La construcció de la identitat europea: dimensions educatives

Construir una identitat europea es sentir-se membre d'una comunitat culturalment plural. Des d'Europa s'han establert diverses mesures per fomentar aquesta construcció d'una identitat europea. En aquest article s'analitzen de forma crítica alguns dels models proposats, els seus fonaments i les mesures educatives adoptades per fer-los realitat, fonamentalment des de la dimensió europea de l'educació. Es defensa un model de construcció de la identitat europea des de la ciutadaia múltiple, per la qual: "l'espai cívic comú europeu" implica la construcció conjunta d'una representació que té en compte les diferències i en el que els punts de vista diferents aconsegueixen complementar-se uns amb els altres. Per això es necessiten estratègies educatives que promoguin una noció de personalitat emancipadora i transcultural.

Psychosocial analysis of ETA's violence legitimation discourse

This study analyses the fundamental components shaping the violence legitimation discourse of ETA (Euskadi Ta Askasuna). With this aim, a category system has been built, which organizes the psychosocial processes identified in previous studies related to violence legitimation. Based on the proposed category system, a content analysis was conducted on 21 statements of ETA, released between 1998 and 2011. An intraobserver and inter-observer reliability analysis reveals high level stability and replicability of the categorization. The results show, firstly, that outgroup components have a predominant presence over ingroup components. Secondly, in the components hierarchy, we observe that elements referring to identity come in first place, followed in similar frequencies by those related to violence representation and the definition of the situation.

Psychosocial analysis of ETA"s violence legitimation discourse

Este artículo analiza los componentes fundamentales que configuran el discurso legitimador de la violencia de ETA (Euskadi Ta Askatasuna). Con este objetivo, se construye un sistema de categorías, el cual organiza los procesos psicosociales identificados en investigaciones previas relacionadas con la legitimación de la violencia. A partir del sistema de categorías propuesto, se realiza un análisis de contenido en 21 comunicados de ETA publicados entre 1998 y 2011. El análisis de fiabilidad intraobservador e interobservador muestra una alta estabilidad y replicabilidad de la categorización. Los resultados muestran, en primer lugar, que los componentes exogrupales son predominantes respecto a los endogrupales. Segundo, en la jerarquización, se observa la preminencia de los elementos referidos a la identidad, seguido por frecuencias similares los relacionados con la representación de la violencia y la definición de la situación.

Psychosocial analysis of ETA's violence legitimation discourse

This study analyses the fundamental components shaping the violence legitimation discourse of ETA (Euskadi Ta Askasuna). With this aim, a category system has been built, which organizes the psychosocial processes identified in previous studies related to violence legitimation. Based on the proposed category system, a content analysis was conducted on 21 statements of ETA, released between 1998 and 2011. An intraobserver and inter-observer reliability analysis reveals high level stability and replicability of the categorization. The results show, firstly, that outgroup components have a predominant presence over ingroup components. Secondly, in the components hierarchy, we observe that elements referring to identity come in first place, followed in similar frequencies by those related to violence representation and the definition of the situation.

Interpretaciones de la atenuación en artículos de revisión de Odontología

Este trabajo analiza cómo interpretan la atenuación 25 estudiantes universitarios venezolanos de Odontología, de nuevo ingreso, al responder a dos cuestionarios luego de leer un artículo de revisión. En el primero, con preguntas abiertas, debían interpretar algunas expresiones atenuadas preseleccionadas; en el segundo, debían elegir entre varias interpretaciones cerradas de los mismos fragmentos. Clasificamos sus respuestas en las siguientes categorías: reconocimiento, supresión y aumento de la atenuación, en el primer cuestionario; identificación de aproximadores, escudos, deícticos y construcciones impersonales, en el segundo. En los resultados predomina la identificación de atenuadores asociados a la dimensión semántica: el 30% reconoció la atenuación tal como fue usada en el original, el 30% aumentó su valor y el 40% no la logró identificar. Los estudiantes identificaron con mayor frecuencia los aproximadores, a diferencia de los escudos, las construcciones impersonales y los deícticos temporales. Estos resultados sugieren que es necesario formar a losestudiantes en el uso especializado de las dimensiones pragmática y sociocognitiva de la atenuación, en cursos de lectura y escritura académica. Solo este conocimiento específico permitirá que los estudiantes dominen el discurso científico prototípico de la Odontología.

Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona

La meva recerca ha tingut com a punt de partida “Els nens i nenes amb “Dictamen d’escolarització” i amb suport del CDIAP: estudi de les dimensions de l’atenció a les necessitats especials de l’alumnat, entre tres i sis anys, escolaritzat en un centre públic de la comarca d’Osona”. A partir d’aquí, s’ha elaborat un marc teòric a partir de les lleis d’educació, decrets que regulen els diferents serveis i un seguit de conceptes bàsics. Un cop elaborat aquest marc teòric per tal de recollir les dades dels alumnes, de tres a sis anys, d’una escola en concret s’ha dissenyat un instrument de recollida de dades que li diem full resum de serveis (FRS). El FRS és un instrument que ens ha servit per recollir totes les dades d’alumnes amb necessitats específiques i, sobretot, per saber quin suport reben per part de l’escola i per part d’altres serveis. A més a més, per recollir informació sobre els diferents serveis que atenen aquesta diversitat s’ha elaborat un guió d’entrevistes (GE). Aquest GE serveix per recollir els aspectes més importants de les entrevistes realitzades a l’EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica), CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) i CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil). A partir de la informació extreta dels dos instruments, s’han elaborat unes conclusions respecte els objectius plantejats en aquest projecte i la pregunta plantejada a l’inici.

