The effects of employment uncertainty and wealth shocks on the labor supply and claiming behavior of older American workers

Unemployment rates in developed countries have recently reached levels not seenin a generation, and workers of all ages are facing increasing probabilities of losingtheir jobs and considerable losses in accumulated assets. These events likely increasethe reliance that most older workers will have on public social insurance programs,exactly at a time that public finances are suffering from a large drop in contributions.Our paper explicitly accounts for employment uncertainty and unexpectedwealth shocks, something that has been relatively overlooked in the literature, butthat has grown in importance in recent years. Using administrative and householdlevel data we empirically characterize a life-cycle model of retirement and claimingdecisions in terms of the employment, wage, health, and mortality uncertainty facedby individuals. Our benchmark model explains with great accuracy the strikinglyhigh proportion of individuals who claim benefits exactly at the Early RetirementAge, while still explaining the increased claiming hazard at the Normal RetirementAge. We also discuss some policy experiments and their interplay with employmentuncertainty. Additionally, we analyze the effects of negative wealth shocks on thelabor supply and claiming decisions of older Americans. Our results can explainwhy early claiming has remained very high in the last years even as the early retirementpenalties have increased substantially compared with previous periods, andwhy labor force participation has remained quite high for older workers even in themidst of the worse employment crisis in decades.

How important is the intensive margin of labor adjustment?

Using new quarterly data for hours worked in OECD countries, Ohanian and Raffo (2011) argue that in many OECD countries, particularly in Europe, hours per worker are quantitatively important as an intensive margin of labor adjustment, possibly because labor market frictions are higher than in the US. I argue that this conclusion is not supported by the data. Using the same data on hours worked, I find evidence that labor market frictions are higher in Europe than in the US, like Ohanian and Raffo, but also that these frictions seem to affect the intensive margin at least as much as the extensive margin of labor adjustment.

The vanishing procyclicality of labor productivity

We document three changes in postwar US macroeconomic dynamics: (i) theprocyclicality of labor productivity has vanished, (ii) the relative volatility of employment has risen, and (iii) the relative (and absolute) volatility of the real wagehas risen. We propose an explanation for all three changes that is based on a common source: a decline in labor market frictions. We develop a simple model withlabor market frictions, variable effort, and endogenous wage rigidities to illustratethe mechanisms underlying our explanation. We show that the reduction in frictionsmay also have contributed to the observed decline in output volatility.

Targeting fertility and female participation through the income tax

We evaluate the effect of a 2003 reform in the Spanish income tax on fertility and the employment of mothers with small children. The reform introduced a tax credit for working mothers with children under the age of three, while also increasing child deductions for all households with children. Theoretically, given the interplay of these two components, the expected effect of the reform is ambiguous on both outcomes. We find that the combined reforms significantly increased both fertility (by almost five percent) and the employment rate of mothers with children under three (by two percent). These effects were more pronounced among less-educated women. In addition, to disentangle the impact of the two reform components, we use an earlier reform that increased child deductions in 1999. We find that the child deductions affect mothers employment negatively, which implies that the 2003 tax credit would have increased employment even more (up to five percent) in the absence of the change in child deductions.

Labor markets and monetary policy: A new-Keynesian model with unemployement

We construct a utility-based model of fluctuations, with nominal rigidities andunemployment, and draw its implications for the unemployment-inflation trade-off and for the conduct of monetary policy.We proceed in two steps. We first leave nominal rigidities aside. We show that,under a standard utility specification, productivity shocks have no effect onunemployment in the constrained efficient allocation. We then focus on theimplications of alternative real wage setting mechanisms for fluctuations in un-employment. We show the role of labor market frictions and real wage rigiditiesin determining the effects of productivity shocks on unemployment.We then introduce nominal rigidities in the form of staggered price setting byfirms. We derive the relation between inflation and unemployment and discusshow it is influenced by the presence of labor market frictions and real wagerigidities. We show the nature of the tradeoff between inflation and unemployment stabilization, and its dependence on labor market characteristics. We draw the implications for optimal monetary policy.

Are changes in education important for the wage premium and unemployment?

A generalized rise in unemployment rates for both college and high-schoolgraduates, a widening education wage premium, and a sharp increase incollege education participation are characteristic features of thetransformations of the U.S. labor market between 1970 and 1990. This paperinvestigates the interactions between these changes in the labor marketand in educational attainment. First, it develops an equilibrium searchand matching model of the labor market where education is endogenouslydetermined. Second, calibrated versions of the model are used to studyquantitatively whether either a skill-biased change in technology or amismatch shock can explain the above facts. The skill-biased shock accountsfor a considerable part of the changes but fails to produce the increasein unemployment for the educated labor force. The mismatch shock explainsinstead much of the change in the four variables, including the wage premium.

