Do institutions and culture matter for business cycles?

We examine the relationship between institutions, culture and cyclical fluctuations for a sampleof 45 European, Middle Eastern and North African countries. Better governance is associated withshorter and less severe contractions and milder expansions. Certain cultural traits, such as lack ofacceptance of power distance and individualism, are also linked business cycle features. Businesscycle synchronization is tightly related to similarities in the institutional environment. Mediterraneancountries conform to these general tendencies.

Beyond the glass ceiling: Does gender matter?

The representation of women in top corporate officer positions is steadily increasing. However, little is known about the impact this will have. A large literature documents that women are different from men in their choices and in their preferences, but most of this literature relies on samples of college students or workers at lower levels in the corporate hierarchy. If women must be like men to break the glass ceiling, we might expect gender differences to disappear among top executives. In contrast, using a large survey of all directors of publicly-traded corporations in Sweden, we show that female and male directors differ systematically in their core values and risk attitudes. While certain population gender differences disappear at the director level, others do not. Consistent with the findings for the Swedish population, female directors are more benevolent and universally concerned, but less power-oriented than men. However, they are less traditional and security-oriented than their male counterparts. Furthermore, female directors are slightly more risk-loving than male directors. This suggests that having a women on the board need not lead to more risk-averse decision-making.

Does money matter in shaping domestic business cycles? An international investigation (with appendices)

We study the contribution of money to business cycle fluctuations in the US,the UK, Japan, and the Euro area using a small scale structural monetary business cycle model. Constrained likelihood-based estimates of the parameters areprovided and time instabilities analyzed. Real balances are statistically importantfor output and inflation fluctuations. Their contribution changes over time. Models giving money no role provide a distorted representation of the sources of cyclicalfluctuations, of the transmission of shocks and of the events of the last 40 years.

Did colonization matter for growth? An empirical exploration into the historical causes of Africa's underdevelopment

We investigate the impact of 20th--century European colonizationon growth in Africa. We find that in the 1960--88 period growth has beenfaster for dependencies than for colonies; for British and Frenchcolonies than for Portuguese, Belgian and Italian ones; and for countrieswith less economic penetration during the colonial period. On average,African growth accelerates after decolonization. Proxies for colonialheritage add explanatory power to growth regressions and make indicatorsfor human capital, political and ethnic instability lose significance.Colonial variables capture the same effects of a sub--Saharan dummy andreduce its significance when jointly included in a cross sectionalregression with 98 countries.

Do expectations matter? The Great Moderation revisited

We examine the role of expectations in the Great Moderation episode. We derive theoretical restrictions in a New-Keynesian model and test them using measures of expectations obtained from survey data, the Greenbook and bond markets. Expectations explain the dynamics of inflation and of interest rates but their importance is roughly unchanged over time. Systems with and without expectations display similar reduced form characteristics. Including or excluding expectations hardly changes the economic explanation of the Great Moderation. Results are robust to changes in the structure of the empirical model.

Plant-associated microorganisms: a view from the scope of microbiology

Microorganisms interact with plants because plants offer a wide diversity of habitats including the phyllosphere (aerial plant part), the rhizosphere (zone of influence of the root system), and the endosphere (internal transport system). Interactions of epiphytes, rhizophytes or endophytes may be detrimental or beneficial for either the microorganism or the plant and may be classified as neutralism, commensalism, synergism, mutualism, amensalism, competition or parasitism

Pathogenic plant-microbe interactions. What we know and how we benefit

Plants, like humans and other animals, also get sick, exhibit disease symptoms, and die. Plant diseases are caused by environmental stress, genetic or physiological disorders and infectious agents including viroids, viruses, bacteria and fungi. Plant pathology originated from the convergence of microbiology, botany and agronomy; its ultimate goal is the control of plant disease. Microbiologists have been attracted to this field of research because of the need for identification of the agents causing infectious diseases in economically important crops. In 1878—only two years after Pasteur and Koch had shown for the first time that anthrax in animals was caused by a bacteria—Burril, in the USA, discovered that the fire blight disease of apple and pear was also caused by a bacterium (nowadays known as Erwinia amylovora). In 1898, Beijerinck concluded that tobacco mosaic was caused by a “contagium vivum fluidum” which he called a virus. In 1971, Diener proved that a potato disease named potato spindle tuber was caused by infectious RNA which he called viroid

Obtenció d'estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purins de vaca