Multislice CT for assessing in-stent dimensions after left main coronary artery stenting: a comparison with three dimensional intravascular ultrasound

Objective: To evaluate the agreement between multislice CT (MSCT) and intravascular ultrasound (IVUS) to assess the in-stent lumen diameters and lumen areas of left main coronary artery (LMCA) stents. Design: Prospective, observational single centre study. Setting: A single tertiary referral centre. Patients: Consecutive patients with LMCA stenting excluding patients with atrial fibrillation and chronic renal failure. Interventions: MSCT and IVUS imaging at 912 months follow-up were performed for all patients. Main outcome measures: Agreement between MSCT and IVUS minimum luminal area (MLA) and minimum luminal diameter (MLD). A receiver operating characteristic (ROC) curve was plotted to find the MSCT cut-off point to diagnose binary restenosis equivalent to 6 mm2 by IVUS. Results: 52 patients were analysed. PassingBablok regression analysis obtained a β coefficient of 0.786 (0.586 to 1.071) for MLA and 1.250 (0.936 to 1.667) for MLD, ruling out proportional bias. The α coefficient was −3.588 (−8.686 to −0.178) for MLA and −1.713 (−3.583 to −0.257) for MLD, indicating an underestimation trend of MSCT. The ROC curve identified an MLA ≤4.7 mm2 as the best threshold to assess in-stent restenosis by MSCT. Conclusions: Agreement between MSCT and IVUS to assess in-stent MLA and MLD for LMCA stenting is good. An MLA of 4.7 mm2 by MSCT is the best threshold to assess binary restenosis. MSCT imaging can be considered in selected patients to assess LMCA in-stent restenosis

Analysing Professional Discourse in Interactive Learning: Integrating Historical and Situational Perspectives

Peer-reviewed

Aixecament topogràfic en tres dimensions de l'Arborètum Dr. Pius Font i Quer de Lleida

Amb el nou jardí botànic de Lleida, l’Arborètum, s’ha aconseguit un gran jardí botànic amb gran variabilitat d’espècies, ja que en 7ha de terreny hi podem trobar fins a 16 ambients amb diferents biodiversitats. En total hi ha uns 1.500 arbres de 225 espècies diferents i 90.000 arbustos de 300 espècies repartits en el territori. Tenint en compte la importància d’aquest jardí botànic, i relacionant-lo amb la topografia, volem aconseguir veure’l en tres dimensions. A través de la visió 3D intentarem donar un tomb virtual dins d’aquest Arborètum, intentant plasmar amb exactitud el seu relleu i recorregut, així com cada un dels seus biomes.

Noves i velles migracions: dimensions de la integració sociocultural dels immigrants a Lleida

En aquest article sobre Noves i velles migracions: dimensions de la integració sociocultural dels immigrants a Lleida (1999), s'analitza de forma concisa aquest fenòmen per identificar les principals característiques diferenciadores dels immigrants de la zona lleidatana. L'article consta de tres apartats. En el primer, la introducció, es resumeixen breument els continguts del treball que donen títol a l'article. El segon apartat tracta sobre la integració dels immigrants i comença per una breu reflexió sobre els canvis d'enfocament a l'hora d'estudiar el fenòmen migratori que ajuda a entendre, per exemple, perquè avui parlem d'integració i no d'assimilació. Posteriorment, s'analitza el model migratori català del qual destaca la inexistència de fractura social malgrat l'elevada arribada d'immigrants a Catalunya, i valora els diferents nivells d'integració assolida en cada onada immigratòria del segle XX. Finalment, es detallen els diferents factors relacionats amb la integració sociocultural (impacte en el creixement demogràfic, sistema educatiu, integració en el mercat laboral i adopció de la llengua catalana) de la població immigrada a la ciutat de Lleida i comarques. El treball conclou que el repte és trobar el model d'integració sociocultural adient per al col•lectiu extracomunitari que integra, majoritàriament, l'onada migratòria iniciada en la dècada dels noranta.

Dilaton quantum cosmology in two dimensions

We consider a renormalizable two-dimensional model of dilaton gravity coupled to a set of conformal fields as a toy model for quantum cosmology. We discuss the cosmological solutions of the model and study the effect of including the back reaction due to quantum corrections. As a result, when the matter density is below some threshold new singularities form in a weak-coupling region, which suggests that they will not be removed in the full quantum theory. We also solve the Wheeler-DeWitt equation. Depending on the quantum state of the Universe, the singularities may appear in a quantum region where the wave function is not oscillatory, i.e., when there is not a well-defined notion of classical spacetime.

Energy-momentum tensor for scalar fields coupled to the dilaton in two dimensions

We clarify some issues related to the evaluation of the mean value of the energy-momentum tensor for quantum scalar fields coupled to the dilaton field in two-dimensional gravity. Because of this coupling, the energy-momentum tensor for matter is not conserved and therefore it is not determined by the trace anomaly. We discuss different approximations for the calculation of the energy-momentum tensor and show how to obtain the correct amount of Hawking radiation. We also compute cosmological particle creation and quantum corrections to the Newtonian potential.