From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

From trade to industry. The wine production sector in the Penedès Denomination of Origin, 1940-2000

[cat] Aquest treball té com a objectiu mostrar el grau en què el sector de la producció de vi a la Denominació d'Origen Penedès ha respost als reptes que s’han plantejat tant en termes de l'oferta (de consolidació i sorgiment dels països productors fora de l'esfera europea tradicional) i de la demanda (caiguda de la el consum de vi i els nous hàbits de consum) durant la segona meitat del segle XX. El document analitza l'evolució del sector a la regió des del començament de la dècada de 1940 fins a la fi del segle. Amb la fi de la Guerra Civil de 1936-1939 el sector va haver d'afrontar una caiguda de la producció, la qual va continuar concentrant-se en la comercialització de vins tradicionals. Aquesta situació va canviar quan, a finals de la dècada de 1960, la demanda es va girar cada vegada més als vins de major qualitat embotellats. Des del punt de vista legislatiu, la resposta es va centrar en la innovació tecnològica i la reestructuració de l'empresa. Aquest període va ser testimoni de la introducció de nous equips i processos, com ara l’acer inoxidable i tancs de fermentació a temperatura controlada, amb els vins embotellats expulsant el vi a granel i la transformació dels grans magatzemistes en cellers i caves. A més, una de les principals característiques del període 1970-1985 va ser la formació dels grans conglomerats empresarials dels vins i del cava. L’entrada d'Espanya a la Unió Europea el 1986 va impulsar una acceleració d'aquest procés de transformació, deixant el sector format principalment per empreses que produeixen vins i caves, que han introduït els vins negres i varietals en la seva oferta de productes, que posseeixen moltes hectàrees de vinyes i en molts casos, que han mostrat una clara intenció de penetrar en el mercat internacional.

The Role of Railways in Export-Led Growth: The Case of Uruguay, 1870-1913

The social saving literature has highlighted the indispensable role that railways played before 1914 in several Latin American export-oriented economies, such as Mexico, Brazil and Argentina. The article analyses the case of Uruguay, a country that, by 1914, had built one of the densest railway networks in Latin America. The article shows that, in contrast to what happened in other economies of the region, the resource saving effects of the Uruguayan railways during the first globalisation were tiny due to the small share that railway output accounted for within the country's gross domestic product (GDP). Three complementary reasons are suggested to explain that result, namely: the geographical structure of the country; its sectoral specialisation; and the small scale of the Uruguayan economy. Due to these three characteristics, Uruguay was unable to benefit from railways in the way that other export-oriented Latin American economies did during the first period of globalisation. This conclusion draws attention to the geographic-specific character of railway technology.

Young Firms and R&D subsidies in Catalonia

Based on four different public R&D calls from the Catalan government, this article evaluates the propensity of entrants and young firms to apply for R&D public grants and, as compared to their counterparts, their capacity for obtaining subsides. This analysis is particularly relevant since entrants and young firms encounter greater market difficulties. Our sample contains 22,139 firms and corresponds to a merge of two databases: one from the Catalan agency responsible for promoting private innovation (ACC1Ó) and the other from the Mercantile Register. Merging these databases has two advantages. Firstly, participants and non-participants in the public R&D call (“InnoEmpresa”) are included and, secondly, it provides us with information at firm and project level. The period of observation is between 2006 and 2010, since some explanatory variables are lagged by one period. We apply a two-step methodology. Our results show that entrants and young firms show a lower propensity to apply for R&D subsidies and to obtain R&D public grants. Firm size, exports and participation in a previous call show a positive impact on the likelihood of applying, and firms located in the Barcelona metropolitan area have a greater propensity to apply. Additionally, project quality and R&D cooperative reports presented jointly with other partners have a positive impact on the likelihood of obtaining the R&D subsidy. Finally, firms that have previously obtained an R&D subsidy do not exhibit a greater propensity for obtaining subsequent grants. Keywords: R&D subsidies, entrants and young firms Classification JEL: L53, L25, O38

General Equilibrium Long-Run Determinants for Spanish FDI: A Spatial Panel Data Approach

While general equilibrium theories of trade stress the role of third-country effects, little work has been done in the empirical foreign direct investment (FDI) literature to test such spatial linkages. This paper aims to provide further insights into long-run determinants of Spanish FDI by considering not only bilateral but also spatially weighted third-country determinants. The few studies carried out so far have focused on FDI flows in a limited number of countries. However, Spanish FDI outflows have risen dramatically since 1995 and today account for a substantial part of global FDI. Therefore, we estimate recently developed Spatial Panel Data models by Maximum Likelihood (ML) procedures for Spanish outflows (1993-2004) to top-50 host countries. After controlling for unobservable effects, we find that spatial interdependence matters and provide evidence consistent with New Economic Geography (NEG) theories of agglomeration, mainly due to complex (vertical) FDI motivations. Spatial Error Models estimations also provide illuminating results regarding the transmission mechanism of shocks.

The impact of FTAs on MENA trade in agricultural and industrial products

This paper analyses the impact of Free Trade Agreements (FTAs) on Middle East and North African Countries (MENA) trade for the period 1994-2010. The analysis distinguishes between industrial and agricultural trade to take into account the different liberalisation schedules. An augmented gravity model is estimated using up-to-date panel data techniques to control for all time-invariant bilateral factors that influence bilateral trade as well as for the so-called multilateral resistance factors. We also control for the endogeneity of the agreements and test for self-selection bias due to the presence of zero trade in our sample. The main findings indicate that North-South-FTAs and South-South- FTAs have a differential impact in terms of increasing trade in MENA countries, with the former being more beneficial in terms of exports for MENA countries, but both showing greater global market integration. We also find that FTAs that include agricultural products, in which MENA countries have a clear comparative advantage, have more favourable effects for these countries than those only including industrial products. JEL code: F10, F15

Productivity, Technical eficiency and internationalisation of the Spanish chemical sector

relationship between productivity and international position of Spanish chemical firms in the period 2005-2011. The goal is to determine whether companies that follow and international strategy, either with exports or by investment in foreign countries obtain greater productivity growth than these that do not operate in global market. For this purpose a panel data set with microdata has been created. A preliminary analysis of the evolution of productivity growth in the sector is carried out. The measurement of Total Factor Productivity is performed. With the estimated TFP we analyze the differentials in productivity growth, comparing the effects of export and investment behavior with non-international firms.