Sedimen-water nutrient fluxes: Preliminary results of in situ measurements in Alfaques Bay, Ebro River Delta.

Sediment-water exchanges of oxygen, ammonium, nitrate, total dissolved nitrogen, phosphate and total dissolved phosphorus were measured by means of an in situ incubator of 7 1 volume and 700 cm2 base area. The incubations lasted for three hours and were done over a whole season on different kinds of sediments in Alfaques Bay. We present some preliminary results on: i) methodological aspects, ii) spatial and temporal variability of fluxes, and iii) estimates of contribution of benthic nutrient regeneration relative to total nutrient loading of the Bay. Oxygen uptake averaged 1700 mmo1 m-2 h-1 (range 200-3500); no differences were found between sandy and muddy sediments. The release of ammonia from the sediment averaged 70 mmo1 m-2 h-1 and was higher in muddy sediments than in sandy ones. Very low to null nitrate and nitrite fluxes and only small fluxes of organic nitrogen were detected. We conclude that ammonium release from sediment is the major path of nitrogen regeneration. Some sediments removed dissolved reactive phosphorus (DRP) from the water and released dissolved organic phosphorus (DOP). Additional manipulative experiments revealed DRP release under particular conditions (turbulence, anoxia). From these data, we estimate that at least 50% of the nitrogen requirements of phytoplankton in the area may be supplied by benthic remineralization.

Las formaciones cuaternarias del delta del Llobregat

E11 esta nota explico de forma muy resumida las principales hipótesis y conclusiones expuestas en la memoria que, sobre el mismo tema y con el mismo título, he realizado como tesis doctoral. Se estudian las características estratigráficas y sedimentológicas del Cuaternario del delta del Llobregat que se desarrolla básicamente sobre las margas azules del Plioceno. Se han diferenciado dos tipos de Cuaternario, uno inferior denominado complejo detrítico inferior que se atribuye al Flandrierise y se caracteriza por la existencia de ciclos transgresivos separados por niveles de estabilización y depósitos regresivos, y un complejo deltaico que incluye una fase transgresiva (10.900 +/- 150 años B.P.) y el delta en sentido estricto, en el que domina la progradación deltaica aunque también incluye períodos de estabilización. Todo este Cuaternario se asocia al ascenso del mar Flandriense que se realizó, no de forma continua sino con etapas de estabilización.

Analisis litosismico y estructura sedimentaria de la plataforma interna al Norte del Delta del Ebro (Sector de Vandellos)

El análisis sísmico de perfiles de alta resolución del tipo ((uniboom)), realizados en la plataforma interna al N del Delta del Ebro, permite definir las unidades sísmicas y establecer la estructura sedimentaria del recubrimiento cuaternario medio/superior. Ambos aspectos reflejan la influencia diferencial de los procesos dinámicos y de las oscilaciones eustáticas.

Estudi sobre l’ecologia del stopover en passeriformes migrants de llarga distància al delta de l’Ebre

Durant la migració, els ocells normalment necessiten realitzar diverses parades per reomplir les reserves energètiques. La durada d’aquestes parades, és el factor més important alhora de determinar l’èxit o el fracàs de la migració, especialment en els migrants transsaharians, els quals prioritzen el temps respecte altres factors. En aquest estudi s’estima la durada d’aquestes parades mitjançant tècniques de captura-marcatge-recaptura (CMR), analitzant si existeixen diferències entre els períodes migratoris pre-nupcial i post-nupcial, i comparant els resultats amb els obtinguts emprant altres metodologies utilitzades fins a finals dels anys 90.

Micromorphological characterization and lithification of microbial mats from the Ebro Delta (Spain)

The structural organization of microbial mats from the Ebro Delta (Spain) and their accretion and partial lithification processes were explored using scanning electron microscopy in back-scattered electron mode and low-temperature scanning electron microscopy. Two differentiated zones were distinguished in a transverse section of a fragment taken from the mat at a depth of 2.5 mm. The first consisted of an upper layer in which the dominant microorganisms, Microcoleus spp., actively grew in an embedded slack matrix of exopolysaccharides. Microcoleus filaments were oriented parallel to the surface and to each other, with filaments below arranged perpendicularly to one another but without crossing. Most of the minerals present were allochthonous grains of calcium phosphate biocorroded by cyanobacteria. The second zone was below a depth of 1 mm and made up of accretion layers with large deposits of calcium carbonate and smaller amounts of calcium phosphate of biological origin. The predominance of a particular type of mineral precipitation with a characteristic external shape and/or texture within a zone, e.g., sponge-like deposits of calcium phosphate, appears to depend on the taxa of the prevailing microorganisms

Bulbochaete denticulata Wittrock (Oedogoniales, Chlorophyta), al Delta de l'Ebre (NE d'Espanya)

En unes campanyes limnológiques realitzades durant el mes de Setembre de 1986 al Delta de l'Ebre, observárem la presencia de Bulbochaete denticulata Wittrock, que creixia entre el plócon de la llacuna de la Tancäda (31TBF097023).

