La medina andalusina de Lleida en el segle XI: identitat i societat

La ciutat a Alandalús és l’espai hegemònic del poder públic emiral i posteriorment califal. Partint de la ciutat de Lleida, analitzem la evolució des del segle VIII fins al segle XI de la consolidació dels espais urbans com a representants del poder. Talment, aquests, capitalitzen els districtes o cores, mitjançant una xarxa de ciutats i fortificacions que li donen cohesió interna. Paral∙lelament, es vertebra i s’envigoritza una societat urbana partint d’elements comuns d’identitat i d’un discurs ideològic afí a la dinastia Omeia. La “gent de la ciutat” repre‐senten una part de la societat andalu‐sina, d’arrels hispano‐visigodes, i alhora, assumeixen l’hegemonia cultural de l’Islam, tot convivint en la nova realitat político‐social.

Las consecuencias del Boom inmobiliario. Cambios en la densidad de las metrópolis españolas, 2001-2007

Después de un período de crecimiento urbanístico desorbitado es oportuno hacer un primer balance de las consecuencias que este hecho ha tenido sobre la estructura espacial de las principales urbes españolas. Un elemento básico de análisis es las variaciones que se han operado sobre la densidad de población. En el presente artículo se estudian estas transformaciones mediante modelos econométricos de densidad urbana. Las metrópolis investigadas son Madrid, Barcelona, Valencia, Sevilla, Bilbao y Zaragoza y el periodo temporal abarca desde 2001 a 2007. Los resultados indican, para las metrópolis más pobladas, cambios significativos en los parámetros, y en dos casos en la propia forma funcional de la densidad.

Prevalence of alcohol-impaired drivers based on random breath tests in a roadside survey

Sobriety checkpoints are not usually randomly located by traffic authorities. As such, information provided by non-random alcohol tests cannot be used to infer the characteristics of the general driving population. In this paper a case study is presented in which the prevalence of alcohol-impaired driving is estimated for the general population of drivers. A stratified probabilistic sample was designed to represent vehicles circulating in non-urban areas of Catalonia (Spain), a region characterized by its complex transportation network and dense traffic around the metropolis of Barcelona. Random breath alcohol concentration tests were performed during spring 2012 on 7,596 drivers. The estimated prevalence of alcohol-impaired drivers was 1.29 PER CENT, which is roughly a third of the rate obtained in non-random tests. Higher rates were found on weekends (1.90 PER CENT on Saturdays, 4.29 PER CENT on Sundays) and especially at night. The rate is higher for men (1.45 PER CENT) than for women (0.64 PER CENT) and the percentage of positive outcomes shows an increasing pattern with age. In vehicles with two occupants, the proportion of alcohol-impaired drivers is estimated at 2.62 PER CENT, but when the driver was alone the rate drops to 0.84 PER CENT, which might reflect the socialization of drinking habits. The results are compared with outcomes in previous surveys, showing a decreasing trend in the prevalence of alcohol-impaired drivers over time.

La cultura marittima nei progetti di rigenarazione urbana del porto vecchio, Barcellona

Port cities have represented one of the first forms of urbanization in which maritime culture has had an important role in the construction of the city. This culture has often been the foundation of an evolving tendency confronted with other lines of development, against which it has alternately integrated itself creatively, or has had to compete. The study of the multiplicity of these evolving processes, with their corresponding conflicts, can be useful to develop a critical vision of the grand transformations of industrial ports in urban areas and to initiate a critical reflection which would help to interpret current tendencies. The Barcelona case seems to be exemplary because the new projects for the transformation of the old port, focused on providing a service for luxury boats, have reopened a discussion on urban transformation works carried out in the past and have mostly revealed that the relationship between the port and the city is in constant evolution.For this reason there is a discussion about the extent to which large scale port transformations can have repercussions on maritime culture in a locality and what the role of maritime culture is with respect to fundamental economic strategies linked mostly to the construction of the post-Fordist city

What explains productivity differentials across spanish cities?

This paper estimates the determinants of productivity differentials across urban areas in Spain. To do so we resort to Spanish Social Security administrative data (MCVL) matched with workers’ fiscal information. We use two-step approach that allows us to control for the confounding effects due to the sorting of more productive workers and more productive firms in bigger cities. Our results indicate that city size is a significant determinant of productivity differentials across Spanish urban areas. We estimate an elasticity of urban agglomeration of 3.3%, which is within the range of values already observed in other countries. We also find that the level of human capital, firm size and the level of industrial specialization also matters in order explain productivity differentials across Spanish cities. Keywords: Agglomeration, wages, productivity, city size. JEL codes: R10, R23, J31

Centres diürns d'atenció a la gent gran: grau de satisfacció dels usuaris i familiars

Estudi descriptiu sobre els centres de dia i centres de serveis per a la gent gran, dos recursos que ofereixen atenció diürna, i sobre la satisfacció que comporta assistir a un o a l’altre. OBJECTIUS. Descriure i comparar dos models d’atenció diürna per a la gent gran, i els graus de satisfacció d’aquells que els utilitzen. MÈTODES. Estudi multicèntric descriptiu, de disseny és transversal. Portat a terme entre els mesos d’abril i juny de 2011, en set centres de serveis i un centre de dia, ha inclòs un total de 296 persones. S’ha fet una valoració del grau de satisfacció d’usuaris i familiars mitjançant una enquesta de disseny propi. RESULTATS. Els centres de dia, que es troben situats en zones urbanes, ofereixen un únic servei (servei d’estada), on el 41,94% de les persones tenen una elevada dependència. Els centres de serveis, que estan situats en zones rurals, ofereixen serveis d’estada, ambulatoris, tallers i atenció a domicili, i el 25,58% de les persones mostra una dependència elevada. El grau de satisfacció en els dos tipus de centres és elevada tant en famílies 87,63%, com en usuaris 96.5% . CONCLUSIÓ. Són dos models que tenen similituds, però ofereixen diferents tipus de serveis. Creats amb més de 15 anys de diferència, és possible que el centre de serveis acabi sent l’evolució natural del centre de dia.