usos. La primera està enfocada en conservar els principals valors naturals que presenta la finca i la segona està dirigida a fer compatibles les activitats ago-ramaderes que s’hi duen a terme amb els anteriors valors.

Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport

Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus modelsconstructius.Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta .L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quinsistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures.Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacionsestructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut ales intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX.L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original delssuports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventaride les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors.Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca ConsolidatConservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitatde Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció.

Frontals d'altar medievals: marques d'eines a la fusta i tecnologia de construcció del suport

Els frontals d'altar medievals conservats a Catalunya i a la Catalunya Nord presenten unes similituds en els seus suports de fusta que permeten agrupar- los entre el ls segons els seus modelsconstructius.Per altra banda també permeten arribar a concebre com es van construir les diferents parts que els composen i amb quines eines es va treballar la fusta .L'estudi presentat es centra concretament en les marques de les eines de fuster que han quedat gravades als suports ¡ que ens permeten saber de quines eines es tractava, com s'utilitzaven ¡quinsistema es va seguir per la construcció d'aquestes estructures.Històricament no s'ha donat gens de valor als suports de fusta d'aquestes peces en comparació amb la seva capa pictòrica i, per aquest motiu, s'han portat a terme mutilacions del suport o reparacionsestructurals que no han tingut en compte la conservació dels seus elements originals. Les marques d'eina sovint han passat desapercebudes i en molts casos s'han malmès o bé s'han eliminat degut ales intervencions poc respectuoses que s'han fet al llarg del segle XX.L'objectiu de la recerca que s'està portant a terme és identificar les marques a la fusta original delssuports i poder relacionar-les amb les eines que es van utilitzar en el seu moment i fer un inventaride les marques per poder utilitzar-lo en estudis posteriors.Aquest treball s'ha desenvolupat dins la línia d'investigació del Grup de Recerca ConsolidatConservació-Restauració del Patrimoni 2014-16 - SGR 459G de la Facultat de Belles Arts, Universitatde Barcelona, anomenada Estudi tecnològic dels suports de béns culturals: materials i tècniques de producció.

Turismo sostenible en el sureste marroquí: estudio de caso: Khamlia y la música Gnawa

Este estudio propone una introducción a la complejidad y la especificidad de la problemática inherente al desarrollo turístico en los desiertos. El trabajo se centra en el sureste marroquí, en la región de las dunas del Erg Chebbi y, en particular, en la población de Khamlia. La intención es presentar un informe del turismo sostenible específico a los desiertos teniendo en cuenta sus características

Construcció i explotació d'un magatzem de dades per modelitzar la interacció a través del mitjà de comunicació social Twitter en un determinat esdeveniment col·lectiu

L'objectiu perseguit en aquest TFC és la construcció d'una base de dades en un data warehouse (DW) i la utilització profitosa de les eines disponibles actualment per poder dur-la a terme. La implementació d'aquesta base de dades s'orienta cap a un magatzem de dades físic ROLAP.

Construcció i explotació d'un magatzem de dades

Al TFC es desenvoluparà un magatzem de dades per tal d'explotar unes dades provinents de Twitter sobre un determinat esdeveniment col·lectiu.

L'Itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz Poch (1897-1936) : renovació pedagògica i compromís polític a Catalunya durant el primer terç del segle XX

La figura de Jesús Sanz Poch apareix citada en diverses publicacions com a resultat de la petjada que va deixar en la trajectòria docent a la Normal de Lleida i la Normal de la Generalitat a Barcelona i, també, com a conseqüència de l’aportació realitzada en els inicis del moviment Freinet a Catalunya. Ens manquen, però, estudis més amplis i aprofundits de la trajectòria d’aquest mestre i pedagog nascut al Penedès i format a Girona, Madrid i Ginebra que, malauradament, va morir molt jove i de forma inesperada, pocs mesos abans de l’esclat de la guerra civil espanyola. L’article pretén reconstruir l’itinerari formatiu i professional de Jesús Sanz i presentar les línies mestres del seu pensament educatiu a partir de l’estudi de les fonts documentals existents en les institucions on va estudiar o exercir la docència, de la revisió de la documentació de l’arxiu familiar i de la lectura i anàlisi dels textos escrits i publicats. Jesús Sanz és un clar exponent del vincle entre renovació pedagògica i compromís polític que constitueix el motor de l’avenç social i cultural al nostre país durant les primeres dècades del segle XX. La trajectòria formativa és un exemple de la inquietud intel·lectual que, insatisfeta amb la realitat propera, va furgar en les expectatives que s’obrien des de l’exterior. La preocupació envers els temes nuclears de l’univers educatiu de l’època apunta les línies d’un pensament educatiu propi en procés de construcció desenvolupat en una curta, però intensa, activitat professional.

Análisis de viabilidad de la ejecución y puesta en marcha de un hotel con encanto en el Pirineo Aragonés

A través de este proyecto final de carrera se pretende analizar la viabilidad técnica y económica para la puesta en marcha de un hotel de montaña en una comarca concreta del Pirineo Aragonés, como alternativa de negocio. Aunque no podemos olvidar que es un sector que puede parecer saturado, se tratará de buscar el elemento diferenciador para superar esta amenaza competitiva. Desde el año 2000, el número total de turistas que llegan a España, ha ido ascendiendo año a año, hasta alcanzar valores máximos en 2007 y de nuevo en 2013. Las estadísticas demuestran que es un sector al alza y en la comunidad aragonesa aporta al PIB aragonés, cerca de 3.000 millones de euros. Por otro lado, la crisis ha provocado una bajada importante en los precios de los inmuebles y parcelas, por lo que nos aprovecharemos de esta oportunidad de negocio. A través de otros estudios que implementan el trabajo, llegamos a los resultados del análisis que demuestran que la inversión es posible. La modalidad escogida para la construcción y diseño del hotel, el efecto diferenciador en los productos y servicios ofertados y la cercanía del hotel de las estaciones de esquí, hacen posible el sueño de los futuros promotores, que apuestan por un tipo de negocio sostenible e integrado en la naturaleza y que respete la autenticidad sociocultural de la comarca y el entono.

Ensumar la ciutat: anàlisi antropològica de la construcció olfactiva sobre les condicions de salubritat a Catalunya en el segle XIX

Les topografies mèdiques-finals del segle XIX i primeres dècades del segle xx- són informes fets pels metges catalans que volien construir una"geografia mèdica" del país, qüestió fonamental per conèixer l"estat de la salut de la població; avui, aquests informes esdevenen un material de primer ordre per conèixer les condicions de vida en relació amb l"estat de salubritat no solament de les localitats estudiades sinó també de tota una època.

Una obra d'Antoni Queralt a cavall entre Lleida i Tortosa

En este artículo se da a conocer la información disponible sobre la construcción de una acequia en el lugar de Aldover, perteneciente al término general de la ciudad de Tortosa, en los primeros años del siglo XV. Especialmente, se resalta la importancia que tuvieron esta y otras obras alejadas de la 'gran' arquitectura de la época en el trabajo de los maestros de la construcción de la Edad Media y la Moderna. En este caso, destaca la participación de Antoni Queralt, oriundo de la Espluga Calba y maestro mayor de las catedrales de Tortosa y Lleida