Observaciones sobre el Cuaternario del delta del Llobregat (Barcelona)

La presente nota tiene por objeto, dar a conocer una serie estratigráfica del Cuaternario del Llobregat en las inmediaciones de Cornellá. El estudio de esta fortliación deltaica, constituye el tema de un trabajo más extenso que se está realizando con la ayuda de la Fundación Juan March.

Bulbochaete denticulata Wittrock (Oedogoniales, Chlorophyta), al Delta de l'Ebre (NE d'Espanya)

En unes campanyes limnológiques realitzades durant el mes de Setembre de 1986 al Delta de l'Ebre, observárem la presencia de Bulbochaete denticulata Wittrock, que creixia entre el plócon de la llacuna de la Tancäda (31TBF097023).

Stratigraphy and petrology of the Miocene Montjuic delta: (Barcelona, Spain).

The Neogene rift in the Catalan Coastal Ranges, which is located in the NE part of the Eastern Iberian Margin, corresponds to a system of grabens formed at the nort h - we s t e rn edge of the Valencia Trough. In the central part of the Catalan Coastal Ranges are the Valls - Peneds half-graben in the onshore and the Barcelona half-graben in the offshore, which are separated by the Garraf and the Collserola-Montnegre horsts. Montjuc hill is a tilted block, which is located to the S of the Barcelona city, between the Collserola-Montn egre horst and the Barcelona half-graben . The Middle Miocene section of Montjuc is constituted by an alternation of conglomerate, sandstone, mudstone and marlstone beds. The Montjuc section was divided into four lithostratigraphic units from base to top: (1) The Morrot conglomerate and sandstone Unit, interpreted as delta plain deposits; (2) the Castell conglomerate, sandstone and mudstone Unit considered as proximal delta front deposits; (3) the Miramar marlstone Unit attributed

Activity patterns and foraging behaviour of Audouin's gulls at the Ebro Delta, NW Mediterranean.

Twenty Audouin´s gulls, Larus audouinii, breeding in the Ebro Delta (NW Mediterranean) were radio-tracked in 1998 to study their foraging behaviour and activity patterns. Some detrimental effects of tagging on the breeding success of the birds were detected, especially when both members of the pair were tagged. The results were actually constrained by the low number of locations due to natural breeding failure and failure in tag emission, as well as the adverse effect of tagging. However, through a combination of aircraft surveys at sea and a fixed station for automatic tracking of the presence of the birds at the colony, novel individual-based information of home ranges and activity patterns was obtained. Trawler fishing activity seemed to influence both the foraging range and habitat use: while trawlers operated, gulls overlapped their fishing grounds with vessels, probably to scavenge on discards. Very few locations were obtained during a trawling moratorium period, although they were all recorded in coastal bays and terrestrial habitats. During the trawling activity period, gulls ranged over a minimum convex polygon area of 2900 km2. Gulls were tracked up to 40 km from the colony, but some individuals were observed beyond 150 km while still breeding. Arrivals and departures from the colony were in accordance with the trawling timetable. However, most birds also showed some nocturnal foraging activity, probably linked to active fishing of clupeoids (following diel migrations) or to the exploitation of purse-seine fishing activity. Foraging trips lasted on average 15 hours: males performed significantly shorter trips than females, which spent more time outside the colony. The proportion of nocturnal time involved in the foraging trips was the same for males and females, but whilst all males initiated their trips both during the day and at night, some females only initiated their trips during the day. Hatching success was found to be related to foraging effort by males. Gulls spent on average ca. 38% of their time budget outside the nesting territory, representing the time devoted mainly to flying, foraging and other activities.

Estudios sobre suelos y vegetacion del Delta del Llobregat

Con motivo de un estudio técnico edafobotánico realizado para la Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental se han recogido numerosos datos sobre suelos y vegetación del delta del Llobregat, algunos de los cuales presentamos en esta publicación.