The impact of tax credits on labour supply

One of the principle aims of the Working Families' Tax Credit in the UK was to increase the participation of single mothers. The literature to date concludes there was approximately a five-percentage-point increase in employment of single mothers. The differences-in-differences methodology that is typically used compares single mother with single women without children. However, the characteristics of these groups are very different, and change over time in relative covariates are likely to violate the identifying assumption. We find that when we control for differential trends between women with and without children, the employment effect of the policy falls significantly. Moreover, the effect is borne solely by those working full-time (30 hours or more), while having no effect on inducing people into the labor market from inactivity. Looking closely at important covariates over time, we can see sizeable changes in the relative returns to employment between the treatment and control groups.

Graduate labor mismatch in Central and Eastern Europe

[cat] Utilitzant l’enquesta REFLEX/HEGESCO, aquest article explora la probabilitat de desajustament entre educació i treball a l’Europa de l’Est i Central. Classifiquem els països en dos grups segons la transparència dels títols educatius al mercat de treball. Polònia, la República Txeca i Eslovènia formen el grup amb més transparència, i Hongria, Lituània i Estònia formen el grup amb més opacitat. Analitzem tres tipus de desajustaments: el vertical (infra‐, sobre‐educació), l’horitzontal (desajustament del camp d’estudi) i el desajust en habilitats. Focalitzem l’anàlisi en l’efecte dels camps d’estudi i les competències dels individus en el desajustament del mercat laboral en aquests països. Els resultats mostren importants diferències entre els dos grups de països estudiats.

Inter-firm labor mobility and knowledge diffusion: a theoretical approach

[cat] Analitzem una economia amb dues característiques principals: la mobilitat dels treballadors implica transferència de coneixement i la productivitat de l’empresa augmenta amb l’intercanvi de coneixement. Cada empresa desenvolupa un tipus de coneixement que serà trasmès a la resta de la indústria mitjançant la mobilitat de treballadors. Estudiem dues estructures de mercat laboral i utilitzant un anàlisi comparatiu derivem les implicacions del model. Els resultats revelen com la mobilitat de treballadors depèn en la varietat i nivell del coneixement, la presència de costos de mobilitat, les institucions, la capacitat d’absorvir coneixement per part de les empreses i la mida de la indústria. Els resultats no depenen de l’estructura del mercat laboral.

Graduate labor mismatch in Central and Eastern Europe

[cat] Utilitzant l’enquesta REFLEX/HEGESCO, aquest article explora la probabilitat de desajustament entre educació i treball a l’Europa de l’Est i Central. Classifiquem els països en dos grups segons la transparència dels títols educatius al mercat de treball. Polònia, la República Txeca i Eslovènia formen el grup amb més transparència, i Hongria, Lituània i Estònia formen el grup amb més opacitat. Analitzem tres tipus de desajustaments: el vertical (infra‐, sobre‐educació), l’horitzontal (desajustament del camp d’estudi) i el desajust en habilitats. Focalitzem l’anàlisi en l’efecte dels camps d’estudi i les competències dels individus en el desajustament del mercat laboral en aquests països. Els resultats mostren importants diferències entre els dos grups de països estudiats.

Inter-firm labor mobility and knowledge diffusion: a theoretical approach

[cat] Analitzem una economia amb dues característiques principals: la mobilitat dels treballadors implica transferència de coneixement i la productivitat de l’empresa augmenta amb l’intercanvi de coneixement. Cada empresa desenvolupa un tipus de coneixement que serà trasmès a la resta de la indústria mitjançant la mobilitat de treballadors. Estudiem dues estructures de mercat laboral i utilitzant un anàlisi comparatiu derivem les implicacions del model. Els resultats revelen com la mobilitat de treballadors depèn en la varietat i nivell del coneixement, la presència de costos de mobilitat, les institucions, la capacitat d’absorvir coneixement per part de les empreses i la mida de la indústria. Els resultats no depenen de l’estructura del mercat laboral.