Actualment a Catalunya existeixen zones amb importants limitacions per l’aplicació de purins al sòl, pel que és imprescindible trobar alternatives de gestió i tractament que permetin l’aprofitament adequat dels recursos continguts a les dejeccions ramaderes sense afectar el medi. La digestió anaeròbia és una de les tècniques utilitzades en el tractament de les dejeccions ramaderes. L’efluent líquid que s’obté d’aquest tractament no modifica el contingut de nitrogen i fòsfor i per tant ha de ser gestionat correctament. L’objectiu general d’aquest projecte és avaluar la precipitació d’estruvita (sal de magnesi, amoni i fosfat) com una alternativa de gestió de l’efluent líquid d’una planta de digestió anaeròbia i compostatge que tracta dejeccions ramaderes conjuntament amb altres residus orgànics. S’han avaluat els efectes dels diferents paràmetres operacionals en la formació d’estruvita (pH, temperatura, velocitat d’agitació, alcalinitat), mitjançant assaigs en discontinu amb solució sintètica. A continuació s’ha procedit a obtenir estruvita a partir de la fracció líquida digerida de purí (FLD), en assaigs en discontinu per estudiar l’efecte del contingut de matèria orgànica i sòlids Totals (ST), així com el contingut en fosfats i el pH de reacció. Finalment, s’han optimitzat els paràmetres de procés en continu, mitjançant la posada en marxa d’un reactor a escala de laboratori i estudi de l’efecte de la velocitat d’agitació i de la introducció del stripping de CO2, tant amb solució sintètica com amb la fracció líquida digerida del purí. Dels resultats obtinguts es pot concloure que els factors que tenen una major influència en el procés d’obtenció d’estruvita són el pH (el pH òptim es situa al voltant de 9), i la presència de matèria orgànica i sòlids ens suspensió, que interfereix de forma quantitativa i qualitativa en la formació de l’estruvita. En el procés en continu s’ha aconseguit reduccions d’un 84% i 98% d’amoni i fòsfor respectivament, obtenintse estruvita que pot ser utilitzada com a fertilitzant d’alliberació lenta. Es pot concloure que la precipitació d’estruvita és una bona alternativa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes alhora que permet recuperar nutrients i tancar cicles. La combinació amb un tractament previ que elimini la matèria orgànica, com podria ser la digestió anaeròbia, i una separació de fases, per eliminar els sòlids en suspensió, es presenta com una configuració amb molts avantatges.

What do we actually mean by talent in business? Does it really matter?

[spa] La conceptuación de talento ha ido cobrando cada vez más importancia tanto para académicos como profesionales, con el fin de avanzar en el estudio de la gestión del talento. De hecho, la confusión sobre el significado de talento en la realidad empresarial impide llegar a un consenso sobre el concepto y la práctica de la gestión del talento. En este estudio teórico revisamos el concepto de talento en el mundo de la empresa con el fin de resumir lo que hemos aprendido y discutir las ventajas y limitaciones de las diferentes acepciones. Concluimos con la formulación de una definición de este concepto, ya que una correcta interpretación de la gestión del talento—por no hablar de una exitosa gestión del talento— depende de tener una comprensión clara de lo que se entiende por talento en un contexto organizativo. Además, con la definición de talento propuesta delimitamos el concepto de talento evitando algunos problemas detectados en las definiciones anteriores (por ejemplo, generalidades y tautologías), y poniendo de relieve las variables importantes que le afectan y lo hacen más manejable.

What do we actually mean by talent in business? Does it really matter?

[spa] La conceptuación de talento ha ido cobrando cada vez más importancia tanto para académicos como profesionales, con el fin de avanzar en el estudio de la gestión del talento. De hecho, la confusión sobre el significado de talento en la realidad empresarial impide llegar a un consenso sobre el concepto y la práctica de la gestión del talento. En este estudio teórico revisamos el concepto de talento en el mundo de la empresa con el fin de resumir lo que hemos aprendido y discutir las ventajas y limitaciones de las diferentes acepciones. Concluimos con la formulación de una definición de este concepto, ya que una correcta interpretación de la gestión del talento—por no hablar de una exitosa gestión del talento— depende de tener una comprensión clara de lo que se entiende por talento en un contexto organizativo. Además, con la definición de talento propuesta delimitamos el concepto de talento evitando algunos problemas detectados en las definiciones anteriores (por ejemplo, generalidades y tautologías), y poniendo de relieve las variables importantes que le afectan y lo hacen más manejable.

Decomposing Cross-Country Gaps in Obesity and Overweight: Does the Social Environment Matter?

[cat] Una qüestió clau sobre la producció de salut relativament poc explorada es refereix a la influència dels factors socioeconòmics i mediambientals sobre el pes i l’obesitat. Aquesta problemàtica adquireix particular rellevància quan es comparen dos països Mediterranis com Itàlia i Espanya. És interessant adonar-se que l’obesitat a Espanya és 5 punts percentual més elevada al 2003 mentre que a l’any 1990 era aproximadament la mateixa en ambdós països. Aquesta article presenta una descomposició no lineal dels gaps o diferencials en taxes de sobrepès (índex de massa corporal – IMC- entre 25 i 29.9 9 kg/m2), obesitat classe 1 (IMC≥30 kg/m2) i classe 2 (IMC≥35 kg/m2) entre Espanya i Itàlia per gènere i grups d’edat. En explicar aquests gaps entre països aïllem les influències dels estils de vida, els efectes socioeconòmics i els mediambientals. Els nostres resultats indiquen que quan no es controla pels efectes mediambientals (efectes de grup o ‘peer effects’) els hàbits alimentaris i el nivell educatiu són els principals predictors del gaps totals entre països (36-52%), si bé aquests dos factors exerceixen un impacte diferenciat segons gènere i edat. Un tant paradoxalment, quan controlem pels efectes de grup aquests predictors perden la seva capacitat explicativa i els efectes de grup passen a explicar entre el 46-76% dels gaps en sobrepès i obesitat i mostren un patró creixent amb l’edat.

Momentum distribution in nuclear matter and finite nuclei

A simple method is presented to evaluate the effects of short-range correlations on the momentum distribution of nucleons in nuclear matter within the framework of the Greens function approach. The method provides a very efficient representation of the single-particle Greens function for a correlated system. The reliability of this method is established by comparing its results to those obtained in more elaborate calculations. The sensitivity of the momentum distribution on the nucleon-nucleon interaction and the nuclear density is studied. The momentum distributions of nucleons in finite nuclei are derived from those in nuclear matter using a local-density approximation. These results are compared to those obtained directly for light nuclei like 16O.