Predation on common tern eggs by the yellow-legged gull at the Ebro Delta

The Ebro Delta holds a large seabird community, including a common tern (Sterna hirundo) local population of 3,085 pairs in 2000 which breeds scattered in several colonies. At El Canalot colony, 1,178 (1999) and 1,156 pairs (2000) of this species bred distributed in 32 and 38 sub-colonies respectively. These sub-colonies varied in size from 1 to 223 pairs and were placed near the main breeding colonies of yellow-legged gulls (Larus cachinnans) and Audouin´s gulls (L. audouinii), which are potential egg-predators of terns. We studied egg predation during 1999 (6 sub-colonies) and 2000 (27 sub-colonies). Overall, we found that 10.6% of the nests in 1999 and 16.7% in 2000 suffered partial or total egg predation, being total in 81.1% of the predatory events. Predation was significantly higher in small sub-colonies (< 11 pairs): 49.4% in 1999 and 75.5% in 2000. Only attacks from yellow-legged gulls were observed, and defence behaviour of terns was significantly more frequent against this gull species (40.5 hours of observation), suggesting that in most cases the egg predation recorded was due to this species. Probability of egg predation was significantly and negatively correlated with distance to the nearest yellow-legged gull sub-colony, although this relationship was no more significant after adjustment for sub-colony size. On the other hand, distance to the nearest Audouin´s gull sub-colony did not show any effect. Our results suggest that the impact of large gulls (at least yellow-legged gulls) upon smaller seabirds breeding in the area might be important, especially when they are breeding in small sub-colonies. Further studies are needed to analyse the general impact of large gulls upon the breeding populations of other colonial bird species in the area.

Protocol de conservació ex situ del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre

En aquest Treball de Fi de Grau es pretén establir un protocol per a la conservació ex situ de les espècies que hi ha en el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Les espècies que es troben en el CI són espècies vulnerables o en perill: espinós, samaruc, fartet, rabosa, llopet de riu i tritó palmat. Els objectius d’aquest protocol són: que el CI tingui un protocol propi, aprendre com funciona tot el centre, totes les espècies, com alimentar-les, com manipular-les i com tractar-les durant tot el seu cicle de vida. Un altre objectiu és el de veure si a finals d’any s’obté una alta població de cada espècie, quines són reintroduïdes, les patologies sorgides i els valors dels paràmetres químics de les basses naturals exteriors. El protocol s’elabora a partir de les pràctiques realitzades durant l’estiu del 2013 i els coneixements adquirits, la bibliografia i les dades del CI. Gràcies a això s’ha elaborat el treball. S’ha tractat la conservació ex situ; la problemàtica que sofreixen les espècies; cadascuna d’aquestes espècies; com funciona el CI a nivell de centre i a nivell de personal; les tasques que hi ha diàriament, setmanalment i ocasionalment segons les necessitats de l’estoc; el maneig sanitari; les patologies i com tractar-les; i l’anàlisi genètic. Els resultats obtinguts d’aquest protocol són els resultats numèrics obtinguts de l’any 2013 que són: 1. El gran nombre de cries nascudes de samaruc i fartet, menys de raboseta de riu, poques d’espinós i tritó palmat, i menys de llopet que tot just comença ara en el CI. 2. El total d’uns 5700 individus reitnroduits (samaruc, raboseta de riu i espinós de Girona). 3. La patologia més sorgida és el punt blanc. 4. I els paràmetres químics (amoni, nitrits, nitrats i fòsfor) no són molt elevats. La conclusió final i més important a la que arribo en fer el protocol és la gran importància que té el CI per a conservar aquestes espècies que no es saben apreciar fins que comencen a desparèixer. La existència del CI és més aviat una mesura correctora de tots els impactes que han sofert els habitatges de les espècies tractades i de la introducció d’espècies exòtiques que són una amenaça per les autòctones.

Sistema d’informació geogràfica: per la localització i visualització d’espècies invasores al delta de l’Ebre

Al delta de l’Ebre existeix una problemàtica amb les espècies invasores. Aquest projecte pretén desenvolupar una eina per ajudar a controlar-la. És un Sistema d’Informació Geogràfica que compta amb una aplicació mòbil que enregistra a partir d’un formulari omplert per l’usuari a una base de dades SQLite. Aquesta Informació serà tramitada i inserida a un servidor de mapes on-line . Un cop publicada al servidor, serà visualitzada amb un visor cartogràfic, programat a partir de javaScript que permetrà a l’usuari dur a terme accions com cercar coordenades, establir i consultar la informació dels registres al clicar-hi a sobre