Construcción de un índice de calidad ocupacional (ICO) para el análisis de la inserción profesional de los graduados universitarios = Building an employment quality index (EQI) to analyse graduates’ access to the labour market

En este trabajo se propone la construcción de un índice de calidad ocupacional (ICO) a partir de los datos de la Encuesta de Inserción Laboral de los Graduados de las Universidades Catalanas realizada por la Agencia para la Calidad del Sistema Universitario de Catalunya (AQU), que ha de permitir un mejor análisis de la información que proporciona la encuesta y facilitar su comparación con estudios similares. La encuesta se realiza tres años después de la graduación. En este artículo, se utiliza la segunda encuesta realizada el año 2005 entre 11.456 graduados (52,63%) de la promoción 2001 (AQU, 2005, Serra-Ramoneda, 2007). El índice se ha elaborado a partir de los indicadores objetivos ‘tipo y duración del contrato laboral’, ‘retribución económica’, ‘adecuación entre la formación universitaria y el empleo’ a los que se otorga una puntuación ponderada según las respuestas dadas por los graduados. La suma de las puntuaciones se matiza con un coeficiente derivado del indicador subjetivo ‘satisfacción con el trabajo en general’. A partir de la información proporcionada por el índice, se realiza un análisis comparativo del nivel de calidad ocupacional que han logrado los graduados de áreas de conocimiento, ámbitos de trabajo, ramas de actividad y ubicaciones territoriales del empleo diferentes. Los resultados obtenidos permiten observar que entre los graduados catalanes los siguientes hechos son buenos predictores de la calidad de la ocupación: haber estudiado una carrera que no sea de Humanidades, ser un hombre, haber desempeñado durante la carrera un trabajo relacionado con los estudios, estar ocupado en la construcción, en instituciones financieras o en servicios a empresas, haber tenido algún tipo de movilidad por motivos de trabajo, trabajar fuera de Cataluña y hacerlo en empresas grandes, especialmente con más de 500 trabajadores. Finalmente, se presentan algunas reflexiones y propuestas que pueden resultar de interés para la orientación de los estudiantes y la planificación universitaria

¿Activos desde cuándo? la edad de acceso al mercado de trabajo en la España del siglo XVIII

Este trabajo trata sobre la edad a la que niños y niñas accedían al trabajo remunerado en la España del siglo XVIII. Utilizando como fuente los Memoriales del Catastro de Ensenada (1751-1753), se propone la edad de diez años como edad media de acceso, a partir de la cual se puede calcular la tasa de actividad. La Mancha era una región rica en industria rural, sobre todo de manufacturas textiles, que abastecían al mercado madrileño, el de otras ciudades e incluso al colonial, y que generaban una fuerte demanda de trabajo femenino. Esta estructura productiva explica por qué las niñas se incorporaban al trabajo remunerado antes que los niños, por qué eran escolarizadas desde muy pequeñas en las ‘escuelas de labor’ y no en las escuelas de primeras letras como los niños, y por qué, en definitiva, sus tasas de alfabetización un siglo después eran inferiores a la ya muy baja media femenina española. En la España del siglo XVIII mujeres y niñas estaban masivamente empleadas en las manufacturas, sobre todo textiles, como ocurría en gran parte de Europa. Entender y contabilizar el trabajo realizado por mujeres y niñas, mucho más difundido de lo que se cree habitualmente, y centrado en manufacturas y servicios, transforma nuestra visión de la estructura de la actividad en la España pre-industrial, normalmente identificada con el trabajo agrícola y ganadero.

A panel data analysis of FDI and informal labor markets

The objective of this paper is to examine whether informal labor markets affect the flows of Foreign Direct Investment (FDI), and also whether this effect is similar in developed and developing countries. With this aim, different public data sources, such as the World Bank (WB), and the United Nations Conference on Trade and Development (UNCTAD) are used, and panel econometric models are estimated for a sample of 65 countries over a 14 year period (1996-2009). In addition, this paper uses a dynamic model as an extension of the analysis to establish whether such an effect exists and what its indicators and significance may be.

Labor Mobility and Productivity Growth

[cat] Els models de creixement amb aprenentatge suposen que el coneixement après en producció es transmet de forma lliure i instantània a tota l'economia. En con- seqüència, l'economia presenta economies d'escala creixents i el creixement de la productivitat (TFP) és endògena. No obstant, el supòsit de difusió instantània del coneixement és poc realista. La difusió del coneixement necessita temps i algun canal de transmissió. En aquest article suposem que el coneixement es transmet amb la contractació de treballadors nous (learning-by-hiring). En el nostre model la difusió instantània i lliure de coneixement pot ocórrer només dins d'un sector. La difusió de coneixement entre sectors pot ocórrer només a través de la mobilitat de treballadors, i per tant, el mercat de treball determina el nivell i la taxa de creixement de productivitat (TFP). Estudiem com els costos de mobilitat laboral modifiquen l'equilibri sota dos escenaris: creixement endogen i exogen. A més, demostrem que d'altres ineficiències del mercat laboral, com són les taxes o els costos de cerca, poden reduir la mobilitat laboral, i per tant, modificar la TFP.